TREBALL DIGNE PER A UNA SOCIETAT DECENT

dilluns, 9 de setembre de 2019


El sindicalismo abordará la economía de los cuidados en la próxima Jornada Mundial por el Trabajo Decente


06 SEPTIEMBRE 2019
ABRAHAM CANALES






La Confederación Sindical Internacional (CSI-ITUC) reclama en la Jornada Mundial por el Trabajo Decente, prevista para el 7 de octubre, que los gobiernos «aumenten la inversión en los cuidados».

En una breve nota publicada en su página web, el sindicalismo mundial, que representa a 207 millones de trabajadores y trabajadoras de todo el planeta, prepara la convocatoria de una nueva Jornada Mundial por el Trabajo Decente, centrando su reivindicación en el sector de los cuidados para «fomentar el empleo de mujeres y hombres, aumentar el PIB, afrontar los crecientes desafíos demográficos y superar la arraigada discriminación contra las mujeres en el trabajo y en la sociedad».

Fue en el año 2008, siendo secretario general Guy Ryder, actual director general de la OIT, cuando en el congreso fundacional de la CSI se aprobó poner en marcha una jornada de acción mundial para «fortalecer la lucha internacional por los derechos de los trabajadores y contra la pobreza». Comenzaba un proceso histórico de esta organización internacional de trabajadores y trabajadoras para unificar y comprometer en una acción global muy significativa a 331 centrales sindicales nacionales. Este compromiso por el trabajo decente es compartido por la Organización Internacional del Trabajo (OIT) y el Movimiento Mundial de Trabajadores Cristianos, que secundaba además así el llamamiento por una Alianza Global por el Trabajo Decente realizado por san Juan Pablo II (Cf. No os dejéis robar la dignidad)


El trabajo de cuidados en España

El último informe de la OIT El trabajo de cuidados y los trabajadores del cuidado para un futuro con trabajo decente, señala que se generarían un millón de empleos en España atendiendo «los déficits actuales en la prestación de servicios de cuidado y su calidad». El trabajo de cuidados comprende dos tipos de actividades: las actividades de cuidado directo, personal y relacional, como dar de comer a un bebé o cuidar de un familiar enfermo, y las actividades de cuidado indirecto, como cocinar y limpiar.

El cuidado no remunerado es «trabajo» que principalmente realizan las mujeres pero que permanece invisible y no reconocido, tanto es así que en opinión de Manuela Tomei, directora del departamento de Condiciones de Trabajo e Igualdad de la OIT, «en 2018, en España se emplearon 130 millones de horas diarias en trabajo de cuidados no remunerado. Esta cifra equivale a 16 millones de personas trabajando ocho horas al día sin percibir remuneración alguna. España es uno de los países de Europa y Asia Central donde se realiza la mayor parte del trabajo diario de cuidados no remunerado. Si estos servicios se valorarán sobre la base de un salario mínimo por hora, equivaldrían al 14,9 por ciento del PIB del país».

Según esta agencia tripartita de la ONU, España se situará, de aquí al 2030, en el puesto 22 de la clasificación de países con mayores ratios de dependencia de cuidados de personas mayores del mundo, y el puesto 19 de los países de Europa y Asia Central con un 9,1 por ciento. Se prevé que el número de beneficiarios de cuidados en España disminuya de los 10 millones actuales (7 millones de niños y niñas menores de 15 años y 3 millones de personas ancianas) a 8,8 millones (5,6 millones de niños y niñas menores de 15 años y 3,2 millones de personas ancianas). Apostar por una «economía 
de rostro humano» como puede ser la economía de los cuidados, es una apuesta por el bien común que supone la creación de trabajo decente y el aumento del bienestar social, ambos esenciales en una sociedad decente.


Iglesia por el Trabajo Decente

Por quinto año consecutivo, la iniciativa Iglesia por el Trabajo Decente (ITD), promovida en España por seis entidades de inspiración católica, se suma, impulsa y convoca alrededor del 7 de octubre, en las diócesis del país, un amplio abanico de gestos, actividades y vigilias que quieren promover y visibilizar la importancia de extender en la sociedad y en la Iglesia la defensa del trabajo decente, una cuestión central en la sociedad y esencial para la vida de millones de personas.

