dimarts, 24 d’abril del 2018


VAMOS TEJIENDO

La tela de Penélope


Casi siempre nuestro referentes son las personalidades que destacan en el mundo. Personas fuertes, carismáticas, generosas. Igualmente nos fijamos en los hechos que sobresalen en la historia y que dejan su marca visible. Y nos hacen ser mejores.

De vez en cuando es bueno también mirar lo pequeño, lo que va creciendo despacio, al paso de la vida, como la semilla de mostaza. Y que también hace historia, la historia humana por donde pasa el Reino de Dios.

Hace 35 años participo en un grupo de mujeres de mi barrio de San Martí: La Tela de Penélope. Sencillamente se empezaron a reunir cuatro mujeres porque sentían necesidad de comunicarse sus experiencia. Poco a poco fueron viniendo otras y otras, y ahora somos cerca de 70 las que nos reunimos cada martes. Lo nuestro són debates, charlas, análisis de la realidad, taller de creciminiento, fiestas, poesía...Funcionamos con una estructura y un presupuesto mínimo. El Centro Cívico nos presta una de sus salas polivalentes.

¿De dónde venimos? Del cansancio y la monotonía de las tareas repetitivas de la casa (por eso nos llamamos así) y de muchas soledades cuando llegando a edades avanzadas, y las tareas de madre y esposa se han ido.

Aquí nos escuchamos. nos damos calor y amistad, nos abrimos a otras posibilidades de crecimiento y autoestima.

Lo mejor es cuando en las comunicaciones interpersonales se ve cómo las personas nos liberamos, manifestamos interés por crecer más y como se avanza en sentido de responsabilidad y nos vamos capacitando y aceptando cargos y tareas. Con proyección en el barrio y coordinadas con otros grupos.

Vida de grupo, grupos de barrio que van descubriendo el sentido de la vida. Ojalá se multipliquen esos grupos, verdaderos tejidos sociales!

Como dice este proverbio africano que nosotras solemos repetir:

Mucha gente pequeña
en muchos lugares pequeños hará cosas pequeñas
que transformarán el mundo


Mercedes
equipo St.Adrià

CELEBRACIÓ 1er DE MAIG 

Pastoral Obrera de Barcelona

S'apropa el 1er de Maig, jornada important pel món obrer!! 

Una jornada de celebració i reivindicació per totes les persones treballadores. Des de la Delegació de Pastoral Obrera de Barcelona, com cada any, volem celebrar i reivindicar la realitat, cada vegada més precària, en el món del treball que està posant a moltes persones en una situació de vulnerabilitat . 

Us convidem a la Vetlla de Pregària que hem organitzat des dels moviment obrers cristians. Serà el proper divendres 27 de maig a les 19:30h a l'Església de Santa Madrona (c. Tapioles 10  ·  Metro Paral·lel, Bus 21, D20, H14 i el V11).

També us adjuntem el manifest que ha elaborat la Pastoral Obrera de Catalunya amb motiu d'aquesta jornada. 

Us esperem a tots i totes!!!




CONCERT 30 ABRIL JOC BESÒS 4.0

LA CLASSE OBRERA TÉ NOM DE DONA


El proper dilluns 30 d'Abril, la JOC Besòs 4.0 organitza, com cada any, la nit abans del Dia Internacional del Treball, una fira d'entitats, ginkama i concert.

La GOAC participarà a la fira i ginkama.


Us esperem¡¡¡



PELS NOSTRES DRETS, CONTRA EL RACISME INSTITUCIONAL, ENS TANQUEM!!!





