dilluns, 24 de desembre del 2018


US DESITGEM.....

Bon Nadal i Feliç Any !!!!





Parlo per donar la veu
als que no deixen parlar,
i perquè mai no oblideu
a qui no es pot pagar el pa.

I brindo per l'esperança
d'anar fent un món com cal.
Que el demà just ja s'atansa
i us desitjo un bon Nadal.
(Roc Casagran)

diumenge, 9 de desembre del 2018


15 DESEMBRE

JORNADA ESTATAL DE LLUITA PER UN SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS DIGNES







La imatge pot contenir: text



CAVALCADA AMB BALTASAR


Compartim amb vosaltres aquesta campanya que està engegant

 "Casa Nostra, Casa Vostra - Volem Acollir", per a que feu difusió i participeu ¡¡¡¡



Com bé sabeu, és tradició que el dia de la cavalcada infants i adults es disfressin de patges i reis. Sovint, al rei Baltasar l’han representat persones blanques amb la cara pintada de negre, persones embetumades. Aquesta pràctica, que internacionalment es coneix amb el nom de blackface, té un origen colonialista i racista. De fet, moltes persones de pell negra eviten assistir i participar en aquesta festivitat perquè se les ridiculitza.

La campanya #BaltasarDeVeritat, que estem impulsant, conjuntament amb altres col·lectius, consisteix a demanar als ajuntaments de Catalunya que canviïn aquesta pràctica racista.

Així doncs, us escrivim per fer-vos extensiva la campanya i demanar-vos la vostra participació en dos sentits:
  1. Demanar oficialment al vostre Ajuntament i/o Comissió de Reis del vostre poble o ciutat que se sumi a la campanya.
  2. Difondre la campanya a través dels vostres canals de comunicació.

A continuació us podeu descarregar el contingut gràfic per tal que en pugueu fer ús. El podeu editar al vostre criteri o bé fer-ne de nou. https://www.goo.gl/EHZSNm


diumenge, 2 de desembre del 2018


NO HI HA JUSTÍCIA!



Us informem que com a GOAC ens hem adherit a la campanya "No hi ha justícia!!" que des de Clam per la Llibertat (abans Crida per la Llibertat) estan dinamitzant, tant a nivell internacional, a Espanya i a Catalunya.

La web, per si voleu adherir-vos o trobar més informació és: https://nohayjusticia.org/




Us adjuntem el manifest:

A l’Estat Espanyol, amb freqüència, s’estan dictant diferents resolucions pel Tribunal Suprem, el Constitucional i l’Audiència Nacional que, amb una interpretació abusiva de les lleis, són una clara vulneració dels drets civils i polítics. Aquesta dinàmica genera indefensió a la ciutadania, alhora que alarma social producte de la creixent manca de confiança en la tasca del poder judicial.

Tothom tenim a la memòria casos escandalosos com el de la Manada, el Castor, Palma Arena, Nóos, joves d’Altsasu, el No Cas 14N; sentències que vulneren clarament la llibertat d’expressió (Valtònyc, Pablo Hasél,...) i recentment respecte als nens robats. En casos similars, s’han presentat recursos al Tribunal de Justícia d’Estrasburg que, molts anys més tard, finalment ha dictat sentència a favor dels afectats, com en el cas de la Mesa del Parlament Basc, el cas del diari Egunkaria, el cas dels joves de Girona per la crema de fotos del rei, etc.

Les males pràctiques clientelars en l’ascens a la carrera judicial ha comportat que encara perduri una reduïda cúpula de magistrats que són ascendits per designació política als màxims càrrecs de l’administració judicial, sense que aquesta promoció respongui a mèrits professionals sinó a la seva adscripció ideològica. Aquest mecanisme de designació atempta contra el principi de la divisió de poders, sent així un autèntic frau en el nucli mateix del sistema democràtic. Amb aquests nomenaments, podem afirmar que el Poder Judicial és un dels poders que encara no ha dut a terme un pas efectiu de democratització que suposi un trencament amb l’època franquista.

Aquesta anomalia en el funcionament de la Justícia espanyola ha estat posada de manifest a l’Informe GRECO (Grup d'Estats Contra la Corrupció)  del Consell d’Europa que, en quatre informes consecutius, inclou advertències i denúncies per males pràctiques realitzades de forma continuada en el temps. Els informes GRECO conclouen l’absoluta parcialitat dels alts estaments de la justícia espanyola com a conseqüència de la seva designació per un òrgan polititzat com és el CGPJ (Consejo General del Poder Judicial).

