dissabte, 27 de març del 2021

Paraules per a la Tere


Teresa Huguet i Alòs, estimada Tere,

Avui ens hem reunit a la parròquia de Sant Josep Obrer, a la Trinitat Nova (Barcelona), per fer-te un entranyable comiat, aquell que no vam poder oferir-te fa un any quan vas passar a la casa del Pare-Mare.

De ben segur que has sentit des d’allí els gestos i paraules dels mossens que han oficiat la celebració, en especial del teu company de la GOAC en Ramir Pàmpols Colomines; de la teva amiga Cèlia; del teu nebot; del Quim Cervera i Duran, i de la Paqui i l’Emili també de la GOAC.

Compartim aquí el que el Ramir i l’Emili han llegit per a tu, perquè tothom que no ha pogut assistir-hi gaudeixi de tant d’Amor i agraïment al teu testimoni obrer-cristià.

Gràcies, Tere!


Pregària missa Tere Huguet i Alòs

TERESA HUGUET ALÒS-RECORDS

dijous, 25 de març del 2021

 Butlletí de la Plataforma n.12, 25 de març 2021

Butlletí nº 12
25 de març de 2021



20 anys de les tancades a les esglésies

 

Aquests mesos es compleixen 20 anys de les tancades de centenars de persones migrants a diverses esglésies de Barcelona. El tombant de segle va coincidir amb l’entrada a l’estat espanyol de moltes persones atretes per l’empenta que l’economia havia experimentat des de les Olimpíades del 1992.  Sectors com el turisme o la construcció necessitaven de mà d’obra que una demografia limitada com la catalana i l’espanyola no podia proveir. Tot i aquesta necessitat, van ser moltes les persones que no disposaven de papers, fet que limitava les seves possibilitats tan laborals com d’accès a drets.  A més, l’any 2000 s’havia aprovat una nova Llei d’estrangeria que suprimia la regularització al cap de dos anys d'estada al país, i eliminava la possibilitat de recórrer la denegació de visats, possibilitant l'expulsió ràpida dels irregulars.

Per això, les persones es van organitzar i en un acte que va tenir una gran repercussió mediàtica es van tancar en algunes esglésies, potser la més coneguda la tancada a l’Església del Pi de Barcelona, que tenia en aquell moment com a rector a Mn. Vidal Aunós. 

Les tancades van suposar per primer cop la visibilització d’una situació fins llavors desconeguda per bona part de la societat, i van també generar un moviment de solidaritat amb les persones tancades. 

Que les tancades fossin a esglésies no és anecdòtic. Les esglésies sempre han estat reivindicades com a llocs de protecció i salvaguarda de drets, davant els abusos del poder. El Papa Francesc ha insistit molt en aquesta funció, i així ho segueixen aplicant moltes parròquies, que continuen sent autèntics refugis o hospitals de campanya per persones en situació de vulnerabilitat. 

Passats 20 anys la Llei d’estrangeria no només segueix vigent sinó que sempre està amenaçada d’interpretacions més restrictives.  La memòria de les tancades ens recorda que no podem girar-nos a aquesta realitat, i que com diria Mn Vidal Aunós “la llei de l’evangeli” ens obliga a vegades a plantar-nos davant lleis injustes: lleis injustes que mantenen a moltes persones sense drets o tancades en centres d’internament.

 

 


Fotografia de Carles Torner pel Blog del web de Càritas diocesana de Barcelona

Accions i Campanyes 

Les visites son un dret
 

 Iridia i la Fundació Migra Studium van redactar el passat 17 de març una queixa davant el Jutjat de vigilància del Centre d’Internament d’estrangers de Barcelona  reclamant “que es permeti un règim de visites als interns en el marc del context de pandèmia”. Les entitats recorden que “la COVID19 no pot ser un pretext per anular el dret de visites dels interns un cop el Ministeri de l’Interior va considerar que la pandèmia no impedia la reactivació i reobertura del CIE. Fa sis mesos que no hi ha visites. Si epidemiològicament és possible reobrir el CIE i mantenir la privació de llibertat, també ha de ser possible epidemiològicament visitar els interns que hi són tancats”.  Més info


