dimarts, 30 de novembre de 2021

Prou demores. La GOAC s'adhereix al comunicat per la resolució immediata dels milers d'expedients de ciutadanxs estrangerxs a Barcelona



Demanem que es resolguin ja els milers d’expedients de ciutadans i ciutadanes estrangeres a Barcelona



 Les entitats sotasignants i adherides: 

  • Denunciem que la Subdelegació del Govern a Barcelona incompleix el deure de resoldre, en els terminis establerts per la llei, els expedients de ciutadans i ciutadanes estrangeres que viuen a Catalunya. 

  • Afirmem que aquestes demores causen greus vulneracions dels drets de les persones migrades i generen conseqüències negatives a la dinàmica laboral i econòmica del país.

  • Exigim que es resolguin de forma immediata els milers d’expedients d’estrangeria que esperen resposta.

La Llei orgànica d’Estrangeria és la norma que regula els procediments d’autoritzacions d’entrada, estada i residència de ciutadans i ciutadanes estrangeres a Espanya. Els deures legals que imposa aquesta norma orgànica han de ser escrupolosament respectats per les persones estrangeres que volen residir, treballar i romandre a Catalunya. I també aquests deures legals han de ser respectats escrupolosament per l’Administració General de l’Estat. L’article 103 de la Constitució afirma que l’Administració ha d’actuar “amb ple sotmetiment a la Llei i al Dret”. Més encara quan del compliment de la norma legal per part de l’Administració depèn l’exercici efectiu de drets fonamentals de les persones estrangeres. 

Concretament, la Llei orgànica d’Estrangeria, a la seva Disposició Addicional Primera imposa el termini màxim per a la resolució administrativa dels expedients. Aquest termini general màxim per notificar les resolucions d’autoritzacions, així com les seves pròrrogues, és de tres mesos.

Tanmateix, la Subdelegació del Govern a Barcelona incompleix el deure de la disposició legal de forma reiterada i sistemàtica. El retard de l’oficina d’estrangers de Barcelona per resoldre senzills expedients administratius és de cinc, sis i, fins i tot, set mesos. 

A més, és recurrent que la persona estrangera rebi requeriments per aportar documents que ja van ser incorporats a les sol·licituds inicials. Aquesta pràctica, juntament amb la il·legalitat en el compliment dels terminis, contamina l’obligada transparència de l’acció administrativa, vulnera greument els drets fonamentals de les persones estrangeres, i afecta també els ocupadors i les empreses on estan treballant o on s’haurien d’incorporar. Les conseqüències en les vides de les persones estrangeres d’aquests retards injustificables són sovint dramàtiques. Hi ha, a més, evidents conseqüències negatives a la dinàmica laboral i econòmica del país.

Aquesta situació s’agreuja encara més amb la manca de cites prèvies disponibles a comissaries per formalitzar i aconseguir les targetes d’identitat d’estrangers, les dificultats per registrar sol·licituds telemàticament a les plataformes habilitades per l’Administració o la impossibilitat d’accedir a la via presencial. 

L’Administració ha de complir la llei. Exigim resolucions d’expedients dins del termini legal. Ja n’hi ha prou d’abusos de poder i de buidar de contingut els drets fonamentals. 

Urgeix donar sortida als milers d’expedients immobilitzats injustificadament durant mesos i mesos a la Subdelegació del Govern a Barcelona. No és un capritx, sinó una qüestió vital per als milers de ciutadans i ciutadanes estrangeres que conviuen a Catalunya. 



Mohamed, nacional de Gàmbia:


“Vaig presentar l’expedient fa més de sis mesos amb tot el que calia. Fa uns dies em van enviar un requeriment per tornar a presentar la documentació altra vegada. Qui em va oferir el contracte de feina em diu que ja no pot esperar més. Porto més de 4 anys aquí i ara perquè una oficina no resol a temps no em podré regularitzar? Fins quan hauré de treballar a l’economia submergida? Vull ser un ciutadà de ple dret. Ja no puc més.” 



Hajar, nacional del Marroc: 


“Fa quatre mesos que vaig demanar una residència per raons humanitàries, ja que pateixo una malaltia greu i necessito continuar el tractament mèdic a Barcelona. Des d’aleshores estic esperant alguna notificació o alguna resposta que reconegui els meus drets. Fins ara, és com si el meu cas no existís”. 



