divendres, 25 de febrer del 2022

En memòria del nostre germà de la GOAC Ramiro Vega Pérez

 


Ahir i avui un riu de persones anaven pacientment fent cua per donar el seu condol a la Manoli i la família. Una abraçada rere l'altra, expressions d'afecte emocionat i sense cap pressa. Altres mostres d'aquest gran afecte han arribat per altres vies, de part d'aquelles que no han pogut assistir-hi presencialment.


Avui a les 3 de la tarda, la capella del tanatori de Sant Boi de Llobregat estava plena de gom a gom amb més de dos centenars de persones.

Ha presidit la cerimònia el nostre consiliari Ramiro Pampols Colomines sj, juntament amb el vicari episcopal Mn. Josep M. Domingo Ferrerons, el religiós palotino i rector Manolo Vega Pérez (germà d'en Ramiro) i el diaca Juanjo Castaño Santos.

Tota la celebració ha estat com una trena teixida amb el cant a la vida, el reconeixement a l'exemple de fe compromesa d'en Ramiro i el crit a favor del “no a les guerres”.

Hi han pres la paraula:

Ramiro Vega Prada, fill d'en Ramiro, en nom també de la seva germana i del seu germà

Xavier Padros i Cortasa, per la Fundació Marianao de Sant Boi

Mari Carmen Fernández Nerín, per la Plataforma de persones Afectades per les Hipoteques (PAH) de Sant Boi

Àlex Fernández Nerín i Santi Chalmeta, per la Comunitat Cristiana Popular de Sant Boi

Susana Ortega Romeo, per la Germanor Obrera d'Acció Catòlica (GOAC)

Jose Prada Vega, com a germà de Manoli.

En totes les intervencions hi ha hagut un denominador comú:
Ramiro ha estat una persona de fe profunda, entregada i bona, l'home de la mística quotidiana. Ell vivia des de l'Amor sempre... a cada persona concreta... L'Amor que venç la mort, que venç la injustícia.


Prego durant l’eucaristia pel repòs etern de l’entranyable i bon amic Ramiro Vega Pérez, gran testimoni de fidel i constant militància en la Pastoral Obrera des de la GOAC.

L’encomano ben de cor a la misericòrdia del Senyor.Cantant el Virolai a la Mare de Déu de Montserrat li diem: “guieu-nos cap al cel”!

Ben vostre,

SergiMons. Sergi Gordo Rodríguez




Les companyes de PAH de Sant Boi a totes les PAH catalanes:

Des de la creació de la Plataforma d'afectats per la hipoteca de Sant Boi, fa gairebé 11 anys, hem pogut compartir molts moments i també moltes lluites amb el Ramiro.

A la nostra assemblea del passat dimecres, t'hem fet present recordant els teus detalls personals, la pau i la calma que eres capaç de transmetre en situacions angoixants.

La petjada de la teva bondat quedarà sempre entre nosaltres.

Volem agrair-te, Ramiro, la teva acollida i la solidaritat amb les famílies en situació d'indefensió i vulnerabilitat que arriben a la PAH.

La teva perseverança en la lluita.

Les hores de presència i dedicació, per aconseguir el SÍ ES POT que tant ens agrada celebrar.

Estem tristos perquè ja no estàs físicament amb nosaltres, però sabem que el teu testimoni serà la força que ens ajudi a continuar compromesos en la lluita pel dret a l'habitatge amb la empremta que tu ens has transmès.

Moltes gràcies, Ramiro.

💚T'estimem💚

SANT BOI 23 de Febrer 2022



"Que el teu Regne sigui un fet a les fàbriques, als tallers, a les escoles...", com resa la nostra pregària, des d'aquells llocs de treball on ara ens trobem, ens unim a vosaltres en comunió per agrair a Déu Pare i Mare la vida i el testimoni del nostre germà Ramiro. Una militància fèrria amarada de tendresa.

Descansa en la Pau i l'Amor que sempre vas saber transmetre, estimat Ramiro.


GOAC


 

En aquests moments de tristesa per la mort d’en Ramiro, vull transmetre el meu pesar. A la visita a la diòcesi de Barcelona-Sant Feliu vam estar a casa seva compartint vida ja fa temps. Recordaré la seva proximitat, la seva estima a l’HOAC i la seva bondat i pau en parlar.


Salva de l’HOAC d'Alcalá de Henares


 

M'hagués agradat compartir més vida, més lluites i esperances, conèixer més una gran persona com en Ramiro Vega que en pau descansa QDEP. Comparteixo els vostres condols i afectes. Una forta abraçada i tot l'escalf per la família i amics


Pilar Font Serrano, recent militant de la GOAC

 

Ahir vaig saber de la trista notícia de la mort del Ramiro Vega. Us envio una abraçada molt forta en el record de la seva memòria. Vaig compartir amb ell reunions a la SIPOC i trobades de PO i el recordaré com una persona excel·lent, molt propera i amb una mirada molt atenta al món obrer. Descansi en pau.

