diumenge, 26 de desembre de 2021

La GOAC se adhereix a la crida que el Grup d'acompanyament a interns del CIE, de Migra Studium

 Vetlla de pregària davant del CIE de la Zona Franca - Barcelona
dissabte 22 de gener de 2022 a les 18.00 h
“Prou internaments i expulsions. Volem hospitalitat”

El CIE de la Zona Franca es va reactivar el 5 d'octubre de 2020 amb l'internament de 80 persones provinents d'Algèria. Després de més d'un any i de successives resolucions judicials durant el 2021, l'accés al CIE i l'acompanyament a les persones internes encara avui pateix obstacles i limitacions que entenem van molt més enllà de les lògiques mesures sanitàries en temps de pandèmia. Sabem que hi ha interns privats de llibertat que són originaris de països amb les fronteres tancades amb Espanya i l’expulsió dels quals és impossible. La política migratòria segueix causant patiment.    

Per això, el grup d'acompanyament a interns del CIE, de Migra Studium, organitzem una vetlla de pregària davant del CIE de la Zona Franca. Aquesta serà la 8a. convocatòria, des de la primera al 2015. Serà una jornada reivindicativa i contemplativa.

La celebrarem el dissabte 22 de gener de 2022 a les 18.00 h, sota el lema “Prou internaments i expulsions. Volem hospitalitat”, i durarà una hora aproximadament. Per respectar les mesures covid-19 cal inscripció prèvia a través d'aquest enllaç

Agrairem que ens feu arribar les vostres adhesions abans del dia 15 de gener per tal de poder tancar el cartell definitiu i fer-ne difusió. Només cal que us adheriu aquí

Per a més detalls sobre el projecte de visites al CIE:
 http://www.migrastudium.org/projectes/grup-visita-al-cie

Com sempre, estem a la vostra disposició si necessiteu qualsevol informació addicional. Comptem amb el vostre suport per visibilitzar la realitat del CIE i fer-nos-hi presents aquell dia.

Josetxo Ordóñez Echeverría
Coordinador del Projecte d'Acompanyament a Interns del CIE
618 280 994 · Fax 931 337 214 · @Animus_Defendi
Fundació Migra Studium


Servei Jesuïta a Migrants
C. Palau 3, 08002 Barcelona 
934 120 934 

       

divendres, 24 de desembre de 2021

Butlletí de la Plataforma n 19



 
Butlletí nº 19
23 de desembre de 2021


 Lleis que fan emmalaltir

Aquests dies es parla molt de malaltia mental i això és positiu. Per superar l’estigma cal parlar-ne, cal escoltar als protagonistes, les seves històries, el seu relat… La Marató de TV3 va dedicar-hi hores i hores el passat diumenge. En tota aquesta presentació s’hi va trobar a faltar una referència a aquelles estructures (lleis, polítiques etc…) que poden ser també generadores de malaltia mental perquè posen a les persones en una situació de pressió que pot acabar per trencar-les.  

Per exemple, quan es tanca algú en un Centre d’Internament i se l’aïlla del seu entorn. Quan es fa penjar del seu cap l’amenaça de l’expulsió que pot passar ara, en uns dies, o mai. Us imagineu l’ansietat que pot provocar tot això? O quan es manté algú en situació irregular durant mesos i anys havent d’acceptar unes condicions de treball precàries.

Sí, les lleis també fan emmalaltir, per això, lluitar contra elles és qüestió de justícia, i també de salut. 

Com que és el darrer butlletí abans de Nadal, desitjar-vos a totes i tots, un BON NADAL!

 

Imatge del Bisbat de Oriola-Alacant

Accions i Campanyes 


Obert el procés participatiu de la llei contra el racisme

El Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya ha obert un procés participatiu en la elaboració de la llei antirracista. Les preguntes i informació es poden llegir al portal que   faciliten amb aquest objectiu. Durant aquest curs el racisme és el  fil conductor de les sessions de la   Plataforma, resulta doncs especialment escaient aquesta iniciativa  de diàleg i compromís polític, i cal valorar-la molt positivament. Més info

 

Manifest en motiu del Dia del Migrant

El Moviment Mundial de Treballadors Cristians (MMTC), va presentar un manifest en motiu del Dia del Migrant. “Som moviments de treballadors i treballadores. Som molt conscients que la precarietat en què es troben les poblacions migrants els obliguen a treballar en condicions laborals sovint indignes. Aquesta situació també serveix per qüestionar els beneficis socials dels treballadors al país d'acollida i per dividir els treballadors entre ells. Actuar per i sobretot amb els migrants també vol dir actuar pels drets de tots els treballadors!». Més info.

