dimarts 8 de desembre de 2009
Ixcán, Guatemala
NO A LA REMILITARIZACIÓNLas organizaciones sociales y comunidades del Ixcán manifestamos nuestra preocupación y rechazo a la instalación de la 6ª Brigada de Infantería, ratificada por el Presidente de la República a pesar del amplio rechazo manifestado por la mayoría de las comunidades de Ixcán.
Las mujeres y hombres de este municipio no hemos olvidado el gran sufrimiento que nos causó la guerra. Sólo en la región de Ixcán ocurrieron 102 masacres, donde murieron más de 2,500 personas. La política de tierra arrasada ocasionó el desplazamiento forzoso del 96% de la población del municipio. Las comunidades que permanecieron en el área fueron sometidas a un estricto control militar y obligadas a participar en las patrullas de autodefensa civil. A casi 13 años de la firma de los Acuerdos de Paz, la mayoría de las comunidades y personas víctimas del conflicto armado aún no han sido resarcidas por los daños humanos, materiales y morales que sufrieron.
EL REGRESO DEL EJÉRCITO ES UNA OFENSA A LA MEMORIA HISTÓRICA Y UNA VIOLACIÓN A LOS DERECHOS HUMANOS DE UNA POBLACIÓN QUE NO HA SANADO LOS TRAUMAS QUE LE FUERON CAUSADOS DURANTE LA GUERRA
Para ampliar sus instalaciones, el ministerio de la defensa quiere quitar los terrenos que ocupa actualmente el Centro de Salud, única institución que presta atención hospitalaria a unos cien mil habitantes de la región. Las comunidades de Ixcán rechazamos esta medida, pues la salud y la educación son prioritarias para el desarrollo. En una reunión sostenida el 30 de septiembre pasado, el Procurador General de la Nación confirmó que estos terrenos son propiedad del estado.
Es cierto que estamos cansados de la violencia y la inseguridad. Pero una presencia militar más numerosa no traerá mayor seguridad y tranquilidad. Al contrario lo que traerá son mas cantinas, prostíbulos y violencia en la cabecera municipal. En una sociedad democrática el combate a la delincuencia común no es función del ejército, sino de la policía civil fortalecida y especializada en ese trabajo. La militarización NO es la solución. Mientras no se acabe con la impunidad y la corrupción en el sistema de justicia los delincuentes continuarán operando libremente en el territorio nacional, ya que el 98% de los delitos que se cometen en Guatemala quedan en la impunidad.
En realidad la presencia de una brigada militar en el Ixcán será para proteger las inversiones de las grandes empresas trasnacionales interesadas en explotar nuestros recursos naturales e intimidar a las comunidades que rechazan los mega proyectos (hidroeléctricas, explotación petrolera, plantaciones de palma africana y minería). La paz, el desarrollo y la seguridad no se logran con la militarización y represión, sino con aceptar el derecho que tenemos las comunidades a existir, a trabajar la tierra, a ser consultadas y definir nuestras propias formas de desarrollo, tal como lo establecen la Constitución de la República y el Convenio 169 de la OIT.
NO A LA REMILITARIZACIÓN
UN PUEBLO CON HAMBRE ES UN PUEBLO SIN PAZ
2 de Diciembre de 2009
Red de Organizaciones de Mujeres de Ixcán ROMI; Comunidad Primavera del Ixcán –CPR DEL IXCÁN; Asociación de Desarraigados de las Microregiones II y VI ADEREMCO; Coordinadora de Víctimas del Municipio de Ixcán; Asociación de Defensa de la Tierra y los Recursos Naturales; Federación de Cooperativas de Comercialización de Ixcán; Asociación de estudiantes de Santa María Tzejá y aldeas circunvecinas; Asociación de Educadores Noroccidentales; Pastoral Social de Ixcán; Puente de Paz;
Servicios Jurídicos y Sociales; Asociación Comunitaria de Servicios de Salud; Fundación Guillermo Toriello; Fundación Solidaria Ixcán; Sindicato Nacional de Trabajadores de Salud de Guatemala, filial Ixcán; Organización de Mujeres Guatemaltecas Mamá Maquín; Asociación Justicia y Reconciliación; Centro para la Acción Legal Derechos Humanos; Frente Guatemalteco de Afectados y Amenazados por las Represas y en defensa del Agua; FAMDEGUA; Waq`Ib Kej; Asociación Ukux´be´; Movimiento Nacional por los Derechos Humanos; HIJOS; Bloque Antiimperialista; Asociación Comunicarte; Servicios Ecuménicos en Centro América; Derechos en Acción; Asociación Civil El Observador; Casa Artesana; Sector Mujer;
Colectiva Feminista de Mujeres de Izquierda; Frente Nacional de Lucha; Frente Popular; Tercera Promoción de la Maestría en Psicología Social y Violencia Política USAC; Plataforma Agraria.