Una abraçada


Santi Boza Rocho, president de l'ACO

 

Ramiro Vega Pérez, gran militant de la GOAC. Manoli: una abraçada molt gran!!!! El trobarem a faltar, tot i que ara mateix al cel deuen estar de celebració de benvinguda!


Mercè Solé Tey


"No coneixes en Ramiro? És aquell militant de la Goac que té planta de senador romà...", em va dir un amic. I amb aquest pre-judici vaig tenir la sort de conèixer-lo quan vam formar l'equip de la Pastoral Obrera de l'aleshores recent estrenat bisbat de Sant Feliu. Vam començar amb moltes ganes i ell ben aviat es va convertir en una peça fonamental del nostre engranatge. Amb la seva bona planta i amb el seu tarannà acollidor, junt amb la Manoli a la rereguarda del grup (i a la vanguarda de moltes altres coses, sospito).

Sempre a punt, com els escoltes, coneixia bé l'entramat associatiu, es va comprometre ben aviat amb els militants de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, tenia sempre als llavis el nom dels seus companys de la Goac, ben presents a tot arreu, es mostrava amb una disponibilitat prodigiosa per participar en tot, i, quan es va jubilar, es va convertir en un excel·lent ambaixador de la Pastoral Obrera de Catalunya al Consejo Asesor de Madrid. En puc donar fe, perquè tinc el privilegi de substituir-lo i veig l'empremta que ha deixat.

Durant anys la Pastoral Obrera de Sant Feliu vam estar funcionant de forma una mica innovadora, respecte al paper que tradicionalment juguen els equips de pastoral obrera. Vam ser molt ben acollits pel bisbe i pel consell episcopal, vam aplegar persones provinents de moviments i companys que no ho eren. Vam organitzar ben bé una desena de taules rodones sobre la crisi, en diverses ciutats del bisbat i sempre amb la presència del bisbe Agustí, a qui mai no ha fet por el contacte amb militants socials, creients o no, ni l'obertura a entitats polítiques o socials. I al costat del bisbe, a les taules rodones, vam comptar amb persones compromeses no necessàriament creients, i les vam fer en locals eclesials o civils. Recordo especialment la que vam fer al local dels castellers de Vilafranca, amb participació de la PAH. Va ser esplèndida en aquesta tasca d'obertura i de frontera que ens havíem marcat.

També vam editar una revista (Crit solidari) i diversos materials que el bisbat (gràcies, Josep M. Domingo!) feia arribar a tots els racons de la diòcesi: cartells del Primer de Maig i propostes de pregària, un caseta reivindicativa de l'habitatge per al pessebre...

Ara som en una altra etapa. Alguns vam abandonar el grup per fer front a d'altres tasques i l'equip es va desballestar. En Ramiro va continuar insistint com a incansable Pepito Grillo en la necessitat del compromís dins la Pastoral Obrera. Crec que la seva determinació és en el fons de la meva recent acceptació de noves responsabilitats en la Pastoral Obrera de Catalunya.

Fins que va caure malalt. Aleshores va passar a formar par dels "equips del dolor", com en diuen a la Goac. Ens escrivia sovint, convertia la seva malaltia en pregària, continuava animant a fer bona feina. No va deixar mai de ser missatger de la Bona Nova i de les Notícies Obreres de la Goac. Ramiro, prega per nosaltres i no ens deixis. 


Blog El mosquit i el Camell



 







dimecres, 23 de febrer del 2022

Ramiro Vega Pérez

 Avui ha mort Ramiro Vega Pérez,

qui tant va estimar la HOAC i el seu entusiasta promotor

Demà i demà passat, al tanatori de Sant Boi, la família goacista acompanyarem la seva dona –i també militant– Manoli, els seus fills Ramiro i Miguel, la seva filla Anna i les nétes i néts. Els cobrirem de proximitat, afecte, ànims i esperança.

A la cerimònia, que serà al mateix tanatori divendres a les 15.15 hores, ressonarà el prec perquè les obreres i els obrers, com Ramiro, morts al camp de l'honor del treball i de la lluita descansin a Paz...

... A la Pau de la falda de Déu Pare-Mare Misericordiós. I que Maria, mare dels pobres, intercedeixi pel seu servei i la disponibilitat a l'Església i al món obrer, a la causa del Regne.

Sí, donarem gràcies per la seva vida i testimoni d'amic bondadós i lliurat, que seguia el camí de Jesús. I pel seu gran exemple de fortalesa davant de la malaltia.

I, tot alçant la mirada al cel, direm: "Ramiro, sempre seràs amb nosaltres!"

Escriure sobre Ramiro en aquests moments que vivim entre la sorpresa i el desconcert, és una tasca amable i dura alhora. La imatge que, de cop i volta, se'ns ve a la ment i al cor al nostre equip, és que Ramiro ha estat un home fidel.


Hem viscut la seva fidelitat en multitud de detalls, des de la seva preparació meticulosa, sempre per escrit, de les reunions fins a la defensa a ultrança del que suposava la GOAC per a la seva vida de creient i militant.


Tenim la convicció que la seva vida no s'hagués entès sense la seva fidel militància a la GOAC i això suposava en trobades amb altres persones i entitats de Pastoral Obrera de Barcelona.


