diumenge, 21 d’agost del 2022

Record i gratitud de la GOAC pel testimoni del nostre germà Tano

Avui a la seva església del Pi de Barcelona, hem donat l’últim adéu de cos present a Mn. Gaietà de Casacuberta i Franco

Ja descansa al costat del Pare-Mare i hi vetllarà per tota la família goacista i del conjunt de la Pastoral Obrera de Catalunya

Fins sempre, estimat germà Tano!

Ferran Fuguet i Ros, company dels temps d’en Tano a la POC com a president de la GOAC

Estimat germà Tano, has estat i seràs sempre el nostre consiliari, el de tota l’església obrera catalana. El capellà de tots nosaltres, en la tasca que el Pare-Mare ens ha encomanat de viure comunitàriament i ser llavor de dignitat i d’esperança obrera.

I sempre pendent i seguint la teva agenda, la que treia fum, fent comunitat, equip, pastoral, moviment jove...

Des de la meva experiència personal, no puc acomiadar-te, hi romandràs com a referència en el testimoni i com a proposta en la perspectiva de futur.

Ara, en aquests moments, estem tristos i afligits, al mateix temps que esperançats de poder ser a la teva nova agenda, per a tota l’eternitat. Descansa en Pau, Tano. Nosaltres preguem l’Oració de Jesús Obrer: ... ... ... i que els obrers, les obreres i en Tano, morts en el camp de l’honor, del treball i de la lluita, reposin en pau,

Mare dels pobres, pregueu per nosaltres.

Descansa en pau, germà Tano!

Manoli Prada Vega, goacista de la diòcesi de Sant Feliu

Tano ha estat un gran home.

El meu cor agraeix el seu testimoni. Em transmetia bones vibracions. Mai no el vaig veure trist.

Estimava la GOAC i nosaltres a ell. De fet, era molt estimat a les seves parròquies i a tota la Pastoral Obrera i l’Acció Catòlica.

Mantindrem aquest sentiment per sempre més, així com el nostre agraïment al seu llegat de compromís obrer cristià amarat d’inquietud i d’alegria.


Paraules d’Amor de «Papeles y Derechos para Todos y Todas» 

«Ha muerto Mossèn Gaietà, párroco de la Basílica del Pi; quien el 2004 recibió a los inmigrantes sin papeles en lucha por una regularización sin condiciones durante el gobierno de Rodríguez Zapatero. 

Un poco de la historia de la lucha Antiracista: 

En el 2001 Mossen Vidal i Aunós abrió las puertas de la Basílica del Pi, para refugiar a  más de 1.500 migrantes sin papeles, que el gobierno de Aznar, quería expulsar desde el  23/01/2001. 

Fueron 15 días de huelga de hambre y cuarenta y siete días de encierro, luchando por  papeles y un trabajo digno; lucha que consiguió un triunfo absoluto para una regularización de todos los inmigrantes que residían en el estado español. 

El 2005 el movimiento de Papeles para Todos y Todas decide ocupar la catedral barcelonesa, resistiendo durante 10 horas el asedio e intervención policial. 

Mossèn Gaietà al igual que su predecesor abrió las puertas de su Basílica y dio a los  inmigrantes 72 horas para realizar un encierro simbólico con el objetivo de que el  gobierno no exigiera el contrato de trabajo de un año y 40 horas, para acceder al  Arraigo social y así tener papeles.

Mossèn Gaietà siempre caminó por los caminos de la solidaridad y el derribo de muros y fronteras.  

Hoy ha partido, ha iniciado su viaje final. Nunca lo olvidaremos!! 

Que la tierra le sea leve.»

Norma 

- - -  

2005 

«Una buena persona... recuerdo que por la noche con toda la presión política y de la prensa nos dijo Me'n vaig a dormir i que  sigui el que Déu vulgui. 