Alhora, l’aprovació i l’aplicació irregular i abusiva d’instruments jurídics com la llei mordassa, la llei de partits, etc, que, junt amb els trasllats d’expedients al Tribunal Suprem i a l’Audiència Nacional, comporten situacions d’indefensió de la ciutadania i són una coartada que afavoreix l’aplicació de mesures d’excepció incomprensibles en absència de violència (presó incondicional sense fiança, les inhabilitacions per exercir càrrec públic, elevades multes dissuasòries, embargaments del patrimoni, confinament territorial...). Tampoc és admissible que les polítiques penitenciàries comportin mesures de repressió o allunyament que comporta danys a les famílies. Aquesta dura actuació, va acompanyada de la permissivitat per part de la judicatura amb les actituds violentes de grups racistes i feixistes (València, Blanquerna, etc), que fan pensar en una alarmant deriva.

Encara més, la judicialització de la política ha permès durant anys que el Govern espanyol actuï a través de la Fiscalia per combatre models socials i econòmics alternatius, la dissidència política, prohibint mecanismes de consulta i participació popular, actuacions que són un greu atemptat contra els drets civils i polítics i que afebleixen la qualitat democràtica cada dia més.

Cal recordar que només a Catalunya hi ha més de 1.200 persones imputades. D’elles més de 700 són autoritats locals i altres càrrecs electes. Tots ells han vist greument afectats els seus drets individuals i col·lectius per actuacions pacífiques en l’exercici del seu càrrec. Tot i que encara no s’han celebrat els judicis i per tant tothom hauria de tenir el dret de presumpció d’innocència, en aquests casos l’acció de la Justícia Espanyola està comportant presó incondicional sense fiança, inhabilitacions preventives i ingerències greus en el funcionament de les nostres institucions (Parlament i ajuntaments), vulnerant el resultat de les eleccions.

Totes aquestes pràctiques contrasten amb les respostes que han donat els tribunals dels països europeus (Alemanya, Bèlgica i la Gran Bretanya) a la petició d’extradició que ha emès la Justícia espanyola, als càrrecs polítics exiliats, acusats injustament per rebel·lió i sedició.

En els últims temps, s’estan obrint insòlits processos penals en molts territoris, Andalucía, Madrid, La Rioja, etc, imposant inclús penes de presó a persones que participaven en protestes pacífiques sense respectar-se el dret a protestar i la llibertat d’expressió i manifest. Una altra de les manifestacions alarmants és l’aplicació de l’article 315.3 del Codi Penal, amb reminiscències franquistes, contra els sindicalistes que participen en vagues i manifestacions, que ha comportat més de 300 persones encausades. Totes aquestes circumstàncies serien inimaginables tenint en compte la total absència de violència, en els fets que es jutgen i contrasten amb el tracte dispensat a persones com Urdangarin, Rato o Bárcenas que han gaudit de llibertat durant els seus processos judicials.

I es de destacar el model d’impunitat que manté el poder judicial en relació a amb la falta de investigació i enjudiciament dels crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista. Des de l'àmbit judicial es sosté la política d'impunitat des de dos plans: per un costat obstaculitzant greument la tramitació de la causa penal que s’instrueix en el Jutjat de Buenos Aires (la denominada Querella Argentina), denegant les ordres de detenció i la petició d’extradició dels imputats, negant-se a prendre una declaració d'indagatòria als propis imputats, etc ... i, per un altre, inadmetent a tràmit les querelles criminals que es presenten als Tribunals de l'Estat espanyol. En aquest sentit, s'emmarca la no admissió de les querelles contra Antonio González Pacheco (Billy el niño).

Sentències com la Manada posen en evidència que el Poder Judicial encara ha d’assumir que la violència contre les dones no és una qüestió individual, ni privada, sinó que és una qüestió de dimensió social i política. La violència exercida en contra de les dones és una alta negació dels drets humans i l’evidència del domini patriarcal que l’exerceix provocant que les dones no puguin aconseguir el seu ple desenvolupament com éssers humans i ciutadanes de ple dret. La violència masclista és un dels pitjors mals de les societats i el Poder Judicial ha de formar-se per incrementar la seva sensibilitat social i contribuir a la seva erradicació.

També són cridaneres les dificultats que troben les organitzacions ambientals i altres organitzacions socials en el seu accés a la justícia: condemnes en costes, restriccions a la justícia gratuïta, fiances inassumibles per aturar obres que després s'acaben demostrant il·legals un cop acabades ... són la norma més que l'excepció.

Les persones racialitzades i migrades pateixen vulneracions flagrants dels seus drets davant dels tribunals. Malauradament, l’estament judicial no sol aplicar l’article 510 del Codi Penal, pensat per protegir col·lectius històricament discriminats (dones, homosexuals, negres, gitanes, etc.). I el fet de ser persones estrangeres o racialitzades, les converteix sistemàticament en sospitoses.