ITD vienen insistiendo en la denuncia de las condiciones laborales y sociales actuales que generan «una sociedad desvinculada, en la que cada vez es más difícil hacernos cargo de los que se quedan atrás», como indica el VIII Informe FOESSA, donde además son cada vez más las personas en situación de vulnerabilidad, entre otros factores, por la mala calidad del empleo. La indecente precariedad estructural se ha convertido una obligada forma de vida para millones de trabajadores y trabajadoras, especialmente entre jóvenes y mujeres.


Documentos de interés

■ El trabajo de cuidados y los trabajadores del cuidado para un futuro con trabajo
decente, OIT. Resumen ejecutivo.
■ Invertir en la economía de los cuidados. CSI-ITUC, Grupo de Trabajo sobre Empleo
del G20.
■ Los cuidados como problema y solución económica. Por Lina Gálvez, catedrática de
Historia e Instituciones Económicas. Tema del mes de la revista Noticias Obreras, marzo
2019.
■ Iglesia por el Trabajo Decente urge priorizar a las personas para descartar la
indecente precariedad, mayo 2019.

dimarts, 30 de juliol de 2019

Comunicat de la Pastoral Obrera de Catalunya sobre els abusos sexuals a menors i altres persones vulnerables a l’Església i a la societat, en general 


Abusos: els qui formem el cos de Crist, sofrim 


«Déu ha disposat el cos de tal manera que ha donat més honor als membres que més en necessiten, perquè en el cos no hi hagi divisions, sinó que tots els membres tinguin la mateixa sol·licitud els uns pels altres. Per això quan un membre sofreix, tots els altres sofreixen amb ell, i quan un membre és honorat, tots els altres s’alegren amb ell» (1Co 12,24-26) 

La Pastoral Obrera de Catalunya volem dir una paraula al voltant d’aquesta qüestió que ens interpel·la després d’haver fet un discerniment i havent deixat passar un temps suficient després que aquest tema ocupés les capçaleres dels principals mitjans de comunicació. Les diverses entitats i moviments que formem la Pastoral Obrera de Catalunya sentim en pròpia carn la vergonya, la pena, la indignació i el dolor per l’escàndol dels abusos sexuals a menors i altres persones vulnerables per part de preveres, religiosos, bisbes i seglars que treballen en institucions eclesials, i també els que es produeixen en d’altres àmbits. Són uns fets que afecten no només a víctimes i agressors sinó a tot el Poble de Déu; aquest concepte ple de sentit, que emanava del Concili Vaticà II, i que, més de cinquanta anys després, no hem sabut encarnar i donar-li forma. Voldríem viure i transmetre un estil de ser i fer Església més horitzontal i fraternal, ja que la l’excessiva jerarquització de qualsevol institució humana pot comportar una concentració de poder que pot conduir a situacions de patiment. 

Per això ens rebel·la l’abús de poder que s’ha posat de manifest en violentar el cos i la consciència dels menors i altres persones vulnerables, en soscavar la confiança de les seves famílies, i el mal i les seqüeles que s’han causat en tantes vides truncades i que s’han vist determinades per uns fets infames. Ens repugna també, a més de la comissió dels fets, com s’ha abordat per part de l’Església, sempre que s’ha reaccionat corporativament i repartint culpes, protegint i donant cobertura als agressors, posant en risc noves víctimes (amb els trasllats vergonyants) i quan s’ha negat l’acollida a les víctimes. 

Valorem la valentia dels papes Benet XVI i Francesc en abordar aquesta qüestió, en particular amb la darrera cimera antipederàstia que s’ha fet al Vaticà del 21 al 24 de febrer passats, i els seus primers fruits, amb les mesures que el Papa Francesc ha impulsat contra l’encobriment dels fets. També posem en valor el comunicat dels Bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense del 12 de febrer. És i serà necessari fer tot el que sigui possible per a reparar el mal provocat afrontant aquests fets amb absoluta transparència i fer el possible per a què aquestes situacions no es repeteixin mai més. No obstant això, a més, ens cal una disposició autèntica a la conversió evangèlica per tal d’eradicar aquest crim, per a que aquest tipus de comportaments delictius no tornin a succeir en el si de l’Església. 