dissabte 21 de novembre de 2009
dilluns 16 de novembre de 2009
CONVOCATÒRIA de la UNIÓ DE PLATAFORMES a la MANIFESTACIÓ ANTICORRUPCIÓ
a la Plaça de SANT JAUME de Barcelona
La UNIÓ DE PLATAFORMES, espai de cooperació entre 50 plataformes i entitats cíviques d'arreu de Catalunya, unides en el propòsit de defensar el territori, el medi ambient, el paisatge i els valors culturals de la depredació, la corrupció i la cobdícia (v. www.Uniodeplataformes.org), davant dels fets descoberts per l'acció judicial en el CAS PRETORIA, que coincideix amb les lluites locals de les Plataformes UP Oliveretes de Viladecans, les Agulles de Gavà, NoalPlaCaufec-Porta de Barcelona d'Esplugues, Plataforma per la retirada del PDUSC de la Conca d'Ódena, Salvem l'Anoia, i indirectament Salvem Montserrat i l'Associació cultural del Montserrat, en solidaritat amb totes les entitats cíviques afectades per casos similars arreu del país,
crida la societat a combatre la impunitat, l'oblit, la indiferència i la resignació front la corrupció urbanística,
a través d'aquest
COMUNICAT
La tendència imperant en el sistema democràtic occidental persegueix el creixement econòmic sostingut com a base d’un suposat benestar. Això ha generat un estil i unes pràctiques que s'han instal·lat com un virus en la societat i en les mateixes administracions públiques. Ha reproduït a tot arreu el mateix model homogeni, sense consideracions quant a l’impacte en les formes de vida i la identitat cultural dels pobles, prioritzant sempre el benefici econòmic per sobre de l’ésser humà.
Aquestes polítiques han facilitat la sobre explotació dels recursos naturals i l’acumulació d’un seguit d’agressions irreversibles sobre el medi ambient i el paisatge, que a Catalunya ha provocat el naixement arreu del país d’un nombre insòlit de plataformes i entitats cíviques locals que treballen per evitar els efectes negatius de les polítiques agressives sobre l’aire, l’aigua, el sòl, el subsòl i els recursos energètics. Els efectes perniciosos d’aquestes polítiques degraden la dignitat de la planificació territorial i de l’urbanisme, entesos com l’art d’establirl’hàbitat humà en harmonia amb la natura, i finalment recauen sobre les persones.
Davant la freqüent impunitat de les il·legalitats, i la llei del silenci forçada sobre les accions civils que plana sobre els mitjans de comunicació, encoratgem a sortir de la passivitat i a trobar l'atreviment mitjançant l'agrupació veïnal en plataformes i entitats locals, i la coordinació entre aquestes en un grup el més gran possible.
Conscients que cada agressió local afecta al conjunt, i que la problemàtica de cada agrupació local representa un aspecte més de la mateixa problemàtica global, les entitats de la UP aposten per la unitat en l’acció com l’eina de la societat civil per contrapesar de manera efectiva les actuacions privades i públiques destructives, i combatre el fre institucional a una autèntica participació ciutadana en les decisions sobre el territori.
El caràcter compromès de l’Unió de Plataformes per enfrontar els conflictes territorials i socials, queda garantit pel perfil a-partidista i social , independent de finançaments econòmiques, de totes les entitats UP, el fonament de les quals és precisament intentar equilibrar i, si cal, plantar cara pacíficament, als interessos i a la cultura economicista que impliquen la degradació del nostre entorn natural i de la nostra qualitat de vida.
Amb aquestes idees com a fons, i per construir entre tots aquesta àmplia força social, que permeti emplaçar els conflictes puntuals en un context més ampli i assolir els objectius locals i conjunts, us convidem a adherir-vos al Manifest de la Unió de Plataformes (v. www.Uniodeplataformes.org, info@uniodeplataformes.org).