Akwasi, nacional de Ghana:


“Vaig fer un curs d'auxiliar de cuina i l'empresa on vaig fer les pràctiques em volien fer un contracte d'un any. Quan van saber que trigaria més de 4 mesos per començar a treballar van decidir contractar a una altra persona. Les pràctiques eran la meva oportunitat de que algú veiés com treballava.” 


* Els noms han estat canviats per mantenir la confidencialitat.



Si ets una entitat i vols adherir-te ho pots fer aquí




Entitats adherides: Adhesions - Comunicat demores a Estrangeria (2021-11-12) 



Contactes de premsa:


Josetxo Ordóñez - advocat (664 23 05 69 - josetxoordonez@migrastudium.org) 

Marta Romay - comunicació (699 50 53 65 - comunicacio@migrastudium.org)

 

divendres, 26 de novembre de 2021

Comunicat de solidaritat de la GOAC de Barcelona-Sant Feliu amb les treballadores de Cadis i extensiva a altres mobilitzacions

 Després de nou dies de vaga, les centrals sindicals i la patronal han signat un nou conveni per regular les condicions laborals del sector del metall a Cadis.

Més enllà de la bona notícia d'un acord, ratificat per les assemblees de treballadores i treballadors, tots els membres de la Germanor Obrera d'Acció Catòlica de Barcelona - Sant Feliu (GOAC) volem expressar el nostre reconeixement i la nostra solidaritat amb la lluita que han mantingut els i les treballadores.

Alhora, volem denunciar la violència policial contra les protestes dels col·lectius de treballadores i treballadors i la permanent criminalització que s'expandeix per les xarxes socials i alguns mitjans de comunicació en contra de la necessària mobilització que hem d’organitzar per defensar avui drets laborals conquerits, i sobretot per intentar millorar aquestes condicions en el futur.

El sector del metall a Cadis pateix com a tants altres sectors econòmics i industrials una gran precarietat, basada en la temporalitat i els baixos salaris, tot fent que la vida digna de moltes persones treballadores sigui avui una utopia. 

Així doncs, la GOAC de Barcelona-Sant Feliu fa una crida a tota l'Església i en particular a la Pastoral Obrera a reivindicar unes condicions laborals dignes, que facin tancar la bretxa de desigualtats que patim i poder construir una societat decent a fi de viure com veritables germanes i germans.

I ens comprometem en els nostres àmbits laborals, de vida i de compromís obrer-cristià a continuar en i amb molts col·lectius de treballadores i treballadors que avui reivindiquem i lluitem (Cotronic, Sidenor, Nissan, Marea Pensionista i tants d'altres) per unes condicions laborals i d’existència dignes. 


Germanor Obrera d’Acció Catòlica de Barcelona-Sant Feliu 

26 de novembre de 2021

dimarts, 9 de novembre de 2021

La GOAC se solidaritza amb la lluita per la «Fixesa ja! I no de qualsevol manera»

 Quin és el problema que té la gent interina i la gent laboral no fixa? Què vol dir la reivindicació de Fixesa ja!?


Interrogants d’un interí del món de l’educació:


Quant de temps? A quin municipi? Quines matèries? Com funciona el centre? Quin és el meu alumnat? Quines necessitats té? I l’equip humà? On em tocarà la propera vegada? Em podran reclamar?


La inseguretat, la manca d’estabilitat, la mobilitat, la provisionalitat, la re-contractació, la dependència… La cara de la realitat laboral precària és també present al conjunt del sector públic. Es tracta d’una mancança generalitzada a l’administració pública. Des del 1999 la Unió Europea està exigint als estats posar fre a l’abús de la temporalitat, diverses resolucions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que exigeixen mesures per l’estabilització a les administracions afectades (Ajuntaments, Generalitat i Estat). I una vegada més el rostre de la temporalitat és la dona, que significa aproximadament el 70% d’aquest col·lectiu. En el cas de l’educació uns 18.000 docents estan en situació d’abús de temporalitat per frau de llei, el que representa un 40% de les plantilles.

