PER LA DEFENSA DELS DRETS DE LES DONES TREBALLADORES

8 de MARÇ
manifestació a les 7 del vespre
a la plaça Univesitat de Barcelona

COMUNICAT DAVANT EL DIA DE LA DONA TREBALLADORA
8 març de 2012: Dia que volem centrar la mirada en les dones.

En l'any que recordem el 50 aniversari del Concili Vaticà II portem a la memòria un text que es va dirigir a les dones: «Arriba l'hora, ha arribat l'hora que la vocació de la dona es compleix en plenitud, l'hora que la dona adquireix en el món una influència, un pes, un poder mai arribat fins a ara. Per això, en aquest moment que la humanitat coneix un canvi tan profund, les dones plenes de l'esperit de l'Evangeli poden ajudar tant que la humanitat no decaigui» .

Avui, no obstant això, podem denunciar que aquesta profunda mutació del paper de la dona en la societat no s'ha completat. I, és més, està en perill.

COMUNICAT DAVANT LA NOVA REFORMA LABORAL

La Joventud Obrera Cristiana (JOC) i la Hermandad Oberra de Acción Católica (HOAC), com a part de l'Església en el món obrer i del treball, oferim aquesta reflexió davant l'aprovació pel Consell de Ministres d'una nova reforma laboral.
Ens trobem amb la 16a reforma del mercat de treball en democràcia. Fins ara les successives reformes laborals portades a terme pels governs, d'un o altre signe polític, amb el pretext de modernitzar i flexibilitzar aquest mercat laboral, han transformant la concepció i la funció del treball assalariat en la nostra societat i estan soscavant els drets de les persones treballadores i de les seves famílies.
Aquestes reformes sempre s'han presentat com una necessitat per a combatre l'atur, però només han aconseguit:

ACTO DE SOLIDARIDAD CON GRECIA

CONCENTRACIÓN

SÁBADO 18 DE FEBRERO

17h PLAZA CATALUNYA, BARCELONA

La Auditoria de la Deuda BCN15M ha organizado una campaña de firmas para decir NO al cobro de la deuda griega, NO al pago de la deuda de banqueros y especuladores.

Volem ser font d’esperança a través del nostre compromís amb l’eradicació de les violències de gènere

Tenim trencat el cor: és immensa la nostra tristor i indignació per l’assassinat de tantes germanes en el decurs de l’any que acaba de néixer.

Les persones reunides en el Fòrum Català de Teologia i Alliberament, a partir del taller “Volem el pa i les roses”, avui dia 22 de gener de 2012, expressem agermanades la següent declaració:

Veiem que la humanitat està necessitada d’una espiritualitat i una saviesa centrades a no fer mal la Natura i, dins d’ella, les persones. El respecte, en primer lloc, a l’Obra Creadora. I així, el respecte vers les persones que ens han deixat un llegat de bondat, de “lluita” i creativitat (la memòria); les persones que avui habitem el Planeta, i les futures generacions.

NO A LA DICTADURA FINANCERA. ATUREM LES RETALLADES

MANIFESTACIÓ UNITÀRIA




Dissabte 28 de gener a les 17h.




a la Plaça Catalunya.




Us esperem a totes i tots!!

Manifest de la Plataforma Prou Retallades

Taller "VOLEM EL PA I LES ROSES"

DEFENSEM ELS NOSTRES DRETS, NO A LES RETALLADES

El poble de Catalunya pateix una degradació sense precedents dels serveis públics, especialment del nostre sistema sanitari. Cada dia aquest govern de la Generalitat aplica noves retallades pressupostàries justificades segons ell per la crisi econòmica, alhora que perdona impostos als més rics o membres del govern evadeixen impostos a l’estranger. Aquestes retallades no suposen cap solució a la crisi, perque aquest govern es nega a augmentar els ingressos via impostos a les grans fortunes . Aquestes retallades són la base d'un intent de transformació dels serveis públics en negoci privat i dels nostres drets socials constitucionals en simple mercaderia.

REFLEXIÓ DAVANT LES ELECCIONS DEL 20 DE NOVEMBRE

Les eleccions sempre són un moment important en el desenvolupament de la vida democràtica. Però aquestes eleccions del pròxim 20 de novembre són especialment importants, atesa la situació que es troba la nostra societat. En particular, pel patiment que la crisi econòmica i les polítiques que s'estan duent a terme estan provocant en tantes famílies treballadores.
Des de la Germanor Obrera d'Acció Catòlica (HOAC), com a moviment eclesial en el món obrer i del treball, pensem que aquestes eleccions han de servir, més que mai, per expressar amb el nostre vot la necessitat de canviar de soca-rel l'orientació de les decisions polítiques que s'estan duent a terme de fa molts anys, tant amb governs del PP com del PSOE i, particularment, les decisions que s'estan prenent per enfrontar la crisi.