En concret, avui cridem tothom a defensar els bens comuns de l'expoli, a combatre la corrupció a tot arreu,
manifestant-vos el 21 de novembre a les 18h
a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona.
dilluns 2 de novembre de 2009
Vetlles de pregària 2009-2010 del Comitè Óscar Romero

Dissabte 31 d’octubre
Comunitat de Santa Coloma
Parròquia Santa Maria. C/ Milà i Fontanals
Metro L1 (Santa Coloma)
Dimarts 22 de desembre
Seu del Comitè Óscar Romero de Barcelona
Passeig Fabra i Puig, 260. 2n 2a
Metro L 5 (Virrei Amat). Autobusos: 11, 32, 47, 50, 51
Dissabte 30 de gener
Comunitat de Sant Adrià-HOAC
Parròquia Sant Adrià (Plaça de l’Església)
Metro L2 (Artigues Sant Adrià)
Dissabte 20 de març - aniversari del martiri de Mons.
Romero
Parròquia Sant Pere Claver
Carrer Palaudaries, núm. 23-Poble Sec
Metro L2/L3 (Paral·lel)
Dissabte 24 d’abril
Can Serra. Casa de la Reconciliació
Avda. Can Serra 82. L’Hospitalet
Metro L1 (Rambla Just Oliveras)
Dissabte 29 de maig
Seu del Comitè Óscar Romero de Barcelona
Passeig Fabra i Puig, 260. 2n 2a
Metro L 5 (Virrei Amat). Autobusos: 11, 32, 47, 50, 51
Totes les vetlles son a les 20 h (les vuit del vespre).
Convoca:
Comitè Óscar Romero de Barcelona
Amb el suport de:
* Comunitats i grups de Santa Coloma de Gramanet
* HOAC i Comunitat de Sant Adrià
* Araguaia
* Comunitat de Can Serra de L’Hospitalet
* Dones d’Església
Amb el suport de cadascuna de les comunitats on es fan les
vetlles i d’altres cristians que anem fent camí enmig dels ambients
populars.
dimecres 21 d’octubre de 2009
Aquesta i moltes altres imatge d'aquest dibuixant a http://blogs.20minutos.es/eneko.
dimarts 20 d’octubre de 2009
Comunicat de l'Assemblea Diocesana de la GOAC de Barcelona
Necessàriament ha de ser una forma diferent a la manera de viure del sistema capitalista que ens deshumanitza i genera víctimes i amb el qual no volem col·laborar.
Al nostre voltant, aquí a Catalunya, augmenten els EROs que deixen a persones i famílies senceres sense mitjans de subsistència. Augmenta la pobresa i la inestabilitat laboral, d’habitatge, etc. Les grans empreses, els bancs i les administracions públiques mantenen estructures i estratègies que permeten augmentar els beneficis econòmics i el poder en mans d’uns pocs, mentre l’anomenada “crisi” minva les engrunes que sempre han caigut de les taules dels rics. L’objectiu que tothom pugui viure amb dignitat no és un objectiu per aquest sistema i es continuen creant lleis a tots els àmbits que generen greus diferències socials.
Als col·lectius més vulnerables de la nostra societat (les persones immigrades, la infància, les persones grans, malaltes, les dones, les persones treballadores amb poca qualificació professional, etc) augmenta el patiment, la impotència i la inseguretat per arribar a “fi de mes” amb els mitjans que aquest sistema possibilita mentre la riquesa pública es destina a enfortir la banca, a l’armament, a l’organització de grans esdeveniments...
La nostra planificació d’enguany afavoreix i ens empeny a treballar amb tu, amb vosaltres, sortint al carrer per denunciar d’injustícia, creant i enfortint nous espais de comunicació i solidaritat amb les persones més desfavorides del nostre planeta, de la nostra ciutat, dels nostres barris, del nostre lloc de treball, dels nostres grups de trobada.
Us tindrem present i us convidarem a les activitats, ja siguin organitzades per nosaltres o per altres col·lectius, orientades cap aquest fi: construir una humanitat on regni la Justícia, l’Amor i la Pau.
Volem igualment compartir amb vosaltres el Comunicat de
Homes i dones de
diumenge 18 d’octubre de 2009
Marcha de la igualdad Barcelona-Madrid

dilluns 12 d’octubre de 2009
The Job
THE JOBDirector: Jonathan Browing
Un molt bon curtmetratge de 2 minuts que ens fa pensar sobre l'immigració i les condicions laborals.
