TREBALL DIGNE PER A UNA SOCIETAT DECENT

TREBALL DIGNE PER A UNA SOCIETAT DECENT

dimarts, 20 de novembre de 2007

LA GOAC DE BARCELONA ES SOLIDARITZA AMB LES LLUITES DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES DE TELEFÒNICA

Els i els militants de la GOAC-HOAC de Barcelona, moviment de cristians compromesos en el món obrer i en els lluites populars, reunits en assemblea els passats dies 6 i 7 d'octubre a Cabrera de Mar, volem comunicar la nostra solidaritat amb les lluites que vénen realitzant els treballadors i treballadores dels contractes, subcontractes i autònoms de Telefònica.

Ens volem sumar a la seva causa i denunciar la indiferència, la ineptitud i el menyspreu d'aquestes empreses del sector dels telecomunicacions per unes mínimes i legals condicions de treball. Un model empresarial que abusa de la subcontractació i la precarietat; que no inverteix en formació i qualificació laboral; que esquiva totes els legalitats en funció dels màxims beneficis empresarials i en detriment de la vida humana. Situació que encara és pitjor per a les persones nouvingudes, que en quantitat important treballen en aquest sector.

Compartim les reflexions de l'Ana Mª Rivas Rivas, del Departament d'Antropologia Social de la Universitat Complutense de Madrid, sobre els nous models de producció i organització del treball, quan diu:

“Si durant molt de temps l'objectiu del sistema de producció capitalista sota el paradigma de l'organització fordista va ser fixar i retenir l'obrer a través de la cadena de muntatge i el cronòmetre, per al que se li va incentivar amb majors salaris i contraprestacions socials, actualment es tracta de fixar i retenir l'obrer no tant a través del seu cos i subjecció material a un lloc de treball, sinó de retenir-lo en cos i ànima, les vint-i-quatre hores del dia, buscant la seva absoluta disponibilitat i adaptabilitat a les famoses necessitats del mercat, que no són altres que les necessitats del capital.

L'objectiu de la flexibilitat laboral, tant en la seva versió de flexibilitat interna (mobilitat funcional, geogràfica, ocupacional) com externa (descentralització i externalización de tasques, funcions i serveis a altres empreses), és ajustar i adaptar la producció, els productors i els proveïdors a les fluctuacions del mercat, traslladant sobre els assalariats, contractistes, subcontractistes i altres prestadors de serveis el pes de la incertesa del mercat; per a això, s'elimina tot allò que suposi costos, des de estocs de matèria primera, de productes acabats, de béns d'equip, fins al ‘capital humà', terme amb el qual el treball humà, les persones, es posen al mateix nivell que la resta dels mitjans de producció. Com a exemple paradigmàtic de l'aplicació de les polítiques per empetitir la plantilla es pot citar el cas de Telefònica, que en 15 anys ha eliminat 50.000 treballadors a través de jubilacions, prejubilacions, desvinculacions i externalizació de serveis.”


Com a creients que ens comprometem en l'aprofundiment del valor sagrat de la vida, la seva promoció i defensa, seguirem lluitant per aconseguir que el dret a la vida, la salut i la participació sigui el criteri superior a l'hora d'establir les condicions de treball i la seva organització.

Com a testimoni punyent de la situació que viuen els treballadors i treballadores dels contractes, subcontractes i autònoms de Telefònica, reproduïm a continuació una crònica de la seva lluita:

CRÒNICA D´UNA LLUITA

“Amb el crit unànim JA N'HI HA PROU, ARA CAL PARAR, donava començament la nostra III Assemblea, celebrada el 30 de maig de 2007. Més de 60 persones d'unes 30 empreses, trencant la por i la impotència, donàvem així un salt qualitatiu en la nostra consciència i organització. Tot plegat tenia els seus inicis en un treballat procés iniciat dos anys abans.

