El poble de Catalunya pateix una degradació sense precedents dels serveis públics, especialment del nostre sistema sanitari. Cada dia aquest govern de la Generalitat aplica noves retallades pressupostàries justificades segons ell per la crisi econòmica, alhora que perdona impostos als més rics o membres del govern evadeixen impostos a l’estranger. Aquestes retallades no suposen cap solució a la crisi, perque aquest govern es nega a augmentar els ingressos via impostos a les grans fortunes . Aquestes retallades són la base d'un intent de transformació dels serveis públics en negoci privat i dels nostres drets socials constitucionals en simple mercaderia.
diumenge, 18 de desembre del 2011
DEFENSEM ELS NOSTRES DRETS, NO A LES RETALLADES
El poble de Catalunya pateix una degradació sense precedents dels serveis públics, especialment del nostre sistema sanitari. Cada dia aquest govern de la Generalitat aplica noves retallades pressupostàries justificades segons ell per la crisi econòmica, alhora que perdona impostos als més rics o membres del govern evadeixen impostos a l’estranger. Aquestes retallades no suposen cap solució a la crisi, perque aquest govern es nega a augmentar els ingressos via impostos a les grans fortunes . Aquestes retallades són la base d'un intent de transformació dels serveis públics en negoci privat i dels nostres drets socials constitucionals en simple mercaderia.
dilluns, 5 de desembre del 2011
divendres, 4 de novembre del 2011
REFLEXIÓ DAVANT LES ELECCIONS DEL 20 DE NOVEMBRE
Les eleccions sempre són un moment important en el desenvolupament de la vida democràtica. Però aquestes eleccions del pròxim 20 de novembre són especialment importants, atesa la situació que es troba la nostra societat. En particular, pel patiment que la crisi econòmica i les polítiques que s'estan duent a terme estan provocant en tantes famílies treballadores.
Des de la Germanor Obrera d'Acció Catòlica (HOAC), com a moviment eclesial en el món obrer i del treball, pensem que aquestes eleccions han de servir, més que mai, per expressar amb el nostre vot la necessitat de canviar de soca-rel l'orientació de les decisions polítiques que s'estan duent a terme de fa molts anys, tant amb governs del PP com del PSOE i, particularment, les decisions que s'estan prenent per enfrontar la crisi.
dijous, 27 d’octubre del 2011
Solidaritat amb el local ocupat 15 O
La GOAC de Barcelona-St. Feliu volem manifestar la nostra solidaritat amb la ocupació i l'ús social de l'espai ocupat.
Des del nostre compromis amb el món obrer i las i els empobrits, seguirem lluitant junts, dia a dia, en la construcció d'un altre món amb justícia.
El moviment 15-M ha ocupat un edifici amb diferents famílies desnonades a la zona de Nou barris després de la gegantina manifestació celebrada als carrers de Barcelona. L'acció s'ha desenvolupat en el marc de la consigna: "De la indignació a l'acció".
Des del nostre compromis amb el món obrer i las i els empobrits, seguirem lluitant junts, dia a dia, en la construcció d'un altre món amb justícia.
El moviment 15-M ha ocupat un edifici amb diferents famílies desnonades a la zona de Nou barris després de la gegantina manifestació celebrada als carrers de Barcelona. L'acció s'ha desenvolupat en el marc de la consigna: "De la indignació a l'acció".
dilluns, 10 d’octubre del 2011
EN COMUNIÓ I TREBALLANT ACTIVAMENT PER LA JUSTÍCIA EN EL MÓN OBRER
“El treball decent és essencial per al benestar de les persones. A més de generar un ingrés... el treball decent sintetitza les aspiracions dels individus durant la seva vida laboral” (OIT)
Els i les militants de la GOAC -Germanor Obrera d’Acció Catòlica- en assemblea els dies 8 i 9 d’octubre per a definir les línies d’acció i treball del nostre compromís per al proper bienni, volem manifestar:
1r. Veiem que les treballadores i els treballadors ens trobem en un moment molt greu d’injustícies acumulades i que hi ha una sensació generalitzada d’incertesa i desconcert. Moltes llars obreres estan envaïdes per l’atur, la precarietat, problemes amb l’habitatge... a conseqüència de les mesures aplicades pels gestors del sistema per “sortir de la crisi”.
Veiem la contradicció que representa que s’estiguin rescatant els bancs, quan ha estat el capital financer un responsable de gran pes en aquesta situació.
Veiem que els diners públics s’adrecen a aquests poderosos i no a les despeses socials tant i tant necessàries.
2n. La nostra anàlisi ens diu que el sistema vol deteriorar la noció de justícia.
Vol atrapar les nostres consciències: dividir-nos, que no estiguem per l’altri, insolidaritzar-nos.
Vol fracturar la dimensió política i social de les persones.
La nostra anàlisi també ens diu que hi ha un perill terrible de que fermenti l’esperit xenòfob, racista i fins i tot feixista.
Però molta gent s’està/ens estem resistint a aquests despropòsits neoliberals.
3r. Reiterem la nostra unió amb totes les persones indignades, crítiques amb aquesta situació, i junt amb elles, continuarem lluitant per la construcció d’una societat on regni la justícia social.
Tot això ho volem fer possible compartint la necessària i profunda esperança que ens ve de l’experiència comunitària que vivim com a cristians i cristianes.
Aprofitem aquest comunicat per animar a tothom a participar activament en la manifestació internacional i unitària del 15 d’octubre, organitzada sota el lema “De la indignació a l’acció”. A Barcelona tindrà lloc a la pl. Catalunya, a les 17 hores.
D’altra banda, convidem a fer una reflexió sobre les properes eleccions del 20 de novembre, per tal d’actuar amb coherència.