Per això, els moviments de Pastoral Obrera considerem que a l’Església hauríem de: 

Pel que fa al passat i als fets comesos, 
• Prioritzar l’acolliment amorós a les víctimes per part de tot el Poble de Déu, demanar un perdó sincer i ajudar a guarir. 
• Reparar materialment i moralment les víctimes, amb criteris transparents i que es puguin generalitzar al conjunt de l’Església. 
• Considerar i explorar la possibilitat de realitzar entrevistes de reconciliació entre les víctimes/supervivents i els agressors. 
• Depurar la història, analitzar i investigar els casos que s’hagin produït en comissions i auditories independents, malgrat hagin pogut prescriure, i tractar-los d’igual manera que els del present. 
• Oferir espais de confiança i acompanyament per tal que les víctimes que no hagin denunciat ni fet públic el seu cas, puguin iniciar un procés de guariment. 
• Sancionar els encobridors que, amb la seva desídia, han contribuït a agreujar el problema. 
• Col·laborar activament i informar la Fiscalia davant qualsevol cas fonamentat i respondre davant la justícia civil i canònica quan hi hagi delicte. 

Pel que fa al present i al futur més immediat, 
• Identificar quins són els factors de risc que fan que es produeixin els abusos i prevenir-los. 
• Revisar profundament la visió deformada que una part del clergat té de la sexualitat i de la dona i la formació al respecte que s’imparteix a seminaris i noviciats. 
• No obviar la incidència que podria tenir el celibat, viscut de manera inadequada, en alguns casos d’abusos. 
• Denunciar la hipersexualització de la nostra societat i l’ús pervers que se’n fa i promoure i valorar la sexualitat vinculada a l’amor entre dos éssers humans. 
• Predicar amb l’exemple i convertir l’Església en un espai segur per als menors i altres persones vulnerables, per tal que altres instàncies on també (i majoritàriament) es produeixen abusos —família, escola, esport i lleure...— puguin emmirallar-se. 
• Contribuir al debat públic seriós respecte aquesta qüestió i treballar junts i coordinadament amb altres entitats que també lluiten contra l’abús de poder i sexual en altres àmbits (laboral, familiar, veïnal...). 

Subratllem l’oportunitat que aquesta situació penosa d’abaixament pugui servir per fer emergir una Església més autènticament evangèlica, autobuidada del poder que el clericalisme atorga la dignitat eclesiàstica i, també, orientada a servir d’acord amb l’estil i el missatge de Jesucrist. 

Per últim, considerem que aquest és un moment propici per fer examen de consciència, tots i totes, de la nostra relació amb el poder i el seu exercici per tal d’identificar qualsevol situació d’abús que puguem o haguem pogut exercir amb el compromís d’evitar-la en un futur, tot imitant el model del Crist. Igualment, també és una oportunitat per a què, com a laïcat, avancem i fem més nostra l’Església, sentint-nos concernits pels problemes que ha d’afrontar i participant en la seva solució.

Per això, volem agrair tots els esforços que ja s’estan realitzant a l’Església per eradicar aquesta xacra i oferim la nostra col·laboració. 



Barcelona, 15 de juny del 2019 


MOVIMENTS I COL·LECTIUS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA I BALEARES: ACO, GOAC, JOC I MIJAC, CAPELLANS OBRERS, RELIGIOSES/OS EN BARRIS OBRERS I POPULARS I DELEGACIONS DE PASTORAL OBRERA DE LES DIÒCESIS DE CATALUNYA 

dilluns, 3 de juny de 2019



Convocatòria Concentració 12 juny

en suport plena implementació Renda Garantida de Ciutadania






dimarts, 16 d’abril de 2019






La Plataforma Església pel Treball Decent, a la vista de les eleccions a Corts Generals del pròxim dia 28 d’abril de 2019,



RECORDA:

La seva reiterada i insistent reivindicació d’un treball digne i decent per a tothom, i que gaudeixi de protecció social. De manera especial per a les persones que estan a l’atur, les que tenen condicions laborals precàries i les que fan les feines més senzilles, menys valorades i amb menys possibilitats de car a el futur.
Enguany, quan l’Organització Internacional del Treball (OIT) -que integra sindicats, empresaris i administracions públiques- compleix 100 anys, escau urgir la revitalització del contracte social en un marc de renovada i necessària solidaritat.