Contra la crisi global: Solidaritat global = Pobresa Zero

Rebel·la’t contra la pobresa
1.020 milions de persones estan passant gana el 2009, arreu del món i també a Catalunya. Aquest 17 d’octubre, les ONG i les entitats socials que treballem amb els més vulnerables, volem fer un crida a les forces polítiques, les administracions públiques, els mitjans de comunicació i a la ciutadania de Catalunya perquè ens rebel·lem contra la pobresa i les seves causes estructurals i exigim un canvi de rumb col·lectiu per garantir una vida digna per a tothom, fonamentada en el compliment dels drets humans, econòmics, socials i culturals a tot el món.
L’actual crisi econòmica està afectant principalment el sectors més vulnerables, a Catalunya i arreu. Les demandes per garantir allò més bàsic i necessari creixen dia a dia. Per això, avui la lluita contra la pobresa i l’exclusió social ha d’esdevenir una prioritat en les polítiques públiques i també per al conjunt de la societat. Primer, perquè és de justícia i, segon, perquè és també necessari en termes de cohesió social.
Aquesta crisi és només una de les manifestacions de la crisi social, política i mediambiental que patim des de fa dues dècades i que genera cada vegada més exclusió social i més pobresa, tal com denunciem des de fa anys. Una crisi que és resultat d’un sistema que privilegia els més rics i algunes elits transnacionals per sobre dels drets de la majoria de la població mundial, com demostren els 120.000 milions de dòlars destinats a l’ajut al desenvolupament l’any passat, després de moltes cimeres i promeses, versus els 8.400.000 milions (8,4 bilions) destinats a ajudar els bancs el mateix any passat, una xifra 70 vegades superior.
A Catalunya veiem amb preocupació com s’estan posant en perill els acords aprovats pel Parlament de Catalunya per millorar tant la despesa social com el nostre ajut als països més pobres; com s’alimenten sovint discursos insolidaris sense tenir en compte les greus conseqüències per a la cohesió social, a mig i llarg termini, i com correm el risc d’acabar pagant el deute dels especuladors per la via de la contenció de la despesa pública, la flexibilització del mercat laboral o el retall dels drets dels immigrants.
La lluita contra aquesta crisi ha de ser una lluita contra les desigualtats, sigui on sigui que es manifestin. Les polítiques socials al nostre país i les polítiques de cooperació internacional constitueixen mecanismes de redistribució de la riquesa que han de convergir per no perdre de vista l’horitzó d’un món més just. Per aquesta raó, amb motiu del Dia Internacional de Lluita contra
* Demanem al nostre govern una aposta real, i no retòrica, per posar les persones al centre de les polítiques dissenyant uns pressupostos amb un clar accent social per al 2010, en el marc de
* Demanem que, per via d’urgència, s’aprovi un Pla d’inclusió social amb recursos extraordinaris, i que es garanteixin els recursos necessaris per desplegar adequadament les lleis de la dependència i de serveis socials.
* Demanem que s’acompleixi el mandat legal d’assolir en el 2010 el 0’7% dels ingressos propis incondicionats de
* Demanem l’impuls de polítiques econòmiques capdavanteres que apostin per canvis en l’arquitectura financera i comercial internacional i per la universalització dels sistemes de protecció social, en la línia d’allò acordat al G-192,
Des del nostre compromís quotidià amb les víctimes d’aquesta crisi llargament anunciada, les organitzacions socials catalanes renovem el nostre compromís amb els qui més ho necessiten, i demanem al govern català mesures de suport que ens permetin continuar realitzant la nostra tasca i millorant els estàndards de qualitat humana i professional. D’altra banda, com a espai públic que som, ens reivindiquem com a legítim interlocutor del govern i dels poders públics, i demanem amb urgència l’acompliment dels compromisos adoptats pels parlaments i governs català i espanyol per lluitar contra la pobresa i l’exclusió social, per tal de fer possible una vida digna per a tots els éssers humans.
Entitats convocants: Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament, Federació Catalana d’ONG per als Drets Humans, Federació Catalana d’ONG per
Per a adhesions: fcongd@fcongd.org
ADHESIONS:
- Coordinadora d’ONG pel Desenvolupament, la defensa dels Drets Humans i
- Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona.