Comptàvem sempre amb ell quan es tractava d'anar a una reunió a Madrid i, si s'escau, a qualsevol punt d'Espanya. Molt més una vegada jubilat i disposant de temps per fer-ho.

La veritat és que no discutia les idees i propostes dels Documents de la HOAC -per ell sempre precisos i no tan llargs com ens queixàvem algun de nosaltres-. Simplement, els treballava amb detall i donava el punt de vista.

Jo m'ho imaginava treballant, qualsevol dia, no gaire lluny d'aquests anys, a la Comissió Permanent, disposat, com a tantes companyes i companys, a donar el millor de si mateix al nostre Moviment.


Només no se li donava gaire bé escriure. Se li escapava de vegades alguna falta que algun de nosaltres ens afanyàvem a corregir. I ell amb el seu somriure pacífic i lluminós, acceptava la petita rebolcada ortogràfica.

El seu lloc al nostre equip serà molt difícil de cobrir... Més aviat ho considerarem invisiblement present a les nostres pregàries inicials que sempre acompanyava amb la seva pietosa devoció de bon castellà de la Castella profunda, a la qual seguia recordant i estimant en els seus comentaris del començament de la reunió. Després afegia les reflexions ben ponderades. Resulta de debò, difícil, acomiadar-se de Ramiro. Gairebé ens sembla que no pugui ser!



(Ramiro Pampols Colomines, consiliari)

Ramiro se'ns n'ha anat. Amb llàgrimes als ulls escric aquestes línies, recordant al cor la seva amistat i l'afecte que sé que em tenia. Són 34 anys de vida al mateix equip de GOAC a Sant Boi.

Van ser molts anys d'intimitat de germans. Aprofitàvem els trajectes del metro, en anar i venir de les reunions a Barcelona, per entusiasmar-nos amb la GOAC i animar-nos a seguir Jesús de Natzaret i les seves causes, com li agradava dir.

Sempre m'enviava els seus escrits perquè els donés la meva opinió i la meva crítica. Com també m'enviava, abans, les aportacions que feia a les reunions. Recordo les reunions d'equip on debatíem la concreció del projecte Evangelitzador. Tema que el preocupava molt i cada "goacista" és testimoni que ens ho recordava constantment a les nostres Assemblees.

Quan es va jubilar d'infermer a l'hospital, va haver de canviar el seu compromís, volia ser fidel a Jesús en la nova situació. I aquest compromís el va concretar a la PAH de Sant Boi. Les ulleres se m'entelen i prefereixo que siguin les seves paraules les que ressonin en nosaltres.

Aquest escrit va ser la seva aportació al curs d'estiu del 2016 de la HOAC a Salamanca i que guardo com un tresor. Que ara que es troba amb el Pare ens doni un cop de mà.


(Miguel Ángel Hernández Silva, equip de Sant Boi)



La mort del nostre germà Ramiro m'omple de tristor i d’enyorança per la seva absència. Però també de joia pel sentit profund del seu nou viatge, prolongació natural de la seva vida.

I sobretot sento una gran alegria pel testimoni que ens ha deixat i que el farà sempre viu entre nosaltres.

Hi ha hagut un parell de coses, entre moltes altres, que sempre m'han impressionat d’en Ramiro:

La seva fe era forta i inclaudicant. El seus dubtes que exposava amb tota naturalitat, les seves belles i profundes pregàries, sempre ben preparades, orades a la llum de la Paraula feta vida.

Ramiro era, i és, un militant de la GOAC, un militant de poble, entregat totalment al món obrer, al moviment obrer. Aquesta fe feta vida i compromís el portava a ser mesurat davant les crítiques al moviment obrer i als moviments socials.

El seu Amor baixava sempre al més abandonat, al més petit. Sempre acollidor.
La Vida, si és autèntica, sempre és present.

Gràcies, Ramiro!

Una abraçada en Cristo Obrer

(Fermín Rodrigo Lázaro)




Siguin aquestes paraules, una petita pregària d'acció de gràcies per la porció de vida que hem pogut compartir amb el nostre germà Ramiro Vega Pérez.

El que és quotidià i constant de la seva presència a la nostra vida de la GOAC, se'ns farà difícil assimilar que no estigui present, físicament, a les nostres assemblees i trobades, però des de la fe compartida, hi ha moltes coses que hi restaran.

La seva paraula suau i pausada no la podrem sentir, però sí que ens quedarà el seu interès perquè prevalgui, sobre qualsevol qüestió, per concreta i material que sigui, una mirada espiritual que acreixi tot compromís com una experiència de comunió.

Romandrà el seu sentit eclesial que es concretava en aquesta fidelitat a la Pastoral Obrera de Catalunya i de la seva diòcesi i la seva disponibilitat a participar en totes les trobades i coordinacions que fossin necessàries. I allà aprofitar per establir vincles i repartir afectes dels que he pogut ser testimoni.

Quedarà el seu interès constant per compassar el seu compromís a les noves situacions vitals que anava vivint, alhora que el seu desig de concretar-ho a la cara de tantes persones que pateixen l'empobriment a causa de la injustícia. I de les que ens ha donat testimonis tant amb la seva vida, com amb la seva paraula.

