dijous, 9 de juny del 2022

ACTE DE CLOENDA DEL 75è. ANIVERSARI DE L’HOAC: «MEMÒRIA AGRAÏDA»

 


EL 12 DE JUNY DE 2O22

A MONTSERRAT

ACTE DE CLOENDA DEL 75è. ANIVERSARI DE L’HOAC:

«MEMÒRIA AGRAÏDA» 




La GOAC (Germanor Obrera d’Acció Catòlica) serà a Montserrat aquest diumenge dia 12 de juny. Ha organitzat la trobada «Memòria agraïda», dedicada a les persones goacistes de tots els temps.


L’aplec ve definit per l’abraçada fraternal, l’agraïment i l’espai. S’hi lliurarà un reconeixement a les persones que han format part d’aquest moviment d’Acció Catòlica que pertany a la Pastoral Obrera. La GOAC ha estat a les seves arrels de partença cap a un camí de compromís obrer cristià. Aquest llegat s’hi desitja agrair.


La GOAC ha volgut que l'encontre sigui a Montserrat, tantes vegades aixopluc per al primer militant, el vilanoví Guillem Rovirosa i Albet (1897 – 1964). El Monestir serà sempre un referent al qual Rovirosa tornarà una vegada i una altra per fer recés, recuperar-se, escriure, conviure i fer formació social des de l’espiritualitat obrera per als monjos. Alternarà treballs tècnics d'electricitat amb la pregària, la reflexió, el diàleg amb els monjos, la col·laboració per al Butlletí de l’HOAC i una àmplia correspondència amb militants, familiars i persones amigues. Temps d'aprofundiment espiritual i d'avenç en el seu pensament tal com queda palès en les seves obres “Cooperatisme integral”, “Dimas”, “Judes”, “La virtut d'escoltar”, “Fenerisme”, “Terciaris”…

La GOAC expressa el seu agraïment també a l’amabilitat de l’actual abat, el P. Manel Gasch i Hurios, d’oferir-los la seva acollida i fer-los la rebuda.



A totes les diòcesis de l‘Estat, l’HOAC (Hermandad Obrera de Acción Católica) s’ha entregat amb entusiasme en la celebració del 75è aniversari.

A Catalunya, la GAC no ha quedat enrere, tal com reflecteixen:

- els vídeos que es troben al canal

- els articles de premsa i els programes de ràdio i de televisió;

- l’eucaristia celebrada el 10 d’octubre de 2021 a Santa Maria del Mar de Barcelona, presidida per Mons. Sergi Gordo Rodríguez;

- l’acte realitzat a Barcelona a Cristianisme i Justícia el dia 11 de febrer d’enguany;

- el tarannà de celebració dels 75 anys en la vida militant de compromisos personals, d’equip, de diòcesi o generals; a destacar, el Dia de la GOAC- Primer de Maig.




Ara la GOAC és a punt de portar a cap el darrer acte, aquell dedicat a les persones que han precedit les actuals militants de la GOAC. D’aquí el nom de «Memòria agraïda».



Tenen previst ajuntar-se vora les 9:50 h a l’esplanada de Montserrat en el punt on col·locaran una pancarta vertical amb el logotip de la GOAC.


Serà el moment de l’acollida, de les primeres abraçades, de rebre un tros de coca del Montserratí i el tiquet per a la missa.


A les 10. 40 h tot el grup serà al temple per assistir a la missa conventual.

En aquest marc, la responsable diocesana d’Animació de la Fe, Maria Fornos Prat, donarà lectura de la presentació del moviment GOAC:


«Som membres de la Germanor Obrera d'Acció Catòlica (GOAC). Aquest moviment d’Església està format per dones i homes que hem decidit viure la nostra fe i el seguiment de Jesucrist dins les condicions de vida i treball del món obrer en els sectors més empobrits i precaritzats, tot realitzant un compromís transformador en el nostre lloc de treball, en els ambients, en les  organitzacions obreres, moviments socials...


La GOAC va néixer l’any 1946, de la mà d’en Guillem Rovirosa i Albet. Durant aquest curs estem celebrant el nostre 75è aniversari i, avui, a Montserrat volem recordar i reconèixer els diferents moments en què ell va ser acollit pel monestir, on va viure i va impartir formació social i obrera als monjos, compartint amb ells els moments tan necessaris de pregària.»


