dijous, 30 d’abril del 2020

1er maig 2020

COMUNICAT

 

Com cada any, el Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya ha elaborat un comunicat amb motiu de la Jornada Internacional dels treballadors i treballadores.

Enguany és una jornada diferent, marcada per la crisi del Covid-19, i el nostre comunicat així ho intenta recollir.

Esperem sigui del vostre interès i que en feu difusió....

Una abraçada i bona Jornada del 1er de Maig!!



COMUNICAT 1er DE MAIG 2020
SECRETARIAT INTERDIOCESÀ DE PASTORAL OBRERA DE CATALUNYA

El primer de maig és sempre moment de reclamar el protagonisme de la classe obrera i moment de reivindicar totes les lluites que ens han portat a millorar les condicions de vida de treballadores i treballadors. En aquest primer de maig de 2020, la crisi sanitària creada per la Covid-19, que ha esdevingut ja una crisi social i econòmica, ens fa demanar mesures d’acció rapida per reduir les desigualtats i patiments dels treballadors i treballadores.


1.- Es degraden les condicions de vida del món laboral
L’estat d’alarma creat per la Covid-19 està generant situacions de incertesa en el futur. Constatem l’empitjorament en les condicions de vida de les persones i, de forma més greu, d’aquelles que ja vivien en situacions de precarietat, provocades principalment per les condicions de treball. Més atur, reduccions salarials, ajuts econòmics que es retarden, lloguers i pagament de hipoteques pendents, manca de recursos informàtics per l’educació de la infància, saturació del sistema sanitari, manca total d’ingressos per a persones que treballen a l’economia submergida, són algunes de les conseqüències més directes de la situació de pandèmia. Malauradament molta gent quedarà exclosa fruit d'aquesta situació, com va passar a l'anterior crisi del 2008. Aquella, en particular, va servir per revertir gran part del sistema de benestar del que ens havíem beneficiat, i que ara es veu tan necessari de preservar.

La conjuntura actual de les empreses en el nostre país és el resultat d’unes polítiques aplicades en el passat. La globalització ha anat comportant, des fa unes dècades, la deslocalització d’empreses. Provoca, a més de pèrdues de llocs de treball, una manca de subministrament de productes que ara esdevenen bàsics en la gestió d’aquesta crisi (mascaretes, respiradors,..). Així mateix, en les darreres dècades, moltes grans empreses s'han desfet dels seus treballadors per a contractar-los com a falsos autònoms incrementant la precarietat de les condicions de vida de les persones. 

Aquest sistema econòmic que es presenta com a infal·lible i creador de riquesa, no fa més que provocar uns nivells de pobresa creixent. Empeny a les persones a "tenir més" en diners, poder i privilegis, per sobre de simplement "ser". Afecta així el nucli de la condició humana: sentir-se estimats pel que cada una/un és i estimar sense condicions. Destrueix el medi ambient amb una sobreproducció que esgota els recursos naturals i trenca l’equilibri ecològic que ens cura i protegeix. I d'aquí es deriven tota classe de violències traduïdes en assetjaments de tota mena. Deforma la vocació de les persones que estem cridades a ser fills i filles de Déu i a viure amb dignitat. Joseph Cardijn, fundador de la Joventut Obrera Cristiana (JOC), va dedicar la seva vida a transmetre i fer possible aquest missatge dins de l'Església i al món obrer. Missatge que és, més que mai, actual i necessari de viure i transmetre.


2.-La dignitat de les treballadores i treballadors per damunt de tot.

Aquesta crisi és també una crisi humanitària que ha portat i seguirà portant una gran dosi de patiment cruel a moltes persones, especialment a la gent gran. Pensem avui en la soledat de molts malalts sols als hospitals; gent que ha mort sense la presència de les persones estimades; l'abandonament de molts avis a residències; l'angoixa de les seves famílies sense notícies; els enterraments gèlids sense família ni amics; el drama dels que han de conviure a la mateixa llar amb els seus maltractadors o abusadors; cases amb moltes persones vivint sota el mateix sostre; avis que viuen la soledat a casa seva; infants que no poden desenvolupar-se com mereixen; i tantes altres situacions dures. Disminuir el patiment de tanta gent hauria de ser també un objectiu per a les nostres societats.

Des de Pastoral Obrera de Catalunya manifestem que no podem sortir d’aquesta crisi repetint els mateixos esquemes econòmics i polítics. Volem sortir-ne construint noves relacions i noves estructures que prioritzin la dignitat de les persones, i en primer lloc, les necessitats de les persones mes vulnerables. Valorem molt les accions de solidaritat que estem vivint en aquestes setmanes, demanem que es transformin en permanents i que siguin liderades des de les institucions públiques. Apostem per uns serveis públics que donin respostes eficients a tota la població, sense exclusions per l’origen, pel gènere, ni pels nivells econòmics. Exigim la necessitat d'una renda bàsica garantida, indispensable per molts col·lectius, alguns ja afectats per les anteriors crisis i ara tocats de ple per l'actual crisis sanitària i ja també econòmica i social.


3.- Anar a les causes i impulsar sistemes cooperatius i de participació

Al planeta hi ha recursos i coneixement suficients per a preservar allò més essencial, i per tant prioritari, per a les persones: la salut, l’habitatge, el menjar, el treball digne, l'educació, la cultura, el respecte per la natura i la millora del medi ambient. Sentim i volem compartir una crida per a bastir un Món Nou, com Jesús ens proposa. Si no ens hi posem, no ens en sortirem d'aquesta i, a més, ens vindran altres crisis (ambientals, alimentàries, més crisis sanitàries). Crisis que ja estan patint, fa anys, els països més empobrits. No hem d’oblidar que estem en un sol Món.