En el cas recent de les hipoteques, la desigual capacitat de reacció del Poder Judicial per frenar una sentència que era desfavorable a la banca, són un clar indicador que posa en qüestió la neutralitat de la justícia espanyola. En canvi, per la seva falta de sensibilitat ambiental no contribueix a frenar els delictes ecològics, que sovint queden impunes.

Per tot això, NO HI HA JUSTÍCIA vol ser un espai social de denúncia contra totes aquestes vulneracions de drets. Us proposem de dur a terme una mobilització conjunta, impulsada des de molts àmbits, per denunciar les irregularitats manifestes del Poder Judicial espanyol.

Us convoquem per al proper 15 de desembre a Madrid davant l’Audiència Nacional i Tribunal Suprem a manifestar-nos per visibilitzar, encara més, els forts dèficits democràtics que s’arrosseguen des del franquisme.

Volem posar en evidència que la judicialització de la vida política és un mecanisme que s’aplica sistemàticament contra tota forma de discrepància política que vol ser transformadora i que pretén actuar per superar el règim del 1978. Volem denunciar que ara fa 40 anys es va instaurar una transició que pretenia blindar la monarquia, perpetuar els privilegis de les oligarquies i restringir els drets civils i polítics, tant de la ciutadania com de les diverses nacions de l’Estat espanyol.






dijous, 15 de novembre del 2018

Taula Rodona - Reduir la jornada laboral per compartir la riquesa

Dimarts 20 novembre



Benvolgudes i benvolguts,

Des de la Plataforma Església pel Treball Decent hem estat realitzant un seminari sobre món del treball i la Doctrina Social de l'Església.

Us volem convidar a la darrera sessió del seminari que serà un acte obert a tothom. Consistirà en una Taula rodona on reflexionarem entorn la qüestió de la possibilitat de reduir la jornada de treball per tal de poder compartir la riquesa

Està programada pel dimarts 20 de novembre, a les 19h, a Cristianisme i Justícia (c. Roger de Llúria, 13).

A la taula, a part de fer una explicació de les diferents propostes o possibilitats que hi ha entorn la reducció de la jornada, hi participarà l'Albert Recio, professor d'economia aplicada a la UAB i Òscar Murciano, Secretari d'Acció Sindical de la CGT de Catalunya qui ens explicarà la proposta concreta que tenen des de la CGT.

Esperem que sigui del vostre interès... us esperem a tots i totes!!!


Salutacions,


TREBALL DIGNE, TREBALL DECENT?

Per la justícia i la humanització del treball


El passat dijous 8 de novembre de 2018, va celebrar-se una taula rodona a Olesa de Montserrat amb aquest lema.



Van participar-hi: Càritas de la localitat (que organitzava l’acte), la JOC, la GOAC, el sindicat local ULT (Unió Lliure de Treballadors) i el responsable de Promoció Econòmica de l’Ajuntament d’Olesa.

La intervenció per part de la GOAC (amb el suport d’un audiovisual) va estar preparada a partir de les aportacions de l’equip d’iniciació; alguns materials com ara el quadernet del sector de precarietat de la GOAC «Treballes en precari?» o l’entrevista de Noticias Obreras a Yayo Herrero; l’experiència acumulada al voltant de la Jornada mundial pel treball decent (la goacista Èrika Fabregat Muñoz, des de la Pastoral Obrera, va enviar-nos fotos i manifests de les diferents edicions), i un material de l’antic equip Hèlix «Ensenyances socials de l’Església Catòlica sobre el treball humà».

La Comunitat Minera Olesana (la societat cooperativa que subministra l’aigua a la població des de fa 150 anys) ens va cedir la seva sala d’actes.

A l’equip Montserratí d’iniciació a la GOAC, vam avaluar i aprofundir posteriorment els continguts i aspectes fonamentals d’aquesta taula rodona. Vèiem positiva l’assistència; la presència pública de la JOC i de la GOAC; la relació que ja tenim –i que incrementarem– amb les persones que van assistir-hi i amb aquelles que per diferents motius no van poder ser-hi. Valoràvem també que més endavant podríem fer coses semblants a altres espais de diversos col·lectius i associacions d’Olesa i de la comarca.


Una abraçada en Crist obrer,

Equip Montserratí d’iniciació a la GOAC
Olesa de Montserrat




dilluns, 1 d’octubre del 2018



JORNADA MUNDIAL PEL TREBALL DECENT



REPARTIR EL TREBALL PER COMPARTIR LA RIQUESA




Benvolguts, benvolgudes,

s'apropa el 7 d'octubre, Jornada Mundial pel Treball Decent.

Com anys anteriors la plataforma "Església pel treball decent" s'ha sumat a aquesta jornada i ha organitzat un acte per posar en relleu el nostre compromís per un veritable treball que dignifiqui les persones.

Enguany serà el mateix 7 d'octubre a les 12:00h a l'Església de Santa Maria del Pi. Celebrarem l'Eucaristia que donarà peu a un gest públic amb la lectura del comunicat a la plaça.