Els i les militants de la GOAC -Germanor Obrera d’Acció Catòlica- en assemblea els dies 8 i 9 d’octubre per a definir les línies d’acció i treball del nostre compromís per al proper bienni, volem manifestar:
1r. Veiem que les treballadores i els treballadors ens trobem en un moment molt greu d’injustícies acumulades i que hi ha una sensació generalitzada d’incertesa i desconcert. Moltes llars obreres estan envaïdes per l’atur, la precarietat, problemes amb l’habitatge... a conseqüència de les mesures aplicades pels gestors del sistema per “sortir de la crisi”.
Veiem la contradicció que representa que s’estiguin rescatant els bancs, quan ha estat el capital financer un responsable de gran pes en aquesta situació.
Veiem que els diners públics s’adrecen a aquests poderosos i no a les despeses socials tant i tant necessàries.
2n. La nostra anàlisi ens diu que el sistema vol deteriorar la noció de justícia.
Vol atrapar les nostres consciències: dividir-nos, que no estiguem per l’altri, insolidaritzar-nos.
Vol fracturar la dimensió política i social de les persones.
La nostra anàlisi també ens diu que hi ha un perill terrible de que fermenti l’esperit xenòfob, racista i fins i tot feixista.
Però molta gent s’està/ens estem resistint a aquests despropòsits neoliberals.
3r. Reiterem la nostra unió amb totes les persones indignades, crítiques amb aquesta situació, i junt amb elles, continuarem lluitant per la construcció d’una societat on regni la justícia social.
Tot això ho volem fer possible compartint la necessària i profunda esperança que ens ve de l’experiència comunitària que vivim com a cristians i cristianes.
Aprofitem aquest comunicat per animar a tothom a participar activament en la manifestació internacional i unitària del 15 d’octubre, organitzada sota el lema “De la indignació a l’acció”. A Barcelona tindrà lloc a la pl. Catalunya, a les 17 hores.
D’altra banda, convidem a fer una reflexió sobre les properes eleccions del 20 de novembre, per tal d’actuar amb coherència.
dijous, 6 d’octubre del 2011
7 DE OCTUBRE: JORNADA MUNDIAL POR EL TRABAJO DECENTE.
La Confederación Sindical Internacional (CSI) convoca la Jornada Mundial por el Trabajo Decente, que se celebra el 7 de octubre. En las actuales condiciones de crisis económica y financiera, pero también moral y ética, es más importante que nunca que los trabajadores y trabajadoras del mundo entero se manifiesten reclamando su derecho a un trabajo decente y una vida decente.
En nuestro país nos han impuesto una reforma laboral permanente que subordina cada vez más los derechos de trabajadores y trabajadoras a los intereses del capitalismo más duro. Las estadísticas muestran que estas medidas no dan los resultados que prometían, sino que han supuesto un paso más en la vulnerabilidad que sufren los trabajadores y trabajadoras, especialmente los más empobrecidos.
A nivel mundial, hay pocos indicios de que se ponga fin a la crisis del empleo. Cada puesto de trabajo perdido representa un drama humano, y desde 2008 se han perdido cerca de 40 millones de empleos, ya son 205 millones las personas sin trabajo, y 1.450 millones los trabajadores con empleos precarios. Mientras, los mercados, los especuladores, insaciables, continúan imponiendo sus “recetas para salir de la crisis”: reducir y congelar salarios, eliminar derechos, destruir empleo, desmantelar la protección social, privatizaciones, reformas de la negociación colectiva… pero lo que están haciendo realmente es desmantelar el Estado y trasvasar rentas de los pobres a los ricos.
Están convirtiendo el trabajo, que es un bien fundamental para las personas, en empleo precario e indecente, que sacrifica a los trabajadores y trabajadoras al dios de la competitividad y del mercado. Están transformado el mercado de trabajo en un mercado de mercancías sujeto a la ley de la oferta y la demanda. Las personas y sus derechos se ven sometidas a las exigencias de una economía indecente, y nos hacen creer que esto es algo natural y normal.
El mundo se encuentra en un punto de inflexión: puede romper con las políticas fallidas del pasado que ocasionaron la crisis y avanzar hacia un futuro más justo, sostenible y próspero, o puede perpetuar las injusticias del pasado, con la perspectiva de más pobreza y desempleo masivo como una característica permanente de nuestras sociedades.
Así pues, es el momento de que toda la ciudadanía tome conciencia y se comprometa a defender la dignidad humana; es el momento de la participación, de la política, de la responsabilidad. Hemos de reivindicar, desde nuestras comunidades y organizaciones una economía al servicio de la persona, un trabajo decente y condiciones de vida dignas para todas las personas y familias.
HOAC DE CASTELLÓ
En nuestro país nos han impuesto una reforma laboral permanente que subordina cada vez más los derechos de trabajadores y trabajadoras a los intereses del capitalismo más duro. Las estadísticas muestran que estas medidas no dan los resultados que prometían, sino que han supuesto un paso más en la vulnerabilidad que sufren los trabajadores y trabajadoras, especialmente los más empobrecidos.
A nivel mundial, hay pocos indicios de que se ponga fin a la crisis del empleo. Cada puesto de trabajo perdido representa un drama humano, y desde 2008 se han perdido cerca de 40 millones de empleos, ya son 205 millones las personas sin trabajo, y 1.450 millones los trabajadores con empleos precarios. Mientras, los mercados, los especuladores, insaciables, continúan imponiendo sus “recetas para salir de la crisis”: reducir y congelar salarios, eliminar derechos, destruir empleo, desmantelar la protección social, privatizaciones, reformas de la negociación colectiva… pero lo que están haciendo realmente es desmantelar el Estado y trasvasar rentas de los pobres a los ricos.
Están convirtiendo el trabajo, que es un bien fundamental para las personas, en empleo precario e indecente, que sacrifica a los trabajadores y trabajadoras al dios de la competitividad y del mercado. Están transformado el mercado de trabajo en un mercado de mercancías sujeto a la ley de la oferta y la demanda. Las personas y sus derechos se ven sometidas a las exigencias de una economía indecente, y nos hacen creer que esto es algo natural y normal.