- Consell municipal de cooperació i solidaritat internacional de Tarragona
dilluns 5 d’octubre de 2009
Entrevista a M. Antònia Sabater, por Lola Fumanal. Relectura de algunas mujeres de la Biblia desde una perspectiva feminista
¿Quién es Maria Antònia Sabater?Nací en Sabadell el 5 de junio de1939. Hace más de 30 años que vivo en un barrio de Badalona. Mis orígenes son una mezcla de «sabadellenca» (mi padre también había nacido en Sabadell) y de Villanova i la Geltrú, ciudad natal de mi madre. Los inicios de mi vida fueron un poco difíciles ya que al final de la guerra mataron a mi padre; yo todavía no había nacido, así que soy hija póstuma. Fueron momentos difíciles para la familia, nos tuvimos que quedar a vivir
Hice mis estudios en la escuela de
En la fábrica textil tuve mis primeros contactos con el mundo obrero. Trabajábamos en una nave inmensa donde la encargada estaba sentada sobre una tarima para controlar toda
Los domingos por la mañana iba con los jesuitas o con las monjas a enseñar catequesis por los barrios y por las tardes me unía al mundo de farándula –hacíamos teatro– y me relacionaba con un grupo de chicos y chicas más bien de clase media y también alta, los hijos e hijas del mundo de los fabricantes de Sabadell. Pero ya en aquella época mi vida parecía partida en dos, no estaba satisfecha porque no sabía cómo dar salida a mis inquietudes de cara a las personas que sufren. Leí libros de la JEC que me ayudaron a inclinarme más de cara a los necesitados que a la vida fácil. Fueron unos años de lucha, yo aún era muy joven y no podía tomar ninguna determinación. Quería ser libre y la vida matrimonial no me llamaba. Había estado educada en una familia matriarcal y no veía claro ligarme a un hombre para toda
Pasados los años de formación religiosa, mis superioras me propusieron estudiar el bachillerato ya que sólo tenía el título de zurcidora y me había de preparar para
Al terminar magisterio, en mi congregación me ofrecieron ir a vivir a un barrio de Badalona. Allí, las que formábamos nuestra comunidad nos dedicamos a
Actualmente estoy jubilada. He terminado estudios teológicos y trabajo en el grupo de teólogas del Col·lectiu
He obtenido el título de Diplomada de Teología, en el Instituto de Teología
Libros y publicaciones:
Fina Manent i Maria Antònia Sabater. Escola d’acció especial F: García Lorca, Barcelona 1992: Fundació de Cultura Popular
Rosa Cursach, M.Antònia Sabater, Magda Tomàs, M. Pau Trayner, Aneu i digueu..., Barcelona 2000: Col·lecció Estudis Bíblics d’Interpretació Feminista. ED. Mediterrànea.
M.Angeles Cosculluela, M.Antònia Sabater, M.Pau Trayner, Dones Bíbliques Una Interpretació Feminista, Barcelona 2005: ED. Mediterrànea
Artículos: Participación en:
Diario El Punt, de Badalona
Revista del Col·lectiu
Participación en mesas redondas, sobre temas de: Solidaridad. La mujer en América Latina. Diálogo Interreligioso.
Y tras esta magnífica presentación de la autora de Relectura de algunas mujeres de la Biblia desde una perspectiva feminista, iniciamos la conversación en torno a su trabajo:
¿Cuál fue tu motivación principal al iniciar la investigación sobre mujeres en la Biblia?
Soy una mujer, y tanto en la sociedad como en el espació religioso, una se da cuenta de que se tiene que luchar para aportar nuestro granito de arena y poner a la mujer en su sitio. El ir entrando en reflexiones y vivencias sobre el mundo femenino me ha ayudado a reformular mi pensamiento y muchas veces pensar mi vida de otra manera; me atrevo a salir de las definiciones de orden legal institucional y a sospechar sobre lo que ha sido afirmado verdadero desde un sistema patriarcal que no ha tenido en cuenta a las mujeres. El género tiene dos alas: femenino y masculino, y con las dos tiene que volar, de lo contrario una parte se dará de narices. Hay que trabajar para la paridad con toda firmeza.
A lo largo de mi vida de cristiana católica una se da cuenta de que la Biblia no es un libro neutro y que también ha sido un arma política. De las mujeres, todo lo que se destaca en ella siempre lleva la marca de los hombres y éstos jamás han visto a Dios ni han hablado con Él, pero sí cierran la puerta a la mujer en nombre de Él. La mujer en la Biblia queda olvidada o diluida, siempre en el lenguaje común está el hombre, por eso aumenta la lucha por la liberación de las mujeres; queremos encontrar en la Biblia lo que no siempre se divulga de ella.