PROPOSA:
 Promoure una economia productiva a escala humana, que redueixi les desigualtats i eviti els grans egoismes de l’economia especulativa.
 Refermar la negociació col·lectiva per poder repartir la prosperitat, superant les limitacions de la greu crisi començada el 2008 i la de la Reforma Laboral.
 Fer aflorar l’economia informal i el treball irregular. Cal que les administracions publiques treballin perquè tothom tingui una feina regularitzada.
 Deixar de vincular les autoritzacions de residència de les persones estrangeres amb l’obligació de tenir un contracte laboral o una oferta de feina, perquè sovint esdevé un requisit impossible d’aconseguir per persones en situació irregular, i quan aquesta és sobrevinguda, s’allarga la situació de vulnerabilitat i de pobresa.
 Dignificar el paper de les persones que es dediquen a la cura de la llar. Cal realitzar canvis perquè les persones ocupades en aquest sector assoleixin la plena equiparació de drets i tinguin garantida una protecció social completa.
 Impulsar l’habitatge social públic, fixant unes condicions assumibles per les famílies vulnerables per l’atur o la precarietat laboral.

DEMANA:
Per un costat s’ha reclamat els partits polítics que concorren a aquestes eleccions el seu compromís de treballar responsablement a les noves Corts per tal de fer realitat les sis propostes de l’apartat anterior.
Per altre costat es demana als electors i electores que a l’hora de decidir el seu vot actuïn amb responsabilitat tenint en compte els punts anteriors com a criteris de decisió, parant atenció a les propostes dels diferents partits en l’àmbit laboral, econòmic i social, atesa la seva repercussió per facilitar una vida digna a tothom.


Barcelona, a 15 d’abril de 2019


diumenge, 17 de març de 2019

XERRADA SECTOR DE DONES GOAC

"LES DONES ALS SEGLES XX i XXI" 30 MARÇ



El proper dissabte 30 de Març el Sector de Dones de la GOAC organitza una Xerrada-Col·loqui "Les Dones als Segles XX i XXI. Fites i Reptes".

També es farà una presentació del treball que s'ha realitzat aquests darrers cursos, que és fruit de l'actualització del Quadernet "Creients i Feministes" que l'any passat va fer 25 anys de la seva publicació (a Cristianisme i Justícia).

Com ja sabeu, després de la xerrada i del debat que sorgeixi entre les persones que hi participin, es farà una pregària per acabar amb un sopar compartir.


Esteu totes i tots convidats... Us esperem!!!  




dilluns, 11 de març de 2019


Seminari formatiu

"Reduir la jornada per compartir la riquesa"



Benvolguts companys i companyes,

com recordareu el passat mes de gener la Plataforma Església pel Treball Decent vam organitzar una sessió oberta entorn la qüestió del repartiment del treball per tal de poder compartir la riquesa. Molts de vosaltres vau participar. 

Ara volem continuar aprofundint en aquesta qüestió i és per això que hem organitzat una segona sessió. En aquesta hi participarà el Sergio Canalda i el Alexandre de le Court, tots dos investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, membres del Grup de Recerca en Dret del Treball i de la Seguretat Social.

Us convidem a participar d'aquesta sessió de reflexió i formació que serà el proper dijous 14 de març a les 17h a Cristianisme i Justícia (c. Roger de Llúria, 13).

Us hi esperem!!!!!!



divendres, 8 de març de 2019

8 DE MARÇ

DIA DE LA DONA TREBALLADORA


COMPARTIM AMB VOSALTRES EL MANIFEST QUE LA GOAC HA ELABORAT JUNT AMB LA RESTA DE MOVIMENTS I COL·LECTIUS QUE FORMEN LA PASTORAL OBRERA.

TAMBÉ US COMPARTIM LES MOVILITZACIONS QUE ES FARAN PEL MOTIU DEL 8 DE DE MARÇ A CATALUNYA


dilluns, 18 de febrer de 2019



 100 ANYS DE LES 8 HORES DE LA JORNADA LABORAL

1.919-2.019





Des de la GOAC de Barcelona - Sant Feliu volem donar a conèixer la realitat laboral actual, la realitat de jornada laboral que vivim ara, aquest any que celebrem que fa 100 d'aconseguir la jornada laboral de 8 hores.


I volem fer-ho amb testimonis, amb els rostres del món laboral aquí i ara..




Cuando hablamos de trabajo, se nos presentan mil y un temas de los que podemos hablar dentro de este. Muchas situaciones nos llevan a plantearnos hechos como ’’trabajamos para vivir? Vivimos para trabajar? o Trabajamos para sobrevivir?’’