El mundo se encuentra en un punto de inflexión: puede romper con las políticas fallidas del pasado que ocasionaron la crisis y avanzar hacia un futuro más justo, sostenible y próspero, o puede perpetuar las injusticias del pasado, con la perspectiva de más pobreza y desempleo masivo como una característica permanente de nuestras sociedades.
Así pues, es el momento de que toda la ciudadanía tome conciencia y se comprometa a defender la dignidad humana; es el momento de la participación, de la política, de la responsabilidad. Hemos de reivindicar, desde nuestras comunidades y organizaciones una economía al servicio de la persona, un trabajo decente y condiciones de vida dignas para todas las personas y familias.
HOAC DE CASTELLÓ
dilluns, 6 de juny del 2011
Manifest de la GOAC de Barcelona i St. Feliu davant del moviment 15-M.
Els i les militants de la GOAC de Barcelona i St. Feliu, dones i homes creients i treballadores, ens hem reunit en Assemblea els dies 5 i 6 de juny per revisar la nostra militància dels dos darrers cursos i decidir criteris per seguir treballant.
Manifestem el nostre compromís per continuar construint un món just des de les organitzacions i moviments de base i juntament amb les persones que pateixen les conseqüències d’aquest sistema.
Fem nostres les paraules del darrer editorial de la revista Noticias Obreras davant del moviment 15 de Maig, i ens posicionem en el seu si, reforçant-lo i portant-lo als nostres barris i pobles, les nostres feines i la nostra Església.
Indigna’t, reacciona, actua!
Un dels assoliments de la nostra societat i de la nostra cultura diem que és la valoració, el respecte i la defensa de la dignitat humana. No falten veus, tot i això, que ens parlen, en cas contrari, d’una falta de respecte absoluta a la dignitat humana; i, el que és més greu, d’una passivitat absoluta davant això; de falta de reacció. I ens interpel•len: Indigna’t!, Reacciona!
Si ens preguntem com podem valorar o mesurar l’estima per la dignitat humana, hauríem de convenir que no hi ha tal estima allà on no ens dolgui l’ànima davant el més mínim atropellament a la dignitat. ¿Tenen raó, llavors, els que ens interpel•len o són els endevins de sempre, incapaços de captar els signes positius dels temps? Vegem-ho:
Gairebé la meitat dels joves menors de 25 anys és en l’atur, una generació perduda, possiblement la millor preparada de la nostra història. Més de la meitat dels pensionistes cobren una pensió que els situa sota el llindar de la pobresa. I no reaccionem. Menys de la meitat de la població activa té un contracte indefinit a temps complet, una ocupació generadora de drets socials, com el dret a una jubilació digna. Creix el nombre de pobres: 9 milions! La pobresa infantil arriba al 25 %. El dret a un habitatge, a l’educació, a l’atenció sanitària, a la prestació d’atur, a una pensió digna… desapareix, es retalla o es limita mentre se’ns empeny a contractar aquests serveis amb els quals ens han conduït a la ruïna. Els qui amb la seva ambició han provocat aquesta crisi, els que prenen les decisions darrere dels “mercats”, han aconseguit que entre tots els salvem de la ruïna. Ara diuen al nostre Govern el que ha de fer per a sortir de la crisi, i el nostre Govern executa les seves ordres per garantir els seus beneficis a costa de la nostra ruïna. I no reaccionem.
El passat 15 de maig els indignats i indignades sortíem al carrer, en cinquanta ciutats. Vam ser una multitud amb multitud de missatges plens d’enginy: “Em sobra molt mes al final del sou”; “No és una crisi, és una estafa”. Uns altres duien el seu títol de llicenciat penjat del pit, o la tarja de l’atur. I tots clamant democràcia de debò.
A més, des de Barcelona, volem recalcar la valentia de la resposta noviolenta de les persones apallissades per les forces de “l’ordre” públic el passat dia 27 de maig.
Aquest pas és importantíssim, perquè per fi ens vam mostrar indignats i ho vam manifestar públicament. Ara queda un llarg camí d’organització, mobilització i gestió de tot com a resposta als problemes que tenim. Però això serà la part menys important. El treball dur que hem de fer és depurar les motivacions que ens impulsen, si no volem reproduir l’ètica i la moral dels qui ens han conduït fins aquí. Ens han inoculat el virus de l’individualisme i de la satisfacció individual del tenir i el posseir. Si pretenem defensar la dignitat humana sense qüestionar ni una cosa ni l’altra, el resultat serà la reproducció de l’hàbitat cultural que ens ha conduït a aquesta situació; tot i que haguem aconseguit una ocupació i el nostre horitzó personal s’hagi aclarit.
El gran repte que tenim és mostrar que no hi ha sortida individual, que la sortida individual és la seva, la del neoliberalisme; que davant d’ella solament hi ha la sortida de la donació, l’experiència que l’única manera de lluitar pels meus problemes és lluitant pels problemes dels altres. És l’experiència de l’amor, la qual amaga el secret de la felicitat humana: qui lliura la seva vida als altres per amor, la recupera renovada, plena i radiant.Així que, Indigna’t! Reacciona! i Actua! davant la injustícia comesa contra l’altre, però no busquis la teva sortida, aquesta se’t donarà com a afegit!
Acostat a la teva plaça, a les lluites dels teus veïns i veïnes, uneix-te a les persones que volen un món més just.
Canyamars, juny 2011
Manifestem el nostre compromís per continuar construint un món just des de les organitzacions i moviments de base i juntament amb les persones que pateixen les conseqüències d’aquest sistema.
Fem nostres les paraules del darrer editorial de la revista Noticias Obreras davant del moviment 15 de Maig, i ens posicionem en el seu si, reforçant-lo i portant-lo als nostres barris i pobles, les nostres feines i la nostra Església.
Indigna’t, reacciona, actua!