Solidaritat amb el local ocupat 15 O

La GOAC de Barcelona-St. Feliu volem manifestar la nostra solidaritat amb la ocupació i l'ús social de l'espai ocupat.
Des del nostre compromis amb el món obrer i las i els empobrits, seguirem lluitant junts, dia a dia, en la construcció d'un altre món amb justícia.




El moviment 15-M ha ocupat un edifici amb diferents famílies desnonades a la zona de Nou barris després de la gegantina manifestació celebrada als carrers de Barcelona. L'acció s'ha desenvolupat en el marc de la consigna: "De la indignació a l'acció".

EN COMUNIÓ I TREBALLANT ACTIVAMENT PER LA JUSTÍCIA EN EL MÓN OBRER

“El treball decent és essencial per al benestar de les persones. A més de generar un ingrés... el treball decent sintetitza les aspiracions dels individus durant la seva vida laboral” (OIT)

Els i les militants de la GOAC -Germanor Obrera d’Acció Catòlica- en assemblea els dies 8 i 9 d’octubre per a definir les línies d’acció i treball del nostre compromís per al proper bienni, volem manifestar:

1r. Veiem que les treballadores i els treballadors ens trobem en un moment molt greu d’injustícies acumulades i que hi ha una sensació generalitzada d’incertesa i desconcert. Moltes llars obreres estan envaïdes per l’atur, la precarietat, problemes amb l’habitatge... a conseqüència de les mesures aplicades pels gestors del sistema per “sortir de la crisi”.

Veiem la contradicció que representa que s’estiguin rescatant els bancs, quan ha estat el capital financer un responsable de gran pes en aquesta situació.

Veiem que els diners públics s’adrecen a aquests poderosos i no a les despeses socials tant i tant necessàries.

2n. La nostra anàlisi ens diu que el sistema vol deteriorar la noció de justícia.
Vol atrapar les nostres consciències: dividir-nos, que no estiguem per l’altri, insolidaritzar-nos.
Vol fracturar la dimensió política i social de les persones.
La nostra anàlisi també ens diu que hi ha un perill terrible de que fermenti l’esperit xenòfob, racista i fins i tot feixista.
Però molta gent s’està/ens estem resistint a aquests despropòsits neoliberals.

3r. Reiterem la nostra unió amb totes les persones indignades, crítiques amb aquesta situació, i junt amb elles, continuarem lluitant per la construcció d’una societat on regni la justícia social.

Tot això ho volem fer possible compartint la necessària i profunda esperança que ens ve de l’experiència comunitària que vivim com a cristians i cristianes.


Aprofitem aquest comunicat per animar a tothom a participar activament en la manifestació internacional i unitària del 15 d’octubre, organitzada sota el lema “De la indignació a l’acció”. A Barcelona tindrà lloc a la pl. Catalunya, a les 17 hores.

D’altra banda, convidem a fer una reflexió sobre les properes eleccions del 20 de novembre, per tal d’actuar amb coherència.

7 DE OTUBRE: JORNADA MUNDIAL POR EL TRABAJO DECENTE.

La Confederación Sindical Internacional (CSI) convoca la Jornada Mundial por el Trabajo Decente, que se celebra el 7 de octubre. En las actuales condiciones de crisis económica y financiera, pero también moral y ética, es más importante que nunca que los trabajadores y trabajadoras del mundo entero se manifiesten reclamando su derecho a un trabajo decente y una vida decente.

En nuestro país nos han impuesto una reforma laboral permanente que subordina cada vez más los derechos de trabajadores y trabajadoras a los intereses del capitalismo más duro. Las estadísticas muestran que estas medidas no dan los resultados que prometían, sino que han supuesto un paso más en la vulnerabilidad que sufren los trabajadores y trabajadoras, especialmente los más empobrecidos.
A nivel mundial, hay pocos indicios de que se ponga fin a la crisis del empleo. Cada puesto de trabajo perdido representa un drama humano, y desde 2008 se han perdido cerca de 40 millones de empleos, ya son 205 millones las personas sin trabajo, y 1.450 millones los trabajadores con empleos precarios. Mientras, los mercados, los especuladores, insaciables, continúan imponiendo sus “recetas para salir de la crisis”: reducir y congelar salarios, eliminar derechos, destruir empleo, desmantelar la protección social, privatizaciones, reformas de la negociación colectiva… pero lo que están haciendo realmente es desmantelar el Estado y trasvasar rentas de los pobres a los ricos.
Están convirtiendo el trabajo, que es un bien fundamental para las personas, en empleo precario e indecente, que sacrifica a los trabajadores y trabajadoras al dios de la competitividad y del mercado. Están transformado el mercado de trabajo en un mercado de mercancías sujeto a la ley de la oferta y la demanda. Las personas y sus derechos se ven sometidas a las exigencias de una economía indecente, y nos hacen creer que esto es algo natural y normal.
El mundo se encuentra en un punto de inflexión: puede romper con las políticas fallidas del pasado que ocasionaron la crisis y avanzar hacia un futuro más justo, sostenible y próspero, o puede perpetuar las injusticias del pasado, con la perspectiva de más pobreza y desempleo masivo como una característica permanente de nuestras sociedades.