Durant aquests 22 anys, quasi 1 milió d’interines han anat encadenant contractes sense que ningú els hagi donat l’oportunitat de regularitzar la seva situació, amb la incertesa laboral i personal que això en genera. Les persones interines i laborals no fixes, moltes vegades essencials, porten anys treballant i fent la seva funció de forma rigorosa tot superant els propis controls de l’administració.

És a dir, allò que s’exigeix a l’empresa privada no es compleix en la pública.


Com ha estat el procés de lluita fins arribar a la vaga activa del 28O? És a dir com s’ha organitzat la gent? Com ha estat que se n’ha aplegada tanta i tan indignada a fer vaga i a manifestar-se?


Hi ha hagut un treball de “picar pedra” amb antelació i paciència, per part dels sindicats alternatius i per part de les plataformes. També, amb creativitat. La difusió del problema i de la injustícia que l’acompanya ha estat constant, a través de diferents mitjans i, pel que fa al contingut, de les dues maneres: 1. amb informació rigorosa i generalitzada i 2. amb un munt de testimonis concrets amarats d’indignació i d’humanització. Cal destacar que no tot s’ha deixat en mans de les xarxes socials. S’han visitat els centres de treball per informar, escoltar i compartir de forma presencial.

A més, posteriorment al 28O, ja estan havent-hi trobades dels sindicats convocants del 28O i de les plataformes. Consideren cabdal recollir les valoracions d'aquella vaga activa i les propostes de continuïtat. Animen a participar en les assemblees telemàtiques i a través de tot tipus de possibilitats.

Tot plegat està sent molt ben rebut per bona part de les bases dels sindicats no convocants d’aquesta mobilització.

 

Fragment del testimoni d’una altra interina:

De totxs és sabut que aquest mes de novembre és decisiu, ja que el que diuen "Icetazo" rebrà al "Congreso" les esmenes, per després anar el document resultant a les comunitats autònomes… Segons la pressió que es faci, les coses aniran millor o pitjor per a nosaltres, les persones en la situació més precària després del personal de manteniment i sobretot neteja.


Què pensa manifestar la GOAC (Germanor Obrera d’Acció Catòlica), que és part de la Pastoral Obrera i conviu amb les persones i les organitzacions del món obrer, davant d’aquesta problemàtica?

1. El sincer reconeixement i agraïment a l’organització i la lluita, a destacar el caràcter de la vaga: una vaga ben activa des de primera hora del matí amb protestes en els punts més importants on es dona la manca de fixesa i hi ha perill de patir acomiadament.

2. La solidaritat amb aquesta lluita i la seva continuïtat.

3. El compromís per col·laborar a fer que, també d’aquí en endavant, el màxim de persones (afectades i en solidaritat) s’hi sumin, així com el màxim de sindicats i col·lectius de defensa del món obrer.





dimecres, 3 de novembre de 2021

Guillem Rovirosa i Albet, promotor i primer militant de l’HOAC

Amb aquesta darrera càpsula queda conclosa la sèrie dels 15 vídeos de commemoració dels 75 anys de l'HOAC. Apareix a la llum el dia exacte de l’aniversari, el 3 de novembre de 2021. I no podia ser d’una altra manera: està dedicada al promotor i primer militant de l’HOAC, Guillem Rovirosa i Albet.

Comptem amb la inestimable aportació de la religiosa Maria Teresa Sivill Vergés. Ella va conèixer en Rovirosa, Mn. Dalmau, Mn. Tomás Malagón Almudévar, Mn. Canamasas, així com en Xavier Garcia i Soler (principal biògraf d’en Guillem). També comptem amb el nostre responsable diocesà en la Comissió de la Causa de canonització d’en Rovirosa, Ramiro Vega Pérez.

Rebem la felicitació final per l’Aniversari de l’HOAC del P. Josep Miquel Bausset i Verdú, monjo de Montserrat, estudiós i admirador de l’esperit d’en Guillem Rovirosa i Albet.