Proposem d'anar a les causes. Hem d'empènyer, a través de la política, a fer governs valents que plantin cara a aquest sistema neoliberal, impulsar sistemes cooperatius en la gestió de les empreses, reforçar els col·lectius i la participació ciutadana en el treball i en els diferents àmbits de la vida, fent de la democràcia (i no de la imposició) un estil de vida permanent, i posant un altaveu a les veus profètiques del nostre temps de fora i de dins de l'Església.
El projecte de Jesús és la solidaritat, la presa de consciència, l'ajuda mútua, la lluita per la justícia i la denuncia de l'injustícia, l'amor compartit amb els més empobrits i amb els que pateixen. Descobrim la crida per construir el nou món que Jesús ens proposa. Amb aquesta confiança, i amb tothom que vulgui, posem fil a l'agulla. ¡¡¡ SOM-HI !!!



Moviments i Col·lectius obrers i cristians de Catalunya i Balears: ACO, GOAC, JOC i MIJAC, Capellans Obrers, Religioses/os en barris obrers i populars i delegacions de Pastoral Obrera de les diòcesis de Catalunya

divendres, 3 d’abril del 2020

URGEN LA SOLIDARIDAD Y LA COMUNIÓN


Nota de prensa Comisión Permanente HOAC 



La situación provocada por el COVID-19, que estamos viviendo, con sus dramáticas consecuencias para todos, ha puesto de manifiesto que la única salida posible es la comunión, la solidaridad. Esta práctica, que Jesucristo nos enseñó con su vida crucificada, es asumida por muchas personas, sean creyentes, o no. Así, cada día podemos celebrar con gozo multitud de testimonios de personas que ponen vida y capacidades al servicio de quienes lo necesitan; también hemos visto cómo la política en gran medida ha sido capaz de humanizarse y ponerse al servicio de las necesidades de las personas y del bien común.

Junto al drama de la enfermedad y la muerte, a la HOAC, como Iglesia presente en medio de las condiciones de vida del mundo obrero y del trabajo, también nos preocupa la dimensión social y económica de esta crisis, y no vemos que la comunión - solidaridad sea la respuesta que se está dando. Valoramos positivamente las medidas del gobierno dirigidas a proteger a empresas, autónomos y trabajadores, pero estimamos que están muy lejos aún de lo que es necesario.

Por ello nos parece una necesidad urgente:

Poner a disposición de las pequeñas y medianas empresas, y trabajadores autónomos el dinero y las exenciones fiscales necesarias para el sostenimiento y relanzamiento de sus empresas, sin que ello suponga ninguna hipoteca ni endeudamientos futuros.

Garantizar los recursos económicos necesarios a todas las personas y familias que se han visto privadas de su trabajo, incluyendo en la solidaridad a los trabajadores y trabajadoras que han sido excluidos de la economía formal. Estas personas si trabajan, cobran, si no trabajan, no cobran: La persona que limpia casas sin contrato, la que vende productos de su huerta de puerta en puerta, la que recoge chatarra, la que hace alguna chapuza de vez en cuando… Estas personas no van a ser incluidas en ningún ERTE ni van a cobrar ninguna prestación de desempleo, pero también son personas trabajadoras que tienen que seguir viviendo. Todo ello hace imprescindible la existencia de una Renta Básica que llegue a todas las personas y familias, y prioritariamente, a estas, que lo necesitan.

Establecer un mecanismo compensatorio para las personas y familias que no puedan pagar hipotecas o alquileres. Ya tenemos experiencia de lo que suponen los desahucios y no deberíamos repetir prácticas que atentan contra la dignidad humana.

Junto a estas medidas de carácter urgente, es imprescindible abordar dos líneas de trabajo para reorientar nuestra sociedad y nuestra economía después de la crisis, y prepararnos para futuras situaciones como esta o parecidas:

Revertir un conjunto de políticas públicas cuya inoperancia ha quedado de manifiesto, para que se centren en el cuidado de la vida. Entre otras señalamos: La atención a la dependencia, incluidas las residencias de mayores. La política sanitaria, que ha sufrido especialmente recortes que han desmantelado a centros de salud y hospitales privándolos de medios técnicos y personal necesarios y ha sumido en grandes estrecheces a la asistencia primaria y la prevención. Los Servicios Sociales Comunitarios, sin recursos para responder a la demanda de la pobreza y la exclusión y sin profesionales que los puedan atender. La política de vivienda, que ha echado una losa insoportable sobre muchas familias. Las políticas de Rentas Mínimas y de lucha contra la exclusión, que parecen diseñadas más como propaganda que como caminos de integración real y la política laboral y de empleo, cuya inoperancia es ya un clamor.

Revisar el papel de la banca privada y el papel del Banco Central Europeo y del Banco de España. Es un contrasentido que le demos a la banca privada el dinero de todos a interés cero, para que la banca lo preste a empresas y personas a un interés cuatro o cinco puntos mayor. Los Estados necesitan una fuente de financiación que no sea una condena, y esto solo puede hacerlo una Banca Pública o legislando que los Bancos Centrales asuman esta función.

Nos unimos al papa Francisco que expresó en la Audiencia General del día de ayer que nuestras sociedades necesitan que difundamos más allá de las emergencias, como la de ahora, esa cultura de la solidaridad, del cuidado y de la acogida, contribuyendo a crear un mundo cada vez más humano.

Seguimos invitando a todas y todos a expresar de manera concreta la solidaridad con quienes más sufren las consecuencias de esta situación, a activar nuestra misericordia compasiva que se traduzca en gestos samaritanos con los más necesitados, y a seguir poniendo nuestra confianza en el Dios de la Vida.

COMISIÓN PERMANENTE DE LA HOAC
Madrid, 26 de marzo de 2020