 

Per a saber més...

Què celebrem en el Dia Internacional del Migrant?

Per explicar que es celebra el 18 de desembre la Fundació Migra Studium va publicar a la seva web un article on breument exposa els motius d’aquest diada. Més info 

 

Informe de l'Observatori de les discriminacions de Barcelona

En la darrera reunió de la Plataforma ens va acompanyar el Sr Albert Fagés, coordinador de l’Oficina per la No discriminació (OND) de l’Ajuntament de Barcelona. Allà se’ns va presentar l’Informe anual sobre discriminacions que elaboren i es van compartir possibilitats de col·laboració entre l’oficina i les entitats, en vistes a detectar les possibles discriminacions que es donen en l’àmbit de la ciutat de Barcelona, i on les persones migrants en són les més afectades. Podeu descarregar-vos l’informe aquí. 

 

 

Agenda
  • Dijous 20 de gener de 16:30 a 18:00.  Reunió de la Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants. Lloc:  Sant Pau del Camp, (c. Sant Pau 99)
  • Dilluns 7 de febrer a les 18:30 dins el cicle els Dilluns dels DDHH  Migracions i discurs d'odi  Lloc: Cristianisme i Justícia,  (c. Roger de Llúria, 13)
Contacteu amb nosaltres
Plataforma d'entitats cristianes amb els immigrants
Tel. 93 317 63 97
Correu electrònic platafcristimmigració@gmail.com
Si voleu rebre el Butlletí escriviu-nos a platafcristimmigració@gmail.com
o truqueu al 93 317 63 97
RESPONSABLE DE LA INFORMACIÓ DEL NEWSLETTER BUTLLETÍ DE LA PLATAFORMA Plataforma d'entitats cristianes amo els immigrants  amb domicili a Barcelona c/ Sant Pau,99 i correu electrònic platafcristimmigració@gmail.com
FINALITAT DEL NEWSLETTER BUTLLETÍ DE LA PLATAFORMA :  l’enviament d’informacions i comunicacions de la Plataforma d'entitats cristianes amb els immigrants.
DRETS: Pot exercir els drets d’accés, rectificació, supressió, oposició, limitació del tractament, portabilitat de les dades i a no ser sotmès a decisions individuals automatitzades dirigint-vos a l’adreça del responsable del tractament.
MÉS INFORMACIÓ https://www.esglesiabarcelona.cat/es/politica-de-proteccion-de-datos-de-caracter-personal/

dimarts, 30 de novembre de 2021

Prou demores. La GOAC s'adhereix al comunicat per la resolució immediata dels milers d'expedients de ciutadanxs estrangerxs a Barcelona



Demanem que es resolguin ja els milers d’expedients de ciutadans i ciutadanes estrangeres a Barcelona



 Les entitats sotasignants i adherides: 

  • Denunciem que la Subdelegació del Govern a Barcelona incompleix el deure de resoldre, en els terminis establerts per la llei, els expedients de ciutadans i ciutadanes estrangeres que viuen a Catalunya. 

  • Afirmem que aquestes demores causen greus vulneracions dels drets de les persones migrades i generen conseqüències negatives a la dinàmica laboral i econòmica del país.

  • Exigim que es resolguin de forma immediata els milers d’expedients d’estrangeria que esperen resposta.