A les 12.15 passaran a la Sala de la Façana. Allí l’abat P. Manel Gasch i Hurios els adreçarà unes paraules i hi haurà les salutacions de la Comissió Permanent de l’HOAC i de la Comissió Diocesana de la GOAC, i en especial serà el moment:

--- per fer un minut de silenci mentre visionen les imatges de les persones que ja descansen en la Pau de Déu, i

--- perquè les antigues i els antics militants prenguin la paraula.


--- A les 13.45, a l’esplanada, duran a terme un acte públic a fi de difondre el sentit del 75è aniversari de la GOAC; el motiu pel qual es realitza a Montserrat, i la determinació de mantenir i continuar el compromís i missió de la GOAC. 


--- A les 14.15, al menjador de l’edifici de Nostra Senyora, serà el dinar de germanor i la sobretaula. 


--- Finalment, repartiran el recordatori d’aquest esdeveniment «Memòria agraïda» i, amb les darreres pregàries i abraçades, a les 17 hores, sortiran cap a les seves llars –afirmen– «amb l’ànima carregada per, tot i les nostres insuficiències, ser sempre seguidors i seguidores de Jesús en el món obrer».

 






dilluns, 6 de juny del 2022

Per una Església sinodal: comunió, participació, missió


La GOAC de Barcelona-St. Feliu ha participat en la fase diocesana del Sínode inaugurat pel papa Francesc el passat mes d'octubre


«Esperança» va ser la paraula que la GOAC va expressar per a definir el que havia representat la reflexió al voltant del Sínode dins del nostre moviment apostòlic d’Acció Catòlica especialitzat en el món obrer 


Les aportacions dels diferents equips han quedat força ben reflectides a la síntesi de les aportacions de tota la diòcesi.


Bàsicament aquesta síntesi es resumeix en cinc punts:


- Donar més participació i reconeixement dels laics i laiques, tot obrint la possibilitat al celibat opcional dels ordenats. 

- Avançar en l’accés de la dona al ministeri presbiteral.

- Obrir l'Església a tothom amb l'acceptació de les diferències i diversitat dels i les creients, més acord amb el missatge de Jesús. 

- No amagar escàndols de corrupció ni d’abusos. 

- Ser una Església més arrelada al món actual, tot incloent-hi el llenguatge que utilitza; més democràtica; que escolta i actua, propera a la gent de les perifèries...



A la trobada final, el proppassat diumenge  29 de maig, en la celebració presidida pel bisbe Omella, aquest va subratllar la necessitat de "remar junts" i no perdre ni els somnis ni l'esperança.


Seguim, doncs, en camí... https://esglesia.barcelona/notes-premsa/lesglesia-de-barcelona-tanca-la-fase-diocesana-del-sinode-2021-2023/ https://youtu.be/wDymaLppEts






dimecres, 1 de juny del 2022

 

EL 12 DE JUNY A MONTSERRAT,

ACTE DE CLOENDA DEL 75è. ANIVERSARI DE L’HOAC

dedicat a les persones goacistes que ens han precedit 


Es tracta de compartir una especial trobada entre persones que hem tastat la màgia goacista... amb diverses implicacions i en diferents moments.

Hem volgut que l'encontre sigui a Montserrat, tantes vegades aixopluc per al nostre primer militant, en Guillem Rovirosa i Albet.

Des d’aquestes línies, agraïm l’amabilitat de l’abat d’oferir-nos la seva acollida.



dimarts, 31 de maig del 2022

A RECORDAR DINS DEL MES DE MAIG...

El dia 14 de maig es va celebrar a Madrid el primer seminari «Monseñor Antonio Algora», convocat per la Pastoral del Treball (de la Conferència Episcopal Espanyola) a fi d’escoltar militants creients  d’organitzacions sindicals.

Des de Catalunya, tres d’aquestes persones creients sindicalistes van ajuntar-se amb el conjunt de persones de la resta de diòcesis de l’Estat: en Marc Collado Ramírez (de la JOC i d’Acció Jove de Comissions Obreres), en Fermín I. Rodrigo Lázaro (de la GOAC i de la Plataforma autònoma de treballadores i treballadors «En Construcció») i la Llum Mascaray Olivera (de la GOAC i d’USTEC·STEs – IAC).