Un dels assoliments de la nostra societat i de la nostra cultura diem que és la valoració, el respecte i la defensa de la dignitat humana. No falten veus, tot i això, que ens parlen, en cas contrari, d’una falta de respecte absoluta a la dignitat humana; i, el que és més greu, d’una passivitat absoluta davant això; de falta de reacció. I ens interpel•len: Indigna’t!, Reacciona!
Si ens preguntem com podem valorar o mesurar l’estima per la dignitat humana, hauríem de convenir que no hi ha tal estima allà on no ens dolgui l’ànima davant el més mínim atropellament a la dignitat. ¿Tenen raó, llavors, els que ens interpel•len o són els endevins de sempre, incapaços de captar els signes positius dels temps? Vegem-ho:
Gairebé la meitat dels joves menors de 25 anys és en l’atur, una generació perduda, possiblement la millor preparada de la nostra història. Més de la meitat dels pensionistes cobren una pensió que els situa sota el llindar de la pobresa. I no reaccionem. Menys de la meitat de la població activa té un contracte indefinit a temps complet, una ocupació generadora de drets socials, com el dret a una jubilació digna. Creix el nombre de pobres: 9 milions! La pobresa infantil arriba al 25 %. El dret a un habitatge, a l’educació, a l’atenció sanitària, a la prestació d’atur, a una pensió digna… desapareix, es retalla o es limita mentre se’ns empeny a contractar aquests serveis amb els quals ens han conduït a la ruïna. Els qui amb la seva ambició han provocat aquesta crisi, els que prenen les decisions darrere dels “mercats”, han aconseguit que entre tots els salvem de la ruïna. Ara diuen al nostre Govern el que ha de fer per a sortir de la crisi, i el nostre Govern executa les seves ordres per garantir els seus beneficis a costa de la nostra ruïna. I no reaccionem.
El passat 15 de maig els indignats i indignades sortíem al carrer, en cinquanta ciutats. Vam ser una multitud amb multitud de missatges plens d’enginy: “Em sobra molt mes al final del sou”; “No és una crisi, és una estafa”. Uns altres duien el seu títol de llicenciat penjat del pit, o la tarja de l’atur. I tots clamant democràcia de debò.
A més, des de Barcelona, volem recalcar la valentia de la resposta noviolenta de les persones apallissades per les forces de “l’ordre” públic el passat dia 27 de maig.
Aquest pas és importantíssim, perquè per fi ens vam mostrar indignats i ho vam manifestar públicament. Ara queda un llarg camí d’organització, mobilització i gestió de tot com a resposta als problemes que tenim. Però això serà la part menys important. El treball dur que hem de fer és depurar les motivacions que ens impulsen, si no volem reproduir l’ètica i la moral dels qui ens han conduït fins aquí. Ens han inoculat el virus de l’individualisme i de la satisfacció individual del tenir i el posseir. Si pretenem defensar la dignitat humana sense qüestionar ni una cosa ni l’altra, el resultat serà la reproducció de l’hàbitat cultural que ens ha conduït a aquesta situació; tot i que haguem aconseguit una ocupació i el nostre horitzó personal s’hagi aclarit.
El gran repte que tenim és mostrar que no hi ha sortida individual, que la sortida individual és la seva, la del neoliberalisme; que davant d’ella solament hi ha la sortida de la donació, l’experiència que l’única manera de lluitar pels meus problemes és lluitant pels problemes dels altres. És l’experiència de l’amor, la qual amaga el secret de la felicitat humana: qui lliura la seva vida als altres per amor, la recupera renovada, plena i radiant.Així que, Indigna’t! Reacciona! i Actua! davant la injustícia comesa contra l’altre, però no busquis la teva sortida, aquesta se’t donarà com a afegit!
Acostat a la teva plaça, a les lluites dels teus veïns i veïnes, uneix-te a les persones que volen un món més just.
Canyamars, juny 2011
dissabte, 23 d’abril del 2011
COMUNICAT PRIMER DE MAIG 2011
Els moviments especialitzats d'Acció Catòlica per a l’Evangelització del Món Obrer: JOC (Juventud Obrera Cristiana), MTC (Mujeres Trabajadoras Cristianas) i HOAC (Hermandad Obrera de Acción Católica), en aquesta celebració del Dia Internacional del Treball, volem ser propers a les alegries i les angoixes dels treballadors i les treballadores i les seves famílies, especialment de qui sofreix l'atur o suporta unes condicions de treball que impossibiliten una vida digna.
En aquest any volem seguir cridant l'atenció sobre la crisi econòmica del sistema financer que estem patint. Una crisi que també és moral, ètica. Un escenari altament corrosiu per al digne desenvolupament de la vida de més de quatre milions de persones al nostre país que no tenen feina. En el 4t. trimestre de 2010, teníem més d’1.300.000 llars amb tots els seus membres en l’atur. Mentrestant, entre gener de 2008 i juny de 2010, els bancs van deixar sense habitatge més de 200.000 famílies. Les estadístiques ens diuen que les mesures establertes en la reforma laboral dictada pel Govern no han donat els resultats que es van plantejar, sinó que han suposat un pas més en la vulnerabilitat que sofreixen les dones i els homes treballadors, especialment els més empobrits. També veiem amb preocupació la reforma del sistema de pensions, que va en la línia d'allargar l'edat de jubilació i no afavoreix la creació d'ocupació per als més joves, l'índex d'atur dels quals supera el 40 %. Com arribaran les actuals generacions de joves als anys de cotització?
Quan està a punt de complir-se el 30è aniversari de la publicació de l’encíclica Laborem Exercens i celebrem la beatificació de Joan Pau II, autor d'aquesta encíclica, volem proclamar la plena vigència de la seva aposta per la dignitat del treballador; de l'obligada subordinació de l'economia al desenvolupament de la persona; i del respecte innegociable per a tota persona, imatge de Déu, en qualsevol escenari socioeconòmic que es pugui donar. Perquè l'Església està vivament compromesa en aquesta causa, perquè la considera com la seva missió, el seu servei, com a verificació de la seva fidelitat a Crist, per a poder ser veritablement «l’Església dels pobres». I els «pobres» es troben sota diverses formes; apareixen en diversos llocs i en diversos moments; apareixen en molts casos com a resultat de la violació de la dignitat del treball humà: bé sigui perquè es limiten les possibilitats del treball —és a dir per la plaga de l'atur—, bé perquè es deprecien el treball i els drets que en flueixen, especialment el dret al salari just, a la seguretat de la persona del treballador i de la seva família (Laborem exercens, 10).