La Llei orgànica d’Estrangeria és la norma que regula els procediments d’autoritzacions d’entrada, estada i residència de ciutadans i ciutadanes estrangeres a Espanya. Els deures legals que imposa aquesta norma orgànica han de ser escrupolosament respectats per les persones estrangeres que volen residir, treballar i romandre a Catalunya. I també aquests deures legals han de ser respectats escrupolosament per l’Administració General de l’Estat. L’article 103 de la Constitució afirma que l’Administració ha d’actuar “amb ple sotmetiment a la Llei i al Dret”. Més encara quan del compliment de la norma legal per part de l’Administració depèn l’exercici efectiu de drets fonamentals de les persones estrangeres. 

Concretament, la Llei orgànica d’Estrangeria, a la seva Disposició Addicional Primera imposa el termini màxim per a la resolució administrativa dels expedients. Aquest termini general màxim per notificar les resolucions d’autoritzacions, així com les seves pròrrogues, és de tres mesos.

Tanmateix, la Subdelegació del Govern a Barcelona incompleix el deure de la disposició legal de forma reiterada i sistemàtica. El retard de l’oficina d’estrangers de Barcelona per resoldre senzills expedients administratius és de cinc, sis i, fins i tot, set mesos. 

A més, és recurrent que la persona estrangera rebi requeriments per aportar documents que ja van ser incorporats a les sol·licituds inicials. Aquesta pràctica, juntament amb la il·legalitat en el compliment dels terminis, contamina l’obligada transparència de l’acció administrativa, vulnera greument els drets fonamentals de les persones estrangeres, i afecta també els ocupadors i les empreses on estan treballant o on s’haurien d’incorporar. Les conseqüències en les vides de les persones estrangeres d’aquests retards injustificables són sovint dramàtiques. Hi ha, a més, evidents conseqüències negatives a la dinàmica laboral i econòmica del país.

Aquesta situació s’agreuja encara més amb la manca de cites prèvies disponibles a comissaries per formalitzar i aconseguir les targetes d’identitat d’estrangers, les dificultats per registrar sol·licituds telemàticament a les plataformes habilitades per l’Administració o la impossibilitat d’accedir a la via presencial. 

L’Administració ha de complir la llei. Exigim resolucions d’expedients dins del termini legal. Ja n’hi ha prou d’abusos de poder i de buidar de contingut els drets fonamentals. 

Urgeix donar sortida als milers d’expedients immobilitzats injustificadament durant mesos i mesos a la Subdelegació del Govern a Barcelona. No és un capritx, sinó una qüestió vital per als milers de ciutadans i ciutadanes estrangeres que conviuen a Catalunya. 



Mohamed, nacional de Gàmbia:


“Vaig presentar l’expedient fa més de sis mesos amb tot el que calia. Fa uns dies em van enviar un requeriment per tornar a presentar la documentació altra vegada. Qui em va oferir el contracte de feina em diu que ja no pot esperar més. Porto més de 4 anys aquí i ara perquè una oficina no resol a temps no em podré regularitzar? Fins quan hauré de treballar a l’economia submergida? Vull ser un ciutadà de ple dret. Ja no puc més.” 



Hajar, nacional del Marroc: 


“Fa quatre mesos que vaig demanar una residència per raons humanitàries, ja que pateixo una malaltia greu i necessito continuar el tractament mèdic a Barcelona. Des d’aleshores estic esperant alguna notificació o alguna resposta que reconegui els meus drets. Fins ara, és com si el meu cas no existís”. 



Akwasi, nacional de Ghana:


“Vaig fer un curs d'auxiliar de cuina i l'empresa on vaig fer les pràctiques em volien fer un contracte d'un any. Quan van saber que trigaria més de 4 mesos per començar a treballar van decidir contractar a una altra persona. Les pràctiques eran la meva oportunitat de que algú veiés com treballava.” 


* Els noms han estat canviats per mantenir la confidencialitat.



Si ets una entitat i vols adherir-te ho pots fer aquí




Entitats adherides: Adhesions - Comunicat demores a Estrangeria (2021-11-12) 



Contactes de premsa:


Josetxo Ordóñez - advocat (664 23 05 69 - josetxoordonez@migrastudium.org) 

Marta Romay - comunicació (699 50 53 65 - comunicacio@migrastudium.org)

 

divendres, 26 de novembre de 2021

Comunicat de solidaritat de la GOAC de Barcelona-Sant Feliu amb les treballadores de Cadis i extensiva a altres mobilitzacions

 Després de nou dies de vaga, les centrals sindicals i la patronal han signat un nou conveni per regular les condicions laborals del sector del metall a Cadis.