També vull recordar el seu interès perquè sigui coneguda i apreciada la persona de Guillem Rovirosa com a promotor i primer militant de l'HOAC. I amb motiu de la celebració del seu 50è aniversari, cap al 2014, a Madrid, vaig poder comprovar-ho, a més de compartir i gaudir, juntament amb Manoli i Carmina, d'un viatge entranyable.

No puc oblidar el seu amor a la família. L'entranyable, i mutu, amor a Manoli, expressió, i exemple, per a Carmina i per a mi, de vida familiar militant, que s'acompanya tota la vida amb les seves alegries, però també amb els seus sabors. I que es prolonga, en aquesta cura cap a fills i nets.

I malgrat la malaltia i el dolor, durant aquests darrers mesos, sempre ha fet per estar proper i hem pogut comptar amb la força de la seva oració que segur ens ha ajudat a suplir les nostres mancances aquests mesos.

Ens queda la pena, però Déu, Pare i Mare, que tant ens estima i cuida, ens deixa la presència humil d'“un sant de la porta del costat”, com diu el papa Francesc, perquè pugui encoratjar-nos en el nostre caminar a la recerca del Regne de Déu i la seva Justícia. Amén.



(Berchmans Garrido Pérez)



Hem rebut el vostre missatge comunicant el traspàs d’en Ramiro. De part del bisbe Agustí, us transmeto el seu condol (també el meu) el tindrem ben present demà en l’Eucaristia a la Casa de l’Església. Ben units en la pregària al Senyor de la Vida, donant gràcies pel seu testimoni i entrega. 

Una molt forta abraçada. Transmeteu, si et plau, el Condol del bisbe a la família. Estem a la vostra disposició pel que necessiteu.


(Mons. Agustí Cortés Soriano i Mn. Joan Pere Pulido)




dilluns, 21 de febrer del 2022

La GOAC (Germanor Obrera d’Acció Catòlica) celebra el 75è. aniversari de l’HOAC

El passat divendres dia 11 de febrer al vespre, la sala d’actes de Cristianisme i Justícia a

Barcelona va estar plena de persones convocades per la GOAC. Es tractava de la presentació

del llibre « Ahora más que nunca. El compromiso cristiano en el mundo del trabajo», una obra prologada pel papa Francesc.

[Enllaç a l’acte: https://www.youtube.com/watch?v=VIGripTbMIc]

Maria Fornos Prat, animadora diocesana de la fe, va obrir l’acte i va introduir les intervencions.



«El primer militant i promotor de l’HOAC, Guillem Rovirosa i Albet tenia clar que per a fer possible el Regne de Déu en la terra exigia el do del lliurament total. Aquest continua sent el nostre repte: posar la nostra vida al servei de la construcció d'una societat més humanitzadora.»

Teresa García Gómez, editora del llibre junt amb Abraham Canales Fernández, va exposar el perquè i el sentit profund d’aquesta publicació.

«Església obrera al costat de les persones que el sistema neoliberal castiga, l’HOAC és una història d'Amor i Comunió. Aquest llibre és memòria agraïda a les dones i homes que durant 75 anys han cregut en aquest moviment cristià, en el marc d’un món on el sistema capitalista impera amb la seua llei del més fort. Un sistema que exclou qui no es puja al tren de l'individualisme, del consumisme, que alimenta la indiferència davant el sofriment humà i la degradació del planeta i els seus béns.

L'anunci cristià abans que de paraules, està fet de mirades, testimonis, experiències, trobades,proximitat. En resum, de VIDA

Papa Francesc


Ara més que mai, l'Espiritualitat, la Formació i el Compromís són pilars en els quals la militància hoacista se sosté.


 D'aquesta manera s'entén el compromís comunitari: un conjunt de persones que es mobilitzen, formen xarxes de fraternitat, van a contra corrent, tot buscant suports en la lluita contra «el conformisme» davant la precarietat en el treball, la manca d'habitatge, el dret de tota persona a educació, a la sanitat... 


Necessitem d'aquests testimonis personals i comunitaris que són expressió de l’amor del Déu Pare Mare, que ens cuida i vol. Sent portadors de l’alegria de l'Evangeli allí on estan els àmbits d'acció dels nostres compromisos, on les condicions laborals posen en perill la vida, on no es respecten els drets socials, on es genera l'aversió per les persones migrants, on el sistema de producció i consum posa en perill la Creació, on les polítiques no són cuidadores. 


Ens diu el papa Francesc en el pròleg: 


Continueu mirant al futur, sent Església plantada enmig de la vida obrera i continueu teixint històries d'encarnació i abraçada.

 

A continuació, Fornos va donar entrada a la taula rodona formada per tres generacions de goacistes.

 

«En el meu ser obrer i cristià, la fe està en la base de tot.

És un descobriment quotidià en el meu caminar,

un no claudicar i renàixer cada dia».


Fermín Isaac Rodrigo Lázaro va representar les persones més grans de la GOAC.