Diferents goacistes sempre ens han acostat al testimoni i al llegat d’aquest gran laic obrer i, per a nosaltres, sant. Emili Ferrando Puig, Miguel Ángel Hernández Silva, Fina Aguilar Peris, Berchmans Garrido Pérez, entre d’altres, ens han recordat cites d’en Guillem Rovirosa i Albet... i nosaltres les compartim aquí en un ambient festiu... perquè estem de celebració!



dimarts, 19 d’octubre de 2021

Goacistes de diferents diòcesis han acudit a Madrid a la convocatòria de la Coordinadora Estatal per a la Defensa el Sistema Públic de Pensions (COESPE)

 Sector de defensa d’allò públic 

de la GOAC de les diòcesis de Barcelona i Sant Feliu


Aquest cap de setmana i de diferents punts de l'Estat, les plataformes de pensionistes han tornat en unió al carrer. Amb la mascareta, s'han ajuntat a Madrid en defensa del sistema públic de pensions i d'un conjunt de reivindicacions. Goacistes del mateix Madrid i d'altres geografies han aportat el seu gra de sorra, el seu ser llevat dins la pasta.



El que a continuació es relata prové, d'una banda, de la vivència directa i quotidiana a favor del manteniment del sistema públic de pensions i, de l'altra, de l'entrevista radiofònica a l'economista i activista de la COESPE Ramon Franquesa i Artés en el programa de la Pastoral Obrera de Catalunya «Llevat dins la pasta».


COESPE sempre ha desemmascarat allò de «el sistema públic de pensions està malalt i no és sostenible», però el veuen en perill per la reforma que prepara el Govern, l'anomenat Pla Escrivà. Afirmen que suposa una privatització encoberta i una retallada de drets. La data escollida per a la convocatòria, a més de ser la mateixa de la del 2019, respon al període de tramitació dels pressupostos i anterior a que s'esgoti el temps de la data límit del 31 de desembre per presentar la segona ronda de la reforma de les pensions.


COESPE reclama:

--- unes pensions justes, suficients i duradores; ara per ara, de 1.084 euros, tal com estableix la Carta Social Europea. Això unit a uns serveis públics de qualitat.


--- una auditoria dels comptes de la Seguretat Social perquè s'han desviat diners de la guardiola de les pensions per a altres despeses.


«Exigim una auditoria dels comptes de la Seguretat Social perquè se n'han perdut, de les cotitzacions de la classe treballadora, més de 500 mil milions d'euros.» Conchita Rivera


--- la igualació de la pensió mínima al salari mínim interprofessional, que s'acabi amb la bretxa de gènere i es millorin les pensions de viduïtat.


«Mentre hi hagi una pensió contributiva de 682 euros i una no contributiva de 402, seguirem als carrers i a les places.» (Ciríaco García Gil)


--- la no penalització als qui volen jubilar-se si tenen més de 40 anys cotitzats. Sobre la taula també posen el blindatge de les pensions a l'IPC real de manera permanent.


«Acabo de demanar la jubilació anticipada i em diuen que --després 50 anys cotitzant!-- [em diuen] que em treuen el 7%. » (Afectat)



Cal recordar que COESPE va néixer com a moviment que va qüestionar que es congelessin les pensions amb les primeres reformes. Era una cosa que contradeia la pròpia Constitució Espanyola, que estableix que les pensions han de ser dignes i han de revaloritzar-se. La reforma que trenca aquesta revaloració és per tant contrària a drets adquirits a nivell constitucional, però és que, a més, tenien nivell contractual.

Pel que fa a l'edat de jubilació, COESPE clama per la recuperació dels 65 anys. I denuncia que, amb la pròrroga en el temps de treball, en realitat no es persegueix tant fer treballar el camioner o la persona que està en la construcció fins que tingui 67 anys, el que es persegueix és que la distància entre el moment en què aquesta persona perd la feina (perquè ja ningú la vol com a manobre o com a transportista) i el moment en què pot accedir a la jubilació sigui tan llarg que al final la seva pensió resulti una misèria.

La Coordinadora insisteix en una altra reclamació imprescindible: acabar amb el greuge de la bretxa de gènere. Són moltes les dones que es troben amb períodes molt curts de cotització o reduïts, i la seva jubilació és molt minsa, especialment a partir que esdevenen vídues. Hi ha un col·lectiu social de dones grans que estan per sota del límit de la pobresa, perquè tenim un sistema que no protegeix l'existència d'una pensió mínima, una pensió equivalent al salari mínim.