Més enllà de la bona notícia d'un acord, ratificat per les assemblees de treballadores i treballadors, tots els membres de la Germanor Obrera d'Acció Catòlica de Barcelona - Sant Feliu (GOAC) volem expressar el nostre reconeixement i la nostra solidaritat amb la lluita que han mantingut els i les treballadores.

Alhora, volem denunciar la violència policial contra les protestes dels col·lectius de treballadores i treballadors i la permanent criminalització que s'expandeix per les xarxes socials i alguns mitjans de comunicació en contra de la necessària mobilització que hem d’organitzar per defensar avui drets laborals conquerits, i sobretot per intentar millorar aquestes condicions en el futur.

El sector del metall a Cadis pateix com a tants altres sectors econòmics i industrials una gran precarietat, basada en la temporalitat i els baixos salaris, tot fent que la vida digna de moltes persones treballadores sigui avui una utopia. 

Així doncs, la GOAC de Barcelona-Sant Feliu fa una crida a tota l'Església i en particular a la Pastoral Obrera a reivindicar unes condicions laborals dignes, que facin tancar la bretxa de desigualtats que patim i poder construir una societat decent a fi de viure com veritables germanes i germans.

I ens comprometem en els nostres àmbits laborals, de vida i de compromís obrer-cristià a continuar en i amb molts col·lectius de treballadores i treballadors que avui reivindiquem i lluitem (Cotronic, Sidenor, Nissan, Marea Pensionista i tants d'altres) per unes condicions laborals i d’existència dignes. 


Germanor Obrera d’Acció Catòlica de Barcelona-Sant Feliu 

26 de novembre de 2021

dimarts, 9 de novembre de 2021

La GOAC se solidaritza amb la lluita per la «Fixesa ja! I no de qualsevol manera»

 Quin és el problema que té la gent interina i la gent laboral no fixa? Què vol dir la reivindicació de Fixesa ja!?


Interrogants d’un interí del món de l’educació:


Quant de temps? A quin municipi? Quines matèries? Com funciona el centre? Quin és el meu alumnat? Quines necessitats té? I l’equip humà? On em tocarà la propera vegada? Em podran reclamar?


La inseguretat, la manca d’estabilitat, la mobilitat, la provisionalitat, la re-contractació, la dependència… La cara de la realitat laboral precària és també present al conjunt del sector públic. Es tracta d’una mancança generalitzada a l’administració pública. Des del 1999 la Unió Europea està exigint als estats posar fre a l’abús de la temporalitat, diverses resolucions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que exigeixen mesures per l’estabilització a les administracions afectades (Ajuntaments, Generalitat i Estat). I una vegada més el rostre de la temporalitat és la dona, que significa aproximadament el 70% d’aquest col·lectiu. En el cas de l’educació uns 18.000 docents estan en situació d’abús de temporalitat per frau de llei, el que representa un 40% de les plantilles.

Durant aquests 22 anys, quasi 1 milió d’interines han anat encadenant contractes sense que ningú els hagi donat l’oportunitat de regularitzar la seva situació, amb la incertesa laboral i personal que això en genera. Les persones interines i laborals no fixes, moltes vegades essencials, porten anys treballant i fent la seva funció de forma rigorosa tot superant els propis controls de l’administració.

És a dir, allò que s’exigeix a l’empresa privada no es compleix en la pública.


Com ha estat el procés de lluita fins arribar a la vaga activa del 28O? És a dir com s’ha organitzat la gent? Com ha estat que se n’ha aplegada tanta i tan indignada a fer vaga i a manifestar-se?


Hi ha hagut un treball de “picar pedra” amb antelació i paciència, per part dels sindicats alternatius i per part de les plataformes. També, amb creativitat. La difusió del problema i de la injustícia que l’acompanya ha estat constant, a través de diferents mitjans i, pel que fa al contingut, de les dues maneres: 1. amb informació rigorosa i generalitzada i 2. amb un munt de testimonis concrets amarats d’indignació i d’humanització. Cal destacar que no tot s’ha deixat en mans de les xarxes socials. S’han visitat els centres de treball per informar, escoltar i compartir de forma presencial.