Celebrem el Primer de Maig de 2011 i fem-ho denunciant els culpables de la crisi i de la pèrdua de treball; els quals posen càrregues pesades sobre els més pobres; i fan que moltes persones visquin amb angoixa, sense seguretat… Però també anunciant que hi ha esperança si som capaços d'organitzar i orientar el treball productiu perquè col•labori en la humanització de les persones, ja que el treball, per la seva tinença o la seva absència, segueix sent la clau de la qüestió socials.
Dones Treballadores Cristianes (MTC), Germanor Obrera d'Acció Catòlica (HOAC), Joventut Obrera Cristiana (JOC)
En aquest any volem seguir cridant l'atenció sobre la crisi econòmica del sistema financer que estem patint. Una crisi que també és moral, ètica. Un escenari altament corrosiu per al digne desenvolupament de la vida de més de quatre milions de persones al nostre país que no tenen feina. En el 4t. trimestre de 2010, teníem més d’1.300.000 llars amb tots els seus membres en l’atur. Mentrestant, entre gener de 2008 i juny de 2010, els bancs van deixar sense habitatge més de 200.000 famílies. Les estadístiques ens diuen que les mesures establertes en la reforma laboral dictada pel Govern no han donat els resultats que es van plantejar, sinó que han suposat un pas més en la vulnerabilitat que sofreixen les dones i els homes treballadors, especialment els més empobrits. També veiem amb preocupació la reforma del sistema de pensions, que va en la línia d'allargar l'edat de jubilació i no afavoreix la creació d'ocupació per als més joves, l'índex d'atur dels quals supera el 40 %. Com arribaran les actuals generacions de joves als anys de cotització?
Quan està a punt de complir-se el 30è aniversari de la publicació de l’encíclica Laborem Exercens i celebrem la beatificació de Joan Pau II, autor d'aquesta encíclica, volem proclamar la plena vigència de la seva aposta per la dignitat del treballador; de l'obligada subordinació de l'economia al desenvolupament de la persona; i del respecte innegociable per a tota persona, imatge de Déu, en qualsevol escenari socioeconòmic que es pugui donar. Perquè l'Església està vivament compromesa en aquesta causa, perquè la considera com la seva missió, el seu servei, com a verificació de la seva fidelitat a Crist, per a poder ser veritablement «l’Església dels pobres». I els «pobres» es troben sota diverses formes; apareixen en diversos llocs i en diversos moments; apareixen en molts casos com a resultat de la violació de la dignitat del treball humà: bé sigui perquè es limiten les possibilitats del treball —és a dir per la plaga de l'atur—, bé perquè es deprecien el treball i els drets que en flueixen, especialment el dret al salari just, a la seguretat de la persona del treballador i de la seva família (Laborem exercens, 10).
Celebrem el Primer de Maig de 2011 i fem-ho denunciant els culpables de la crisi i de la pèrdua de treball; els quals posen càrregues pesades sobre els més pobres; i fan que moltes persones visquin amb angoixa, sense seguretat… Però també anunciant que hi ha esperança si som capaços d'organitzar i orientar el treball productiu perquè col•labori en la humanització de les persones, ja que el treball, per la seva tinença o la seva absència, segueix sent la clau de la qüestió socials.
Dones Treballadores Cristianes (MTC), Germanor Obrera d'Acció Catòlica (HOAC), Joventut Obrera Cristiana (JOC)
dilluns, 7 de març del 2011
DIA DE LA MUJER
"A veces salimos a la calle con la
esperanza destrozada
Con las ilusiones rotas por el desengaño de
la vida y el desamor que amordaza
a la humanidad...
Vemos cómo los amarillentos dientes
de los poderosos
van devorando a los seres más débiles...
A veces nos sentimos tan tristes y
deshechos..."
(J. Brotons)
Vivimos la cara más horrible, más voraz, del capitalismo.
Recordamos con respeto a las 129 mujeres que, en 1.908, sufrieron en sus vidas la falta de piedad de este sistema: sus dentelladas mortales.
Vemos cómo esos "dientes amarillentos" acechan y devoran...
¿Cómo nos afecta a las mujeres?
Han devorado ya los puestos de trabajo, la vivienda, los derechos, el futuro, la esperanza.
Cada año hay más vulnerabilidad, más miseria, más trabajo precario, peor pagado, peores servicios.
Cada año, cada día, más mujeres se encuentran atrapadas en redes de prostitución, de tráfico de personas, de turismo sexual, de trabajo esclavo… Para unos son lucrativos negocios; para ellas, una salida dolorosa a la miseria.
Por la crisis hemos visto que las mujeres estamos escandalosamente ausentes de las cúpulas de los poderes económicos; donde se decide el hoy y el futuro del mundo. Casi nos alegra porque permite, utópicamente, preguntar: si las mujeres hubieran sido el 50% de esos poderes, ¿estaríamos en el abismo actual? ¿Serán las mujeres capaces de cambiar el sistema?
A veces, atrapas el silencio y escuchas la voz de las mujeres, el temblor de las mujeres, el miedo, la mirada aterrorizada de las víctimas que sufren violencia, humillaciones, vejaciones, violaciones masivas, selectivas...
"Cada 3 minutos una mujer es golpeada,
cada 10 minutos una muchachita es acosada...
Cada día aparecen en callejones,
en sus lechos,
en el rellano de la escalera,
cuerpos de mujeres"
(Ntozake Shange)
Poetisa afroamericana
¿Tenemos razones para ser "permisivas" con gestos, palabras, sonrisas u ocurrencias machistas, ofensivas para nuestra integridad?
