TREBALL DIGNE PER A UNA SOCIETAT DECENT

diumenge, 22 de març de 2020

Record Tere Huguet. Ramir Pàmpols


ALGUNS DELS MEUS RECORDS DE LA TERESA


Ramir Pàmpols




Amb la Teresa he compartit un Equip de la GOAC durant molts anys, potser 10 o més. Això m´ha permés captar alguns trets de la seua personalitat i algún gest concret de la seua vida diària. La Teresa no expressava gaire la seua fe profunda, mès enllà del seu compromìs amb Les AU, d´un estil molt laical i secular. Crec que respon molt bé a la definició que fa Bonhoeffer de què és ser cristià en aquest món: “Aquell que prega i lluita per la Justícia”. Ella va fer les dues coses. El primer que vull destacar és la seua fidelitat fins a la mort al món popular, a la gent senzilla i la del seu barri. Per això va escollir viure a Trinitat Nova, Aigua Blava 33, per estar ben a prop d´aquesta realitat tan pròpia d´una persona que va voler viure una opció clara per la classe obrera.
Altre tret important de la seua personalitat va ésser mostrar sempre una gran independència de pensament i d´acció. Es va formar per a lluitar a partir d´ella mateixa, al meu entendre una mica massa sola. Aquest esperit de lluita la va dur a fer algunes reivindicacions fins i tot a la Residència del carrer La Fosca quan va ser internada allí. No sols va reivindicar sinó que es va prestar a servir a les internes que estaven pitjor de salut i es mostraba afectuosa i atenta en cuidar els petits detalls de la convivència al costat de malaltes d´alzheimer, mentre estaven juntes i dinaven a la Sala d´estar.
Se la veía molt somrient quan alguns militats de la GOAC de Barcelona anàvem a visitar-la, encara que mai l´avisàvem previament. Així, la sorpresa era més gran: La Fina, La Paqui amb l'Emili, l´Enric Roig, recentment mort, en Ferran Fuguet i jo mateix.
Potser això és una anécdota comparada amb d´altres de més gruix, com tota l´acció que va emprendre a nivell intern de la HOAC per a conseguir que Catalunya tingués una autonomia pròpia com Acció Catòlica Obrera i disposés d´una llibertat molt més gran a l´hora de compondre els Plans de Formació, l´ús de la llèngua catalana, els objectius evangelitzadors a dur a terme, etc.
Una important decisió de la seva vida va ser, com sabeu, aceptar el formar part de la Comissió Permanent de la HOAC a Madrid durant quatre anys, deixant com tothom hem fet fins ara, el seu lloc de treball, les relacions, el seu entorn,… No tinc cap ressó especial sobre aquesta estada a la capital, però em consta que es va sentir més sola que quan estava a Barcelona.
Vull afegir també una debilitat que l'atreia des de sempre: poder disposar d´un cotxe. En aquell temps va ser un 600 que manegava amb orgull. El més divertit d´aquest desig, va ser que estant ja a la Residència, amb una paràlisi a la mà esquerra i en cadira de rodes, somiava en comprar un “descapotable de color vermell”! No és gens fácil esbrinar fins on ironitzava o parlava seriosament quan deia això.
Aquesta és la Teresa Huguet que jo vai acomiadar sense saber-ho en aquell moment, convidant-la a baixar al bar de la Residència i prendre plegats una beguda: ella una Coca-cola i jo un café. L´agradava molt aquesta estona en la que, malgrat tenir la dificultat de comunicar-se més enllà de les paraules precises, dites suaument i amb un somriure, no perdia detall del que passava al seu entorn, atenta a la reduïda realitat que l´envoltava…
Com solem dir per acabar d´expressar els nostres sentiments, també ara vull dir amb tot l'afecte, Teresa descansa en pau! Després de lluitar incansablement mentre estaves plena de salut com quan vas sucumbir a l´ictus que va tenir-te per terra moltes hores i encara desitjant després recuperar-te per a seguir lluitant.


Ramiro Pàmpols. Hospitalet de Llobregat, Bellvitge,20 de març del 2020