dimarts, 22 de desembre del 2015

ÉS NADAL! ACULL, ABRAÇA, TÉ CURA, ACOMPANYA...!



“I va passar Crist amb aquest estil inconfusible de Déu. Va llançar al vent la llavor insignificant de la seva vida i del seu evangeli… Així vàrem començar. Aquest és el nostre arbre genealògic. Ells, els pobres, ens van fer Església!"

G. Rovirosa (Año de la comunidad, O.C. II, pp 247-248)

El Nadal de Déu cal contemplar-lo amb uns altres ulls; els de la misericòrdia, que permeten contemplar l'important. Cal contemplar-lo i desitjar-lo fins l'impensable. Desitjar-lo amb els somnis d'alliberament dels pobres, dels qui segueixen sent capaços de somiar el somni de Déu. Cal esperar com només saben els pobres, els que no tenen on agafar-se, si no és al somni de justícia de Déu, i a la compassiva solidaritat de la fraternitat, tot just entrevista, que anem teixint. Cal sentir-lo en carn pròpia, anunciada i viscuda. Cal descobrir-lo en les vides precàries que poblen les perifèries dels nostres mons particulars. Allà, on costa arribar, perquè fa fred i és de nit. Allà segueix naixent Déu, encarnat en el fill d'una família obrera i pobre, d'una irrellevant aldea perduda del món. Allà el trobarem. Només allà.

Si ens atrevim a sortir de nosaltres, a la intempèrie i cap a la perifèria, i anem a trobar-nos amb el Déu feble, aquest Amor ens desarma, i així, inermes, pobres i febles, ens fa capaços d'acollir i cuidar, d'abraçar i acompanyar com només Ell sap fer-ho. Deixem-nos sorprendre per l'Amor de Déu en la nostra carn, fem créixer el seu somni de Misericòrdia i tendresa en les nostres vides, i serà Bon Nadal, així, amb majúscules.