Avui a les 3 de la tarda, la capella del tanatori de Sant Boi de Llobregat estava plena de gom a gom amb més de dos centenars de persones.
Ha presidit la cerimònia el nostre consiliari Ramiro Pampols Colomines sj, juntament amb el vicari episcopal Mn. Josep M. Domingo Ferrerons, el religiós palotino i rector Manolo Vega Pérez (germà d'en Ramiro) i el diaca Juanjo Castaño Santos.
Tota la celebració ha estat com una trena teixida amb el cant a la vida, el reconeixement a l'exemple de fe compromesa d'en Ramiro i el crit a favor del “no a les guerres”.
Hi han pres la paraula:
Ramiro Vega Prada, fill d'en Ramiro, en nom també de la seva germana i del seu germà
Xavier Padros i Cortasa, per la Fundació Marianao de Sant Boi
Mari Carmen Fernández Nerín, per la Plataforma de persones Afectades per les Hipoteques (PAH) de Sant Boi
Àlex Fernández Nerín i Santi Chalmeta, per la Comunitat Cristiana Popular de Sant Boi
Susana Ortega Romeo, per la Germanor Obrera d'Acció Catòlica (GOAC)
Jose Prada Vega, com a germà de Manoli.
En totes les intervencions hi ha hagut un denominador comú:
Ramiro ha estat una persona de fe profunda, entregada i bona, l'home de la mística quotidiana. Ell vivia des de l'Amor sempre... a cada persona concreta... L'Amor que venç la mort, que venç la injustícia.
Prego durant l’eucaristia pel repòs etern de l’entranyable i bon amic Ramiro Vega Pérez, gran testimoni de fidel i constant militància en la Pastoral Obrera des de la GOAC.
L’encomano ben de cor a la misericòrdia del Senyor.Cantant el Virolai a la Mare de Déu de Montserrat li diem: “guieu-nos cap al cel”!
Ben vostre,
SergiMons. Sergi Gordo Rodríguez
Les companyes de PAH de Sant Boi a totes les PAH catalanes:
Des de la creació de la Plataforma d'afectats per la hipoteca de Sant Boi, fa gairebé 11 anys, hem pogut compartir molts moments i també moltes lluites amb el Ramiro.
A la nostra assemblea del passat dimecres, t'hem fet present recordant els teus detalls personals, la pau i la calma que eres capaç de transmetre en situacions angoixants.
La petjada de la teva bondat quedarà sempre entre nosaltres.
Volem agrair-te, Ramiro, la teva acollida i la solidaritat amb les famílies en situació d'indefensió i vulnerabilitat que arriben a la PAH.
La teva perseverança en la lluita.
Les hores de presència i dedicació, per aconseguir el SÍ ES POT que tant ens agrada celebrar.
Estem tristos perquè ja no estàs físicament amb nosaltres, però sabem que el teu testimoni serà la força que ens ajudi a continuar compromesos en la lluita pel dret a l'habitatge amb la empremta que tu ens has transmès.
Moltes gràcies, Ramiro.
T'estimem
SANT BOI 23 de Febrer 2022
"Que el teu Regne sigui un fet a les fàbriques, als tallers, a les escoles...", com resa la nostra pregària, des d'aquells llocs de treball on ara ens trobem, ens unim a vosaltres en comunió per agrair a Déu Pare i Mare la vida i el testimoni del nostre germà Ramiro. Una militància fèrria amarada de tendresa.
Descansa en la Pau i l'Amor que sempre vas saber transmetre, estimat Ramiro.
GOAC
En aquests moments de tristesa per la mort d’en Ramiro, vull transmetre el meu pesar. A la visita a la diòcesi de Barcelona-Sant Feliu vam estar a casa seva compartint vida ja fa temps. Recordaré la seva proximitat, la seva estima a l’HOAC i la seva bondat i pau en parlar.
