TREBALL DIGNE PER A UNA SOCIETAT DECENT

TREBALL DIGNE PER A UNA SOCIETAT DECENT

diumenge, 19 d’octubre de 2008

Comunicat de la GOAC després de l’Assemblea diocesana d’inici del curs 2008-2009

Els i les militants de la GOAC (Germanor Obrera d’Acció Catòlica) de Barcelona, reunits en Assemblea diocesana els dies 11 i 12 d’octubre, volem difondre la reflexió del nostre president general, en Francisco Güeto, al voltant de l’actual "crisi econòmica" i animar tota l’Església a seguir els passos de Jesucrist, tot prenent una posició profundament evangèlica en favor de les persones que són víctimes d’aquest sistema capitalista:

QUE FA L'ESGLÉSIA DAVANT LA CRISI?

En el tema de la crisi econòmica, recessió o com vulguem dir-li, passa com amb el conte del llop, que fins que no li veiem les orelles no li prestem la més mínima atenció. Quan apareixen les dificultats és quan vénen les lamentacions. Durant més d'una dècada de bonança econòmica, diferents estaments i organitzacions, els sindicats, el Departament de Pastoral Obrera de la CEAS i la HOAC, hem cridat l'atenció sobre les grans dificultats que vivia el món obrer: atur, pobresa, marginació i exclusió social; flexibilitat, precarietat i males condicions de treball; dificultats de les famílies obreres i problemes per a l'educació; les dificultats que sofreixen les dones del món obrer i les condicions de vida i de treball dels immigrants.

L'esplendor dels grans beneficis i de l'especulació, els diners, la felicitat del consum i del "campi qui pugui", de la cultura dominant, impedien veure el bosc de la situació sofrent de moltes persones que viuen un autèntic calvari: aturats de llarga durada, persones que treballen en condicions precàries, famílies monoparentals, salaris de misèria que impedeixen als joves un projecte de futur, famílies trencades pels accidents laborals, etc.

En canvi, es donaven les felicitacions als grans beneficis, dels quals els únics beneficiaris han estat i continuen sent els especuladors, els bancs i molts empresaris, mentre anaven minvant les prestacions socials i empitjorant les condicions de treball. La nostra denúncia constant ha estat endebades.

Ha arribat la crisi que necessita el mateix sistema capitalista de producció i consum per a la seva subsistència i, lògicament, ningú no en té la culpa; ni els especuladors, ni els bancs, que continuen presumint de grans beneficis, ni els empresaris, ni els governs que han afavorit l'economia neoliberal sobre l'economia del bé comú. Les conseqüències recauen sobre els de sempre, els més empobrits. Perquè l'especulador el protegeixen les lleis, que li permeten blanquejar els seus diners. El banquer sempre guanya.

I també gran part dels empresaris, que consideren que el que han guanyat amb la suor i el sacrifici dels obrers i obreres és només seu i dels accionistes que han invertit els diners que els sobren. Per tant el treballador al carrer, segons les lleis elaborades en temps de vaques grasses per desproveir cada vegada més les persones treballadores. I en la lògica capitalista, ara toca de nou als més pobres aguantar el ruixat: acomiadaments, les angoixes de quedar-se literalment al carrer per no poder pagar la hipoteca, frustració de molts joves en no poder formalitzar una família, famílies amb grans mancances, immigrants que després d'esprémer-los els llencem (molts d'ells sense papers), en l'economia submergida,sense dret a subsidi d’atur.

Des dels principis de la Doctrina Social de l'Església (DSE), cap dels membres d’aquesta no pot quedar impassible davant d'aquesta situació, que va en contra dels plans de Déu respecte a l'home i la dona. La persona i la seva dignitat són més importants que els beneficis, la competitivitat, la rendibilitat... El treball és un dret de tota persona, els salaris i les condicions de treball han de permetre una vida i unes condicions dignes per al desenvolupament de la vida del treballador i de la seva família. La vida de la persona és sagrada, per la qual cosa s'ha d’atacar de soca-rel la sinistralitat laboral

Els homes i dones membres de l'Església, en aquests moments de sofriment de moltes persones, hem de jutjar a la llum de l'Evangeli i des de la DSE aquestes situacions, provocades a consciència per un sistema injust que necessita que hi hagi pobres i marginats per subsistir. Hem de solidaritzar-nos, encarnar-nos en ells, per a, junt amb ells, denunciar i proposar solucions de justícia.

Des de l'HOAC, en la preparació de la seva XII Assemblea General, així ho volem reflexionar i comprometre'ns-hi. Sabem de seglars militants, d'alguns sacerdots i bisbes (Màlaga, Sigüenza-Guadalajara...) que ho estan fent. Els bisbes, la Pastoral Obrera i els moviments apostòlics al món obrer, els laics i laiques, tota l'Església està cridada per l'Esperit de Jesús a evangelitzar els pobres d'avui dia. Això significa estar més atents a la realitat sofrent i oprimida per la desigualtat injusta, l'exclusió laboral, econòmica i social de tants germans i germanes nostres, dir una paraula de denúncia i orientació evangèlica, i implicar-nos en accions de solidaritat i ajuda.
Des de la nostra Assemblea, considerem que les mobilitzacions del proppassat dia 7 d’octubre són una d’aquestes accions: és el clar rebuig a la modificació de la Directiva Europea que ordena el temps del treball (Directiva de les 65 h), per la qual les i els treballadors tindran encara més indefensió a l’hora de cercar unes condicions dignes de treball.

Assemblea GOAC de Barcelona

Els membres de l’Assemblea diocesana de Barcelona de la GOAC (Germanor Obrera d’Acció Catòlica) expressem el nostre condol per la mort del bisbe Carrera, qui ha estat i és un dels referents que l’Església catalana té per mantenir-se en una línia oberta al Concili Vaticà II.