Preguntémonos cuál debe ser la situación para que alguien llegue a plantearse que trabaja para sobrevivir, o que su vida está únicamente centrada en el trabajo. Claramente situaciones de precariedad, salarios inferiores al nivel económico de nuestra sociedad o jornadas laborales excesivamente extensas. Pero aun así recibimos comentarios de otros ciudadanos diciéndonos ’’por lo menos tienes trabajo’’.

Dentro de la problemática laboral que vivimos hoy en día, existe la jornada laboral, ese tiempo invertido en la elaboración de una tarea. A nivel científico existe un diagnóstico claro, la necesidad de reducir las jornadas de trabajo, no solo para mejorar la productividad y la eficiencia de los empleados, sino también para evitar posibles problemas de salud a medio y largo plazo. (depresión, ansiedad, problemas cardiovasculares, insomnio….)

A nivel histórico hemos conseguido reducir jornadas laborales de 14 horas, como las que se vivieron en el siglo XV, sin regulación ni control sanitario, deteriorando la salud, el bienestar o eliminando la vida social y familiar del trabajador. Conseguimos reducir las jornadas laborales a 48h semanales y poco después a 40h, realizandolas con el triple 8 (8 horas de trabajo, 8 horas de descanso y 8 horas de sueño). También logramos incrementar los trabajadores en las unidades familiares, pasando de 1 trabajador a dos, ambos teniendo importancia en el mundo laboral. Todo estos avances se consiguieron a base de luchas sociales, huelgas en las que todo el pueblo se unificó por unos derechos globales.

Que nos pasa hoy en dia? ¿por qué hemos conseguido reducir 6 horas de nuestras jornadas laborales, y ahora seguimos viviendo injusticias, excesivas jornadas en condiciones poco óptimas y no somos capaces de luchar por seguir mejorando nuestras condiciones o las del compañero de al lado?

Parece que el conformismo nos ha conquistado.

En primera persona puedo hablar de una jornada laboral en el mundo comercial textil, en concreto de Nike Store Las Ramblas. En cuanto a horarios, no hay complicaciones, depende de la categoría estipulada dentro del negocio, se cumplen unas horas u otras, con un mínimo de 6 y un máximo de 8. Dentro del marco horario de apertura de negocios estipulado, de 9:30 de la mañana a 9 de la noche, creo que a nivel de repartición horaria, está bien organizado, aunque es algo simple, 12 horas de servicio divida en dos turnos iguales debiendo añadir alguna hora dependiendo la responsabilidad que se tenga.

Podemos decir que esta jornada de 6 horas es un punto a favor para poder complementar la vida laboral con la formativa, permitiéndonos a los estudiantes compaginar ambas cosas.
Que no me parece tan bien? El sistema educativo nos pone algún impedimento para poder combinar nuestra jornada laboral con la formativa. Desde el trabajo, me han ayudado manteniendo mis horarios de lunes a viernes siempre por la tarde, respetando así mis horas de clase.
¿Qué problema me presenta el centro educativo dónde estoy realizando un grado superior de integración social? Una inflexibilidad horaria, no permitir que salga media hora antes para poder llegar a tiempo al trabajo, contabilizando toda la hora perdida, sin opción de recuperar las actividades realizadas en ese tiempo. En mi caso no es de vida o muerte el trabajar, pero aquella persona que se encuentra en obligación de hacerlo, por casos que el claustro desconozca, ¿le suspenderán por acumulación de ausencia a una asignatura de última hora de la mañana, y tendrá que prepararse todo el curso en un solo examen en junio, o cursar un año más de este grado por esta asignatura? Creo que podría existir alguna facilidad, ya sea presentando nuestro contrato laboral para verificar que realmente desarrollamos un oficio en ese lugar con un horario determinado.

Por parte del trabajo, un punto en contra es el tema de los festivos.
¿No es suficiente 6 días semanales, 12 horas diarias para poder comprar? Pues parece ser que no. Nos imponen una apertura de 12 domingos anuales, o de días festivos como el 1 de noviembre o el 6 de diciembre. Claro que si pensamos en la productividad y el bolsillo del que vive sentado encima nuestro, es todo positivo, esta persona no trabajará pero por poco que se facture en la tienda mientras los demás trabajan bueno es.
¿Pero quién piensa en los trabajadores de menor categoría? También merecemos descansar un domingo, día que nos regalaron para el descanso, o un festivo, celebre lo que se celebre, pero si es festivo creo que es mérito de descanso.


