TREBALL DIGNE PER A UNA SOCIETAT DECENT

TREBALL DIGNE PER A UNA SOCIETAT DECENT

dilluns, 6 de juny de 2011

Manifest de la GOAC de Barcelona i St. Feliu davant del moviment 15-M.

Els i les militants de la GOAC de Barcelona i St. Feliu, dones i homes creients i treballadores, ens hem reunit en Assemblea els dies 5 i 6 de juny per revisar la nostra militància dels dos darrers cursos i decidir criteris per seguir treballant.
Manifestem el nostre compromís per continuar construint un món just des de les organitzacions i moviments de base i juntament amb les persones que pateixen les conseqüències d’aquest sistema.
Fem nostres les paraules del darrer editorial de la revista Noticias Obreras davant del moviment 15 de Maig, i ens posicionem en el seu si, reforçant-lo i portant-lo als nostres barris i pobles, les nostres feines i la nostra Església.

Indigna’t, reacciona, actua!
Un dels assoliments de la nostra societat i de la nostra cultura diem que és la valoració, el respecte i la defensa de la dignitat humana. No falten veus, tot i això, que ens parlen, en cas contrari, d’una falta de respecte absoluta a la dignitat humana; i, el que és més greu, d’una passivitat absoluta davant això; de falta de reacció. I ens interpel•len: Indigna’t!, Reacciona!
Si ens preguntem com podem valorar o mesurar l’estima per la dignitat humana, hauríem de convenir que no hi ha tal estima allà on no ens dolgui l’ànima davant el més mínim atropellament a la dignitat. ¿Tenen raó, llavors, els que ens interpel•len o són els endevins de sempre, incapaços de captar els signes positius dels temps? Vegem-ho:
Gairebé la meitat dels joves menors de 25 anys és en l’atur, una generació perduda, possiblement la millor preparada de la nostra història. Més de la meitat dels pensionistes cobren una pensió que els situa sota el llindar de la pobresa. I no reaccionem. Menys de la meitat de la població activa té un contracte indefinit a temps complet, una ocupació generadora de drets socials, com el dret a una jubilació digna. Creix el nombre de pobres: 9 milions! La pobresa infantil arriba al 25 %. El dret a un habitatge, a l’educació, a l’atenció sanitària, a la prestació d’atur, a una pensió digna… desapareix, es retalla o es limita mentre se’ns empeny a contractar aquests serveis amb els quals ens han conduït a la ruïna. Els qui amb la seva ambició han provocat aquesta crisi, els que prenen les decisions darrere dels “mercats”, han aconseguit que entre tots els salvem de la ruïna. Ara diuen al nostre Govern el que ha de fer per a sortir de la crisi, i el nostre Govern executa les seves ordres per garantir els seus beneficis a costa de la nostra ruïna. I no reaccionem.
El passat 15 de maig els indignats i indignades sortíem al carrer, en cinquanta ciutats. Vam ser una multitud amb multitud de missatges plens d’enginy: “Em sobra molt mes al final del sou”; “No és una crisi, és una estafa”. Uns altres duien el seu títol de llicenciat penjat del pit, o la tarja de l’atur. I tots clamant democràcia de debò.




A més, des de Barcelona, volem recalcar la valentia de la resposta noviolenta de les persones apallissades per les forces de “l’ordre” públic el passat dia 27 de maig.

Aquest pas és importantíssim, perquè per fi ens vam mostrar indignats i ho vam manifestar públicament. Ara queda un llarg camí d’organització, mobilització i gestió de tot com a resposta als problemes que tenim. Però això serà la part menys important. El treball dur que hem de fer és depurar les motivacions que ens impulsen, si no volem reproduir l’ètica i la moral dels qui ens han conduït fins aquí. Ens han inoculat el virus de l’individualisme i de la satisfacció individual del tenir i el posseir. Si pretenem defensar la dignitat humana sense qüestionar ni una cosa ni l’altra, el resultat serà la reproducció de l’hàbitat cultural que ens ha conduït a aquesta situació; tot i que haguem aconseguit una ocupació i el nostre horitzó personal s’hagi aclarit.
El gran repte que tenim és mostrar que no hi ha sortida individual, que la sortida individual és la seva, la del neoliberalisme; que davant d’ella solament hi ha la sortida de la donació, l’experiència que l’única manera de lluitar pels meus problemes és lluitant pels problemes dels altres. És l’experiència de l’amor, la qual amaga el secret de la felicitat humana: qui lliura la seva vida als altres per amor, la recupera renovada, plena i radiant.
Així que, Indigna’t! Reacciona! i Actua! davant la injustícia comesa contra l’altre, però no busquis la teva sortida, aquesta se’t donarà com a afegit!


Acostat a la teva plaça, a les lluites dels teus veïns i veïnes, uneix-te a les persones que volen un món més just.

Canyamars, juny 2011