Cuando una reflexiona sobre los derechos de las personas una se da cuenta
En la presentación de tu tesina haces referencia a que «la mujer ha sido objeto
Al ser una entrevista no podemos entrar a fondo en temas teológicos pero sólo hay que mirar cómo actúa
Hace poco hicieron callar a algunos teólogos, entre ellos una teóloga Ivone Gebara y por ser mujer apenas se oyó ni su silencio.
En 2006 en Paris, en el Sena, se ordenaron sacerdotisas católicas, inmediatamente recibieron la excomunión ¿y el obispo que las ordenó? Ahora con el aborto, hay una total desconsideración del sufrimiento de las mujeres y Benedicto XVI con el tema de los condones en África… siempre en el fondo la Iglesia está pisando a la mujer.
Me viene a la memoria lo que dice
Si damos una mirada en general al malestar mostrado por las mujeres, vemos que la Iglesia se posiciona siempre en contra y yo me pregunto ¿cómo será? si Dios nos ha hecho iguales a su semejanza.
También te propones «contribuir a que las mujeres recuperen el lugar que en justicia les corresponde en la sociedad y en la iglesia» ¿En qué medida contribuyen a ello estudios como el tuyo?
Después de los estudios me he dedicado a la investigación dentro del grupo del «Col·lectiu Dones en l’Església». Vimos que poco a poco teníamos que ir expresando nuestro pensamiento, y movidas ante la falta
Tú hablas de un intento de volver a la Escrituras «ricas en sabiduría humana». ¿En qué consiste ese «volver»?, ¿en ir a los orígenes?, ¿en cambiar el método exegético para un mejor conocimiento de los textos y de su interpretación?
El trabajo de investigación me ha llevado a reconstruir la historia de la mujer, a partir de los pasajes en los que ella de hecho es un personaje central, pero también en los que se la supone sólo incluida. Es muy importante que las historias de las mujeres se analicen mediante un método de estudio histórico – crítico, como se enseña en la mayoría de Facultades de Teología. Y queremos presentarlo como teología feminista. Esto implica un interés añadido de revisar cómo se nos han presentado –o ignorado– las vidas de ciertas mujeres que encierran enseñanzas y ejemplos de fe que para nosotras son muy valiosos. Se tiene que hacer hincapié en las historias de las mujeres de los primeros tiempos del cristianismo, contextualizarlas debidamente y conceptualizarlas teológicamente. Hay que ver a las mujeres de las comunidades como parte integrante de la proclamación del Evangelio.
Los textos bíblicos y la tradición están formulados y codificados por los hombres, con sus criterios y muchas veces son una fuente de opresión para las mujeres.
Los textos bíblicos contienen enseñanzas de fe, no lecciones de historia, por eso hablas de que hay que interpretarlos de una manera simbólica. Explícanos un poco en qué consiste esa interpretación.
Yo he tenido muy presentes las enseñanzas de la teología de la liberación, que ha desafiado la supuesta objetividad y neutralidad de la teología oficial. La idea básica de toda teología de la liberación es el reconocimiento de que toda teología quiéralo o no está siempre y por definición comprometida a favor o en contra de los oprimidos. Eso nos lleva a preguntarnos ¿desde qué punto de vista se hace el análisis? Yo intento hacerlo desde los desposeídos y uno de ellos es la mujer; y lo hago desde la esperanza que nunca puede morir en nosotros, porque tiene que ver con la libertad y el amor que vive en nosotras y evoluciona en nosotras como la semilla.
El mensaje bíblico es un mensaje expresado en términos humanos, esto nos dice que está sujeto como toda literatura de transmisión oral, a las mismas leyes de interpretación y comprensión. Para hacerse comprender se hacen servir experiencias humanas, símbolos y signos; para entenderlos tenemos la exégesis que nos habla del texto y la hermenéutica que nos ayuda a interpretar lo que quiere decir el texto.
En tu trabajo aludes a las 240 mujeres que figuran en la Biblia con nombre propio –los hombres serían 1700– pero, al analizar los silencios o lo que queda implícito, detectas que existe una gran cantidad de ellas que aun ejerciendo un papel activo han quedado en el anonimato, ¿cómo has trabajado este aspecto?