«Afortunadament, hi ha una gran diversitat de sistemes econòmics possibles que ja hi son. Alguns testimonis d’aquest llibre Ahora más que nunca la fan present, aquesta diversitat.


No obstant això, per a tots i totes és un repte retrobar-nos de nou amb el nostre ésser obrer iactuar en conseqüència: aquí i ara.


Ben jovenet vaig conèixer l’HOAC: petites comunitats de Formació per a la vida (Acció-Reflexió-Acció), per enfortir i concretar la comunió de Vida, de Béns i d’Acció.


Aquesta formació obrera-cristiana-militant, que va començar amb la Revisió de Vida Obrera per al jovent en Cardijn, Rovirosa i Tomás Malagón Almodóvar la van adaptar i concretar en la RVO (Revisió de Vida Obrera) i l’Enquesta de militants per a les etapes adultes dels treballadors i treballadores que, així, en creixement constant siguin testimoni d’honestedat, de compromís obrer-cristià i de seguiment de Jesús, el Crist, durant tota la seva vida.


Aquest 75è aniversari em porta a agrair els valors, actituds i comportaments que Rovirosaproclamava i practicava:


Junt amb la humilitat, la pobresa i el sacrifici, l’entusiasme, l’entrega, la constància, la universalitat, l’especialització (el descobriment i desenvolupament dels carismes), la confiança, el Manament de l’Amor... i una gran llibertat personal i comunitària, afavorida per l’autogestió i l’horitzontalitat.


Ens comprometem i animem tothom a desobeir lleis injustes, a cercar solucions als problemes col·lectius des de l’equitat i la fraternitat; a participar activament en els grups que denuncien la injustícia, en les plataformes sindicals, en les cooperatives i entitats que treballen per l'economia solidària i la distribució equitativa de la riquesa, en els espais on es creen alternatives de vida que trenquen amb les normes del neoliberalisme, especialment aquelles que menyspreen el valor de les cures als éssers humans i a la natura, i atempten contra la dignitat del treball i el seu repartiment.


Ara més que mai!»

 

«Molts venim de la JOC (Joventut Obrera Cristiana).

Una de les coses que ens va ajudar a decidir continuar la nostra militància cristiana a la GOAC va ser el sentiment de germanor que vam percebre des del primer moment, que es fa palès en el tracte que hi ha quan parles amb qualsevol germà o germana de la GOAC.»


Roger Ortega Lluelles va representar l’edat jove de la GOAC.


Els reptes que la societat del treball es troba avui dia són molts i complexos. Noves realitats laborals que fins fa pocs anys no existien, com ara els repartidors a domicili (els famosos riders). Un cert descrèdit que es percep en molts àmbits de la societat vers algunes organitzacions sindicals, que dificulta a escala general el paper de totes aquestes organitzacions. Existeix una manca de presència de sindicats en certs sectors precaritzats on històricament no hi han estat ni sembla que hagin de ser-hi a curt termini.


 Aquest fet ha sigut aprofitat pel sistema capitalista per fomentar les victòries individuals per sobre de les col·lectives. És un repte important recuperar el valor col·lectiu. La GOAC ha de tenir un paper molt rellevant en aquest fet, així com en el camp de les Reformes laborals i altres... Sóc de Nou Barris, un dels districtes de Barcelona on més desnonaments es produeixen. Sentim la crida per ser al costat i lluitar amb les veïnes i els veïns dels nostres barris, per posar fi a aquestes situacions d'injustícia on la seva dignitat es veu trepitjada. 


Crec que tots aquests reptes han de ser tinguts en compte i reflexionats com a part del nostre procés cap a la següent Assemblea General de l’HOAC del 2023. Hem de continuar acompanyant aquestes noves realitats, i sobretot a les persones que les pateixen, com a germans i germanes que ens fem pobres amb ells i que reaccionem a les injustícies per a transformar-les conjuntament.


Queda palès en el llibre que el paper d'acompanyament i denúncia ha sigut el pilar del moviment per avançar durant tots aquests anys, intentat que el Regne sigui una realitat ara i aquí. Com a militant jove, espero i confio que continuarem fent-ho durant molts més anys.

 El col·loqui va ser conduït pel president de la GOAC, Gregorio Belmonte Ferrer. Per ordre, van prendre la paraula:

- la Mariángel Alcázar Modrego, periodista i filla de l’històric hoacista Ángel Alcázar Aznar (EPD)

- la Mariángel anava acompanyada de la seva mare, Pilar Modrego, històrica hoacista com el seu espòs Ángel Alcázar Aznar (EPD)

- en Xavier Garcia Pujades, escriptor i periodista, fill d’en Xavier Garcia Soler (EPD), biògraf de Rovirosa i militant de l’HOAC des de l’any 1948

- en Josep Ramon Mora Villamate, exdelegat territorial del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central, president de la GOAC als anys 80 i actual Secretari d'Organització del Sindicat de Pensionistes i Jubilats de CCOO Vallés Occ. i Catalunya Central

- en Joan Mate Panzano, sindicalista de l’FTC-IAC i membre de l’equip de la cooperativa hoacista d’habitatges del Sagrat Cor de Jesús (barri del Besòs)