¿Avanzamos?
En este año tan duro, es difícil verlo.
Las mujeres estudian, se preparan. Muchas están muy cualificadas, aunque todavía son débiles.
Tienen iniciativas y crean con sus negocios más empleo que las grandes empresas.
Avanzan la conciencia común de ser personas, de nuestra dignidad. ¡LA DIGNIDAD! El mayor descubrimiento que ha hecho el ser humano.
La mujer joven ya no quiere ser solo ama de casa; quiere tener una profesión. Profesiones dignas, trabajos dignos.
Hemos avanzado en algunas leyes.
Casi 300.000 hombres ejercieron el permiso de paternidad.
Queda mucho por conquistar; también en la Iglesia.
Tenemos una EXIGENCIA: Ser Respetadas.
Con RESPETO, tenemos resueltos casi todos los problemas: compañeros, padres, hijos, etc., deben ser corresponsables en todos los aspectos de la vida. Responsables de su 50%.
UNA UTOPÍA
¿Creemos que, mientras existan la explotación y la discriminación masivas, podemos avanzar realmente las mujeres? ¿No hay siempre una herida sangrante en el corazón de cada mujer? ¿Tendremos que resignarnos también en el siglo XXI?
Una voz de ESPERANZA: María de Nazaret
"Derribó a los poderosos de sus tronos
y ensalzó
a los humildes.
Colmó a los hambrientos
de todo lo bueno
y despidió vacíos
a los ricos..."
Lucas 1, 52, 53
Así lo esperamos
HOAC DE MURCIA
esperanza destrozada
Con las ilusiones rotas por el desengaño de
la vida y el desamor que amordaza
a la humanidad...
Vemos cómo los amarillentos dientes
de los poderosos
van devorando a los seres más débiles...
A veces nos sentimos tan tristes y
deshechos..."
(J. Brotons)
Vivimos la cara más horrible, más voraz, del capitalismo.
Recordamos con respeto a las 129 mujeres que, en 1.908, sufrieron en sus vidas la falta de piedad de este sistema: sus dentelladas mortales.
Vemos cómo esos "dientes amarillentos" acechan y devoran...
¿Cómo nos afecta a las mujeres?
Han devorado ya los puestos de trabajo, la vivienda, los derechos, el futuro, la esperanza.
Cada año hay más vulnerabilidad, más miseria, más trabajo precario, peor pagado, peores servicios.
Cada año, cada día, más mujeres se encuentran atrapadas en redes de prostitución, de tráfico de personas, de turismo sexual, de trabajo esclavo… Para unos son lucrativos negocios; para ellas, una salida dolorosa a la miseria.
Por la crisis hemos visto que las mujeres estamos escandalosamente ausentes de las cúpulas de los poderes económicos; donde se decide el hoy y el futuro del mundo. Casi nos alegra porque permite, utópicamente, preguntar: si las mujeres hubieran sido el 50% de esos poderes, ¿estaríamos en el abismo actual? ¿Serán las mujeres capaces de cambiar el sistema?
A veces, atrapas el silencio y escuchas la voz de las mujeres, el temblor de las mujeres, el miedo, la mirada aterrorizada de las víctimas que sufren violencia, humillaciones, vejaciones, violaciones masivas, selectivas...
"Cada 3 minutos una mujer es golpeada,
cada 10 minutos una muchachita es acosada...
Cada día aparecen en callejones,
en sus lechos,
en el rellano de la escalera,
cuerpos de mujeres"
(Ntozake Shange)
Poetisa afroamericana
¿Tenemos razones para ser "permisivas" con gestos, palabras, sonrisas u ocurrencias machistas, ofensivas para nuestra integridad?
¿Avanzamos?
En este año tan duro, es difícil verlo.
Las mujeres estudian, se preparan. Muchas están muy cualificadas, aunque todavía son débiles.
Tienen iniciativas y crean con sus negocios más empleo que las grandes empresas.
Avanzan la conciencia común de ser personas, de nuestra dignidad. ¡LA DIGNIDAD! El mayor descubrimiento que ha hecho el ser humano.
La mujer joven ya no quiere ser solo ama de casa; quiere tener una profesión. Profesiones dignas, trabajos dignos.
Hemos avanzado en algunas leyes.
Casi 300.000 hombres ejercieron el permiso de paternidad.
Queda mucho por conquistar; también en la Iglesia.
Tenemos una EXIGENCIA: Ser Respetadas.
Con RESPETO, tenemos resueltos casi todos los problemas: compañeros, padres, hijos, etc., deben ser corresponsables en todos los aspectos de la vida. Responsables de su 50%.
UNA UTOPÍA
¿Creemos que, mientras existan la explotación y la discriminación masivas, podemos avanzar realmente las mujeres? ¿No hay siempre una herida sangrante en el corazón de cada mujer? ¿Tendremos que resignarnos también en el siglo XXI?
Una voz de ESPERANZA: María de Nazaret
"Derribó a los poderosos de sus tronos
y ensalzó
a los humildes.
Colmó a los hambrientos
de todo lo bueno
y despidió vacíos
a los ricos..."
Lucas 1, 52, 53
Así lo esperamos
HOAC DE MURCIA
dissabte, 5 de març del 2011
Presentació del Llibre "QUEREMOS EL PAN Y LAS ROSAS, emancipación de las mujeres y cristianismo" de Lucía Ramón
Intervindran:
Victòria Camps, catedràtica de Filosofia Moral i política de la Universitat Autònoma de Barcelona
Rafael Díaz-Salazar, professor de sociologia a la Universidad Complutanese de Madrid
Teresa Forcades, teòloga i metgessa, vicepresidenta de la European Society of Women in Theological Research
i l’autora, Lucía Ramón, membre de l’equip de Cristianisme i Justícia
Organitzen:
Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, Fundació Lluís Espinal
Ediciones HOAC
Dijous 17 de març de 2011, a les 19,30h a Cristianisme i Justícia,
C. Roger de Lluria 13, Barcelona
diumenge, 27 de febrer del 2011
8 de març dia de la dona treballadora
MANIFEST 2011
De nou aquest any tenim motius per celebrar de forma reivindicativa el dia de la dona treballadora. Dones de tot el món continuem en múltiples situacions de desigualtat.