Aquesta n’és la crònica apareguda a «Noticias Obreras»:



https://www.noticiasobreras.es/2022/05/escuchar-acompanar-y-caminar-juntos-buscando-la-dignidad-de-las-personas-trabajadoras/


divendres, 20 de maig del 2022

PARRÒQUIA DE SANT PERE ARMENGOL

75 ANYS: FRATERNITAT, VIDA, FIDELITAT, MISSIÓ

El passat cap de setmana 14-15 de maig de 2022, vam celebrar el 75 aniversari de la parròquia de St. Pere Ermengol, parròquia del barri obrer del barri del Besòs de Barcelona. Val a dir que  ja va existir una capella en honor al Sant als terrenys del barri de la Mina (St. Adrià del Besòs), a tocar de la ubicació actual, on va ser traslladada i consagrada com a parròquia al Sant, pel Bisbe Modrego, l'any 1946
La celebració va constar de dos actes, un el dissabte a la tarda als locals de la parròquia amb els testimonis de gent de diferents etapes. Va ser un goig escoltar i recordar les vivències de tanta gent al voltant de la comunitat, la seva acollida i el servei que ha donat a la gent del barri durant tants anys. Entre altres hi van participar militants de la GOAC donant testimoni del seu pas per la comunitat, fent referència al seu caminar en el MIJAC i la JOC.  Després vam compartir una bona xocolatada.
El diumenge vam tenir una missa d'acció de gràcies presidida pel Bisbe auxiliar, Mn Xavier Vilanova. L'església estava plena com feia anys que no es veia.
Tot plegat va ser molt emotiu. Ah! i després vam tenir un pica-pica al pati de la parròquia. 
Som uns quants els/les militants de la GOAC que vam passar anys de la nostra joventut a St. Pere Ermengol, portem la comunitat parroquial i tot el que hi vam viure al nostre cor.





dijous, 5 de maig del 2022

Crònica del Primer de Maig i Dia de la GOAC (Germanor Obrera d’Acció Catòlica)


Crònica del Primer de Maig i Dia de la GOAC
(Germanor Obrera d’Acció Catòlica)



Dia 28 de maig: Dia de la seguretat i la salut en el treball
Dia 28 d'abril: Dia de la seguretat i la salut en el treball


 El 29 d’abril, el Secretariat de la Pastoral Obrera de Catalunya ens va convocar a l’església de Sant Ambròs del barri barceloní de la Pau. Tots els moviments que englobem la pastoral hi vam participar en l’acollida de germanor i en l’acte de difusió de les mobilitzacions obreres i veïnals dels nostres barris i pobles, així com en l’Eucaristia celebrada pel rector i per consiliaris de la JOC i de la GOAC.





De la seva banda i com cada any, la Joventut Obrera Cristiana (JOC) el 30 d’abril organitzà el concert en honor del Primer de Maig, el qual enguany ha rebut el nom «Espais de reunió per a joves en acció». Al barri de Sant Martí de Provençals, vam gaudir-ne del programa: una taula rodona per encarar el tema amb les diferents entitats, i tot seguit malgrat la pluja, les actuacions musicals. Per descomptat, la GOAC va tenir la seva parada de llibres i publicacions.





Arribat l’1 de maig, la GOAC va celebrar el seu dia al Col·legi Sagrat Cor (barri Besòs). Després d’un dinar de germanor, hi va haver un acte de sobretaula en el qual quatre testimonis de «goacistes» van exposar la seva experiència de lluita obrera farcida d’Evangeli. El sentit: fer vida el Regne de Justícia i de Pau que, en bona mesura, avui significa conservar, agrair i millorar tot allò que la classe obrera organitzada i activa ha anat conquerint com a drets.

Va haver-hi salutacions per a tothom; en especial, per a les persones de moviments germans de la Pastoral Obrera i per aquelles arribades de més lluny (Àfrica, Mesoamèrica, Paraguai...), com ara l’Evelyn Romero, de les comunitats cristianes de base i de la «Red Ciudadana de Mujeres de Morazán», El Salvador. 

Es va recordar l’exposició "Tejedoras de Memoria en los campamentos de refugiados (del Salvador)"; les ILPs (una per la «regularització ja!» i una altra per la no privatització de la sanitat); els murals fets pel Sector de Dones de la GOAC amb motiu del 12è aniversari del traspàs de la nostra germana Pilar Espuña i Domènech; la manifestació de la tarda a la qual la POB donava suport perquè el dona a una de les entitats convocants (l’Aliança de Marees i Moviments Socials)...  

La presentació va acabar agraint la participació en el Día de la GOAC 2022 i desitjant que bufi l’Esperit i que visqui el Primer de Maig!