"Cayucos" per sortir de l'exclusió

Des de Justícia i Pau de Badalona s’ha ideat l’acció solidària «L’horitzó és Àfrica» que té el propòsit de sensibilitzar la ciutadania i recollir fons econòmics per donar suport a l’associació Almas Quemadas, que aglutina persones afectades per l’incendi de la nau. Així, Ibrahima Seydi, un escultor senegalès que ja porta molts anys a Catalunya, ha fet al seu país d'origen unes 150 escultures en fusta en memòria de tots els joves que han perdut la vida en intentar arribar a les costes europees i que seran exposades properament a Badalona. En l’acció també estan implicats les Càritas parroquials de Sant Josep i Santa Maria, la Fundació Llegat Roca i Pi, el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, Stop Mare Mortum, l’Associació Noves Vies, Open Arms i l'Arxiprestat. Més info

Per a saber més...

Invisibles. L'estat del racisme a Catalunya

El passat 18 de març SOS Racisme va publicar el seu informe anual sobre la situació del racisme a Catalunya, un document que té com a objectiu contribuir a la visibilització del racisme a través de la denúncia pública d’agressions i situacions de racisme, la sensibilització de la societat per a que se sumin en la lluita antiracista i la planificació de polítiques públiques eficaces que garanteixin la no-discriminació racial. Més info

Agenda
  • Divendres 16 i dissabte 17 d'abril hi haurà unes Jornades de Delegats i Agents de Pastoral organitzades per la Conferència Episcopal Espanyola que seran en format online.  Inscripcions abans del 8 d'abril a https://jornadasconferenciaepiscopal.es/
  • Dijous 22 d’abril a les 16:30.   Reunió de la Plataforma d’entitats cristianes
Contacteu amb nosaltres
Plataforma d'entitats cristianes amb els immigrants
Tel. 93 317 63 97
Correu electrònic platafcristimmigració@gmail.com
Si voleu rebre el Butlletí escriviu-nos a platafcristimmigració@gmail.com
o truqueu al 93 317 63 97
RESPONSABLE DE LA INFORMACIÓ DEL NEWSLETTER BUTLLETÍ DE LA PLATAFORMA Plataforma d'entitats cristianes amo els immigrants  amb domicili a Barcelona c/ Sant Pau,99 i correu electrònic platafcristimmigració@gmail.com
FINALITAT DEL NEWSLETTER BUTLLETÍ DE LA PLATAFORMA :  l’enviament d’informacions i comunicacions de la Plataforma d'entitats cristianes amb els immigrants.
DRETS: Pot exercir els drets d’accés, rectificació, supressió, oposició, limitació del tractament, portabilitat de les dades i a no ser sotmès a decisions individuals automatitzades dirigint-vos a l’adreça del responsable del tractament.
MÉS INFORMACIÓ https://www.esglesiabarcelona.cat/es/politica-de-proteccion-de-datos-de-caracter-personal/

dilluns, 22 de març del 2021

L’HOAC, Església amb el moviment obrer

Aquí teniu el 2n. vídeo de la secció de commemoració del 75è aniversari de l'HOAC. Està dedicat al sindicalisme. 

En aquesta segona càpsula, fem el viatge a les nostres arrels de la mà de l’Ángel Alcázar Aznar. Amb el Ferran Fuguet i Ros fem un recorregut de resistències obreres i agraïment als valors obrero-cristians. I rebem la felicitació pels nostres 75 anys des del cor i la paraula del Ramon Font Núñez.





dilluns, 15 de març del 2021

La GOAC celebra la Quaresma en el marc del 75è. aniversari del naixement de l'HOAC


En el marc del 75è aniversari del naixement de l'HOAC
La GOAC de Barcelona i Sant Feliu va celebrar el recés de Quaresma


- Ponència sobre el procés recorregut per Rovirosa de la conversió a Crist a la conversió al món obrer, d'evangelitzador a evangelitzat

 

- Eucaristia (IV diumenge de Quaresma)

 


Matí del diumenge 14 de març de 2021, unes persones des de casa, la resta al claustre de Sant Pau de Camp de Barcelona, la GOAC de Barcelona i Sant Feliu i simpatitzants vam celebrar el recés de Quaresma.