A més, posteriorment al 28O, ja estan havent-hi trobades dels sindicats convocants del 28O i de les plataformes. Consideren cabdal recollir les valoracions d'aquella vaga activa i les propostes de continuïtat. Animen a participar en les assemblees telemàtiques i a través de tot tipus de possibilitats.

Tot plegat està sent molt ben rebut per bona part de les bases dels sindicats no convocants d’aquesta mobilització.

 

Fragment del testimoni d’una altra interina:

De totxs és sabut que aquest mes de novembre és decisiu, ja que el que diuen "Icetazo" rebrà al "Congreso" les esmenes, per després anar el document resultant a les comunitats autònomes… Segons la pressió que es faci, les coses aniran millor o pitjor per a nosaltres, les persones en la situació més precària després del personal de manteniment i sobretot neteja.


Què pensa manifestar la GOAC (Germanor Obrera d’Acció Catòlica), que és part de la Pastoral Obrera i conviu amb les persones i les organitzacions del món obrer, davant d’aquesta problemàtica?

1. El sincer reconeixement i agraïment a l’organització i la lluita, a destacar el caràcter de la vaga: una vaga ben activa des de primera hora del matí amb protestes en els punts més importants on es dona la manca de fixesa i hi ha perill de patir acomiadament.

2. La solidaritat amb aquesta lluita i la seva continuïtat.

3. El compromís per col·laborar a fer que, també d’aquí en endavant, el màxim de persones (afectades i en solidaritat) s’hi sumin, així com el màxim de sindicats i col·lectius de defensa del món obrer.





dimecres, 3 de novembre de 2021

Guillem Rovirosa i Albet, promotor i primer militant de l’HOAC

Amb aquesta darrera càpsula queda conclosa la sèrie dels 15 vídeos de commemoració dels 75 anys de l'HOAC. Apareix a la llum el dia exacte de l’aniversari, el 3 de novembre de 2021. I no podia ser d’una altra manera: està dedicada al promotor i primer militant de l’HOAC, Guillem Rovirosa i Albet.

Comptem amb la inestimable aportació de la religiosa Maria Teresa Sivill Vergés. Ella va conèixer en Rovirosa, Mn. Dalmau, Mn. Tomás Malagón Almudévar, Mn. Canamasas, així com en Xavier Garcia i Soler (principal biògraf d’en Guillem). També comptem amb el nostre responsable diocesà en la Comissió de la Causa de canonització d’en Rovirosa, Ramiro Vega Pérez.

Rebem la felicitació final per l’Aniversari de l’HOAC del P. Josep Miquel Bausset i Verdú, monjo de Montserrat, estudiós i admirador de l’esperit d’en Guillem Rovirosa i Albet.

Diferents goacistes sempre ens han acostat al testimoni i al llegat d’aquest gran laic obrer i, per a nosaltres, sant. Emili Ferrando Puig, Miguel Ángel Hernández Silva, Fina Aguilar Peris, Berchmans Garrido Pérez, entre d’altres, ens han recordat cites d’en Guillem Rovirosa i Albet... i nosaltres les compartim aquí en un ambient festiu... perquè estem de celebració!



dimarts, 19 d’octubre de 2021

Goacistes de diferents diòcesis han acudit a Madrid a la convocatòria de la Coordinadora Estatal per a la Defensa el Sistema Públic de Pensions (COESPE)

 Sector de defensa d’allò públic 

de la GOAC de les diòcesis de Barcelona i Sant Feliu


Aquest cap de setmana i de diferents punts de l'Estat, les plataformes de pensionistes han tornat en unió al carrer. Amb la mascareta, s'han ajuntat a Madrid en defensa del sistema públic de pensions i d'un conjunt de reivindicacions. Goacistes del mateix Madrid i d'altres geografies han aportat el seu gra de sorra, el seu ser llevat dins la pasta.