COESPE entén que el salari mínim s’ha d’apujar fins al que marca la Carta Social Europea, perquè unes bones condicions de treball permeten un bon sistema de pensions i hem d'evitar que es confronti la gent gran amb la gent jove. El jovent té dret a un treball digne, a un treball ple, no precari, no de becari, no de fals autònom, sinó una feina que generi cotització a la seguretat social i drets futurs. I la gent gran –que ha treballat tota la seva vida!– té dret a una vellesa digna fora de la pobresa.

Es diu que no hi ha diners per a les pensions. El que volen és baixar l'únic impost que segueixen havent de pagar les empreses. Arribem a la paradoxa que les empreses més productives, aquelles que cotitzen a l'Ibex, no aporten pràcticament res al patrimoni públic. Hem tingut una reforma fiscal regressiva. De tots aquests impostos n'hi ha un que no han aconseguit evadir, és l'impost sobre el treball, que són les cotitzacions socials. Si tu vols contractar un treballador, has de pagar la seguretat social. El que pretenen és tot baixant les pensions, baixar les cotitzacions socials i augmentar la taxa de benefici, reduint el salari indirecte, un salari que no és el que rebem cada mes sinó aquell que rebem a l’etapa final de la nostra vida.


COESPE sosté que tenim un dels sistemes més estables de tot Europa, i per això planteja que s'auditin els comptes de la seguretat social, de manera que es digui tot el que la seguretat social ha ingressat des que es va fundar el 1963 fins a l'actualitat, i es digui tots els diners que ha gastat la seguretat social per a pagar les pensions. Finalment, que es transparenti el diferencial. Els càlculs que COESPE ha fet és que es tracta d'un superàvit d'entre cinc-cents mil milions i un bilió d'euros, és a dir, quan la seguretat social falla és perquè s'agafen diners de les pensions per pagar altres coses.

Hi ha dos interessos del poder financer i del poder econòmic. Un, reduir les pensions per pagar menys impostos. I un altre, convertir això en un negoci. Les pensions no és un negoci, no és un producte financer, és un dret social, però per als banquers és una enorme massa d'estalvi que disputen a l'Estat, volen ells custodiar-la. Tenen un problema: és sabut que en aquells països on s'ha produït aquesta transferència amb l'argument que l'Estat no sap gestionar i que els bancs saben fer-ho molt bé, el que ha passat és que aquests estalvis s'han perdut.

Se'ns proposa ara amb el Pacte de Toledo que, com això és molt escandalós fer-ho de cop, creen un sistema pel qual, sector a sector, territori a territori, es negociï que una part del que fins ara anava a la seguretat social, vagi a fons privats. A més, intenten implicar-hi els sindicats signants, oferint-los una petita comissió.

Si hem privatitzat l'electricitat, els aeroports. Què ens hi queda? Les pensions. Per tant s'està utilitzant les pensions com a garant per poder obtenir aquests crèdits que van a beneficiar les grans empreses. I això és al que COESPE s'oposa i ho raona:

Les pensions no són un actiu financer. Són un dret. Que per pagar aquest deute s'utilitzin els recursos de la seguretat social és una cosa totalment inacceptable. Això és el que estem denunciant, i això és el que de moment hem aconseguit que no es dugui a terme, però això té un moment en el temps, el 31 de desembre de 2021. Per obtenir aquests crèdits a les empreses, Espanya ha d’haver aprovat la privatització d'aquests recursos.

Es rescata les financeres i grans empreses, se'ls dóna ajuda pública en lloc de rescatar les persones. Per tant, per influir, la gent s'ha de moure. D'aquí el lema "Governi qui governi, les pensions públiques –i tot el que és i hauria de ser públic– es defensen". 

Si volem defensar un dret, sigui la sanitat, l'educació, ens hem de mobilitzar i hem de pressionar els governs. De manera invisible hi ha qui pressiona els governs en els passadissos, finançant campanyes, promovent-los en els mitjans de comunicació o aixafant-los en els mitjans de comunicació i pressionant-hi. Aquí resulta que a la fi, qui governa no és qui nosaltres hem triat en les eleccions, governen aquells que pressionen els que hem triat. Cal exercir els nostres drets però, alhora, cal sortir i recordar-los el compromís que tenen amb la ciutadania.



