TREBALL DIGNE PER A UNA SOCIETAT DECENT

TREBALL DIGNE PER A UNA SOCIETAT DECENT

diumenge, 27 de juliol de 2008

COMUNICAT FINAL DE L’ASSEMBLEA DIOCESANA DE LA GOAC

Els i les militants de la GOAC (Germanor Obrera d’Acció Catòlica) de Barcelona, reunits en assemblea els dies 7 i 8 de juny de 2008, volem expressar la nostra reflexió, el nostre sentiment i posicionament davant les dificultats i patiments que gran part de les persones i famílies viuen a l’entorn del tema de l’habitatge.

Som cristians i cristianes que ens solidaritzem amb:

  • els i les joves que no poden independitzar-se de la seva família d’origen i iniciar un projecte de vida autònom
  • les persones que són víctimes d’assetjament immobiliari per tal que abandonin un habitatge de lloguer que donarà més rendiments econòmics en altres condicions contractuals,
  • els immigrants que es veuen obligats a viure en l’amuntegament,
  • les mares, pares, famílies que no poden arribar a final de mes, ja que el cost de l’habitatge és sovint el 60 - 80% del salari percebut,
  • les persones que han d’abandonar el seu barri o ciutat d’origen perquè el preu de l’habitatge ha experimentat una escalada desorbitada,
  • les persones sense sostre i tothom qui viu en una situació d’inseguretat i inestabilitat vers l’espai on viuen.
En els últims anys els nostres governs -locals, autonòmics i estatal- han eludit de forma interessada la responsabilitat de buscar fórmules que garanteixin el dret de tota persona a viure en condicions de dignitat i han permès que les empreses vinculades a l’habitatge, les constructores, les immobiliàries i els bancs, hagin incrementat el seu benefici econòmic a costa del sobre-endeutament i empobriment de gran part de la població. El capitalisme salvatge s’imposa fent que l’accés a un habitatge s’hagi convertit en pràcticament impossible per a determinats sectors de la població, mentre proliferen els habitatges buits i secundaris que es mantenen així amb finalitats especulatives.
Per a nosaltres, la persona, la seva dignitat, és la prioritat, i especialment aquelles que tenen una situació de major feblesa, les persones pobres. Per tant, totes les polítiques i relacions econòmiques haurien d’estar al servei dels éssers humans i haurien de garantir unes condicions de vida i treball afavoridores del desenvolupament humà en la seva plenitud.
Denunciem les actituds i accions, ja vinguin de les administracions públiques o de les empreses privades, que des de l’únic criteri d’augmentar el seu poder i guanys econòmics, s’enriqueixen a costa d’un dret universal, reconegut en la constitució espanyola, que és negat, dia rere dia, als nostres germans i germanes.
Així doncs, afirmen que:
  • El dret de les persones està sempre per sobre del capital i el lliure mercat.
  • Els governs tenen la primera responsabilitat de defensar les persones dels efectes de l’arbitrarietat i mercantilització dels béns i dels drets.
  • Tota la població ha de prendre consciència de l’actual situació d’empobriment que els treballadors i treballadores pateixen fruit del problema d’habitatge i la precarietat laboral.
  • Cal donar suport actiu a les organitzacions i col·lectius que treballen per aconseguir que el dret a un habitatge digne sigui garantit a tothom.
  • L’Església ha de fer una clara denúncia profètica contra tot allò que atempta contra aquest dret fonamental dels éssers humans, i ens hem de comprometre especialment amb les persones més desvalgudes del món obrer.