A todo esto, aun así, recordad que nos piden dar gracias a que trabajamos!


Diego

dissabte, 5 de gener de 2019


VETLLA DE PREGÀRIA - NO MÉS CIEs

19 de Gener




Benvolgudes, benvolguts,

Un any més el grup de persones voluntàries que visita el CIE de Barcelona a la Zona Franca organitza una vetlla de pregària davant el CIE de Zona Franca amb l'objectiu de donar a conèixer aquesta realitat. Un grup d'entitats socials d'Església ens hi hem adherit.

Amb el títol "No més CIEs" el proper 19 de gener, a les 18:00h, ens trobarem per pregar i mostrar la nostra solidaritat amb les persones internades al CIE. Es tracta també d'un acte de denúncia d'una violència gratuïta que deshumanitza a qui la pateix però que acaba per deshumanitzar-nos a tots i a totes.

Us hi esperem!!!!




dilluns, 24 de desembre de 2018


US DESITGEM.....

Bon Nadal i Feliç Any !!!!





Parlo per donar la veu
als que no deixen parlar,
i perquè mai no oblideu
a qui no es pot pagar el pa.

I brindo per l'esperança
d'anar fent un món com cal.
Que el demà just ja s'atansa
i us desitjo un bon Nadal.
(Roc Casagran)

diumenge, 9 de desembre de 2018


15 DESEMBRE

JORNADA ESTATAL DE LLUITA PER UN SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS DIGNES







La imatge pot contenir: text



CAVALCADA AMB BALTASAR


Compartim amb vosaltres aquesta campanya que està engegant

 "Casa Nostra, Casa Vostra - Volem Acollir", per a que feu difusió i participeu ¡¡¡¡



Com bé sabeu, és tradició que el dia de la cavalcada infants i adults es disfressin de patges i reis. Sovint, al rei Baltasar l’han representat persones blanques amb la cara pintada de negre, persones embetumades. Aquesta pràctica, que internacionalment es coneix amb el nom de blackface, té un origen colonialista i racista. De fet, moltes persones de pell negra eviten assistir i participar en aquesta festivitat perquè se les ridiculitza.

La campanya #BaltasarDeVeritat, que estem impulsant, conjuntament amb altres col·lectius, consisteix a demanar als ajuntaments de Catalunya que canviïn aquesta pràctica racista.

Així doncs, us escrivim per fer-vos extensiva la campanya i demanar-vos la vostra participació en dos sentits:
  1. Demanar oficialment al vostre Ajuntament i/o Comissió de Reis del vostre poble o ciutat que se sumi a la campanya.
  2. Difondre la campanya a través dels vostres canals de comunicació.

A continuació us podeu descarregar el contingut gràfic per tal que en pugueu fer ús. El podeu editar al vostre criteri o bé fer-ne de nou. https://www.goo.gl/EHZSNm


diumenge, 2 de desembre de 2018


NO HI HA JUSTÍCIA!



Us informem que com a GOAC ens hem adherit a la campanya "No hi ha justícia!!" que des de Clam per la Llibertat (abans Crida per la Llibertat) estan dinamitzant, tant a nivell internacional, a Espanya i a Catalunya.

La web, per si voleu adherir-vos o trobar més informació és: https://nohayjusticia.org/




Us adjuntem el manifest:

A l’Estat Espanyol, amb freqüència, s’estan dictant diferents resolucions pel Tribunal Suprem, el Constitucional i l’Audiència Nacional que, amb una interpretació abusiva de les lleis, són una clara vulneració dels drets civils i polítics. Aquesta dinàmica genera indefensió a la ciutadania, alhora que alarma social producte de la creixent manca de confiança en la tasca del poder judicial.

Tothom tenim a la memòria casos escandalosos com el de la Manada, el Castor, Palma Arena, Nóos, joves d’Altsasu, el No Cas 14N; sentències que vulneren clarament la llibertat d’expressió (Valtònyc, Pablo Hasél,...) i recentment respecte als nens robats. En casos similars, s’han presentat recursos al Tribunal de Justícia d’Estrasburg que, molts anys més tard, finalment ha dictat sentència a favor dels afectats, com en el cas de la Mesa del Parlament Basc, el cas del diari Egunkaria, el cas dels joves de Girona per la crema de fotos del rei, etc.