- Mn. Manel Simó i Tarragó, periodista i escriptor de temes socials i històrics, exprofessor de Tècniques de comunicació en les Escoles Universitàries de Treball social i president de Soltermon... i gran col·laborador de la GOAC

- la Tica Font Gregori, exvicepresidenta de Justícia i Pau (Justícia i Pau), expresidenta de laFederació Catalana d'ONG per la Pau, exdirectora de l'Institut Català Internacional per la Pau

- la Rocío Elvira Quezada, presidenta de l’ACO (Acció Catòlica Obrera)

- la Norma Falconi, de Papers per Tothom i del sindicat Sindillar

- en Miquel Torres Valdivia, director de Justícia i Pau

- en Ramon Franquesa Artés, professor d'Economia Mundial a la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (UB) i portaveu de la Marea Pensionista

- en Pere Ortega Grasa, expresident del Centre Delàs d’Estudis per la Pau

- la Belén García Antolín, orientadora laboral de la Coordinadora Anem per Feina i promotora de la Xarxa Treball de la Llar Just.

En aquest espai del col·loqui, en Fran Viedma Rus va compartir les felicitacions que van arribar a través del xat.

Finalment, Belmonte va introduir l’audiovisual dels 75 anys de l’HOAC, no sense abans agrair tothom la seva assistència i participació (presencial i en línia) i fer-ho en especial a la Teresa García Gómez i a l’amfitrió, en José Ignacio García sj director de Cristianisme i Justícia.

[L’audiovisual «Ara més que mai, llarga vida a l'HOAC!»:

https://www.youtube.com/watch?v=UhEUsqS6fE0&t=7s

Agraïments especials també a les següents persones presents a la sala d’actes de Cristianisme i Justícia:

- Enric Angelet Carrillo, de l’Assemblea d’Objecció Fiscal

- Assumpta Barbens Sendra, secretària general de la IAC (Intersindical Alternativa de

Catalunya)

- Rosa Maria Barber Aromir, de Religioses en Barris Obrers

- Manuel Bestratén Belloví, conseller tècnic INSST, col·laborador docent del màster universitari de Prevenció de riscos laborals de la UOC i president MIESES GLOBAL

- Marisol Blanco Álvarez, del sindicat FTC-IAC Sanitat

- Pilar Calle Humanes, de la Coordinadora de Dones Creients Alcem la Veu

- Quim Cervera Duran, membre de la Junta directiva de JiP

- Blanca Cordero, de Sindillar

- Elena Díez Rica, de Rezero

- Jordi Domingo Fernández, consiliari de la JOC

- Paco Estellés Pérez, director general Salesians Sant Jordi

- Miren Etxezarreta Zubizarreta, cofundadora del Seminari d’Economia Crítica Taifa, catedràtica emèrita en Economia Aplicada de la UAB i activista social

- David Fernàndez i Ramos, exdiputat, periodista i activista social

- Mamen Fernández Orio, de Cornellà sense Fronteres

- José María Ferreira Diz, president de la cooperativa hoacista d’habitatges del Sagrat Cor de Jesús (barri del Besòs)

- Mn. Jaume Fontbona i Missé, exconsiliari nacional de la JOC. Membre de l'Associació Bíblica de Catalunya i de l'Associació de Sacerdots del Prado. Doctor en Teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Premi Ecumènic Universitari 1996 per la seva tesi doctoral atorgat pel Pontifici Consell per a la promoció de la Unitat dels Cristians.

- Oriol Francesch i Llongueras, de la PAH del Baix Llobregat Nord i del sindicat USTEC·STEs (IAC)

- Ferran Fuguet i Ros, de CCOO i expresident de la GOAC

- Àfrica Garcia del Rincón, de la Coordinadora contra la Marginació de Cornellà i de Sindillar

- José Ignacio Garcia sj, amfitrió de l’acte, director de Cristianisme i Justícia

- Jordi Gaya Nofre, del Moviment Cultural Cristià

- Dani Gómez-Olivé i Casas, responsable a Lafede.cat de l’eix EmpresaDH, investigador en l’Observatori del Deute en la Globalització des de la seva fundació (any 2000)

- José Ángel Hernández Duarte, difusor del Cooperatisme Integral en «Amigos de la HOAC»

- Pilar Herranz, religiosa del Sagrat Cor (Besòs)

- Mariajosé Humanes Calderón, exconsiliària del MIJAC

- Marisol Martinez Torres, exregidora de Sabadell

- Pilar Massana Llorens, extreballadora social, escriptora i política catalana

- Raimon Mateu Duran, president del grup de solidaritat És l’Hora! (Sant Adrià del Besòs) i membre del Grup de Treball de Relacions Internacionals de l’HOAC, del Fons de Solidaritat Internacional de l’HOAC, i de l’MMTC (Moviment Mundial de Treballarxs Cristianxs)

- José Antonio Miranda Tirado, treballador de la lluita de la Plataforma SAD (Serveis d’Atenció Domiciliaria) de Catalunya, Plataforma d’Atenció Domiciliaria de Catalunya (PADC)