La Carta encíclica Caritas in veritate ens parla d'un treball que sigui expressió de la dignitat essencial de tothom; un treball lliurement elegit que associa efectivament els treballadors, homes i dones, al desenvolupament de la seva comunitat; un treball que, d'aquesta manera bàsica, els treballadors siguin respectats evitant tota discriminació; un treball que permeti satisfer les necessitats de les famílies i escolaritzar els fills sense que es vegin obligats a treballar; un treball que consenti els treballadors organitzar-se lliurement i fer sentir la seva veu; un treball que deixi espai per a retrobar-se adequadament amb les pròpies arrels en l'àmbit personal, familiar i espiritual; un treball que asseguri una condició digna als treballadors que arriben a la jubilació.














dilluns, 18 d’octubre de 2021

Acompanyament i convivència amb tota la Pastoral Obrera

Hem arribat a la penúltima càpsula! Sí, la catorzena dedicada al 75è. Aniversari de l’HOAC!

Per a nosaltres, la Germanor Obrera d’Acció Catòlica, és primordial la vivència i la convivència amb totes les persones i col·lectius de la Pastoral Obrera. Venim d’un tronc comú i cada dia té més sentit evangelitzador la nostra tasca comuna perquè les persones i les famílies obreres puguem viure amb la dignitat de ser filles de Déu.

Cadascun dels membres de l’Assemblea Diocesana de la GOAC hem tingut relació amb els diferents moviments i col·lectius d’aquesta Pastoral, o bé perquè ens han acompanyat en la infància, en l’adolescència o en la joventut, o bé perquè hem estat nosaltres qui hem acompanyat. I sempre, en comunió, vivim moments molt especials.

Tot això és el que volem homenatjar en aquest 14è. vídeo. De la mà de diferents goacistes, ens endinsem en el món de l’acompanyament i la convivència a la Pastoral Obrera. Un bon tast n’assaborim amb la Mariajosé Humanes Calderón i el seu compromís d’anys al MIJAC; amb el Jordi Domingo Fernández i el seu record agraït a l’acompanyament de l’ACO i de la GOAC, ell que avui és fidel consiliari de la JOC; amb el Ramiro Pàmpols Colomines, incondicional Capellà Obrer, i amb la Francina Sans Masalias, infatigable Religiosa Obrera.

I rebem una felicitació coral pels nostres 75 anys. És la veu germana, tendra i engrescadora del Secretariat de la JOC de Catalunya i les Illes.


divendres, 15 d’octubre de 2021

L'arquebisbe Joan Josep Omella ha rebut avui la Comissió Diocesana de la GOAC de Barcelona-Sant Feliu

Amb motiu del 75è. aniversari de la fundació de l’HOAC, responsables de la Comissió Diocesana de la GOAC de Barcelona-Sant Feliu han mantingut una trobada amb l'arquebisbe de Barcelona i cardenal Joan Josep Omella i Omella


Els membres de la GOAC li han presentat els diversos actes que s’estan duent a terme per a la celebració d’aquest 75è. aniversari del naixement de l’HOAC. A més, li han exposat la planificació aprovada per l’Assemblea Diocesana d’aquest moviment especialitzat. La planificació correspon als propers dos cursos (2021-2022 i 2022-2023), que conclouran amb una altra celebració: la XIV Assemblea General de tota l’HOAC.

De la seva banda, Joan Josep Omella ha felicitat aquest moviment de la Pastoral Obrera pels seus 75 anys i ha remarcat la importància de la tasca que realitza en el món obrer i en l'Església en uns moments en què, tal com diu el papa Francesc, estem davant d'un canvi d'època on "s'està modificant l'antropologia de les persones". L'arquebisbe els ha convidat a participar del procés de sinodalitat, aquell que vol ser un camí de comunió en el qual les persones laiques de l'Església han de tenir un paper cabdal.

Fem camí!


L'animadora de la fe, Maria Fornos Prat, l'arquebisbe de Barcelona i cardenal, Joan Josep Omella i Omella, l'animador del compromís, Miguel Romera Lorenzo, i el president diocesà, Grego Belmonte Ferrer






dimarts, 12 d’octubre de 2021

EUCARISTIA PEL 75è. ANIVERSARI DE L’HOAC

 A la Basílica de Santa Maria de la Mar de Barcelona, aquest diumenge s'ha celebrat l'Eucaristia pel 75è. aniversari de l'HOAC, presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona i president del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya, Mons. Sergi Gordo Rodríguez.


