diumenge, 27 de febrer del 2011

8 de març dia de la dona treballadora


MANIFEST 2011


De nou aquest any tenim motius per celebrar de forma reivindicativa el dia de la dona treballadora. Dones de tot el món continuem en múltiples situacions de desigualtat.

En les condicions laborals, l’organització social i la divisió del treball són a l’arrel del problema: mentre el 56 % de treballadors ocupats són homes, només el 44% són dones. Les dones constituïm menys del 40% del total de treballadors remunerats a temps complet i en canvi més del 80% dels ocupats a temps parcial. La desigualtat salarial és encara del 20%.

Les tasques de cura encara avui es concentren en les dones, no només dels fills i filles, sinó també de malalts i persones grans de la família, d’aquí que el 85 % de les excedències són sol•licitades per dones. Segons un estudi recent, el 63% de jornades reduïdes per la cura dels fills menors de cinc anys, són sol•licitades per dones mentre que el 19% per homes.

Les últimes mesures aprovades pel govern en el sistema de pensions situarà les dones encara més en el llindar de la pobresa. Tampoc aquí es compleix el principi d’equitat, doncs la pensió mitjana de les dones és de 599 €, un 39% més baixa que la dels homes que està en 977€ al mes.

Aquest any, amb la situació de crisi, ha disminuït la representació de les dones dins el parlament i el govern, i ha desaparegut el Ministeri d’Igualtat.

Moltes dones segueixen patint violència, assetjament i maltractament psicològic i sexual a la llar o al treball. Durant l’any 2010 han mort 71 dones per violència de gènere, 73% de les quals eren immigrants. La situació de pobresa genera més conflictes personals i familiars amb el risc d’arribar a l’exclusió social.

També, però, entre col•lectius diferents de dones es fa palesa la desigualtat d’oportunitats: el treball de moltes dones immigrants en tasques domèstiques i de cura, dins l’economia submergida, és el que permet a dones europees alliberar-se i ingressar al mercat laboral. No podem obviar que el creixement econòmic dels seus països d’origen, depèn en gran mesura de les trameses d’aquestes dones.

La situació de les dones joves també és difícil. Aquelles que vulguin desenvolupar una carrera professional s’han d’afrontar a una realitat laboral on, per una banda, poden ser vistes des del prejudici, com a dones que en el futur prioritzaran les responsabilitats domèstiques i familiars i, per altra banda, s’esperarà d’elles que rendeixin al màxim i que es concentrin en la seva activitat laboral. Les estadístiques també ens indiquen que segueixen havent diferències entre homes i dones joves pel que fa a la taxa d’ocupació: segons l’ INE, al 2008 la diferència entre homes i dones menors de 30 anys era del 10%.

Malgrat tot, el despertar de la dona no s’atura i avui podem veure el seu paper motor en les revoltes populars dels països de l’orient mitjà; els seus esforços d’adaptació a casa nostra i les seves denúncies de múltiples situacions d’injustícia. S’ha fet ressò, últimament, del patiment de més de 30.000 dones a qui entre els anys 50 i 90 es va robar els fills; són 261 les que han presentat ja denúncia.

Nosaltres, dones obreres i cristianes, acollint el missatge de Jesús de Nazaret, que ens proposa la igualtat i amor entre dones i homes d’arreu del món, demanem als governs, empreses i institucions que:
• Es promoguin polítiques per a la igualtat d’oportunitats, de participació i redistribució en els àmbits laboral, polític, social i familiar que afavoreixin a dones i homes per igual.
• S’articulin mesures correctives de la desigualtat salarial i en el sistema de pensions.
• L’Església catòlica modifiqui el seu discurs i pràctica actual envers les dones.
• S’universalitzi l’educació infantil de qualitat i els serveis professionals públics d’atenció a la dependència.