- Enrique Mosquera, de Papers per a Tothom

- Marta Moya Casanovas, de la Balma, Habitatge Cooperatiu

- Helena Nuviala de Miguel, de la Plataforma de Suport a les Persones Refugiades Santa Coloma Cervelló

- Ramiro Pampols Colomines, de Capellans Obrers i consiliari de la GOAC

- Ferran Piñeiro Rodríguez, expresident del Sindicat Junts Docents de Religió de Catalunya

- Mn. Pepe Rodado León, de la Plataforma Església pel Treball Decent i de la Comissió promotora de la Renda Garantida de Ciutadania

- Cristina Pons Córdoba, del Sindicat EC (En Construcció)

- Merche Rodríguez Maurin, cofundadora del Menjador Solidari Gregal (barri Besòs-Maresme)

- Liria Román López, directora del Secretariat diocesà de Pastoral Obrera de Barcelona

- Josep Maria Rambla Blanch sj, Coordinadora contra la Marginació de Cornellà, nomenat pel papa Francesc missioner de la Misericòrdia a l'arxidiòcesi de Barcelona

- Mireia Rourera Mascorda, periodista del Punt Avui

- Emiliana Salinas Navarro, Comitès Óscar Romero, activista i política de Santa Coloma de Gramenet

- Montse Santolino Prieto, periodista de la Directa, coordinadora de Lafede.cat

- Maria Teresa Sivill i Vergés, de Religioses en Barris Obrers

- Elisa Soler Reverté, directora general de la Institució Xaveriana, activista pel poble gitano i membre de Dona i presó

- Santi Torres Rocaginé sj, director adjunt de Cristianisme i Justícia. Plataforma d'Entitats Cristianes amb els Immigrants

- Ligia Villoria Castro, responsable de les Serventes de Sant Josep (Sant Vicenç dels Horts)

 

Missatge de Mons. Sergi Gordo Rodríguez Estimats Fran, Grego, Ita, Llum, Maria i Miguel, membres de la Comissió Diocesana de la GOAC Barcelona-Sant Feliu,

i estimats militants de la GOAC:

MOLTES FELICITATS!!!


En efecte, us felicito per la bona pensada d’haver publicat aquest llibre amb motiu dels 75 anys d’història de la GOAC. És un goig que el Papa Francesc n’hagi escrit el pròleg. 

Enhorabona!!!


Gràcies ben de cor per la vostra invitació. M’hauria agradat molt acompanyar-vos-hi divendres vinent, 11 de febrer, a l’acte que heu organitzat. Tanmateix lamento avisar-vos que en aquesta ocasió no hi podré ser present degut a que em coincideix amb un altre compromís contret amb anterioritat i que no puc canviar.


M’agrada molt el títol del llibre i tal com heu ideat l’acte. Efectivament: “Ahora más que nunca”, cal posar en relleu “el compromiso cristiano en el mundo del trabajo”.


Que vagi molt rebé la presentació que farà la Teresa García Gómez, editora del llibre, així com els tres testimonis de tres generacions de la GOAC, el col·loqui i l’audiovisual dels 75 anys de la vida de la GOAC.


Són 75 anys de fidelitat a la causa de l’Evangeli en el món obrer dels nostres barris i ambients populars. Són 75 anys del pas de Déu per la vida de la GOAC.


Que Nostre Senyor us beneeixi.


Una abraçada ben gran!


+ Sergi Gordo Rodríguez

Bisbe auxiliar de Barcelona

i bisbe acompanyant del SIPOC per part dels bisbes de la Tarraconense

 

 Amadeu López Milián (Moviment per la Pau - Tarragona)

Tot i no estar present físicament avui a la presentació del llibre, estaré amb el cor estic segur que serà un acte entranyable, ple de humanitat i amb molt de compromís.

Abraçades

--

Emili Ferrando Puig (historiador, escriptor, goacista - Benassal)

Maria, Teresa, Fermín, Érika, Roger, moltes felicitats per l'acte que ens esteu retransmetent. 

Ens esteu emocionant amb els vostres testimonis que son expressió d'aspectes fonamentals de l'essència de l'HOAC.


Per la meva part, voldria aprofitar l'ocasió per recordar tots els i les militants anònims de Catalunya i de la resta de l'Estat que al llarg d'aquests anys han lluitat per la justícia i la germanor amb una gran generositat i buidament personal. Entre d'altres Àngel Alcázar, Pilar Espuña, Josep Farràs, Ramiro Pampols, Fina Aguilar, Tere Huguet, Amàlia Gómez, Francina Sanz, Lidia Moya, Josep Maria Monferrer, companys i companyes de l'equip HOAC de Badalona. De Catalunya, en serien moltíssims més que segueixo tenint-los en l'enyorança i en la pregària.

Un record especial pels qui estan malalts, per als quals aixequem també la nostra pregària al Déu de la vida: Ramiro Vega, la Cinta, Pilar Modrego, Amàlia Gómez, Lidia Moya, Amadeu (el fill de la Pilar Espunya) que, segons ens ha dit Manel Simó en l'acte d'avui, està hospitalitzat...