Us informem que l'endemà, 8 d'octubre, s'obre el cicle de "Els Dilluns dels Drets Humans" amb la sessió "Cap a un treball decent: repartir la feina al segle XXI)". Aquest cicle està organitzat per Cristianisme i Justícia, Justícia i Pau, Mans Unides i Càritas (entitats membres de la plataforma Església pel treball decent).

Us adjuntem el cartell i el comunicat que la plataforma ha elaborat. Esperem que sigui del vostre interès i us agrairem feu la màxima difusió.

Fins al 7 d'octubre!!!!



dijous, 10 de maig del 2018

SOLIDARITAT TANCADA A L'ANTIGA MASSANA

TANCADA PELS DRETS D’IMMIGRANTS I REFUGIATS
CAP PERSONA ÉS IL·LEGAL


Des de la Plataforma De Suport a les Persones Refugiades volem manifestar la nostra Solidaritat amb les persones immigrades i en busca d'asil que es troben tancades en la vella escola Massana de Barcelona, demanant que els seus drets com a persones en siguin reconeguts.
Avui, que porten 20 dies de tancament, us fem arribar un petit resum que pot donar a conèixer la situació i també apropar-nos més cap a aquesta demanda que busca el reconeixement de la dignitat d'immigrants i refugiats invisibles.




La lucha de muchos años para conseguir una regularización sin el requisito de contrato, es lo que nos ha llevado a ENCERRARNOS EN LA VIEJA MASSANA en Barcelona.
¡¡¡Encierro indefinido hasta conseguir nuestros objetivos!!!”
Enrique Mosquera- Facebook- PAPELES PARA TODAS
Amb aquesta frase s’expressen avui (10 maig 2018) les persones que es troben tancades a la vella escola Massana, des de fa 20 dies. La tancada va començar el dissabte 21 d’abril.





Al 2001 es va realitzar una altra tancada a l’Església del Pi. Després de 48 dies van aconseguir que el govern revisés la seva política de regularització d’immigrants. Moltes coses han canviat i no para bé, des d’aleshores.
Després de 17 anys, un centenar de persones han tornat a ocupar aquesta vella escola de propietat municipal. L’objectiu és denunciar el racisme social i institucional i reclamar que els tràmits exigits per a la seva legalització es simplifiquen, siguin més curts, es deixin d’exàmens absurds...
El tancament compta amb el suport de Papeles para Todos, Sindillar, SOS Racisme, Coordinadora Obrim Fronteres... entre d’altres... (El Periódico 22 abril 2018)


Les seves demandes:

  • Papers sense contracte
  • Empadronament sense domicili
  • Nacionalitat sense passar per un examen absurd
  • Sanitat per a tothom
  • Despenalitzar la venda ambulant
  • Tancament de centres d’internament per a estrangers
  • Més protecció per als demanants d’asil
  • Abolició de la llei d’estrangeria
Juan De Ávila, portaveu de les persones que participen de la tancada, va manifestar a l’agència Efe (La Vanguardia, 22 d’abril 2018), que el motiu de la protesta és “denunciar la violència racista i els efectes que aquesta té sobre les persones immigrades i refugiades” i volen mantenir la mobilització “fins que comencin les negociacions amb les administracions”.

L'Ajuntament ha respost positivament a algunes de les demandes. S'ha obert la porta, per exemple, a oferir formació ocupacional als immigrants per facilitar-los l'accés a un contracte de 40 hores, un dels requeriments per regularitzar la documentació. Ara els immigrants esperen que aquestes respostes arribin per escrit. (btv noticies, 3 maig 2018)
Els immigrants de la Massana van traslladar el passat dimarts 8 de maig les seves reivindicacions a la Generalitat.
Norma Falconi, membre de la comissió negociadora, ha explicat a betevé que encara no s'ha arribat a cap acord ferm amb la Generalitat i que, per això, la mobilització a l'Escola Massana continuarà (btv notícies, 8 maig 18)

El col·lectiu demana a la Generalitat un padró sense restriccions, la despenalització de la venda ambulant, el dret a un treball legal de les persones sense papers i un protocol antiracista de compliment obligat per als serveis públics, entre moltes altres reivindicacions. De fet, els representants dels immigrants tancats a l'Escola Massana han presentat un document amb totes les propostes a la Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania (btv notícies, 8 maig 18).



dimarts, 24 d’abril del 2018


VAMOS TEJIENDO

La tela de Penélope


Casi siempre nuestro referentes son las personalidades que destacan en el mundo. Personas fuertes, carismáticas, generosas. Igualmente nos fijamos en los hechos que sobresalen en la historia y que dejan su marca visible. Y nos hacen ser mejores.