En les condicions laborals, l’organització social i la divisió del treball són a l’arrel del problema: mentre el 56 % de treballadors ocupats són homes, només el 44% són dones. Les dones constituïm menys del 40% del total de treballadors remunerats a temps complet i en canvi més del 80% dels ocupats a temps parcial. La desigualtat salarial és encara del 20%.
Les tasques de cura encara avui es concentren en les dones, no només dels fills i filles, sinó també de malalts i persones grans de la família, d’aquí que el 85 % de les excedències són sol•licitades per dones. Segons un estudi recent, el 63% de jornades reduïdes per la cura dels fills menors de cinc anys, són sol•licitades per dones mentre que el 19% per homes.
Les últimes mesures aprovades pel govern en el sistema de pensions situarà les dones encara més en el llindar de la pobresa. Tampoc aquí es compleix el principi d’equitat, doncs la pensió mitjana de les dones és de 599 €, un 39% més baixa que la dels homes que està en 977€ al mes.
Aquest any, amb la situació de crisi, ha disminuït la representació de les dones dins el parlament i el govern, i ha desaparegut el Ministeri d’Igualtat.
Moltes dones segueixen patint violència, assetjament i maltractament psicològic i sexual a la llar o al treball. Durant l’any 2010 han mort 71 dones per violència de gènere, 73% de les quals eren immigrants. La situació de pobresa genera més conflictes personals i familiars amb el risc d’arribar a l’exclusió social.
També, però, entre col•lectius diferents de dones es fa palesa la desigualtat d’oportunitats: el treball de moltes dones immigrants en tasques domèstiques i de cura, dins l’economia submergida, és el que permet a dones europees alliberar-se i ingressar al mercat laboral. No podem obviar que el creixement econòmic dels seus països d’origen, depèn en gran mesura de les trameses d’aquestes dones.
La situació de les dones joves també és difícil. Aquelles que vulguin desenvolupar una carrera professional s’han d’afrontar a una realitat laboral on, per una banda, poden ser vistes des del prejudici, com a dones que en el futur prioritzaran les responsabilitats domèstiques i familiars i, per altra banda, s’esperarà d’elles que rendeixin al màxim i que es concentrin en la seva activitat laboral. Les estadístiques també ens indiquen que segueixen havent diferències entre homes i dones joves pel que fa a la taxa d’ocupació: segons l’ INE, al 2008 la diferència entre homes i dones menors de 30 anys era del 10%.
Malgrat tot, el despertar de la dona no s’atura i avui podem veure el seu paper motor en les revoltes populars dels països de l’orient mitjà; els seus esforços d’adaptació a casa nostra i les seves denúncies de múltiples situacions d’injustícia. S’ha fet ressò, últimament, del patiment de més de 30.000 dones a qui entre els anys 50 i 90 es va robar els fills; són 261 les que han presentat ja denúncia.
Nosaltres, dones obreres i cristianes, acollint el missatge de Jesús de Nazaret, que ens proposa la igualtat i amor entre dones i homes d’arreu del món, demanem als governs, empreses i institucions que:
• Es promoguin polítiques per a la igualtat d’oportunitats, de participació i redistribució en els àmbits laboral, polític, social i familiar que afavoreixin a dones i homes per igual.
• S’articulin mesures correctives de la desigualtat salarial i en el sistema de pensions.
• L’Església catòlica modifiqui el seu discurs i pràctica actual envers les dones.
• S’universalitzi l’educació infantil de qualitat i els serveis professionals públics d’atenció a la dependència.
MOVIMENTS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA I BALEARS: (ACO, GOAC, JOC, MIJAC), CAPELLANS OBRERS, RELIGIOSES/OS EN BARRIS I DELEGACIONS DE PASTORAL OBRERA DE LES DIÒCESIS DE CATALUNYA
dilluns, 7 de febrer del 2011
Un tercio de los teólogos católicos de habla alemana piden una profunda reforma de la Iglesia y el fin del celibato
Reclaman también la inclusión de las mujeres como guías espirituales y la participación de los fieles en la elección de los obispos
Laura Lucchini es una periodista italiana, corresponsal en Berlín del diario L’Unità-Berlín - 04/02/2011
Cerca de 144 teólogos católicos de habla alemana han firmado un manifiesto que pide una reforma profunda de la Iglesia católica y el fin del celibato. Son intelectuales católicos, hombres y mujeres, de las universidades más reconocidas que no quieren quedarse callados frente a la crisis abierta el año pasado por el escándalo de los abusos sexuales a menores ocultados durante años en el seno de la Iglesia. Piden un cambio y encuentran una herida abierta.
Según informa hoy el diario Süddeutsche Zeitung , cercano al centro izquierda, un grupo de ocho teólogos escribió el documento, que contiene, detallados, los puntos de una reforma radical: la inclusión de las mujeres como guías espirituales, el fin del celibato obligatorio, la participación de los fieles en la elección de los obispos y el fin del "rigorismo moral". Se habrían quedado contentos con recopilar unas 50 firmas, según dijo al diario alemán Judith Könemann, de la Universidad de Münster. "Evidentemente hemos tocado un nervio", señaló.
Se trata del alzamiento más importante contra la cúpula de la Iglesia católica desde hace 22 años, cuando 220 teólogos suscribieron en 1989 la llamada Declaración de Colonia, crítica con el gobierno de la Iglesia ejercido por Juan Pablo II.