MOVIMENTS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA I BALEARS: (ACO, GOAC, JOC, MIJAC), CAPELLANS OBRERS, RELIGIOSES/OS EN BARRIS I DELEGACIONS DE PASTORAL OBRERA DE LES DIÒCESIS DE CATALUNYA

dilluns, 7 de febrer del 2011

Un tercio de los teólogos católicos de habla alemana piden una profunda reforma de la Iglesia y el fin del celibato

Reclaman también la inclusión de las mujeres como guías espirituales y la participación de los fieles en la elección de los obispos

Laura Lucchini es una periodista italiana, corresponsal en Berlín del diario L’Unità-Berlín - 04/02/2011



Cerca de 144 teólogos católicos de habla alemana han firmado un manifiesto que pide una reforma profunda de la Iglesia católica y el fin del celibato. Son intelectuales católicos, hombres y mujeres, de las universidades más reconocidas que no quieren quedarse callados frente a la crisis abierta el año pasado por el escándalo de los abusos sexuales a menores ocultados durante años en el seno de la Iglesia. Piden un cambio y encuentran una herida abierta.

Según informa hoy el diario Süddeutsche Zeitung , cercano al centro izquierda, un grupo de ocho teólogos escribió el documento, que contiene, detallados, los puntos de una reforma radical: la inclusión de las mujeres como guías espirituales, el fin del celibato obligatorio, la participación de los fieles en la elección de los obispos y el fin del "rigorismo moral". Se habrían quedado contentos con recopilar unas 50 firmas, según dijo al diario alemán Judith Könemann, de la Universidad de Münster. "Evidentemente hemos tocado un nervio", señaló.
Se trata del alzamiento más importante contra la cúpula de la Iglesia católica desde hace 22 años, cuando 220 teólogos suscribieron en 1989 la llamada Declaración de Colonia, crítica con el gobierno de la Iglesia ejercido por Juan Pablo II.
Entre los 144 firmantes del documento actual hay algunos nombres ilustres: desde el profesor Michael Albus de Friburgo hasta Reinhold Zwick, de la Universidad de Münster. Figuran al mismo tiempo algunos reconocidos profesores eméritos como Peter Hünermann y Dietmar Mieth de Túbinga, junto a históricos defensores de la necesidad de una reforma en la Iglesia católica como Heinrich Missalla (Essen) y Friedhelm Hengsbach (Francfórt), y a conservadores como Eberhard Schockenhoff. Hay muchos más que en privado admiten que encuentran positiva la iniciativa pero que están haciendo carrera y prefieren no firmar el documento. 144 firmas equivalen a un tercio de los 400 teólogos católicos de habla alemana.
El texto es cauteloso, toca numerosos aspectos y hace un llamamiento a los obispos para un diálogo abierto. "Sentimos la responsabilidad de apoyar un verdadero nuevo inicio", argumentan los teólogos al apoyar su tesis central de que la Iglesia puede promulgar la palabra de Jesús solo, "si ella misma es lugar y testigo del mensaje de libertad del Evangelio".
La participación de los fieles, cada vez más alejados, es uno de los puntos en los que se centran las reflexiones de los intelectuales alemanes. Entre los retos incluyen la necesidad de "mayores estructuras sinodales en todos los niveles de la Iglesia" y la participación de los fieles en la elección de sus obispos y párrocos. Asimismo, se percibe la preocupación por la falta de curas jóvenes, un problema que se podría resolver a través de la inclusión de "sacerdotes casados y mujeres en el oficio eclesiástico". La "elevada valoración" del matrimonio y del celibato suponen además, según el manifiesto, "la exclusión de personas que viven el amor, la fidelidad y la preocupación mutua" en una relación estable de pareja del mismo sexo o como divorciados casados en segundas nupcias.
Como consecuencia del escándalo de los abusos sexuales llevados a cabo y ocultados en estructuras católicas durante años, el documento destaca la importancia de mejorar "la defensa legal y la cultura del derecho".

En febrero de 1970, el teólogo Joseph Ratzinger, profesor en Ratisbona, firmó un documento a favor de que Roma revisara el celibato de los sacerdotes. Y un año antes, cuando aún era docente en Tubinga, rubricó un artículo contrario a la duración vitalicia del cargo de obispo, algo que podría extenderse también al primero de los mitrados, el obispo de Roma, el Papa