De vez en cuando es bueno también mirar lo pequeño, lo que va creciendo despacio, al paso de la vida, como la semilla de mostaza. Y que también hace historia, la historia humana por donde pasa el Reino de Dios.

Hace 35 años participo en un grupo de mujeres de mi barrio de San Martí: La Tela de Penélope. Sencillamente se empezaron a reunir cuatro mujeres porque sentían necesidad de comunicarse sus experiencia. Poco a poco fueron viniendo otras y otras, y ahora somos cerca de 70 las que nos reunimos cada martes. Lo nuestro són debates, charlas, análisis de la realidad, taller de creciminiento, fiestas, poesía...Funcionamos con una estructura y un presupuesto mínimo. El Centro Cívico nos presta una de sus salas polivalentes.

¿De dónde venimos? Del cansancio y la monotonía de las tareas repetitivas de la casa (por eso nos llamamos así) y de muchas soledades cuando llegando a edades avanzadas, y las tareas de madre y esposa se han ido.

Aquí nos escuchamos. nos damos calor y amistad, nos abrimos a otras posibilidades de crecimiento y autoestima.

Lo mejor es cuando en las comunicaciones interpersonales se ve cómo las personas nos liberamos, manifestamos interés por crecer más y como se avanza en sentido de responsabilidad y nos vamos capacitando y aceptando cargos y tareas. Con proyección en el barrio y coordinadas con otros grupos.

Vida de grupo, grupos de barrio que van descubriendo el sentido de la vida. Ojalá se multipliquen esos grupos, verdaderos tejidos sociales!

Como dice este proverbio africano que nosotras solemos repetir:

Mucha gente pequeña
en muchos lugares pequeños hará cosas pequeñas
que transformarán el mundo


Mercedes
equipo St.Adrià

CELEBRACIÓ 1er DE MAIG 

Pastoral Obrera de Barcelona

S'apropa el 1er de Maig, jornada important pel món obrer!! 

Una jornada de celebració i reivindicació per totes les persones treballadores. Des de la Delegació de Pastoral Obrera de Barcelona, com cada any, volem celebrar i reivindicar la realitat, cada vegada més precària, en el món del treball que està posant a moltes persones en una situació de vulnerabilitat . 

Us convidem a la Vetlla de Pregària que hem organitzat des dels moviment obrers cristians. Serà el proper divendres 27 de maig a les 19:30h a l'Església de Santa Madrona (c. Tapioles 10  ·  Metro Paral·lel, Bus 21, D20, H14 i el V11).

També us adjuntem el manifest que ha elaborat la Pastoral Obrera de Catalunya amb motiu d'aquesta jornada. 

Us esperem a tots i totes!!!




CONCERT 30 ABRIL JOC BESÒS 4.0

LA CLASSE OBRERA TÉ NOM DE DONA


El proper dilluns 30 d'Abril, la JOC Besòs 4.0 organitza, com cada any, la nit abans del Dia Internacional del Treball, una fira d'entitats, ginkama i concert.

La GOAC participarà a la fira i ginkama.


Us esperem¡¡¡



PELS NOSTRES DRETS, CONTRA EL RACISME INSTITUCIONAL, ENS TANQUEM!!!





