Prou demores. La GOAC s'adhereix al comunicat per la resolució immediata dels milers d'expedients de ciutadanxs estrangerxs a Barcelona

Demanem que es resolguin ja els milers d’expedients de ciutadans i ciutadanes estrangeres a Barcelona

 Les entitats sotasignants i adherides: 

• Denunciem que la Subdelegació del Govern a Barcelona incompleix el deure de resoldre, en els terminis establerts per la llei, els expedients de ciutadans i ciutadanes estrangeres que viuen a Catalunya. 
  
  
• Afirmem que aquestes demores causen greus vulneracions dels drets de les persones migrades i generen conseqüències negatives a la dinàmica laboral i econòmica del país.
  
  
• Exigim que es resolguin de forma immediata els milers d’expedients d’estrangeria que esperen resposta.

La Llei orgànica d’Estrangeria és la norma que regula els procediments d’autoritzacions d’entrada, estada i residència de ciutadans i ciutadanes estrangeres a Espanya. Els deures legals que imposa aquesta norma orgànica han de ser escrupolosament respectats per les persones estrangeres que volen residir, treballar i romandre a Catalunya. I també aquests deures legals han de ser respectats escrupolosament per l’Administració General de l’Estat. L’article 103 de la Constitució afirma que l’Administració ha d’actuar “amb ple sotmetiment a la Llei i al Dret”. Més encara quan del compliment de la norma legal per part de l’Administració depèn l’exercici efectiu de drets fonamentals de les persones estrangeres. 

Concretament, la Llei orgànica d’Estrangeria, a la seva Disposició Addicional Primera imposa el termini màxim per a la resolució administrativa dels expedients. Aquest termini general màxim per notificar les resolucions d’autoritzacions, així com les seves pròrrogues, és de tres mesos.

Tanmateix, la Subdelegació del Govern a Barcelona incompleix el deure de la disposició legal de forma reiterada i sistemàtica. El retard de l’oficina d’estrangers de Barcelona per resoldre senzills expedients administratius és de cinc, sis i, fins i tot, set mesos. 

A més, és recurrent que la persona estrangera rebi requeriments per aportar documents que ja van ser incorporats a les sol·licituds inicials. Aquesta pràctica, juntament amb la il·legalitat en el compliment dels terminis, contamina l’obligada transparència de l’acció administrativa, vulnera greument els drets fonamentals de les persones estrangeres, i afecta també els ocupadors i les empreses on estan treballant o on s’haurien d’incorporar. Les conseqüències en les vides de les persones estrangeres d’aquests retards injustificables són sovint dramàtiques. Hi ha, a més, evidents conseqüències negatives a la dinàmica laboral i econòmica del país.

Aquesta situació s’agreuja encara més amb la manca de cites prèvies disponibles a comissaries per formalitzar i aconseguir les targetes d’identitat d’estrangers, les dificultats per registrar sol·licituds telemàticament a les plataformes habilitades per l’Administració o la impossibilitat d’accedir a la via presencial. 

L’Administració ha de complir la llei. Exigim resolucions d’expedients dins del termini legal. Ja n’hi ha prou d’abusos de poder i de buidar de contingut els drets fonamentals. 

Urgeix donar sortida als milers d’expedients immobilitzats injustificadament durant mesos i mesos a la Subdelegació del Govern a Barcelona. No és un capritx, sinó una qüestió vital per als milers de ciutadans i ciutadanes estrangeres que conviuen a Catalunya. 

Mohamed, nacional de Gàmbia:

“Vaig presentar l’expedient fa més de sis mesos amb tot el que calia. Fa uns dies em van enviar un requeriment per tornar a presentar la documentació altra vegada. Qui em va oferir el contracte de feina em diu que ja no pot esperar més. Porto més de 4 anys aquí i ara perquè una oficina no resol a temps no em podré regularitzar? Fins quan hauré de treballar a l’economia submergida? Vull ser un ciutadà de ple dret. Ja no puc més.” 

Hajar, nacional del Marroc: 

“Fa quatre mesos que vaig demanar una residència per raons humanitàries, ja que pateixo una malaltia greu i necessito continuar el tractament mèdic a Barcelona. Des d’aleshores estic esperant alguna notificació o alguna resposta que reconegui els meus drets. Fins ara, és com si el meu cas no existís”. 

