TREBALL DIGNE PER A UNA SOCIETAT DECENT

TREBALL DIGNE PER A UNA SOCIETAT DECENT

dissabte, 28 de gener de 2012

Volem ser font d’esperança a través del nostre compromís amb l’eradicació de les violències de gènere

Tenim trencat el cor: és immensa la nostra tristor i indignació per l’assassinat de tantes germanes en el decurs de l’any que acaba de néixer.

Les persones reunides en el Fòrum Català de Teologia i Alliberament, a partir del taller “Volem el pa i les roses”, avui dia 22 de gener de 2012, expressem agermanades la següent declaració:


Veiem que la humanitat està necessitada d’una espiritualitat i una saviesa centrades a no fer mal la Natura i, dins d’ella, les persones. El respecte, en primer lloc, a l’Obra Creadora. I així, el respecte vers les persones que ens han deixat un llegat de bondat, de “lluita” i creativitat (la memòria); les persones que avui habitem el Planeta, i les futures generacions.



Veiem alhora que la globalització entesa pels sectors poderosos ens porta pel camí contrari: individualisme, consumisme, depredació de la Terra, xenofòbia, militarització, guerres...


Per tot plegat, i atenent en concret les violències de gènere, demanem un compromís social i ecumènic. Aquest compromís implica que persones, comunitats, col·lectius i entitats i organismes ens convertim en Observatori per a l’eradicació d’aquestes violències.


Demanem especialment que les institucions, líders i creients de les diverses religions denunciïn que les violències de gènere són un “pecat” i que iniciïn un procés eficaç de revisió de les seves teologies, ensenyaments i pràctiques que l’afavoreixen i es comprometin a eliminar-les.

Caldrà, doncs, un protocol d’actuació a cada “lloc” (a l’interior de cada ésser humà, a la família, l’escola, el treball, a la comunitat de creients, a l’associació veïnal, al sindicat, a l’ajuntament... ), per tal de:



  • trencar amb la invisibilització de les víctimes, que puguin acostar-se a uns “llocs” acollidors on trobin escolta activa i la força necessària per “alçar” la seva veu,


  • denunciar elles, doncs, totes les violències de gènere: el robatori de la dignitat; la manca de reconeixement; els sobrepreus dels productes agrícoles i de l’alimentació; el deute extern i feminització de la pobresa; l’esclavitud de la prostitució forçada; les activitats de les transnacionals i les multinacionals contra la Terra i les criatures; el feminicidi; la investigació militarista i androcèntrica; el menyspreu vers la salut i el cos de les dones; la discriminació laboral; l’abús sexual a la llar, a la feina, a l’escola, a les comunitats de creients, al carrer, a les guerres (violacions com a estratègia de guerra)...


  • fer un recull de bones pràctiques, aquelles que ens diuen que:

Cal fer el camí de la justícia (el pa) i la com-passió (les roses)


Cal la transformació de les estructures de domini i explotació cap a unes d’equitat i humanització; és possible una altra economia, altra educació, altres relacions entre dones i homes... unes altres actuacions, a fi que les víctimes puguin apoderar-se, capacitar-se, guarir-se i participar plenament.


Una altra mirada i un altre món són possibles



”Queremos el pan y las rosas” és el títol del llibre de la Lucía Ramon Carbonell publicat per “Ediciones HOAC”. L’autora ens ha acompanyat en el Taller i ha estat la nostra mestra de l’abundor de cor.