Hicimos un estudio en el Colectivo con la finalidad de recuperar el nombre de las mujeres y de su historia y el servicio que desarrollaron en
Ese trabajo nos ha ayudado a despojarnos de viejos prejuicios religiosos y a tener en cuenta las aportaciones de esas mujeres que son las madres de los patriarcas. Y pienso que las mujeres continuaremos haciéndolo a través de la vida, del estudio, y de la reflexión creyente y feminista.
La segunda parte de mi tesina está dedicada a las mujeres sin nombre del evangelio de Marcos. Todas ellas son un pozo de sabiduría.
Para todos es conocido que nuestro mundo se ha caracterizado por una falta de conciencia de la realidad y los derechos de la mujer, de sus opresiones específicas, de la insignificancia de su trabajo. En cambio sí se ha considerado el papel y el trabajo de los hombres. En el área bíblica esta óptica se ha apoyado en el presupuesto teológico no sólo de permitir sino de justificar a la mujer como parte subordinada. Ellas no podían hablar en voz propia. Como ejemplo resaltaré la unción en Betania: la mujer no tiene nombre, no habla, sólo actúa, y Jesús resalta su gesto para que sea recordada toda la vida.
Yo os aseguro donde quiera que se proclame
hablará también de lo que está mujer ha hecho en memoria mía (Mc 14,9)
La Iglesia cuando nos habla de los últimos días de Jesús, nos recuerda las negaciones de Pedro, la traición de Judas, pero suele omitir la acción de
La teología y la interpretación bíblica feminista ponen de manifiesto que el Evangelio no puede ser proclamado íntegramente si no se recuerda el discipulado de las mujeres.
Dices que tu estudio lo realizas desde la perspectiva que te ofrece la teología feminista. Dinos cuáles son sus rasgos y qué aporta esta teología al conjunto de los estudios teológicos.
A grandes rasgos podemos decir que en la teología encontramos dos grandes bloques: el primero sería el de la teología ortodoxa que apenas se renueva en sus métodos de investigación ni en sus formulaciones y pone mucho empeño en conservar intactas las tradiciones. Utiliza unas explicaciones y un lenguaje androcéntrico y patriarcal.
En el otro bloque podríamos poner a todas las teologías que dan importancia al contexto histórico, al lugar de donde proceden las experiencias bíblicas y teológicas. La teología de la liberación sería una de ellas y aunque nace del clamor de los pobres, sin embargo apenas tuvo en cuenta la situación de opresión de las mujeres pobres dándola como incluida en la de los hombres. Por eso ha sido necesaria la aportación de la teología feminista, que parte de la especial situación de insignificancia y de opresión de las mujeres, negadas de derechos, negadas de igualdad por sistema y por el hecho de serlo.
El camino de la teología feminista es necesariamente un camino de lucha y de reivindicación, también de solidaridad y de encarnación que enlaza con el compromiso en la sociedad con los desposeídos, esto significa dolores y alegrías estando al lado de los que sufren discriminación. Todo aquello que conduce a la grandeza del alma, que perfecciona y honra la inteligencia humana, que abre la mente, que da placer, todo es bueno para una mujer cristiana. Nos dice Ivone Gebara, que el cielo es el límite.
Aquí podemos recordar la parábola de los talentos (Mt 25,14-13). La capacidad de cada persona es un don que Dios le ha dado y le ha hecho responsable de hacerlos crecer.
Las mujeres citadas por Mateo en la Genealogía de Jesús son muy importantes por el mismo hecho de ser incluidas en la posibilidad del advenimiento del Mesías. Estas tradiciones son incluidas al inicio del evangelio de Mateo con posterioridad al Nuevo Testamento y han sido transmitidas, hasta que van siendo puestas por escrito, de manera oral. Si sus nombres han quedado fijados en las Escrituras es porque su memoria ha sido recogida por los ambientes judíos de donde procedían y si se han interesado tanto en estas mujeres para realzar su personalidad, es porque ellas no pasan desapercibidas. El Nuevo Testamento da testimonio
dijous 20 d’agost de 2009
La Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants denuncia la retallada de drets del nou Projecte de Llei d’Estrangeria
En els darrers mesos, agents i entitats socials, associacions i fins i tot organismes de l’Administració de l’Estat han alertat dels errors i defectes d’aquesta reforma, alguns dels quals s’han tingut en compte a l’hora d’elaborar el Projecte de Llei que actualment es debat.
La Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants celebrem algunes de les millores que s’han introduït, però volem posar de manifest que en determinats punts hi ha un retrocés en drets.