Salva de l’HOAC d'Alcalá de Henares
M'hagués agradat compartir més vida, més lluites i esperances, conèixer més una gran persona com en Ramiro Vega que en pau descansa QDEP. Comparteixo els vostres condols i afectes. Una forta abraçada i tot l'escalf per la família i amics
Pilar Font Serrano, recent militant de la GOAC
Ahir vaig saber de la trista notícia de la mort del Ramiro Vega. Us envio una abraçada molt forta en el record de la seva memòria. Vaig compartir amb ell reunions a la SIPOC i trobades de PO i el recordaré com una persona excel·lent, molt propera i amb una mirada molt atenta al món obrer. Descansi en pau.
Una abraçada
Santi Boza Rocho, president de l'ACO
Ramiro Vega Pérez, gran militant de la GOAC. Manoli: una abraçada molt gran!!!! El trobarem a faltar, tot i que ara mateix al cel deuen estar de celebració de benvinguda!
Mercè Solé Tey
"No coneixes en Ramiro? És aquell militant de la Goac que té planta de senador romà...", em va dir un amic. I amb aquest pre-judici vaig tenir la sort de conèixer-lo quan vam formar l'equip de la Pastoral Obrera de l'aleshores recent estrenat bisbat de Sant Feliu. Vam començar amb moltes ganes i ell ben aviat es va convertir en una peça fonamental del nostre engranatge. Amb la seva bona planta i amb el seu tarannà acollidor, junt amb la Manoli a la rereguarda del grup (i a la vanguarda de moltes altres coses, sospito).
Sempre a punt, com els escoltes, coneixia bé l'entramat associatiu, es va comprometre ben aviat amb els militants de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, tenia sempre als llavis el nom dels seus companys de la Goac, ben presents a tot arreu, es mostrava amb una disponibilitat prodigiosa per participar en tot, i, quan es va jubilar, es va convertir en un excel·lent ambaixador de la Pastoral Obrera de Catalunya al Consejo Asesor de Madrid. En puc donar fe, perquè tinc el privilegi de substituir-lo i veig l'empremta que ha deixat.
Durant anys la Pastoral Obrera de Sant Feliu vam estar funcionant de forma una mica innovadora, respecte al paper que tradicionalment juguen els equips de pastoral obrera. Vam ser molt ben acollits pel bisbe i pel consell episcopal, vam aplegar persones provinents de moviments i companys que no ho eren. Vam organitzar ben bé una desena de taules rodones sobre la crisi, en diverses ciutats del bisbat i sempre amb la presència del bisbe Agustí, a qui mai no ha fet por el contacte amb militants socials, creients o no, ni l'obertura a entitats polítiques o socials. I al costat del bisbe, a les taules rodones, vam comptar amb persones compromeses no necessàriament creients, i les vam fer en locals eclesials o civils. Recordo especialment la que vam fer al local dels castellers de Vilafranca, amb participació de la PAH. Va ser esplèndida en aquesta tasca d'obertura i de frontera que ens havíem marcat.
També vam editar una revista (Crit solidari) i diversos materials que el bisbat (gràcies, Josep M. Domingo!) feia arribar a tots els racons de la diòcesi: cartells del Primer de Maig i propostes de pregària, un caseta reivindicativa de l'habitatge per al pessebre...
Ara som en una altra etapa. Alguns vam abandonar el grup per fer front a d'altres tasques i l'equip es va desballestar. En Ramiro va continuar insistint com a incansable Pepito Grillo en la necessitat del compromís dins la Pastoral Obrera. Crec que la seva determinació és en el fons de la meva recent acceptació de noves responsabilitats en la Pastoral Obrera de Catalunya.
Fins que va caure malalt. Aleshores va passar a formar par dels "equips del dolor", com en diuen a la Goac. Ens escrivia sovint, convertia la seva malaltia en pregària, continuava animant a fer bona feina. No va deixar mai de ser missatger de la Bona Nova i de les Notícies Obreres de la Goac. Ramiro, prega per nosaltres i no ens deixis.