L'Estat i les administracions ens tracten a les migrades com un problema, i no ho som.
Som les vostres veïnes que hem vingut fins aquí per treballar i per compartir vida i lluites.
Nosaltres sumem i millorem la taxa de natalitat, fem més sostenible la piràmide de població.
Ens hem aparellat i ens hem barrejat i ja som un sol poble, ha arribat el moment que aquest sentiment que compartim passi a ser una realitat.
I és que les persones migrades que vivim a Catalunya i a l'estat espanyol estem fartes de l'explotació laboral i la discriminació que patim.
Tot i que portem aquí 5, 10, 15 i fins a 20 anys treballant en el que trobem, cobrant salaris per sota del mínim legal, sense drets laborals, sense cotitzar per a la nostra jubilació... seguim sense papers. I el que és pitjor, molts i moltes els teníem i els hem perdut per no poder renovar-los.
No tenir papers ens priva de la sanitat, i de l'educació més enllà dels 16 anys, del dret a un habitatge digne, de la possibilitat de viatjar a veure els nostres familiars i a reagrupar-nos amb els nostres fills. Ens poden portar a un CIE o deportar-nos si la policia ens para en alguna batuda.
PER AIXÒ EXIGIM LA DEROGACIÓ DE LA Llei d'Estrangeria
Tot i tenir la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona competències en l'àmbit de l'arrelament i d'estrangeria,
-els empadronaments sense domicili per part dels Ajuntaments –també el de Barcelona– ​​costen burocràcia i temps: exigim màxima flexibilitat i agilització de tràmits;
-per aconseguir l'informe d'arrelament social –imprescindible per als papers– que expedeix la Generalitat de Catalunya són necessaris demostrar tres anys de residència a l'estat espanyol, amb estada clandestina obligada, més un contracte d'un any i a jornada completa, una cosa pràcticament impossible quan la joventut catalana i espanyola emigra a altres països de la UE a la recerca de millors condicions de treball.
Exigim a la Generalitat de Catalunya que no acati la Llei d'Estrangeria i faci informes d'arrelament sense el contracte. EXIGIM PAPERS SENSE CONTRACTE¡¡
Nosaltres, migrants racialitzades, a la feina, sovint els nostres empresaris no ens fan contracte per escrit, i si ho fan ens exploten amb llargues jornades laborals, gràcies a la reforma laboral.
La Llei d'Estrangeria no protegeix els nostres drets, ni ens protegeix de l'explotació laboral.
Quan tenim papers, si volem Reagrupament Familiar, els ajuntaments ens exigeixen unes condicions de superfície i habitabilitat dels habitatges que posen en perill que les mares i pares puguin reagrupar els seus fills. Cal posar per davant l'interès dels menors, que és estar amb els pares.
En les famílies monoparentals les mares migrants, com totes les mares pobres, viuen amb la por que la DGAIA acabi portant-se els fills per tutelar-los.
Quan tenim papers, tampoc no tenim els drets de qualsevol treballador espanyol. Sense nacionalitat no tenim dret al vot, ni tampoc ens poden triar; tampoc podem viatjar lliurement a la recerca de treball fora del territori espanyol. Per obtenir la nacionalitat hem d'esperar 10 anys si el teu origen és africà, àrab, asiàtic. Per sol·licitar-la, a més, cal superar dos exàmens escrits, que molts espanyols de naixement no aprovarien. Recentment s'ha donat l'opció a fer-los oralment, però si no se sap llegir és gairebé impossible preparar-se per als mateixos. El racisme institucional s'expressa en l'espera del tràmit de 3 a 5 anys, per definir si et donen el passaport o el DNI, l'administració de justícia porta tres anys d'endarreriment i la població migrada ha d'esperar aquest procediment-tortuga, que en definitiva és un atropellament i maltractament per a les persones que esperen la contestació a les sol·licituds presentades.
Moltes de nosaltres hem viscut amb esperança el moviment de construcció de la República Catalana, vam anar a votar el 9 N del 2014 i l'1 O; encara que no vam poder votar, vam defensar amb els nostres cossos els col·legis electorales. La llei de transitorietat catalana exigeix ​​una residència de 5 anys per obtenir la nacionalitat catalana, exigim la seva modificació perquè, com se'ns ha dit en reiterades ocasions, totes les que vivim aquí siguem ciutadanes fundadores de la República, tenint la nacionalitat de manera automàtica.
Estem fartes de que se'ns criminalitzi, se'ns culpi de la crisi econòmica, es menteixi afirmant que no paguem impostos com si no paguéssim l'IVA en totes les nostres compres. Cansats que la majoria de partits ni ens esmentin en els seus programes, perquè no votem. Irritats que els ajuntaments no compleixin les seves pròpies lleis (com ara en l'empadronament) o que les mocions municipals i parlamentàries sobre acollida, papers sense contracte, padró sense domicili... siguin paper mullat. PER AIXÒ, EXIGIM No al racisme INSTITUCIONAL !!
Per això, perquè hem comprovat que només la mobilització social pot canviar aquesta injustícia, perquè recordem els tancaments de les esglésies en què vam guanyar els papers en 2001 i 2005... ens tornem a tancar.
Volem mostrar a tota la societat la nostra situació, dir-li clarament que si no lluitem tots serem explotats i discriminats. Reclamem la solidaritat perquè aquí està la nostra força, la de tots els desposseïts i els que no tenim més riquesa que la nostra força de treball.
LA NOSTRA LLUITA ÉS LA DE TOTES I TOTS

Comencem el tancament el dia 21 d'abril


La propera acció important: 

Concentració i parlament contra el racisme i pels drets de les migrades i refugiades
Dimecres 25 d'abril de 2018
A les 19.30h a pl. Catalunya.




diumenge, 8 d’abril del 2018

SER DONES CREIENTS I FEMINISTES AVUI

DISSABTE 21 d'ABRIL


El sector de dones de la GOAC, us convida a la Jornada de Reflexió i Celebració d'aquest any.

Comptarem amb Pepa Torres, teòloga, filòloga i educadora social, que es acompanyarà i donarà eines per avançar en el nostre ser militant creient i feminista.


Serà a partir de les 18h al C/Tapioles, 10 Barcelona.




Us esperem¡¡¡


17 d'ABRIL - PRESENTACIÓ

"LA ECONOMÍA DE LAS BIENAVENTURANZAS"

A carrer del seu autor, Carlos Ballesteros


El darrer Quadernet que ha elaborat l'HOAC, "La Economía de las Bienaventuranzas" ens dóna pistes per avançar en compromisos transformadors i alliberadors.
Una forma de rellegir les Benaurances en clau econòmica, i de l'economia que està al nostre abast: tant a nivell personal, familiar, comunitari, en el quotidià,....

El proper dimarts 17 d'Abril en Carlos Ballesteros, el seu autor, ens explicarà com ha estat la seva elaboració i com aquest mitjà, ens dóna eines per viure i tenir una economia que ajudi a crèixer en el bé comú. 

Serà a les 19h al C/Tapioles, 10 Barcelona.


Us esperem¡¡¡