Simpatitzants i militants de la GOAC van rebre l'acollida de la comunitat de la també coneguda com a catedral de la Mar, construïda gràcies a la fe, la determinació i el gran esforç de gent molt humil del barri de la Ribera de Barcelona, mariners, pescadors, carregadors del port, fusters, vidriers i altres obrers, al segle XIV.


El rector de Santa Maria de la Mar, Salvador Pié Ninot, i el consiliari de la GOAC de Barcelona, Ramiro Pampols Colomines, han concelebrat la cerimònia, a la qual també han assistit els infants juntament amb adultes de la parròquia i membres de l'Acció Catòlica General.


Va ser un acte molt participatiu, van prendre la paraula en el moment de la pregària universal els diferents col·lectius de la Pastoral Obrera Obrera de Barcelona. Així, a través de la veu d'una jocista i animadora del MIJAC, s'han elevat les aspiracions de la JOC sobre la joventut desocupada i precària; de l'ACO sobre les persones migrades, en veu del seu president; dels Capellans Obrers sobre els accidents laborals, en veu del consiliari; de les Religioses en Barris Obrers sobre la centralitat del que és profundament humà, en veu d'una religiosa activista de la PAH, i del Sector de Dones de la GOAC i dels Equips de Dolor també de la GOAC, a més de les de Pastoral Obrera de la diòcesi, compartides, aquestes últimes, per Liria Román López, la nova directora de la POB.


En un ambient fratern i inclusiu, el rector i el bisbe han tingut paraules entranyables i emotives cap a l’HOAC i el seu impulsor, Guillem Rovirosa i Albet, en procés de beatificació, el que sens dubte ha contribuït a donar a conèixer la tasca d'aquest moviment especialitzat d'Acció Catòlica que en aquest any celebra els seus 75 anys d'existència.


La col·lecta de l'assemblea celebrant s'ha dedicat a un projecte de barri del Besòs, en concret al menjador solidari cofundat per la Merche Rodríguez Maurin, qui va intervenir per explicar la tasca que porten a terme. També s'ha regalat a les persones assistents, com a record de l'acte, un marcador de llibre amb l'Oració a Jesús Obrer.


A la foto final de família es troben, al costat de la GOAC barcelonina i de Sant Feliu, aquesta responsable del menjador solidari, sacerdots de la Pastoral Obrera, així com religioses Javerianas, Salesianes i Germanetes de l'Assumpció, a més de conegudes teòlogues com Neus Forcano i Aparicio i Teresa Forcades i Vila.


Un dia de joia, d’animació de la fe i d’animació, alhora, del compromís obrer-cristià!

211010 homilia papa Francesc.pdf






dilluns, 11 d’octubre de 2021

Mor l’històric goacista i sindicalista Lluís Donoso Hernández

El 9 d'octubre de 2021, el nostre germà ens va deixar. Ja es troba en la pau dels acollidors braços de Déu. 

El comiat s’ha fet aquest matí, a la parròquia de Sant Pau de Manlleu. 


Les dones i els homes de la GOAC preguem per la seva ànima i ens solidaritzem amb la Mercè, esposa d’en Lluís, i amb les filles, la Marga i la Maria Jesús, i amb totes les persones que han fet caminada de vida amb aquesta gran persona.




«Gràcies, germà Donoso. Per a nosaltres, ets un sant.


Donoso es va mantenir durant anys en contacte amb la GOAC de la nostra Diòcesi. Assistia a les trobades de Pastoral Obrera. I ens vèiem a les manifestacions obreres.»


Ramiro Vega Pèrez



«Recordo el seu amor a la GOAC, a Vic-Manlleu.»


Berchmans Garrido Pérez


«Una persona riallera, animadora, afectuosa i compromesa.»


Fermín I. Rodrigo Lázaro



«El vaig conèixer quan jo tenia uns 18/19 anys. I una cosa que em va marcar és quan en Lluís ens va explicar que ell i la família, quan viatjaven, sempre resaven a l'inici del camí.»


Lurdes Sánchez Sánchez


«Recordo perfectament d’haver-lo conegut quan jo era a la JOC. Ens havia fet alguna xerrada, ens havia participat el seu testimoni... Va esdevenir un referent obrer i cristià. El que em va significar sempre el Donoso: algú on emmirallar-me per a la vida adulta.