Entre los 144 firmantes del documento actual hay algunos nombres ilustres: desde el profesor Michael Albus de Friburgo hasta Reinhold Zwick, de la Universidad de Münster. Figuran al mismo tiempo algunos reconocidos profesores eméritos como Peter Hünermann y Dietmar Mieth de Túbinga, junto a históricos defensores de la necesidad de una reforma en la Iglesia católica como Heinrich Missalla (Essen) y Friedhelm Hengsbach (Francfórt), y a conservadores como Eberhard Schockenhoff. Hay muchos más que en privado admiten que encuentran positiva la iniciativa pero que están haciendo carrera y prefieren no firmar el documento. 144 firmas equivalen a un tercio de los 400 teólogos católicos de habla alemana.
El texto es cauteloso, toca numerosos aspectos y hace un llamamiento a los obispos para un diálogo abierto. "Sentimos la responsabilidad de apoyar un verdadero nuevo inicio", argumentan los teólogos al apoyar su tesis central de que la Iglesia puede promulgar la palabra de Jesús solo, "si ella misma es lugar y testigo del mensaje de libertad del Evangelio".
La participación de los fieles, cada vez más alejados, es uno de los puntos en los que se centran las reflexiones de los intelectuales alemanes. Entre los retos incluyen la necesidad de "mayores estructuras sinodales en todos los niveles de la Iglesia" y la participación de los fieles en la elección de sus obispos y párrocos. Asimismo, se percibe la preocupación por la falta de curas jóvenes, un problema que se podría resolver a través de la inclusión de "sacerdotes casados y mujeres en el oficio eclesiástico". La "elevada valoración" del matrimonio y del celibato suponen además, según el manifiesto, "la exclusión de personas que viven el amor, la fidelidad y la preocupación mutua" en una relación estable de pareja del mismo sexo o como divorciados casados en segundas nupcias.
Como consecuencia del escándalo de los abusos sexuales llevados a cabo y ocultados en estructuras católicas durante años, el documento destaca la importancia de mejorar "la defensa legal y la cultura del derecho".
En febrero de 1970, el teólogo Joseph Ratzinger, profesor en Ratisbona, firmó un documento a favor de que Roma revisara el celibato de los sacerdotes. Y un año antes, cuando aún era docente en Tubinga, rubricó un artículo contrario a la duración vitalicia del cargo de obispo, algo que podría extenderse también al primero de los mitrados, el obispo de Roma, el Papa
Laura Lucchini es una periodista italiana, corresponsal en Berlín del diario L’Unità-Berlín - 04/02/2011
Cerca de 144 teólogos católicos de habla alemana han firmado un manifiesto que pide una reforma profunda de la Iglesia católica y el fin del celibato. Son intelectuales católicos, hombres y mujeres, de las universidades más reconocidas que no quieren quedarse callados frente a la crisis abierta el año pasado por el escándalo de los abusos sexuales a menores ocultados durante años en el seno de la Iglesia. Piden un cambio y encuentran una herida abierta.
Según informa hoy el diario Süddeutsche Zeitung , cercano al centro izquierda, un grupo de ocho teólogos escribió el documento, que contiene, detallados, los puntos de una reforma radical: la inclusión de las mujeres como guías espirituales, el fin del celibato obligatorio, la participación de los fieles en la elección de los obispos y el fin del "rigorismo moral". Se habrían quedado contentos con recopilar unas 50 firmas, según dijo al diario alemán Judith Könemann, de la Universidad de Münster. "Evidentemente hemos tocado un nervio", señaló.
Se trata del alzamiento más importante contra la cúpula de la Iglesia católica desde hace 22 años, cuando 220 teólogos suscribieron en 1989 la llamada Declaración de Colonia, crítica con el gobierno de la Iglesia ejercido por Juan Pablo II.
Entre los 144 firmantes del documento actual hay algunos nombres ilustres: desde el profesor Michael Albus de Friburgo hasta Reinhold Zwick, de la Universidad de Münster. Figuran al mismo tiempo algunos reconocidos profesores eméritos como Peter Hünermann y Dietmar Mieth de Túbinga, junto a históricos defensores de la necesidad de una reforma en la Iglesia católica como Heinrich Missalla (Essen) y Friedhelm Hengsbach (Francfórt), y a conservadores como Eberhard Schockenhoff. Hay muchos más que en privado admiten que encuentran positiva la iniciativa pero que están haciendo carrera y prefieren no firmar el documento. 144 firmas equivalen a un tercio de los 400 teólogos católicos de habla alemana.
El texto es cauteloso, toca numerosos aspectos y hace un llamamiento a los obispos para un diálogo abierto. "Sentimos la responsabilidad de apoyar un verdadero nuevo inicio", argumentan los teólogos al apoyar su tesis central de que la Iglesia puede promulgar la palabra de Jesús solo, "si ella misma es lugar y testigo del mensaje de libertad del Evangelio".
La participación de los fieles, cada vez más alejados, es uno de los puntos en los que se centran las reflexiones de los intelectuales alemanes. Entre los retos incluyen la necesidad de "mayores estructuras sinodales en todos los niveles de la Iglesia" y la participación de los fieles en la elección de sus obispos y párrocos. Asimismo, se percibe la preocupación por la falta de curas jóvenes, un problema que se podría resolver a través de la inclusión de "sacerdotes casados y mujeres en el oficio eclesiástico". La "elevada valoración" del matrimonio y del celibato suponen además, según el manifiesto, "la exclusión de personas que viven el amor, la fidelidad y la preocupación mutua" en una relación estable de pareja del mismo sexo o como divorciados casados en segundas nupcias.
Como consecuencia del escándalo de los abusos sexuales llevados a cabo y ocultados en estructuras católicas durante años, el documento destaca la importancia de mejorar "la defensa legal y la cultura del derecho".
En febrero de 1970, el teólogo Joseph Ratzinger, profesor en Ratisbona, firmó un documento a favor de que Roma revisara el celibato de los sacerdotes. Y un año antes, cuando aún era docente en Tubinga, rubricó un artículo contrario a la duración vitalicia del cargo de obispo, algo que podría extenderse también al primero de los mitrados, el obispo de Roma, el Papa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)