Els motius de tot això són les pèssimes condicions de feina. Es treballa a producció o per punts atès que el salari fix és ínfim. Dissabtes i diumenges són jornades habituals de treball. Els contractes són totalment precaris, en qualsevol moment et pots trobar en el carrer per no renovació, perquè molestes a l'empresa, o per no arribar als punts exigits. Les eines de treball, en moltes ocasions, les paguem nosaltres, i les normes de riscs laborals són incomplertes sistemàticament. Les persones immigrades que arriben contractades des del seu país són obligades a treballar 3 mesos sense cobrar, per a abonar les despeses de passatge (quan en realitat els costos son inferiors); unes altres són amuntegades pels empresaris en pisos pastera amb rendes altíssimes que el patró descompta mensualment; l'arbitrarietat i la submissió formen part de la possibilitat d'obtenir una targeta per a entrar a operar a les centrals de Telefònica... L'últim acord entre Telefònica i les empreses ‘col·laboradores’ ha empitjorat encara més aquesta situació.

En la III Assemblea vam dialogar les principals reivindicacions i va quedar perfilat el Comitè de Vaga. Les peticions consensuades, són:



  • Contractes fixos, tenint en compte que el treball realitzat és permanent.
  • Exigència a les empreses de l’acompliment del principi “a igual treball, igual salari”, augmentant significativament els sous base fins a arribar a nivells similars als que perceben pel mateix treball els treballadors de Telefònica.
  • Reduir la jornada vigent, i regular i compensar els treballs de dissabte i diumenge amb un dia lliure. Eliminació de les jornades que superen les 40 h. setmanals o les 1650 anuals.
  • Que cotitzin a la S.Social i que paguin totes les hores extres.
  • Garantia de subrogació del personal en cas de finalització d'activitat d'una empresa, per a totes les empreses. No limitació ni penalització en cas de canviar d'empresa contractista.
  • Acompliment efectiu de la legislació vigent en matèria de salut laboral amb aplicació de la normativa acordada en l'empresa principal Telefònica. Pla de formació tècnica i en salut laboral per mitjà de cursos presencials en hores de treball. Cursos reals de salut laboral i acompliment efectiu de la legislació que regeix a la Telefònica.
  • Davant les innovacions permanents en telecomunicacions i telemàtica, garantia de donar tota la formació necessària per a actuar amb qualitat, dintre de la jornada laboral.
  • Exigència a l'empresa de reunions per a negociar de bona fe amb la representació dels treballadors i treballadores a fi de solucionar els problemes.
  • Cessament de l'actuació de l'empresa en matèria d'acomiadaments i expedients disciplinaris incoats a treballadors amb retirada de targeta.

Després de pressions sense nom per part de la patronal i del boicot d'algunes federacions sindicals, va haver d'ajornar-se la convocatòria de vaga del 29 de juny al 20 de juliol, però això va afavorir un major treball de conscienciació en els centres de treball. Així, tant la manifestació de més de 100 vehicles per Barcelona, la cadena humana a l'edifici principal de Telefònica, com els 4 dies de vaga van ser un èxit rotund d'organització, serenitat davant les amenaces (provocacions de les empreses, guàrdies de seguretat contractats per a l'ocasió, esquirols d'altres províncies portats per les empreses, amenaces dels comandaments, acusacions i amenaces cap a persones concretes com és el cas de Tramsir Maurice de l'empresa Spark Ibèrica...) i convicció.

Dies abans de la vaga, UGT i CC.OO., en clara ofensiva desmobilitzadora, van convocar una ‘taula’ amb la patronal, per a setembre, la qual no ha servit per a res.

