TREBALL DIGNE PER A UNA SOCIETAT DECENT

TREBALL DIGNE PER A UNA SOCIETAT DECENT

dijous, 4 de desembre de 2008

Comunicat de la Pastoral Obrera de Catalunya sobre la crisi econòmica

Davant la crisi: Esperança, Solidaritat i Acció comunitària

En els darrers anys hem viscut més d’una dècada de bonança econòmica; els beneficis d’aquesta, però, no han revertit igual per a tothom. Com a Església, des dels diferents llocs de presència i compromís social en el món del treball, la Pastoral Obrera ha anat denunciant les dificultats que ja es vivien i que s’anaven imposant en el món obrer.

Viure les conseqüències...
El que veiem ara és que milers de famílies pateixen les conseqüències de la crisi econòmica. Una de les més greus és l’augment de l’atur, sobretot en alguns sectors claus de l’economia, com ara la construcció i la indústria lligada a l’automòbil. Cada cop sentim més noticies de grans empreses que tanquen o se’n van fora del país (allà on els treballadors estan en pitjors condicions laborals i econòmiques). També cal tenir en compte totes les petites empreses, depenents de les grans, que han de tancar incrementant el nombre de famílies perjudicades. L’exclusió social és, i pot continuar sent, una realitat a què es vegin abocades moltes famílies obreres, en no poder fer front als deutes adquirits (hipoteques, consum, etc.) i per la insuficient dotació en despesa social de les administracions.
A més, cal subratllar la galopant precarització del mercat de treball: sous baixos, precarietat laboral i treball de baixa qualificació.

... d’una crisi anunciada
Per tant, la crisi que ens presenten no és d’ara ni tampoc ho són les causes que l’han provocat. Portem molts anys de descontrol, voracitat i injustícia econòmica i social. Així ho va denunciar el moviment anti-globalització econòmica, a la Cimera de Seattle, sota el lema: “Un altre món és possible”. Els poderosos llavors van rebutjar aquella consigna profètica.
Els entesos diuen que les crisis econòmiques són cícliques i són inherents al sistema capitalista; que no es poden evitar. El que no diuen és que són el resultat d’una mala gestió o estratègia en política econòmica dels capitalistes, i dels governs que els donen suport. Els treballadors i treballadores en som i en serem sempre els damnificats.

Un consum insostenible, una economia basada en l’especulació
En el nostre àmbit econòmic i social –l’Estat Espanyol– la crisi ha estat provocada per un creixement desmesurat de l’economia, a partir d’una cultura dominant que ho justifica tot en funció d’aconseguir beneficis (encara que siguin abusius) i la promoció del consumisme (que ha resultat insostenible). Aquest consumisme es justifica perquè s’associa el benestar amb la possessió.
Una altra característica ha estat una escandalosa especulació en la construcció i en la inversió de capital.

Hi ha diners per rescatar entitats financeres. No n’hi ha per acabar amb la fam?
La crisi està agreujant la problemàtica econòmica mundial i està posant en evidència la flagrant manca d’ètica del sistema. Una de les primeres mesures que els governs han adoptat ha estat el rescat d’algunes entitats financeres. Segons Justícia i Pau, els governs dels països desenvolupats han injectat a bancs (de comportament especulatiu i ètica dubtosa) uns fons 300 vegades superiors al fons d’emergència, per a fer front a la fam al món, que anualment donen a la FAO.

L’esperança dels cristians
En aquesta realitat dura, com a treballadors creients i seguidors de Jesús, ens volem situar en clau d’esperança.
Jesús en una situació crítica, on hi havia moltes persones amb necessitats vitals (Lc 9,10-17), veu com els seus amics volen desentendre’s de la gent. Li van dir: “acomiada la gent, i que vagin als pobles i a les cases del voltant per trobar allotjament i menjar”. Però Jesús els convidà a implicar-se i els va respondre: “doneu-los de menjar vosaltres mateixos”. Van haver d’arriscar el poc que tenien, cinc pans i dos peixos, posant-los en comú, i es va produir el miracle de la solidaritat: va arribar per a tothom i encara en va sobrar. Entenem que aquest “doneu-los de menjar vosaltres” inclou pensar unes regles d’economia humanes i humanitzadores.
Per això nosaltres, homes i dones treballadors/es cristians/es, Església en el món obrer, no podem deixar en silenci les nostres consciències davant d’aquesta greu situació. Volem qüestionar la validesa d’aquest sistema econòmic que necessita pobres, exclosos i marginats per a poder subsistir i volem reclamar una millor distribució dels beneficis acumulats, immobilitzats i volatilitzats en aquesta època de bonança. Cal treballar i lluitar per humanitzar l’economia.

Crítics i compromesos per fer realitat l’esperança
En aquest sentit, i amb aquest esperit, davant la crisi volem posar l’accent en l’ESPERANÇA, la SOLIDARITAT i l’ACCIÓ COMUNITÀRIA. I per això ens comprometem i convidem a:
– Promocionar:
– el bé comú davant els interessos particulars
– una altra manera de mirar-se l’economia: al servei de totes les persones
– un consum responsable i el comerç just
– un altre estil de vida més auster i solidari
– Acompanyar a les víctimes, perquè puguin defensar els seus drets i no empitjorin les seves condicions de vida.
– Ajudar a prendre consciència del problema amb xerrades, fulls parroquials, manifestos, etc.
– Enfortir els sindicats i les organitzacions ciutadanes per a la defensa i promoció d’una vida digna per a tothom, tenint cura preferent dels treballadors/es que més pateixen la precarietat i les injustícies socials (joves, immigrants i dones).
– Participar en campanyes i accions al carrer per a reivindicar l’increment d’ingressos per als més febles.
– Realitzar gestos simbòlics que aportin un alè d’esperança.

Barcelona, novembre del 2008

MOVIMENTS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA I BALEARS (ACO, GOAC, JOC, MIJAC), CAPELLANS OBRERS, RELIGIOSES EN BARRIS I DELEGACIONS DE PASTORAL OBRERA DE LES DIÒCESIS DE CATALUNYA.