Ens van acompanyar també la presidenta de l'ACO, Maria Martínez Rojas, i el nostre germà responsable de Formació a la Comissió Permanent de l'HOAC, Berchmans Garrido Pérez. Per a la reflexió vam comptar amb el militant Miguel Ángel Hernández Silva. Ens va parlar des del més pregon sobre "Els trets principals de la conversió de Guillem Rovirosa i Albet".


Compartim aquí el resum de les paraules de Miguel Ángel i, junt amb elles, les preguntes que la Secció d'Animació de la Fe de la GOAC ens va convidar a portar a l'ànima:


A Guillem la trobada amb Jesucrist, la fe, el va marcar definitivament. La seva conversió a Crist portava en germen una segona conversió: la conversió als pobres que més tard es concretaria en la conversió al món obrer. També aquesta conversió va seguir un procés lent de maduració que va culminar en la seva entrega a la posada en marxa de l'HOAC.


La personalització de Crist, que Rovirosa ha experimentat en la seva conversió, ens la proposa com a experiència de fe.


Pregunta't, tal com ho va fer Rovirosa, si ets conscient de l'amor de Déu. No si tens una o altra idea sobre Déu. No si saps determinades nocions sobre Déu. Ni tan sols si saps oracions que dir-l’hi. 


Pregunta't si experimentes de veritat que Déu t'estima. Si experimentes la immensitat del seu amor entranyable que el porta a oferir-se per tu. Si ets conscient d'aquesta ofrena contínua de Déu per tu. I si no ho ets, què t’obstaculitza?


La teva experiència de trobada amb Jesús, està marcant la teva vida? És l'eix de la teva fe, de la teva existència?


Durant la seva estada a la presó, va poder experimentar la tragèdia de la condició obrera i de la militància obrera. Allà va comprendre plenament el que havia de ser l'apostolat obrer. El trist destí d'aquells militants obrers, honrats d’allò més, va ser l'impuls decisiu de la seva conversió a la classe obrera i el moviment obrer. A la presó va fer amistat amb alguns militants que no el van oblidar mai i que més tard van engrossir les files de l'HOAC.


Que Rovirosa decidís "fer-se un especialista en Crist" no tindria més transcendència si no hagués estat per la forma en què ho va realitzar. El veritablement important és que va descobrir el rostre de Crist en el rostre de la gent explotada i empobrida; va unir la causa de Jesús i de la seva Església a la causa del món obrer; va renunciar a tot el que no estigués orientat a anunciar l'Evangeli en el món obrer.


Rovirosa va experimentar l’encontre personal amb Jesucrist que viu ressuscitat en la seva Església. Des d'aquí es planteja la seva vida. Això és la conversió. Un procés que s'inicia un dia i que no pot acabar mai. Aquest goig de la troballa del tresor amagat pren en ell i el seu únic desig és ajudar a que altres, homes i dones del camp del treball, el trobin i es comprometin en la transformació de la realitat d'injustícies que ha patit i patim el món obrer.


Està la teva vida orientada a unir la causa de Jesús a la causa del món obrer? Quins elements de la teva vida preparen el teu encontre amb el món obrer? Com potenciar aquestes dues trobades?



Amb el sabor del perdó i dels reptes personals i comunitaris, vam acudir a l'eucaristia, que ens va acabar d'alimentar i ens va rellançar a l'actuar: a l'entusiasta crit rovirosià "Fins demà a l'altar!".


dilluns, 8 de març del 2021

8 de març- Dia de la dona treballadora

Estrenem la secció de conmemoració del 75è aniversari de l'HOAC amb un video dedicat a la dona.

