Crònica del Primer de Maig i Dia de la GOAC (Germanor Obrera d’Acció Catòlica)

Crònica del Primer de Maig i Dia de la GOAC

(Germanor Obrera d’Acció Catòlica)

Dia 28 d'abril: Dia de la seguretat i la salut en el treball

 El 29 d’abril, el Secretariat de la Pastoral Obrera de Catalunya ens va convocar a l’església de Sant Ambròs del barri barceloní de la Pau. Tots els moviments que englobem la pastoral hi vam participar en l’acollida de germanor i en l’acte de difusió de les mobilitzacions obreres i veïnals dels nostres barris i pobles, així com en l’Eucaristia celebrada pel rector i per consiliaris de la JOC i de la GOAC.

De la seva banda i com cada any, la Joventut Obrera Cristiana (JOC) el 30 d’abril organitzà el concert en honor del Primer de Maig, el qual enguany ha rebut el nom «Espais de reunió per a joves en acció». Al barri de Sant Martí de Provençals, vam gaudir-ne del programa: una taula rodona per encarar el tema amb les diferents entitats, i tot seguit malgrat la pluja, les actuacions musicals. Per descomptat, la GOAC va tenir la seva parada de llibres i publicacions.

Arribat l’1 de maig, la GOAC va celebrar el seu dia al Col·legi Sagrat Cor (barri Besòs). Després d’un dinar de germanor, hi va haver un acte de sobretaula en el qual quatre testimonis de «goacistes» van exposar la seva experiència de lluita obrera farcida d’Evangeli. El sentit: fer vida el Regne de Justícia i de Pau que, en bona mesura, avui significa conservar, agrair i millorar tot allò que la classe obrera organitzada i activa ha anat conquerint com a drets.

Va haver-hi salutacions per a tothom; en especial, per a les persones de moviments germans de la Pastoral Obrera i per aquelles arribades de més lluny (Àfrica, Mesoamèrica, Paraguai...), com ara l’Evelyn Romero, de les comunitats cristianes de base i de la «Red Ciudadana de Mujeres de Morazán», El Salvador. 

Es va recordar l’exposició "Tejedoras de Memoria en los campamentos de refugiados (del Salvador)"; les ILPs (una per la «regularització ja!» i una altra per la no privatització de la sanitat); els murals fets pel Sector de Dones de la GOAC amb motiu del 12è aniversari del traspàs de la nostra germana Pilar Espuña i Domènech; la manifestació de la tarda a la qual la POB donava suport perquè el dona a una de les entitats convocants (l’Aliança de Marees i Moviments Socials)...  

La presentació va acabar agraint la participació en el Día de la GOAC 2022 i desitjant que bufi l’Esperit i que visqui el Primer de Maig!

 

- Miguel Romera Lorenzo va compartir el procés al seu barri per la sanitat pública i la seva qualitat, sota un triple objectiu:

1. difondre l’experiència d’aquesta lluita i les claus que hi han ajudat,

2. animar tothom a la mobilització i a la reivindicació i

3. situar les associacions veïnals com a organitzacions possibles per a donar resposta a les necessitats del món obrer, si no opten per fer tan sols festes i no posen pegues a expressar les seves discrepàncies amb les entitats de poder.

- Pili Calle Humanes va adreçar aquestes paraules:

«Soc una de les moltes persones de la GOAC mare d’alumnes i obrera en el món escolar.

Hem viscut i estem vivint les assemblees i les mobilitzacions des de la crida de ser llevat dins la pasta, des de l’Esperit que ens empeny a la justícia i la veritat. Aquí i ara, en aquesta branca laboral tan feminitzada, això vol dir:

--- dignitat per a cada docent 

--- democràcia i participació

--- informació veraç i no esbiaixada de les nostres vagues

--- treball fix per a la gent més precària del sector

--- currículums i lleis que no segreguin ni per llengua ni per classe social

--- que els diners públics no es dediquin a les guerres sinó per a les despeses socials.

--- que no ens divideixin...

Exacte, no vull acabar sense celebrar la unitat sindical i de moviments i plataformes de base; també, tot el suport rebut per estudiants i per l’aFFaC!

Que no ens robin l’alegria! Que no ens robin l’esperança!».

- Miguel Ángel Hernández Silva va explicar que fa sis anys que es va jubilar i que el seu compromís ara es desenvolupa a la Marea Pensionista de l’Hospitalet. Hi és –juntament amb altres pensionistes– per defensar aquest dret social: unes pensions dignes, justes, suficients i de caràcter públic.

- Un grup de goacistes que viuen en comú a Sant Adrià del Besòs la lluita pel dret d’habitatge digne ens van guiar per a realitzar el 4t testimoni, ja que es va expressar a través d'una performance on tothom vam participar-hi: la família a punt de ser desnonada, els i les policies, la comitiva judicial, el Sindicat de Llogateres i veïnes i veïns... D’aquesta manera, vam sentir a la pell el neguit i el coratge en un desnonament, l’alegria de l’organització i de la unitat, la joia de frenar el desnonament, el compromís de continuar-hi (el desnonament únicament va quedar ajornat...), mil sentiments que ens van unir fraternalment encara més.