L'Estat i les administracions ens tracten a les migrades com un problema, i no ho som.
Som les vostres veïnes que hem vingut fins aquí per treballar i per compartir vida i lluites.
Nosaltres sumem i millorem la taxa de natalitat, fem més sostenible la piràmide de població.
Ens hem aparellat i ens hem barrejat i ja som un sol poble, ha arribat el moment que aquest sentiment que compartim passi a ser una realitat.
I és que les persones migrades que vivim a Catalunya i a l'estat espanyol estem fartes de l'explotació laboral i la discriminació que patim.
Tot i que portem aquí 5, 10, 15 i fins a 20 anys treballant en el que trobem, cobrant salaris per sota del mínim legal, sense drets laborals, sense cotitzar per a la nostra jubilació... seguim sense papers. I el que és pitjor, molts i moltes els teníem i els hem perdut per no poder renovar-los.
No tenir papers ens priva de la sanitat, i de l'educació més enllà dels 16 anys, del dret a un habitatge digne, de la possibilitat de viatjar a veure els nostres familiars i a reagrupar-nos amb els nostres fills. Ens poden portar a un CIE o deportar-nos si la policia ens para en alguna batuda.
PER AIXÒ EXIGIM LA DEROGACIÓ DE LA Llei d'Estrangeria
Tot i tenir la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona competències en l'àmbit de l'arrelament i d'estrangeria,
-els empadronaments sense domicili per part dels Ajuntaments –també el de Barcelona– ​​costen burocràcia i temps: exigim màxima flexibilitat i agilització de tràmits;
-per aconseguir l'informe d'arrelament social –imprescindible per als papers– que expedeix la Generalitat de Catalunya són necessaris demostrar tres anys de residència a l'estat espanyol, amb estada clandestina obligada, més un contracte d'un any i a jornada completa, una cosa pràcticament impossible quan la joventut catalana i espanyola emigra a altres països de la UE a la recerca de millors condicions de treball.
Exigim a la Generalitat de Catalunya que no acati la Llei d'Estrangeria i faci informes d'arrelament sense el contracte. EXIGIM PAPERS SENSE CONTRACTE¡¡
Nosaltres, migrants racialitzades, a la feina, sovint els nostres empresaris no ens fan contracte per escrit, i si ho fan ens exploten amb llargues jornades laborals, gràcies a la reforma laboral.
La Llei d'Estrangeria no protegeix els nostres drets, ni ens protegeix de l'explotació laboral.
Quan tenim papers, si volem Reagrupament Familiar, els ajuntaments ens exigeixen unes condicions de superfície i habitabilitat dels habitatges que posen en perill que les mares i pares puguin reagrupar els seus fills. Cal posar per davant l'interès dels menors, que és estar amb els pares.
En les famílies monoparentals les mares migrants, com totes les mares pobres, viuen amb la por que la DGAIA acabi portant-se els fills per tutelar-los.
Quan tenim papers, tampoc no tenim els drets de qualsevol treballador espanyol. Sense nacionalitat no tenim dret al vot, ni tampoc ens poden triar; tampoc podem viatjar lliurement a la recerca de treball fora del territori espanyol. Per obtenir la nacionalitat hem d'esperar 10 anys si el teu origen és africà, àrab, asiàtic. Per sol·licitar-la, a més, cal superar dos exàmens escrits, que molts espanyols de naixement no aprovarien. Recentment s'ha donat l'opció a fer-los oralment, però si no se sap llegir és gairebé impossible preparar-se per als mateixos. El racisme institucional s'expressa en l'espera del tràmit de 3 a 5 anys, per definir si et donen el passaport o el DNI, l'administració de justícia porta tres anys d'endarreriment i la població migrada ha d'esperar aquest procediment-tortuga, que en definitiva és un atropellament i maltractament per a les persones que esperen la contestació a les sol·licituds presentades.
Moltes de nosaltres hem viscut amb esperança el moviment de construcció de la República Catalana, vam anar a votar el 9 N del 2014 i l'1 O; encara que no vam poder votar, vam defensar amb els nostres cossos els col·legis electorales. La llei de transitorietat catalana exigeix ​​una residència de 5 anys per obtenir la nacionalitat catalana, exigim la seva modificació perquè, com se'ns ha dit en reiterades ocasions, totes les que vivim aquí siguem ciutadanes fundadores de la República, tenint la nacionalitat de manera automàtica.
Estem fartes de que se'ns criminalitzi, se'ns culpi de la crisi econòmica, es menteixi afirmant que no paguem impostos com si no paguéssim l'IVA en totes les nostres compres. Cansats que la majoria de partits ni ens esmentin en els seus programes, perquè no votem. Irritats que els ajuntaments no compleixin les seves pròpies lleis (com ara en l'empadronament) o que les mocions municipals i parlamentàries sobre acollida, papers sense contracte, padró sense domicili... siguin paper mullat. PER AIXÒ, EXIGIM No al racisme INSTITUCIONAL !!
Per això, perquè hem comprovat que només la mobilització social pot canviar aquesta injustícia, perquè recordem els tancaments de les esglésies en què vam guanyar els papers en 2001 i 2005... ens tornem a tancar.
Volem mostrar a tota la societat la nostra situació, dir-li clarament que si no lluitem tots serem explotats i discriminats. Reclamem la solidaritat perquè aquí està la nostra força, la de tots els desposseïts i els que no tenim més riquesa que la nostra força de treball.
LA NOSTRA LLUITA ÉS LA DE TOTES I TOTS

Comencem el tancament el dia 21 d'abril


La propera acció important: 

Concentració i parlament contra el racisme i pels drets de les migrades i refugiades
Dimecres 25 d'abril de 2018
A les 19.30h a pl. Catalunya.




diumenge, 8 d’abril del 2018

SER DONES CREIENTS I FEMINISTES AVUI

DISSABTE 21 d'ABRIL


El sector de dones de la GOAC, us convida a la Jornada de Reflexió i Celebració d'aquest any.

Comptarem amb Pepa Torres, teòloga, filòloga i educadora social, que es acompanyarà i donarà eines per avançar en el nostre ser militant creient i feminista.


Serà a partir de les 18h al C/Tapioles, 10 Barcelona.