Un lluitador de mena.


M’agradava molt retrobar-lo en actes de caràcter eclesial i de caràcter social, a les manifestacions...»


Xavier Becerra i Castells


«Tinc molts bons records del Lluís Donoso de quan vaig estar a la Comissió Diocesana. Entre d’altres, de reconeixement que jo vaig sentir d'ell»



Maria Antònia Casas Viñas



«En Lluís ha sigut una gran persona.


Era l’època que funcionàvem com a GOAC de Catalunya. Van fer un bon equip, formant part de la ‘Comisión General de la HOAC’ i agafàvem el tren per anar a Madrid, el Ferran Fuguet i Ros i jo [la Fina Aguilar Peris] de Barcelona, Jaume Rubió i Rubió de Lleida i Lluís d’Osona.


La Teresa Huguet era a la Comissió Permanent de l’HOAC. Després també l’he trobat alguna vegada a la mani del Primer de Maig.


Molta alegria en veure'ns i molta alegria també del temps dedicat i compartit al Moviment.»


Fina Aguilar Peris



«Tots dos érem goacistes i ens vèiem a CCOO. Ell era Secretari General d’Osona i jo [Ferran Fuguet i Ros] delegat sindical. Compartíem manifestacions, activitats a la central del sindicat i congressos... Destacava la seva profunda consciència obrera, la seva capacitat de relacionar-se en positiu amb tothom, de ser proper i amb una empenta tremenda malgrat l’edat.


Sorprenia una persona sindicalista compromesa amb la immigració i també amb l’Església. Ell, en Xavi Becerra Castells, l’Ester Boixadera Baulenas i altres espontàniament ens aplegàvem, i això  no es portava als sindicats. Ens unia el fonament de compromís obrer i cristià.»


Ferran Fuguet i Ros



«Lluís Donoso Hernández metal·lúrgic anarquista i militant obrer cristià (Peñarroya-Pueblo Nuevo, Còrdova, 1937) De ben jove es trasllada a Manlleu. D'arrels cristianes i també anarquistes, la seva acció militant obrera la desenvolupà en la dècada dels 60 en el seu àmbit de treball i dins del sindicat Vertical. Va ser elegit delegat sindical de la seva empresa i més tard vicepresident i president de la Unió de Tècnics i Treballadors del Metall. L'any 1967 entrà a ZYX, l'editorial obrera creada el 1964 per militants de l'HOAC, i posteriorment a la mateixa l'HOAC de la qual fou president Diocesà i responsable nacional de Catalunya.


Amb la consolidació de CCOO, ja en l’etapa democràtica, ell i els seus companys anarquistes es passaren en bloc a CCOO, tot conservant el seu tarannà i la seva pràctica assembleària. L'any 1987 va ser elegit secretari de comissions obreres de la comarca d'Osona i en 1992 formà part de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. Fou igualment nomenat responsable del CITE (Centre d'Informació per a treballadors estrangers) a Osona.»



Emili Ferrando Puig en el seu llibre:

Cristians i rebels. Història de l’HOAC a

Catalunya durant el franquisme (1946-1975)




Avui l’Emili ens deia:



En Lluís ha estat molt ferm tota la vida, compromès amb el sindicat com a delegat i com a secretari general comarcal, sempre, sempre des de la seva fe. Fins al final ens hem comunicat i sempre ens ajudàvem. Darrerament, no es trobava gaire bé. Ho sento molt. Moltes persones de la nostra època s’estan morint.


De la comunitat de Badalona, de 14 membres, ara en quedem 2. És una pena, alhora que és immens el record i el llegat que ens regalen. Donoso ens ha deixat el seu exemple de sindicalista compromès i persona que atenia les persones immigrandes, les acollia i les defensava.


A Manlleu i Vic, un dels resistents. L’últim dia que ens vam veure va ser a Vic, en la presentació del meu llibre sobre mitjans de comunicació de l’HOAC. [«Prensa obrera católica en el franquismo. Los medios de comunicación de la HOAC»].


Recordo el dia que vaig anar a Alcalà de Xivert en bici a visitar-lo. Tots dos teníem molta connexió amb Castelló...


I dels records més grans, els Primers de Maig!