Les males pràctiques clientelars en l’ascens a la carrera judicial ha comportat que encara perduri una reduïda cúpula de magistrats que són ascendits per designació política als màxims càrrecs de l’administració judicial, sense que aquesta promoció respongui a mèrits professionals sinó a la seva adscripció ideològica. Aquest mecanisme de designació atempta contra el principi de la divisió de poders, sent així un autèntic frau en el nucli mateix del sistema democràtic. Amb aquests nomenaments, podem afirmar que el Poder Judicial és un dels poders que encara no ha dut a terme un pas efectiu de democratització que suposi un trencament amb l’època franquista.

Aquesta anomalia en el funcionament de la Justícia espanyola ha estat posada de manifest a l’Informe GRECO (Grup d'Estats Contra la Corrupció)  del Consell d’Europa que, en quatre informes consecutius, inclou advertències i denúncies per males pràctiques realitzades de forma continuada en el temps. Els informes GRECO conclouen l’absoluta parcialitat dels alts estaments de la justícia espanyola com a conseqüència de la seva designació per un òrgan polititzat com és el CGPJ (Consejo General del Poder Judicial).

Alhora, l’aprovació i l’aplicació irregular i abusiva d’instruments jurídics com la llei mordassa, la llei de partits, etc, que, junt amb els trasllats d’expedients al Tribunal Suprem i a l’Audiència Nacional, comporten situacions d’indefensió de la ciutadania i són una coartada que afavoreix l’aplicació de mesures d’excepció incomprensibles en absència de violència (presó incondicional sense fiança, les inhabilitacions per exercir càrrec públic, elevades multes dissuasòries, embargaments del patrimoni, confinament territorial...). Tampoc és admissible que les polítiques penitenciàries comportin mesures de repressió o allunyament que comporta danys a les famílies. Aquesta dura actuació, va acompanyada de la permissivitat per part de la judicatura amb les actituds violentes de grups racistes i feixistes (València, Blanquerna, etc), que fan pensar en una alarmant deriva.

Encara més, la judicialització de la política ha permès durant anys que el Govern espanyol actuï a través de la Fiscalia per combatre models socials i econòmics alternatius, la dissidència política, prohibint mecanismes de consulta i participació popular, actuacions que són un greu atemptat contra els drets civils i polítics i que afebleixen la qualitat democràtica cada dia més.

Cal recordar que només a Catalunya hi ha més de 1.200 persones imputades. D’elles més de 700 són autoritats locals i altres càrrecs electes. Tots ells han vist greument afectats els seus drets individuals i col·lectius per actuacions pacífiques en l’exercici del seu càrrec. Tot i que encara no s’han celebrat els judicis i per tant tothom hauria de tenir el dret de presumpció d’innocència, en aquests casos l’acció de la Justícia Espanyola està comportant presó incondicional sense fiança, inhabilitacions preventives i ingerències greus en el funcionament de les nostres institucions (Parlament i ajuntaments), vulnerant el resultat de les eleccions.

Totes aquestes pràctiques contrasten amb les respostes que han donat els tribunals dels països europeus (Alemanya, Bèlgica i la Gran Bretanya) a la petició d’extradició que ha emès la Justícia espanyola, als càrrecs polítics exiliats, acusats injustament per rebel·lió i sedició.

En els últims temps, s’estan obrint insòlits processos penals en molts territoris, Andalucía, Madrid, La Rioja, etc, imposant inclús penes de presó a persones que participaven en protestes pacífiques sense respectar-se el dret a protestar i la llibertat d’expressió i manifest. Una altra de les manifestacions alarmants és l’aplicació de l’article 315.3 del Codi Penal, amb reminiscències franquistes, contra els sindicalistes que participen en vagues i manifestacions, que ha comportat més de 300 persones encausades. Totes aquestes circumstàncies serien inimaginables tenint en compte la total absència de violència, en els fets que es jutgen i contrasten amb el tracte dispensat a persones com Urdangarin, Rato o Bárcenas que han gaudit de llibertat durant els seus processos judicials.