En el Pi, luego sabríamos por quienes estaban en la Catedral que los mossos habían entrado en la Catedral con todo. En los días en  los cuales se celebraba el Forum de las Culturas con todo ese envoltorio de buenas palabras: interculturalidad, mestizaje, diàleg, una insultante  pantomima mientras se trataba como perros a los sin papeles.  

Que nadie se olvide de gente así, que realmente desde un relativo poder se posicionó  en favor de los inmigrantes. Nuestra memoria, la de los de abajo, siempre presente. DEP. »


Jorge






Tano de Casacuberta Franco, aposta inesgotable pel món obrer

Tica Font, companya d’equip del Tano a la GOAC 

Va ser consiliari de la JOC i de l’ACO principalment, encara que participava de tots els altres grups d’Acció Catòlica. Diria que pertanyia a la generació de capellans marcats pel Concili Vaticà II i pel franquisme. L’impuls del Concili el va conduir a integrar-se en  l’Acció Catòlica compromesa en la transformació democràtica i social del nostre país; va  ser seguidor de Cardijn, fundador de la JOC, i va apostar per impulsar tots els  moviments compromesos en la transformació social de l’Acció Catòlica. 

La influència de Cardjin es plasmava en les seves constants de treball i d’impuls de  grups de creients, la revisió de vida i l’estudi d’evangeli. Els seus profunds coneixements d’aquestes dues tècniques vitals el portava a fer aproximacions en tots els grups  cristians fossin o no de l’Acció Catòlica. Cercava la unitat dels grups de la Pastoral  Obrera, amb els que compartia les lluites i les esperances de construir un món nou.  

De la GOAC, volia descobrir-ne com influïa el pla de formació en l’esdevenir de la Revisió de Vida, com el pla de formació ens educava no solament en la militància sinó que  ajudava a la Revisió de Vida a no esdevenir intimista o poc mobilitzadora. 

Igual que impulsava tota mena de grups de creients en la Revisió de Vida o l’estudi de  l’evangeli, ell pertanyia i practicava la seva Revisió de Vida dintre de l’organització de  capellans del Pradó, va ser coherent, no solament va ser capellà que acompanya  persones laiques, també va ser un membre més d’un grup en el que revisava les seves  opcions. 

Sempre estava disponible i present a les trobades, assemblees o esdeveniments o a qualsevol moviment de cristians obrers. ¡El Tano sempre hi era!

Finalment, voldria destacar la seva capacitat davant les preguntes o recriminacions de  persones no creients, així com el respecte a l’hora d’abordar les qüestions de fe i  d’església orgànica; va ajudar moltes persones a aproximar-se a la fe despullant-se de  prejudicis. 

En definitiva, Tano va ser un home, un capellà del Concili Vaticà II i de l’església compromesa que va fer una gran tasca.



Tano, mestre de la Revisió de Vida Obrera,

als anys 70 refundà la JOC de Catalunya

Xavier Becerra Castells, deixeble del Tano a la JOC

El Tano va ser consiliari del meu grup de RV a la JOC i em va acompanyar durant uns anys claus de la meva vida. Li dec molt. Gràcies a ell vaig esdevenir militant de la JOC i  amb ell vaig aprendre a fer Revisió de Vida. El Tano era un home de pensament  profund, que ajudava a arribar al nucli en les qüestions primordials. Un capellà  compromès amb la justícia social, educador de militants i constructor d'església en el  món obrer.

Ara, pensant en ell, em ve la imatge d'un home corpulent i amb barba, amb poc cabell,  amb una cartera plena de papers, sempre amunt i avall en el cotxe, amb l'agenda plena, afable i fent preguntes. Un treballador infatigable, un apòstol acompanyant grups i  militants per l'evangelització en el món obrer.

La seva mort m'ha entristit com a tots aquells que hem tingut la sort de conèixer-lo i gaudir de la seva amistat. Ens queda pregar per ell, recollir el seu testimoni i agrair tot  el que ens ha donat, a mi i a tantes altres persones. Descansi en pau.