1. Accés a l’empadronament
El Projecte de Llei estableix que tindran accés al padró municipal aquelles persones en situació d’estada o residència legal a Espanya, amb la qual cosa tots els estrangers irregulars no hi podran accedir. Aquesta exclusió pot obstaculitzar greument l’accés a una sèrie de drets bàsics que van vinculats a l’empadronament, com són el dret a l’assistència sanitària, a l’educació i a les prestacions socials bàsiques.
Per altra banda, aquesta restricció afectarà també a les administracions locals i autonòmiques, que veuran com creix la seva població real i, per tant, la seva necessitat de recursos, però no la seva població oficial. A més, es desvirtua així l’objectiu de l’empadronament, que no és altre que el de deixar constància de les persones que viuen en el municipi, tal com diu la Llei de Bases de Règim Local.
2. Allargament del període màxim d’internament
Quant al període màxim d’internament, volem manifestar el desacord amb l’ampliació de 40 a 60 dies del període d’internament, així com amb la possibilitat de prorrogar-lo en determinats casos, ja que considerem que allargar la durada màxima actual resulta una mesura absolutament desproporcionada, atès el gran sofriment humà que comporta la privació de llibertat, i més tenint en compte la manca de garanties del procediment així com les inadequades condicions existents en els centres d’internament.
3. Sancions a l’hospitalitat
Considerem positiu que el nou Projecte de Llei no castigui les entitats que donen suport als immigrants en situació irregular, però entenem que segueix penalitzant la solidaritat individual i l’hospitalitat, ja que sanciona amb multes que poden arribar fins a 10.000 euros la persona que té a càrrec un estranger, al qual va convidar mitjançant una carta d’invitació, una vegada ha passat el temps d’estada regular a Espanya. D’altra banda, ens sembla inadmissible que se segueixi sancionant amb la mateixa multa l’empadronament d’un estranger en un domicili no habitual.
Pel que fa al dret a reagrupar els ascendents, entenem que el Projecte de Llei segueix essent excessivament restrictiu, perquè només permet reagrupar els ascendents menors de 65 anys quan concorrin raons de caràcter humanitari i tan sols quan el reagrupant porti més de 5 anys vivint de forma regular a Espanya, mentre que la normativa europea estableix que al reagrupant no se li pot exigir més de 2 anys de residència legal al país.
4. Abans estranger que menor
La Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants considera que el Projecte de Llei segueix incorporant de forma incorrecta els criteris del Tribunal Constitucional, en relació al tracte als menors immigrants no acompanyats, a qui considera estrangers molt per sobre de la seva condició de persones menors d’edat a qui cal protegir.
5. Discriminació en l’accés a la formació
Pel que fa al dret a l’educació, el Projecte de Llei ha modificat la redacció dels anteriors avantprojectes, però segueix incorporant incorrectament els criteris del Tribunal Constitucional, ja que estableix novament que només els estrangers majors de 18 anys, amb residència legal a Espanya, tenen el dret a accedir a les etapes educatives postobligatòries, a l’obtenció de les titulacions corresponents i al sistema públic de beques en les mateixes condicions que els espanyols, quan el Tribunal Constitucional considera que aquest dret correspon a totes les persones independentment de la seva situació administrativa.
En conseqüència, les entitats cristianes que acollim persones procedents de països estrangers rebutgem sense pal·liatius els articles citats denunciant la retallada de drets que suposen i demanem als partits polítics que esmenin aquest Projecte de Llei durant el seu procés de discussió a les Corts.
Barcelona, 28 de juliol de 2009.
La Plataforma està formada per les següents entitats:
ACCIÓ CATÒLICA OBRERA (ACO), CARITAS, CINTRA-BENALLAR, CON VI VIM, CRISTIANISME I JUSTÍCIA, CRISTIANS PEL SOCIALISME, DELEGACIÓ DE PASTORAL OBRERA DE BARCELONA, DELEGACIÓ DE PASTORAL SOCIAL DE BARCELONA, EKUMENE, FUNDACIÓ ESCOLA CRISTIANA, FUNDACIÓ MIGRA-STUDIUM, GOAC-HOAC, GRUP DE JURISTES RODA VENTURA, JOC, JUSTÍCIA I PAU, INTERCULTURALITAT I CONVIVÈNCIA, PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL PI, PASTORAL AMB IMMIGRANTS (PAI), RELIGIOSES EN BARRIS, UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA (URC), BAYT-AL-THAQAFA.
