dimecres, 6 de febrer del 2008

Comunicat de la GOAC de Barcelona davant les manifestacions de la CEE

ELS/LES MILITANTS DE LA GERMANOR OBRERA D’A.C de BARCELONA.-HOAC, obrers i cristians, homes i dones, volem expressar públicament el que sentim i pensem davant les darreres manifestacions públiques de la corrent més conservadora de la nostra Església, de la mateixa manera que ho han fet tants cristians i organitzacions.

Volem defugir sempre d’idealismes ingenus que no ens ajuden res en la nostra tasca diària, en el treball i la lluita. Molt menys volem caure en pessimismes derrotistes que només posen de manifest ressentiments i una manca total de coneixement de la realitat actual de la nostra societat, catalana i espanyola.

La nostra experiència en el compromís, el nostre ACTUAR, rebutja imposicions teòriques, i morals estrictes i restrictives. Avui els conceptes de persona, maternitat, matrimoni, família, homosexualitat,... estan en revisió permanent. Les condicions de treball i de vida tenen una influència cabdal en aquest procés.

Per tot això ens fa mal que la nostra Jerarquia no tingui aquesta visió i una presència més activa denunciant les injustícies que el sistema neoliberal provoca, sobretot als més febles de la nostra societat. I es dediqui a fer campanya i a manifestar-se donant suport a les opcions polítiques més conservadores i reaccionàries que, sembla ser, li són afins. No els hem vist encapçalar cap manifestació, excepte alguna excepció, ni contra la guerra ni contra les condicions precàries de treball i de vida que vivim els treballadors, contra la sinistralitat laboral, la deslocalització d'empreses a casa nostra...

L’Església que volem i volem viure és la que treballa i lluita per la prioritat de la persona i la seva dignitat, la que creix i és testimoni de comunió, eclesial i social. Oberta al diàleg i amb una actitud crítica i autocrítica, per trobar i facilitar els punts comuns i d’afinitat, i no solament a la defensiva, a la desqualificació i a la condemna. Volem aportar elements de consens, de revisió, de compassió -una compassió que també necessitem.

Això ens diu la nostra sensibilitat i consciència obrera i cristiana. Aquesta reflexió sorgeix de la nostra doble fidelitat al món obrer i a l’església.

Per fidelitat, nosaltres tampoc callarem.