En aquesta primera càpsula, viatgem a les nostres arrels amb la Pilar Espunya i Domènech; a les denúncies i celebracions actuals de dignitat i sororitat en què el Sector de dones de la GOAC hi és ben proactivament, i al cor de la Gabriela Serra Frediani, de qui rebem la felicitació pels nostres 75 anys.



dissabte, 6 de març del 2021

 Comunicat de la Germanor Obrera d’Acció Catòlica 


Aquest dissabte 27 de febrer de 2021, vigília del segon diumenge de Quaresma, la GOAC de Barcelona i Sant Feliu s’ha congregat en Assemblea Diocesana 

L’any passat, el nostre germà Àngel Alcázar Aznar, el nostre company i mossèn Enric Roig Sansegundo va morir en la pau de Crist, així com la nostra companya i germana, la Teresa Huguet Alòs. I molt recentment, l’Enriqueta Fajula Sacrest.

L’assemblea es va obrir amb la pregària per l’Enriqueta, un reconeixement al llegat d’aquesta goacista i religiosa xaveriana, una acció de gràcies al PareMare per haver-nos-la regalada. Membres del seu equip i l’animadora de la fe diocesana van conduir la lectura de Romans 8, 9-11 i el viatge pel recull de la seva petjada: 


Activa en llegir, estar al dia i aportar la seva reflexió i el fruit de la seva acció a l’equip i a les assemblees de la GOAC. 

Amb una espiritualitat profunda i, alhora, molt tocant de peus a terra. Amb un saber estar discret i tranquil. 

Ha estat capaç de superar mil limitacions i malalties amb un ànim extraordinari. Present en totes les mobilitzacions, amb la seva cadira plegable per poder descansar quan ja no podia més! 

En un temps gran activista al barri, després llargs anys de compromís amb els malalts mentals i les seves famílies. Per a ella la cura dels més vulnerables era també un gest de lluita i transformació. 

No has arribat als 90, però la teva empremta de dignitat de dona obrera i d’Amor ha arribat a 90 mil cors d’aquí i d’altres llocs del món. 

Donem gràcies a Déu per haver-te posat en el nostre camí, per haver pogut aprendre de la teva fortalesa i entrega constant. Has estat lluitadora i cordial fins l’últim alè. Ho has donat TOT fins al final. Quina sort haver estat al teu costat. Quin regal!!! 

«Quan envellim no deixem de lluitar, envellim quan deixem de lluitar». Tu no vas deixar de lluitar mai i el teu esperit sempre serà jove entre nosaltres perquè ens ho vas ensenyar. 

Has donat i rebut AMOR. Ara ja podem dir que tens ben merescut el descans als braços del Déu Pare-Mare. 

Amb totes les santes anònimes que han lloat Déu amb la seva vida, intercedeix per nosaltres. Dona’ns força per continuar lluitant per la construcció d’aquesta utopia humana i divina que anomenem Regne de les persones marginades, discriminades i explotades del món. 

“Estic tranquil·la. Petons... amb ELL VIVIM, ENS MOVEM I SOM, MORIM I RESSUSCITAREM...“, ens deies. Ajuda’ns a estar en pau i tenir esperança com tu


A continuació, vam revisar el treball d'aquests darrers sis anys 


L’esperit de revisió i d’autocrítica és el que ens ajuda a avançar en els nostres compromisos

 

Vam donar el tret de sortida a la celebració del 75è. aniversari del naixement de l’HOAC (les nostres sigles en castellà). I ens vam comprometre a viure amb coherència la fraternitat i la justícia social ara, aquí i arreu. En efecte, una de les adhesions aprovades a l’assemblea va ser amb la campanya de 123 entitats del poble sahrauí que denuncien l’espoli dels seus béns naturals i la repressió que l’hi acompanya.