Abraçades ben fortes des d'aquest raconet de Benassal que segueix sent la vostra casa si així ho voleu.

--

Gabriela Serra Frediani (exdiputada, històrica activista per la pau i la noviolència – Sant Coloma de Gramenet)

Seré amb vosaltres, no ho dubteu!!!!

Gaudiu d'estar en comunitat celebrant l'existència d'una eina que, embolcallada pel Pare, ens permet viure i treballar amb amor, pau i justícia. La nostra GOAC!!!

--

Pare Josep Miquel Bausset i Verdú (monjo de Montserrat establert al Miracle, especialista en Guillem Rovirosa i Albet)

Moltes gràcies per la invitació.

Enhorabona!

M'uniré a vosaltres en la pregària.

Una abraçada en Crist Obrer.

--

Jesús Gálvez i Montero (Ensenyament CGT)

Bona tarda

Lamento no poder assistir presencialment, tal i com era la meva intenció. Un company del centre escolar ha donat positiu en Covid. Per precaució no hi vindré. Connectaré online. Gràcies per la invitació

--

Martin Gomis (GOAC – Mollerussa, comunitat senegalesa)

Que la bendición de Dios vos accompagne por siempre sobre todo el día de la presentación del libro et ayuda a cambiar el mundo del trabajo mi escrito está con vosotros muchísimo gracias un saludo muy fuerte


--

Mercè Solé Tey (directora del Secretariat interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya)

Moltíssimes felicitats per un llibre -i una trajectòria- que em semblen esplèndids. M’hagués agradat molt acompanyar-vos aquest dies, però no em serà possible. L’agenda s’entossudeix a embolicar-se. Que us vagi molt bé, divendres i sempre!

--

Teresa Forcades Vila

Pau i Bé

M’agradaria [tornar a ser amb vosaltres], però sóc fora del monestir i no em serà possible.

Ara, pregar sí que puc i ho faré amb goig, en acció de gràcies!

Una abraçada








divendres, 18 de febrer del 2022

La GOAC es compromet amb la #ILPRegularización

 

logotipo y claim de visibles.org
 

 

 

Hola 

 

Este domingo, día 20 de febrero, se celebra el Día Mundial de la Justicia Social y, a la vez,  durante todo el fin de semana, las organizaciones del movimiento por la #ILPRegularización, saldrán a la calle en muchas ciudades: concentraciones, actividades especiales y una macro-recogida de firmas.

La justicia social se basa en la equidad, en la igualdad de oportunidades y en los derechos humanos; va más allá del concepto tradicional de justicia legal.

El objetivo de este movimiento social #ILPRegularización es reunir 500.000 firmas, para sacar a 500 mil personas de una situación de irregularidad documental y defender sus derechos. Viven  una situación de desigualdad jurídica, de injusticia social, que merma sus derechos fundamentales y vulnerabiliza sus existencias: sin derechos laborales, sin acceso a los servicios de  sanidad, vivienda, etc

 

 

es un reto difícil y necesita el máximo de participación ciudadana. ¡Movilízate!

Esta Iniciativa Legislativa Popular (ILP) está promovida por: el movimiento #RegularizacionYA, Fundación para la Ciudadanía Global, Fundación Por Causa, REDES, Alianza para la Solidaridad, Partido Por un Mundo Más Justo y está recibiendo un apoyo masivo: plataformas sociales, congregaciones religiosas, ONGs etc.

La misión de visibles.org es contribuir a la construcción de una sociedad más justa, ayudando a hacer visibles las causas por las que trabajan las organizaciones y colectivos sociales y desarrollando una comunidad online de incidencia, movilización social y participación ciudadana en la vida pública.

 

Tienes más info aquí y también aquí.

 

Nota 1: La lista de puntos de ciudades y puntos de firma está actualizada a fecha 18 de febrero.

Nota 2: Por motivos técnicos esta comunicación no ha podido ser enviada en las lenguas autonómicas. Lamentamos este inconveniente.

 

Quiero saber más
logotipo y claim de visibles.org
 ©Visibles.org. Todos los derechos reservados
  
 
 
Si no deseas recibir más emails y darte de baja pincha aquí. El contenido de este correo electrónico y los ficheros adjuntos se dirigen exclusivamente a destinatario, son estrictamente confidenciales y constituyen materia reservada y legalmente protegida. Cualquier copia, uso o reenvío, total o parcial, no está autorizado sin el consentimiento del remitente. Si recibe este mensaje por error, le rogamos que nos lo haga saber y lo elimine inmediatamente. En cumplimiento de la normativa vigente en materia de Servicios de la Sociedad de la Información y de Comercio Electrónico y de Protección de Datos de Carácter Personal, se le informa de que sus datos personales serán incluidos en un fichero titularidad de VISIBLES y podrán ser utilizados para fines corporativos de carácter administrativo y comercial. Puede ejercitar sus derechos de acceso, rectificación, cancelación y oposición en Calle Padre Lojendio 2, 2º, 48008 Bilbao, o, adjuntando su DNI u otro documento que le identifique legalmente, por correo postal o electrónico a [lopd@visibles.org].