 




- Miguel Romera Lorenzo va compartir el procés al seu barri per la sanitat pública i la seva qualitat, sota un triple objectiu:


1. difondre l’experiència d’aquesta lluita i les claus que hi han ajudat,


2. animar tothom a la mobilització i a la reivindicació i


3. situar les associacions veïnals com a organitzacions possibles per a donar resposta a les necessitats del món obrer, si no opten per fer tan sols festes i no posen pegues a expressar les seves discrepàncies amb les entitats de poder.






- Pili Calle Humanes va adreçar aquestes paraules:

«Soc una de les moltes persones de la GOAC mare d’alumnes i obrera en el món escolar.

Hem viscut i estem vivint les assemblees i les mobilitzacions des de la crida de ser llevat dins la pasta, des de l’Esperit que ens empeny a la justícia i la veritat. Aquí i ara, en aquesta branca laboral tan feminitzada, això vol dir:

--- dignitat per a cada docent 

--- democràcia i participació

--- informació veraç i no esbiaixada de les nostres vagues

--- treball fix per a la gent més precària del sector

--- currículums i lleis que no segreguin ni per llengua ni per classe social

--- que els diners públics no es dediquin a les guerres sinó per a les despeses socials.

--- que no ens divideixin...

Exacte, no vull acabar sense celebrar la unitat sindical i de moviments i plataformes de base; també, tot el suport rebut per estudiants i per l’aFFaC!

Que no ens robin l’alegria! Que no ens robin l’esperança!».



- Miguel Ángel Hernández Silva va explicar que fa sis anys que es va jubilar i que el seu compromís ara es desenvolupa a la Marea Pensionista de l’Hospitalet. Hi és –juntament amb altres pensionistes– per defensar aquest dret social: unes pensions dignes, justes, suficients i de caràcter públic.





- Un grup de goacistes que viuen en comú a Sant Adrià del Besòs la lluita pel dret d’habitatge digne ens van guiar per a realitzar el 4t testimoni, ja que es va expressar a través d'una performance on tothom vam participar-hi: la família a punt de ser desnonada, els i les policies, la comitiva judicial, el Sindicat de Llogateres i veïnes i veïns... D’aquesta manera, vam sentir a la pell el neguit i el coratge en un desnonament, l’alegria de l’organització i de la unitat, la joia de frenar el desnonament, el compromís de continuar-hi (el desnonament únicament va quedar ajornat...), mil sentiments que ens van unir fraternalment encara més.







dimecres, 27 d’abril del 2022


La JOC celebra el 1er de Maig amb el seu històric concert

Enguany el lema és "Espais de reunió per a joves en acció"

Serà el 30 d'abril al carrer Selva de Mar 215, a partir de les 18 h amb una taula rodona i mostra d'entitats per continuar amb el concert. 









dimarts, 26 d’abril del 2022

 El proper diumenge és el Primer de Maig!

I la Pastoral Obrera de Barcelona el volem celebrar!! 
Com?

Sota el lema "Signes d'esperança en la lluita obrera", ens aplegarem el divendres 29 d'abril, a partir de les 18h, a l'Església de Sant Ambròs, al barri de la Pau de Barcelona (c. Concili de Trento 297-299).

L'acte consistirà en un gest públic on visibilitzarem els signes d'esperança que hi ha davant la situació de precarietat que afecta el món obrer. La POB anima tothom a portar cartells d'actes reivindicatius, manifestacions, concentracions... Els compartirem tots!




divendres, 8 d’abril del 2022

GRÀCIES PER LA TEVA EXISTÈNCIA, LEA!

Ahir ens va deixar la Lea Cornellana Canelas, antiga militant de l’HOAC i obrera compromesa.


A l'hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona i durant molts anys, he tingut la sort d'haver treballat amb ella i d'haver compartit tasca sindical a través de la secció sindical de CCOO i el comitè d'empresa, i també vida!


Filla de Mataró i treballadora del tèxtil en els anys 60, es va formar una consciència crítica i una ferma implicació en la construcció d’un món millor i més just.


Des dels 70 fins la seva jubilació va treballar a l’hospital. Pel seu compromís en el món obrer i per la defensa de la sanitat pública sobretot pels més desfavorits, hi va ser un referent molt important per a totes les treballadores.


La seva actitud i el seu testimoni engrescava les altres a estar actives i protagonistes i no romandre callades ni passives. Això ho feia amb humor i frescor; alhora, amb molta determinació. Es va guanyar l’autoritat moral davant de tots els col·lectius, sobretot dins les auxiliars d’infermeria.