Us esperem¡¡¡


17 d'ABRIL - PRESENTACIÓ

"LA ECONOMÍA DE LAS BIENAVENTURANZAS"

A carrer del seu autor, Carlos Ballesteros


El darrer Quadernet que ha elaborat l'HOAC, "La Economía de las Bienaventuranzas" ens dóna pistes per avançar en compromisos transformadors i alliberadors.
Una forma de rellegir les Benaurances en clau econòmica, i de l'economia que està al nostre abast: tant a nivell personal, familiar, comunitari, en el quotidià,....

El proper dimarts 17 d'Abril en Carlos Ballesteros, el seu autor, ens explicarà com ha estat la seva elaboració i com aquest mitjà, ens dóna eines per viure i tenir una economia que ajudi a crèixer en el bé comú. 

Serà a les 19h al C/Tapioles, 10 Barcelona.


Us esperem¡¡¡


 


diumenge, 11 de març del 2018


17 MARÇ - JORNADA D'ESTUDI PASTORAL OBRERA DE CATALUNYA



El proper dissabte 17 de Març, a partir de les 9:30h al Seminari Conciliar de Barcelona, es realitzarà la Jornada d'Estudi de la Pastoral Obrera de Catalunya.

Aquest any reflexionarem en torn de la garantia dels drets laborals per les treballadores i treballadors.

Ens ajudarà l'Eduardo Rojo, catedràtic de Dret del Treball i Seguretat Social.


Podeu confirmar la vostra assistència a la Delegació de Pastoral Obrera: pastoralobrera@arqbcn.at   






diumenge, 4 de març del 2018

AQUÍ TENIU EL COMUNICAT AMB MOTIU DEL DIA MUNDIAL DE LA DONA TREBALLADORA QUE HEM REALITZANT LA PASTORAL OBRERA DE CATALUNYA



Del 14 al 18 març, a Fira de Barcelona (Montjuïc), tindrà lloc l'edició d'enguany del Saló de l'Ensenyament de BarcelonaFira de Barcelona i la direcció del Saló de l'Ensenyament han pres la decisió d'incloure, un cop més, un estand de l'exèrcit. 
Aquesta decisió sens dubte, contravé d'una manera flagrant la Moció 55/XI, Sobre la desmilitarització de Catalunya, aprovada pel Parlament de Catalunya el 14 de juliol de 2016, així com, l'Acord del Plenari del Consell Municipal de Barcelona, de 26 de febrer de 2016. Ambdues resolucions institucionals van ser aprovades per majoria absoluta. 
  Denunciem la poca transparència amb la qual la Direcció de Fira de Barcelona permet la participació de l'exèrcit en el Saló de l'Ensenyament, malgrat comptar amb dues terceres parts de representació pública al Consell General i tant el Ple de l'Ajuntament com el Parlament de Catalunya s'han mostrat contraris al reclutament en espais educatius
 Així mateix, manifestem el nostre més absolut rebuig envers la política que està duent a terme el Govern espanyol en aquest àmbit, com ho demostra el conveni que la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, ha signat  recentment amb escoles privades ­-i que vol fer extensiu als centres concertats i a les escoles públiques- en virtut del qual s’introdueixin els preceptes militars als col·legis, que el professorat rebi cursos impartits pel Ministerio de Defensa o que l'alumnat entri a visitar instal·lacions de les forces armades.
  La Campanya Desmilitaritzem l'Educació treballa des de fa 10 anys perquè l'exèrcit no tingui cap mena de presència als espais educatius, de formació o de lleure i, en el cas que ens ocupa, al Saló de l'Ensenyament de Barcelona.  És per aquest motiu, que us volem explicar, donar a conèixer i fer públiques totes les accions que s'estan duent a terme...
 Des de la Campanya Desmilitaritzem l'Educació, hem engegat de nou tot un seguit d'iniciatives i propostes per denunciar que, un any més, Fira de Barcelona hagi acceptat ubicar un estand de l'exèrcit al Saló de l'Ensenyament -del 14 al 18 de març-. "No és formació, és reclutament". I, per tant, fem una crida a manifestar el rebuig a la presència militar en espais educatius, de formació i de lleure, d'aquí i d'arreu. "Fora l'exèrcit de l'escola".
 Convidem tothom qui vulgui a expressar la seva opinió i els seus arguments trucant al telèfon següent: 93 737 81 07 -atenció a l'estudiant, professorat i ciutadania- i a fer-ne difusió via xarxes socials, e-mail, Signal, Telegram, WhatsApp... "Les armes no eduquen, les armes maten".
A la Roda de premsa també hi seran presents diverses persones representants d'algunes de les entitats i organitzacions que conformen la campanya Desmilitaritzem l'Educació. 
Entre altres, hi assistiran:

  • Francina Martí, presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat; 
  • Marina Pérez, de la USTEC·STEs (IAC)-Sindicat d'Ensenyament; 
  • Rosalia Molina, de la CGT Ensenyament; 
  • Xènia Amorós, vicepresidenta de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FaPaC); 
  • Mariano Flores, d'Edualter; 
  • Jordi Calvo, coordinador del Centre d'Estudis Delàs;
  • Jordi Armadans; director de la Fundació per la Pau (FundiPau); 
  • Josefina Diaz, vocal de gènere de Lafede.cat i membre de Metges del Món de Catalunya; 
  • Joan Maria Soler, coordinador de Projectes de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB); 
  • Teresa de Fortuny, de la Plataforma Aturem la Guerra; 
  • David Minoves, president del CIEMEN; 
  • Fermín Rodrigo, de Brigades Internacionals de Pau de Catalunya; 
  • Miguel Ángel Hernández, de Germanor Obrera d'Acció Catòlica (GOAC); 
  • Llum Mascaray, de la Plataforma Olesa es Mou (POEM); 
  • Una persona en representació del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB);
  • Una persona en representació de Casa nostra, casa vostra;
  • ...
 ............................. .............................. .............................. .............................. ..........................
Desmilitaritzem l’Educació   |  Les armes no eduquen, les armes maten
http://desmilitaritzem.blog.pa ngea.org   | desmilitartzem@gmail.com  | @desmilitaritzem



ESPAIS EDUCATIUS LLIURES D'EXÈRCITS I D’ARMES
MANIFEST 2018

Un any més, l’exèrcit torna a ser present al Saló de l’Ensenyament de Barcelona i, com cada any des de 2008, la Campanya Desmilitaritzem l'Educació també hi tornem per defensar una educació basada en el foment de la cultura de pau, el diàleg, la convivència i l'antimilitarisme. Som la representació i la confluència de les entitats i les organitzacions que aspiren a assolir un món on la despesa militar es destini a despesa social, on s'eduqui per generar pensament crític envers el sistema actual, un dels aspectes més sagnant del qual és la guerra, la destrucció, el patiment i la mort. És per això que avui tornem a ser aquí per manifestar el nostre rebuig a la campanya de propaganda i reclutament de l'exèrcit al Saló.

Veiem com milions de persones han de fugir de casa seva pels conflictes armats. Avui dia el desplaçament forçat assoleix un nou rècord: més de 65 milions de persones han de marxar del seu país per la inseguretat que pateixen. I els exèrcits no són pas la solució als problemes de seguretat que hi ha el món.

Les polítiques estatals ens apropen a un món cada vegada més militaritzat: despesa militar en augment; comerç d'armes a països en conflicte; reinstauració del servei militar obligatori a estats europeus; militarització de les fronteres; per primera vegada la UE ha aprovat destinar recursos públics a la R+D militar; o el Govern espanyol vol introduir com a temàtica educativa els preceptes militars, la “cultura” de defensa, un veritable oxímoron.

La venda d'armes al món ha augmentat per primera vegada des del 2010. Així, l'any 2016 la despesa militar va arribar a 1,7 bilions de dòlars. La nostra oposició a aquest tipus de despesa és cada dia més forta i, davant d'aquest ascens desbocat de la militarització mundial, té més sentit que mai.

Denunciem la impunitat amb la qual Fira de Barcelona actua, sense retre comptes malgrat comptar amb dues terceres parts de representació pública al Consell General, possibilitant un any més la participació de l'exèrcit al Saló de l'Ensenyament quan el Parlament de Catalunya (Moció 55/XI, 14 de juliol de 2016) i l'Ajuntament de Barcelona (Declaració institucional, 26 de febrer de 2016) s'han mostrat contraris al reclutament en espais educatius, de formació o de lleure.

La presència de l’exèrcit en un Saló d’Ensenyament és un pas més en la normalització del militarisme, alhora que s’impedeix el debat sobre el model de defensa i de seguretat que la societat vol. Així mateix, hem de dir ben alt i clar que el que fa l'exèrcit en aquest Saló no és pas oferir una sortida professional més, sinó reclutar. I aquest no és l'espai.

La violència només genera més violència. Per això defensem la resolució no-violenta dels conflictes i els mecanismes de prevenció,mediació i cooperació. És tasca de tothom la construcció d’una ciutadania crítica que treballi per un món en pau.

Manifestem el nostre profund rebuig a la presència de l’exèrcit al Saló de l’Ensenyament de Barcelona.

QUE L'EDUCACIÓ SIGUI LA NOSTRA MILLOR ARMA! PERQUÈ LA VIOLÈNCIA ACABA QUAN L'EDUCACIÓ COMENÇA. DAVANT LES VOSTRES ARMES, LA NOSTRA NO-VIOLÈNCIA ACTIVA! 

Desmilitaritzem l'Educació
desmilitaritzem@gmail.com        http://desmilitaritzem.blog. pangea.org/               Twitter: @desmilitaritzem