Aquest diumenge 12 de juny de 2022 a Montserrat
les dones i els homes de la GOAC
(Germanor Obrera d’Acció Catòlica)
van celebrar la cloenda dels 75 anys del moviment
D’aquesta manera i com a resum, diferents assistents i participants valoren i descriuen Memòria agraïda:
«Va ser l’acte més emotiu de tots els duts a terme durant aquest curs 2021-2022.
El vam batejar amb el nom de Memòria agraïda, perquè va estar dedicat a les persones antigues militants de la GOAC, a les quals vam rebre amb la taula parada: estovalles senegaleses gentilesa de la família del goacista Martin Gomis (de Mollerussa) i coca portada per un dels equips, l'equip Montserratí.
Goacistes de tots els temps i d’arreu del Principat, ens vam abraçar i vam compartir la missa conventual al temple ple de fidels, la rebuda del pare abat, les salutacions de la Comissió Permanent de l’HOAC i de la nostra Comissió Diocesana.
Tot això, a la Sala de la Façana, junt amb els testimonis impactants, entranyables, interpel·lants i enriquidors de persones d’una duradora, insubornable, qualitat humana obrera-cristiana.
Va haver-hi un denominador comú: la formació de la GOAC unida a la vivència comunitària, tant dins del moviment com als ambients obrers, els va fer despertar a una fe lligada a la vida, al compromís i a una espiritualitat transformadora.
Agraïm al Pare Abat, Manel Gasch i Hurios, la felicitació que ens va adreçar i la referència a dos importants vincles amb la nostra especialització de ser part de la Pastoral Obrera:
1. la cura i millora dels drets laborals per part de la seva mare, Angelina Hurios Calcerrada, i del seu pare, Josep Maria Gasch Riudor (fundadors del Col·lectiu Ronda), cosa que va viure des de petit, i
2. l’esment a la figura del primer militant de l’HOAC, en Guillem Rovirosa i Albet, qui va pregar, treballar i conviure a Montserrat en diferents èpoques.
A més, vam visionar un audiovisual que honora i convida a fer comunió amb les Santes i el Sants goacistes que descansen en la Pau de Déu i que tan bon llegat ens han regalat.
L'acte públic va tenir lloc a l’exterior, a la plaça de Sant Jordi. Hi vam repartir el «¡TÚ!» i altres materials i vam recordar el que som i el sentit de celebrar a Montserrat l’aniversari. Vam manifestar el compromís de seguir endavant amb el nostre quefer apostòlic comunitari de defensa d’allò públic, d’implicació per frenar la pèrdua de drets socials i laborals, de denunciar l’atac privatitzador. Aquesta és la crida que sentim des de la nostra vida obrera, des de l’existència de la gent treballadora que ens envolta; en fi, , des de l’escolta de l’Evangeli, de la Bona Nova de Jesús Obrer, i de la DSE (Doctrina Social de l’Església).
Al refectori de Nostra Senyora, el dinar de germanor i la sobretaula van ser clara expressió de la Triple Comunió que en Rovirosa ens va transmetre i ens va contagiar: Comunió de Vida, de Béns i d'Acció.