L’assemblea coincidia amb el 57è. aniversari de la mort d’en Guillem Rovirosa i Albet i el 37è. aniversari de la mort d’en Tomás Malagón Almodóvar.  

Així doncs i com cada 27 de febrer, també vam agrair a Déu Pare-Mare el seu amor amb nosaltres, els treballadors i treballadores, per enviar-nos com a apòstol del seu Fill –el Diví Obrer de Natzaret, a Rovirosa, l’"entusiasta" apòstol dels seus germans obrers, i a Tomás Malagón, sacerdot de l'Església al servei de tothom, que va portar en el més profund del seu cor un gran amor a l'HOAC. 


La vida d'en Rovirosa ha estat per a l'Església un veritable "miracle", que 57 anys després de la seva mort ens segueix enlluernant, fins a poder afirmar, sense por d'equivocar-nos, que en Rovirosa Déu ha visitat el món obrer. 

Científic de prestigi, va renunciar a tot, es va posar la seva granota blava de feina, es va fer un de tants i va compartir la seva vida amb els treballadors per descobrir-los i mostrar-los la insuperable dignitat de ser obrer, tan insuperable que va ser la condició que va triar per viure el Fill de Déu fet home, el Diví Obrer de Natzaret com ell li deia.

 Rovirosa va adquirir després de la seva conversió, una convicció indestructible: en Crist hi ha la salvació del món obrer. Però un Crist «tal com és, sense pretendre perfeccionar-lo», sense «voler modificar Jesús perquè la cosa surti millor». I al costat d’aquesta convicció, una altra de la qual mai es va tornar enrere: va estimar i va confiar veritablement en els obrers i les obreres, en els qui veia present Jesús Obrer. 

 Rovirosa va ser la veu de l'Església i dels empobrits del món obrer. Déu mai abandona el seu poble. Per mitjà d'en Rovirosa l'evangeli de Jesús va ressonar amb veu obrera, i el món obrer va escoltar, en el seu mateix llenguatge, l'etern evangeli de Jesús, que tantes vegades se li havia segrestat.

A Malagón, un dels grans sacerdots del segle passat, consiliari i "alma mater" de l'HOAC al costat d’en Rovirosa, se li ha dit entre altres coses: "mestre i pedagog", "apassionat de la promoció i formació del laïcat", "persona de diàleg i de la síntesi", "amant servidor dels pobres", "precursor de la teologia política i de la teologia de l'alliberament", "una de les persones que més ha fet per apropar l'Església al món obrer i el món obrer a l'Església"...

 

Avui, està sent trepitjada la dignitat de ser persona obrera. El nostre panorama és de desocupació, precarietat, manca de consideració a les cures, contractes escombraries, subcontractes, horaris interminables, ruptura dels temps de treball i descans... Tot supeditat al mercat. L'important és que el mercat funcioni, tot i que les persones pobres del món morin de fam; encara que generi misèria i exclusió; encara que el nostre jovent no trobi feina ni pugui formar una família; encara que no puguem ser pares, mares, fills ni avis perquè el mercat ho impedeix... L'important és el mercat, no la persona. 

El nostre prec és que les celebracions d'aquest any, el 75è. del naixement de l’HOAC, per intercessió de Rovirosa, ens concedeixin el do d'experimentar el pas de Déu per la nostra vida, que ens impulsi, amb goig agraït, a viure amb la seva mateixa coherència l'Evangeli de l'amor i la justícia. Aquest és, alhora, el nostre compromís. 

Per tant, des del nostre ser Església amb la missió d'evangelització en el món obrer i, a la vegada, des de la nostra presència en diversos moviments i plataformes socials, sindicals i polítiques, les i els militants de la GOAC d’avui ens comprometem a continuar la nostra implicació en la defensa integral de la classe obrera i els drets i llibertats que tant mereixem i agraïm a les persones lluitadores actuals i, especialment, a aquelles que ens han precedit.