El que a continuació es relata prové, d'una banda, de la vivència directa i quotidiana a favor del manteniment del sistema públic de pensions i, de l'altra, de l'entrevista radiofònica a l'economista i activista de la COESPE Ramon Franquesa i Artés en el programa de la Pastoral Obrera de Catalunya «Llevat dins la pasta».


COESPE sempre ha desemmascarat allò de «el sistema públic de pensions està malalt i no és sostenible», però el veuen en perill per la reforma que prepara el Govern, l'anomenat Pla Escrivà. Afirmen que suposa una privatització encoberta i una retallada de drets. La data escollida per a la convocatòria, a més de ser la mateixa de la del 2019, respon al període de tramitació dels pressupostos i anterior a que s'esgoti el temps de la data límit del 31 de desembre per presentar la segona ronda de la reforma de les pensions.


COESPE reclama:

--- unes pensions justes, suficients i duradores; ara per ara, de 1.084 euros, tal com estableix la Carta Social Europea. Això unit a uns serveis públics de qualitat.


--- una auditoria dels comptes de la Seguretat Social perquè s'han desviat diners de la guardiola de les pensions per a altres despeses.


«Exigim una auditoria dels comptes de la Seguretat Social perquè se n'han perdut, de les cotitzacions de la classe treballadora, més de 500 mil milions d'euros.» Conchita Rivera


--- la igualació de la pensió mínima al salari mínim interprofessional, que s'acabi amb la bretxa de gènere i es millorin les pensions de viduïtat.


«Mentre hi hagi una pensió contributiva de 682 euros i una no contributiva de 402, seguirem als carrers i a les places.» (Ciríaco García Gil)


--- la no penalització als qui volen jubilar-se si tenen més de 40 anys cotitzats. Sobre la taula també posen el blindatge de les pensions a l'IPC real de manera permanent.


«Acabo de demanar la jubilació anticipada i em diuen que --després 50 anys cotitzant!-- [em diuen] que em treuen el 7%. » (Afectat)



Cal recordar que COESPE va néixer com a moviment que va qüestionar que es congelessin les pensions amb les primeres reformes. Era una cosa que contradeia la pròpia Constitució Espanyola, que estableix que les pensions han de ser dignes i han de revaloritzar-se. La reforma que trenca aquesta revaloració és per tant contrària a drets adquirits a nivell constitucional, però és que, a més, tenien nivell contractual.

Pel que fa a l'edat de jubilació, COESPE clama per la recuperació dels 65 anys. I denuncia que, amb la pròrroga en el temps de treball, en realitat no es persegueix tant fer treballar el camioner o la persona que està en la construcció fins que tingui 67 anys, el que es persegueix és que la distància entre el moment en què aquesta persona perd la feina (perquè ja ningú la vol com a manobre o com a transportista) i el moment en què pot accedir a la jubilació sigui tan llarg que al final la seva pensió resulti una misèria.

La Coordinadora insisteix en una altra reclamació imprescindible: acabar amb el greuge de la bretxa de gènere. Són moltes les dones que es troben amb períodes molt curts de cotització o reduïts, i la seva jubilació és molt minsa, especialment a partir que esdevenen vídues. Hi ha un col·lectiu social de dones grans que estan per sota del límit de la pobresa, perquè tenim un sistema que no protegeix l'existència d'una pensió mínima, una pensió equivalent al salari mínim.

COESPE entén que el salari mínim s’ha d’apujar fins al que marca la Carta Social Europea, perquè unes bones condicions de treball permeten un bon sistema de pensions i hem d'evitar que es confronti la gent gran amb la gent jove. El jovent té dret a un treball digne, a un treball ple, no precari, no de becari, no de fals autònom, sinó una feina que generi cotització a la seguretat social i drets futurs. I la gent gran –que ha treballat tota la seva vida!– té dret a una vellesa digna fora de la pobresa.