Así pues, es el momento de que toda la ciudadanía tome conciencia y se comprometa a defender la dignidad humana; es el momento de la participación, de la política, de la responsabilidad. Hemos de reivindicar, desde nuestras comunidades y organizaciones una economía al servicio de la persona, un trabajo decente y condiciones de vida dignas para todas las personas y familias.

HOAC DE CASTELLÓ

Manifest de la GOAC de Barcelona i St. Feliu davant del moviment 15-M.

Els i les militants de la GOAC de Barcelona i St. Feliu, dones i homes creients i treballadores, ens hem reunit en Assemblea els dies 5 i 6 de juny per revisar la nostra militància dels dos darrers cursos i decidir criteris per seguir treballant.
Manifestem el nostre compromís per continuar construint un món just des de les organitzacions i moviments de base i juntament amb les persones que pateixen les conseqüències d’aquest sistema.
Fem nostres les paraules del darrer editorial de la revista Noticias Obreras davant del moviment 15 de Maig, i ens posicionem en el seu si, reforçant-lo i portant-lo als nostres barris i pobles, les nostres feines i la nostra Església.

Indigna’t, reacciona, actua!
Un dels assoliments de la nostra societat i de la nostra cultura diem que és la valoració, el respecte i la defensa de la dignitat humana. No falten veus, tot i això, que ens parlen, en cas contrari, d’una falta de respecte absoluta a la dignitat humana; i, el que és més greu, d’una passivitat absoluta davant això; de falta de reacció. I ens interpel•len: Indigna’t!, Reacciona!
Si ens preguntem com podem valorar o mesurar l’estima per la dignitat humana, hauríem de convenir que no hi ha tal estima allà on no ens dolgui l’ànima davant el més mínim atropellament a la dignitat. ¿Tenen raó, llavors, els que ens interpel•len o són els endevins de sempre, incapaços de captar els signes positius dels temps? Vegem-ho:
Gairebé la meitat dels joves menors de 25 anys és en l’atur, una generació perduda, possiblement la millor preparada de la nostra història. Més de la meitat dels pensionistes cobren una pensió que els situa sota el llindar de la pobresa. I no reaccionem. Menys de la meitat de la població activa té un contracte indefinit a temps complet, una ocupació generadora de drets socials, com el dret a una jubilació digna. Creix el nombre de pobres: 9 milions! La pobresa infantil arriba al 25 %. El dret a un habitatge, a l’educació, a l’atenció sanitària, a la prestació d’atur, a una pensió digna… desapareix, es retalla o es limita mentre se’ns empeny a contractar aquests serveis amb els quals ens han conduït a la ruïna. Els qui amb la seva ambició han provocat aquesta crisi, els que prenen les decisions darrere dels “mercats”, han aconseguit que entre tots els salvem de la ruïna. Ara diuen al nostre Govern el que ha de fer per a sortir de la crisi, i el nostre Govern executa les seves ordres per garantir els seus beneficis a costa de la nostra ruïna. I no reaccionem.
El passat 15 de maig els indignats i indignades sortíem al carrer, en cinquanta ciutats. Vam ser una multitud amb multitud de missatges plens d’enginy: “Em sobra molt mes al final del sou”; “No és una crisi, és una estafa”. Uns altres duien el seu títol de llicenciat penjat del pit, o la tarja de l’atur. I tots clamant democràcia de debò.



A més, des de Barcelona, volem recalcar la valentia de la resposta noviolenta de les persones apallissades per les forces de “l’ordre” públic el passat dia 27 de maig.