I es de destacar el model d’impunitat que manté el poder judicial en relació a amb la falta de investigació i enjudiciament dels crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista. Des de l'àmbit judicial es sosté la política d'impunitat des de dos plans: per un costat obstaculitzant greument la tramitació de la causa penal que s’instrueix en el Jutjat de Buenos Aires (la denominada Querella Argentina), denegant les ordres de detenció i la petició d’extradició dels imputats, negant-se a prendre una declaració d'indagatòria als propis imputats, etc ... i, per un altre, inadmetent a tràmit les querelles criminals que es presenten als Tribunals de l'Estat espanyol. En aquest sentit, s'emmarca la no admissió de les querelles contra Antonio González Pacheco (Billy el niño).

Sentències com la Manada posen en evidència que el Poder Judicial encara ha d’assumir que la violència contre les dones no és una qüestió individual, ni privada, sinó que és una qüestió de dimensió social i política. La violència exercida en contra de les dones és una alta negació dels drets humans i l’evidència del domini patriarcal que l’exerceix provocant que les dones no puguin aconseguir el seu ple desenvolupament com éssers humans i ciutadanes de ple dret. La violència masclista és un dels pitjors mals de les societats i el Poder Judicial ha de formar-se per incrementar la seva sensibilitat social i contribuir a la seva erradicació.

També són cridaneres les dificultats que troben les organitzacions ambientals i altres organitzacions socials en el seu accés a la justícia: condemnes en costes, restriccions a la justícia gratuïta, fiances inassumibles per aturar obres que després s'acaben demostrant il·legals un cop acabades ... són la norma més que l'excepció.

Les persones racialitzades i migrades pateixen vulneracions flagrants dels seus drets davant dels tribunals. Malauradament, l’estament judicial no sol aplicar l’article 510 del Codi Penal, pensat per protegir col·lectius històricament discriminats (dones, homosexuals, negres, gitanes, etc.). I el fet de ser persones estrangeres o racialitzades, les converteix sistemàticament en sospitoses.

En el cas recent de les hipoteques, la desigual capacitat de reacció del Poder Judicial per frenar una sentència que era desfavorable a la banca, són un clar indicador que posa en qüestió la neutralitat de la justícia espanyola. En canvi, per la seva falta de sensibilitat ambiental no contribueix a frenar els delictes ecològics, que sovint queden impunes.

Per tot això, NO HI HA JUSTÍCIA vol ser un espai social de denúncia contra totes aquestes vulneracions de drets. Us proposem de dur a terme una mobilització conjunta, impulsada des de molts àmbits, per denunciar les irregularitats manifestes del Poder Judicial espanyol.

Us convoquem per al proper 15 de desembre a Madrid davant l’Audiència Nacional i Tribunal Suprem a manifestar-nos per visibilitzar, encara més, els forts dèficits democràtics que s’arrosseguen des del franquisme.

Volem posar en evidència que la judicialització de la vida política és un mecanisme que s’aplica sistemàticament contra tota forma de discrepància política que vol ser transformadora i que pretén actuar per superar el règim del 1978. Volem denunciar que ara fa 40 anys es va instaurar una transició que pretenia blindar la monarquia, perpetuar els privilegis de les oligarquies i restringir els drets civils i polítics, tant de la ciutadania com de les diverses nacions de l’Estat espanyol.






dijous, 15 de novembre de 2018

Taula Rodona - Reduir la jornada laboral per compartir la riquesa

Dimarts 20 novembre



Benvolgudes i benvolguts,

Des de la Plataforma Església pel Treball Decent hem estat realitzant un seminari sobre món del treball i la Doctrina Social de l'Església.

Us volem convidar a la darrera sessió del seminari que serà un acte obert a tothom. Consistirà en una Taula rodona on reflexionarem entorn la qüestió de la possibilitat de reduir la jornada de treball per tal de poder compartir la riquesa

Està programada pel dimarts 20 de novembre, a les 19h, a Cristianisme i Justícia (c. Roger de Llúria, 13).

A la taula, a part de fer una explicació de les diferents propostes o possibilitats que hi ha entorn la reducció de la jornada, hi participarà l'Albert Recio, professor d'economia aplicada a la UAB i Òscar Murciano, Secretari d'Acció Sindical de la CGT de Catalunya qui ens explicarà la proposta concreta que tenen des de la CGT.

Esperem que sigui del vostre interès... us esperem a tots i totes!!!


Salutacions,