Amb totes aquestes dades i els intents de negociar que algunes patronals manifestaven, el 25 de juliol l'Assemblea va decidir:


  1. Enviar una carta a les ‘empreses de contracta’ instant-los a negociar aspectes bàsics de les reivindicacions, com ara salaris, jornada, contractació i salut laboral. Instar a la Generalitat que convoqui de nou a la mediació, ara que ja hem demostrat que som un col·lectiu capaç de convocar i executar amb èxit una vaga.
  2. Suspendre la vaga fins al 15 de setembre, data que es reunirà la taula de negociació UGT-CCOO amb la patronal. L'objectiu serà pressionar a aquesta taula perquè la negociació sigui efectiva i no una mera pantomima dels seus components.
  3. Convocar assemblea general de treballadors de contractes, subcontractes i autònoms, per al dimecres 5 de setembre i decidir si la vaga, a proposta de diversos companys, varia de format.
  4. Acudir a les reunions plantejades per empreses com Cobra o Abentel, mantenint principis bàsics com: no divisió de la negociació en empreses soltes; unitat del personal de contractes, subcontractes i autònoms, rebuig de qualsevol clàusula que impedeixi seguir amb la mobilització conjunta, etc.
  5. Mantenir durant el mes d'agost un servei d'atenció sobre represàlies empresarials: acomiadaments, discriminacions o qualsevol altra barbaritat empresarial en els telèfons de contacte, i obrir una caixa de resistència.
  6. Reunió tècnica del comitè de vaga el 8 d'agost oberta a qui vulgui acudir-hi.

Fruit de tot el treball realitzat, la primera Assemblea de setembre començava amb aquesta grata informació:

‘Hem de coordinar-nos amb diverses províncies que ens han manifestat la seva disposició a mobilitzar-se i ens proposen fer-ho conjuntament. Aquestes províncies són Almeria, A Coruña, Valladolid, Madrid, Màlaga, Toledo, València, Alacant i tal vegada altres més. Això representa un salt importantíssim en la vaga. Hem obert camí i ara el nostre exemple -i el de Liteyca a A Coruña on han mantingut 16 dies de vaga indefinida- es segueix en altres parts de l'Estat. Ara tindrem més força per a aconseguir el nostre objectiu: que les nostres condicions salarials i de jornada millorin per a arribar al nivell del Conveni de Telefònica.”
Altre acord d'aquesta Assemblea va ser redoblar l'esforç informatiu i de discussió democràtica cara a la vaga del 27 i 28 de setembre.

Per fi, el 23 de setembre es materialitza en l'Empresa Abentel un acord amb el Comitè de Vaga i la signatura de tots els treballadors i treballadores que, encara que insuficient (fonamentalment l'acord és econòmic i sense tocar el sou base), fa modificar l'estratègia de lluita.

Així va valorar l'Assemblea del 26 de setembre la seva estratègia futura:

Hem de subratllar que tots aquests avenços, tant el signat per Abentel com l'ofert per Cotronic des de l'inici de la vaga, són fruit de la mobilització i de l'amenaça de vaga que hem realitzat des de l'assemblea de Contractes i Subcontractes. El fet que hi hagi empreses que no apliquen l'acord (conveni) de manteniment integral (al qual la Telefònica obliga a les empreses perquè incrementin la seva productivitat) també prové de l'ambient de descontentament i de mobilització que hi ha en aquest sector. La intenció de la patronal de dividir i aplacar la mobilització dels treballadors els ha obligat a fer concessions. Per tant, la conclusió només pot ser una: LA MOBILITZACIÓ ÉS ÚTIL i serveix per a conquerir drets. Cal consolidar allò avançat EMPLAÇANT les empreses a que plasmin per escrit i davant l'Administració el que estan donant de sotamà. Així mateix, hem d'exigir a les Contractes que estenguin a les seves Subcontractes les millores que concedeixen.

Creiem que hem de mantenir i incrementar el grau d'organització, tant entre empreses com entre zones de l’Estat. Hem de recuperar també les reivindicacions inicials per a tots i mobilitzar-nos coordinadament i simultània, pensant ja en la pròxima mobilització, que bé podria ser al final de l'últim trimestre de l'any, és a dir, per a la CAMPANYA DE NADAL-2007. Si actuem bé, podem pujar altre esglaó en les nostres condicions laborals.

Hem demostrat capacitat de lluita, d'organització i determinació per a portar-les a terme. Si augmentem el nivell d'aquestes qualitats, podem arribar molt lluny”.

Cabrera de Mar, 7 d´octubre de 2007