Aquest pas és importantíssim, perquè per fi ens vam mostrar indignats i ho vam manifestar públicament. Ara queda un llarg camí d’organització, mobilització i gestió de tot com a resposta als problemes que tenim. Però això serà la part menys important. El treball dur que hem de fer és depurar les motivacions que ens impulsen, si no volem reproduir l’ètica i la moral dels qui ens han conduït fins aquí. Ens han inoculat el virus de l’individualisme i de la satisfacció individual del tenir i el posseir. Si pretenem defensar la dignitat humana sense qüestionar ni una cosa ni l’altra, el resultat serà la reproducció de l’hàbitat cultural que ens ha conduït a aquesta situació; tot i que haguem aconseguit una ocupació i el nostre horitzó personal s’hagi aclarit.
El gran repte que tenim és mostrar que no hi ha sortida individual, que la sortida individual és la seva, la del neoliberalisme; que davant d’ella solament hi ha la sortida de la donació, l’experiència que l’única manera de lluitar pels meus problemes és lluitant pels problemes dels altres. És l’experiència de l’amor, la qual amaga el secret de la felicitat humana: qui lliura la seva vida als altres per amor, la recupera renovada, plena i radiant.Així que, Indigna’t! Reacciona! i Actua! davant la injustícia comesa contra l’altre, però no busquis la teva sortida, aquesta se’t donarà com a afegit!


Acostat a la teva plaça, a les lluites dels teus veïns i veïnes, uneix-te a les persones que volen un món més just.

Canyamars, juny 2011

CELEBRACIÓ PRIMER DE MAIG

COMUNICAT PRIMER DE MAIG 2011

Els moviments especialitzats d'Acció Catòlica per a l’Evangelització del Món Obrer: JOC (Juventud Obrera Cristiana), MTC (Mujeres Trabajadoras Cristianas) i HOAC (Hermandad Obrera de Acción Católica), en aquesta celebració del Dia Internacional del Treball, volem ser propers a les alegries i les angoixes dels treballadors i les treballadores i les seves famílies, especialment de qui sofreix l'atur o suporta unes condicions de treball que impossibiliten una vida digna.

En aquest any volem seguir cridant l'atenció sobre la crisi econòmica del sistema financer que estem patint. Una crisi que també és moral, ètica. Un escenari altament corrosiu per al digne desenvolupament de la vida de més de quatre milions de persones al nostre país que no tenen feina. En el 4t. trimestre de 2010, teníem més d’1.300.000 llars amb tots els seus membres en l’atur. Mentrestant, entre gener de 2008 i juny de 2010, els bancs van deixar sense habitatge més de 200.000 famílies. Les estadístiques ens diuen que les mesures establertes en la reforma laboral dictada pel Govern no han donat els resultats que es van plantejar, sinó que han suposat un pas més en la vulnerabilitat que sofreixen les dones i els homes treballadors, especialment els més empobrits. També veiem amb preocupació la reforma del sistema de pensions, que va en la línia d'allargar l'edat de jubilació i no afavoreix la creació d'ocupació per als més joves, l'índex d'atur dels quals supera el 40 %. Com arribaran les actuals generacions de joves als anys de cotització?

Quan està a punt de complir-se el 30è aniversari de la publicació de l’encíclica Laborem Exercens i celebrem la beatificació de Joan Pau II, autor d'aquesta encíclica, volem proclamar la plena vigència de la seva aposta per la dignitat del treballador; de l'obligada subordinació de l'economia al desenvolupament de la persona; i del respecte innegociable per a tota persona, imatge de Déu, en qualsevol escenari socioeconòmic que es pugui donar. Perquè l'Església està vivament compromesa en aquesta causa, perquè la considera com la seva missió, el seu servei, com a verificació de la seva fidelitat a Crist, per a poder ser veritablement «l’Església dels pobres». I els «pobres» es troben sota diverses formes; apareixen en diversos llocs i en diversos moments; apareixen en molts casos com a resultat de la violació de la dignitat del treball humà: bé sigui perquè es limiten les possibilitats del treball —és a dir per la plaga de l'atur—, bé perquè es deprecien el treball i els drets que en flueixen, especialment el dret al salari just, a la seguretat de la persona del treballador i de la seva família (Laborem exercens, 10).

Celebrem el Primer de Maig de 2011 i fem-ho denunciant els culpables de la crisi i de la pèrdua de treball; els quals posen càrregues pesades sobre els més pobres; i fan que moltes persones visquin amb angoixa, sense seguretat… Però també anunciant que hi ha esperança si som capaços d'organitzar i orientar el treball productiu perquè col•labori en la humanització de les persones, ja que el treball, per la seva tinença o la seva absència, segueix sent la clau de la qüestió socials.

Dones Treballadores Cristianes (MTC), Germanor Obrera d'Acció Catòlica (HOAC), Joventut Obrera Cristiana (JOC)