Es diu que no hi ha diners per a les pensions. El que volen és baixar l'únic impost que segueixen havent de pagar les empreses. Arribem a la paradoxa que les empreses més productives, aquelles que cotitzen a l'Ibex, no aporten pràcticament res al patrimoni públic. Hem tingut una reforma fiscal regressiva. De tots aquests impostos n'hi ha un que no han aconseguit evadir, és l'impost sobre el treball, que són les cotitzacions socials. Si tu vols contractar un treballador, has de pagar la seguretat social. El que pretenen és tot baixant les pensions, baixar les cotitzacions socials i augmentar la taxa de benefici, reduint el salari indirecte, un salari que no és el que rebem cada mes sinó aquell que rebem a l’etapa final de la nostra vida.


COESPE sosté que tenim un dels sistemes més estables de tot Europa, i per això planteja que s'auditin els comptes de la seguretat social, de manera que es digui tot el que la seguretat social ha ingressat des que es va fundar el 1963 fins a l'actualitat, i es digui tots els diners que ha gastat la seguretat social per a pagar les pensions. Finalment, que es transparenti el diferencial. Els càlculs que COESPE ha fet és que es tracta d'un superàvit d'entre cinc-cents mil milions i un bilió d'euros, és a dir, quan la seguretat social falla és perquè s'agafen diners de les pensions per pagar altres coses.

Hi ha dos interessos del poder financer i del poder econòmic. Un, reduir les pensions per pagar menys impostos. I un altre, convertir això en un negoci. Les pensions no és un negoci, no és un producte financer, és un dret social, però per als banquers és una enorme massa d'estalvi que disputen a l'Estat, volen ells custodiar-la. Tenen un problema: és sabut que en aquells països on s'ha produït aquesta transferència amb l'argument que l'Estat no sap gestionar i que els bancs saben fer-ho molt bé, el que ha passat és que aquests estalvis s'han perdut.

Se'ns proposa ara amb el Pacte de Toledo que, com això és molt escandalós fer-ho de cop, creen un sistema pel qual, sector a sector, territori a territori, es negociï que una part del que fins ara anava a la seguretat social, vagi a fons privats. A més, intenten implicar-hi els sindicats signants, oferint-los una petita comissió.

Si hem privatitzat l'electricitat, els aeroports. Què ens hi queda? Les pensions. Per tant s'està utilitzant les pensions com a garant per poder obtenir aquests crèdits que van a beneficiar les grans empreses. I això és al que COESPE s'oposa i ho raona:

Les pensions no són un actiu financer. Són un dret. Que per pagar aquest deute s'utilitzin els recursos de la seguretat social és una cosa totalment inacceptable. Això és el que estem denunciant, i això és el que de moment hem aconseguit que no es dugui a terme, però això té un moment en el temps, el 31 de desembre de 2021. Per obtenir aquests crèdits a les empreses, Espanya ha d’haver aprovat la privatització d'aquests recursos.

Es rescata les financeres i grans empreses, se'ls dóna ajuda pública en lloc de rescatar les persones. Per tant, per influir, la gent s'ha de moure. D'aquí el lema "Governi qui governi, les pensions públiques –i tot el que és i hauria de ser públic– es defensen". 

Si volem defensar un dret, sigui la sanitat, l'educació, ens hem de mobilitzar i hem de pressionar els governs. De manera invisible hi ha qui pressiona els governs en els passadissos, finançant campanyes, promovent-los en els mitjans de comunicació o aixafant-los en els mitjans de comunicació i pressionant-hi. Aquí resulta que a la fi, qui governa no és qui nosaltres hem triat en les eleccions, governen aquells que pressionen els que hem triat. Cal exercir els nostres drets però, alhora, cal sortir i recordar-los el compromís que tenen amb la ciutadania.



La Carta encíclica Caritas in veritate ens parla d'un treball que sigui expressió de la dignitat essencial de tothom; un treball lliurement elegit que associa efectivament els treballadors, homes i dones, al desenvolupament de la seva comunitat; un treball que, d'aquesta manera bàsica, els treballadors siguin respectats evitant tota discriminació; un treball que permeti satisfer les necessitats de les famílies i escolaritzar els fills sense que es vegin obligats a treballar; un treball que consenti els treballadors organitzar-se lliurement i fer sentir la seva veu; un treball que deixi espai per a retrobar-se adequadament amb les pròpies arrels en l'àmbit personal, familiar i espiritual; un treball que asseguri una condició digna als treballadors que arriben a la jubilació.