Després de jubilar-se fins al final dels seus dies, la Lea ha estat molt activa en la vida mataronina: un referent en el feminisme, en el moviment veïnal i en la vida socio-política. La seva presència era fixa en associacions com ara «Teixit de Dones», «Dones reporteres de Mataró», en el grup de suport al «Colectivo de Mujeres de Matagalpa» (del moviment feminista d’aquesta ciutat de Nicaragua)...


Més enllà de les lluites, era una fidel participant de les cites festives i culturals de la ciutat.


La Lea ens ha llegat una manera de fer, una manera d’estar i hem après molt d’ella. Tot això ho agraïm d’allò més i sempre estarà amb nosaltres.


Justo Moreno Garcia (simpatitzant de la GOAC)


No és gens fàcil parlar de la Lea, sobretot després de tants anys que no ens hem pogut trobar junts. El que és innegable continua sent el record que ella m’ha deixat, malgrat aquest llarg parèntesi vital.

En un primer moment el que més em suggereix la seua vida és l'honestedat a la vegada empàtica i racional amb que tractava tot allò que l’afectava personalment.


Deia senzillament quina era la seva opinió més enllà de com podés ser entesa. Per a mi ha estat sempre una mena de llibertat d’esperit que tenia la qualitat de no "fer mal", d’haver de rebre-la com una alenada de franquesa i sinceritat, sense que mai li faltés un somriure a la vegada murri i franc.


Sento no haver pogut continuar una amistat tan peculiar i alhora tan enriquidora. Arribats a les dates del temps que ara gaudim, l’intercanvi de pensaments i sentit crític -com dic molt acusat i sincer en ella- hagués estat d’una qualitat difícil d’oblidar. Segurament he "perdut" un temps que hagués estat preciós.


M’agradarà recuperar els records d’altres persones amigues d’ella que faran, com jo, per recuperar el millor de la seva memòria, per fruir, encara que sigui imaginativament, aquelles sensacions tan especials que tant ella, com la seva mare, deixaven en els seus interlocutors.


La Lea ben bé es mereix aquest homenatge, al final d’una vida que segurament ha estat més discreta però no menys intensa, que quan vam viure junts els avatars del franquisme, amb moltes altres amigues i amics, entre elles la seua gran amiga Victòria.


Em queda, definitivament, la imatge d’un rostre traspuant agudesa, llibertat, ironia i una bondat natural que mai la va abandonar.


Ramir Pampols Colomines (consiliari de la GOAC)


Gràcies a una trobada recent, joiosa i fortuïta amb una mestra jubilada i, com jo, membre d’USTEC, vaig poder establir contacte amb la Lea. Li vaig escriure, la vaig convidar a l’aniversari de l’HOAC. «Sí, la Maria em va parlar del projecte del llibre de la GOAC-HOAC», em va respondre. També va avançar: «L’HOAC són els meus orígens i no hi renuncio, actualment n’estic molt lluny». I aquell mateix dia 29 de gener d’enguany, vam connectar-nos telefònicament durant més d’una hora. Va ser trist saber que estava malalta. Cap més cosa va ser trista. Quina existència tan generosa! Quina admiració per les seves companyes! En especial, per la Victòria Lázaro Alquézar.


En un moment de la conversa, va recordar que «un jove», l’Emili Ferrando Puig, havia entrevistat a Mataró la Victòria. En efecte, a la pàgina 451 del llibre «Cristians i rebels. Història de l’HOAC a Catalunya durant el franquisme (1946-1975)», hi apareixen totes dues, la Victòria i la Lea. 


I en altres moments d’aquella entranyable trucada, no van deixar d’aparèixer noms i noms de persones amigues comunes (Ramir i Justo, entre d’altres, i sobretot dones del món sindical i feminista). 


El 1r de febrer li vaig enviar l’afectuosa salutació del Ramir: «Lea, ahir el vaig veure a la manifestació davant d'Hisenda amb la Marea Pensionista.» I ella: «Hola Llum, m'alegro que lluiteu amb la Marea Pensionista amb el Ramir, dona-li molts records de la meva part.»


Més endavant li vaig explicar que l'acte dels 75 anys de l'HOAC havia sortir d'allò més bé... i que «Vosaltres, les goacistes de Mataró hi éreu, hi éreu ben presents.» 

Les últimes paraules que tinc d’ella en resposta a l’esperit d’aquesta presència són aquest missatge escrit: «Estic contenta que els goacistes de Mataró hi comptem!!»


Llum Mascaray Olivera (militant de la GOAC)