Akwasi, nacional de Ghana:

“Vaig fer un curs d'auxiliar de cuina i l'empresa on vaig fer les pràctiques em volien fer un contracte d'un any. Quan van saber que trigaria més de 4 mesos per començar a treballar van decidir contractar a una altra persona. Les pràctiques eran la meva oportunitat de que algú veiés com treballava.” 

* Els noms han estat canviats per mantenir la confidencialitat.

Si ets una entitat i vols adherir-te ho pots fer aquí

Entitats adherides: Adhesions - Comunicat demores a Estrangeria (2021-11-12) 

Contactes de premsa:

Josetxo Ordóñez - advocat (664 23 05 69 - josetxoordonez@migrastudium.org) 

Marta Romay - comunicació (699 50 53 65 - comunicacio@migrastudium.org)

 

Comunicat de solidaritat de la GOAC de Barcelona-Sant Feliu amb les treballadores de Cadis i extensiva a altres mobilitzacions

 Després de nou dies de vaga, les centrals sindicals i la patronal han signat un nou conveni per regular les condicions laborals del sector del metall a Cadis.

Més enllà de la bona notícia d'un acord, ratificat per les assemblees de treballadores i treballadors, tots els membres de la Germanor Obrera d'Acció Catòlica de Barcelona - Sant Feliu (GOAC) volem expressar el nostre reconeixement i la nostra solidaritat amb la lluita que han mantingut els i les treballadores.

Alhora, volem denunciar la violència policial contra les protestes dels col·lectius de treballadores i treballadors i la permanent criminalització que s'expandeix per les xarxes socials i alguns mitjans de comunicació en contra de la necessària mobilització que hem d’organitzar per defensar avui drets laborals conquerits, i sobretot per intentar millorar aquestes condicions en el futur.

El sector del metall a Cadis pateix com a tants altres sectors econòmics i industrials una gran precarietat, basada en la temporalitat i els baixos salaris, tot fent que la vida digna de moltes persones treballadores sigui avui una utopia. 

Així doncs, la GOAC de Barcelona-Sant Feliu fa una crida a tota l'Església i en particular a la Pastoral Obrera a reivindicar unes condicions laborals dignes, que facin tancar la bretxa de desigualtats que patim i poder construir una societat decent a fi de viure com veritables germanes i germans.

I ens comprometem en els nostres àmbits laborals, de vida i de compromís obrer-cristià a continuar en i amb molts col·lectius de treballadores i treballadors que avui reivindiquem i lluitem (Cotronic, Sidenor, Nissan, Marea Pensionista i tants d'altres) per unes condicions laborals i d’existència dignes. 

Germanor Obrera d’Acció Catòlica de Barcelona-Sant Feliu 

26 de novembre de 2021

 

La GOAC se solidaritza amb la lluita per la «Fixesa ja! I no de qualsevol manera»

 Quin és el problema que té la gent interina i la gent laboral no fixa? Què vol dir la reivindicació de Fixesa ja!?

Interrogants d’un interí del món de l’educació:

Quant de temps? A quin municipi? Quines matèries? Com funciona el centre? Quin és el meu alumnat? Quines necessitats té? I l’equip humà? On em tocarà la propera vegada? Em podran reclamar?

La inseguretat, la manca d’estabilitat, la mobilitat, la provisionalitat, la re-contractació, la dependència… La cara de la realitat laboral precària és també present al conjunt del sector públic. Es tracta d’una mancança generalitzada a l’administració pública. Des del 1999 la Unió Europea està exigint als estats posar fre a l’abús de la temporalitat, diverses resolucions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que exigeixen mesures per l’estabilització a les administracions afectades (Ajuntaments, Generalitat i Estat). I una vegada més el rostre de la temporalitat és la dona, que significa aproximadament el 70% d’aquest col·lectiu. En el cas de l’educació uns 18.000 docents estan en situació d’abús de temporalitat per frau de llei, el que representa un 40% de les plantilles.

Durant aquests 22 anys, quasi 1 milió d’interines han anat encadenant contractes sense que ningú els hagi donat l’oportunitat de regularitzar la seva situació, amb la incertesa laboral i personal que això en genera. Les persones interines i laborals no fixes, moltes vegades essencials, porten anys treballant i fent la seva funció de forma rigorosa tot superant els propis controls de l’administració.

És a dir, allò que s’exigeix a l’empresa privada no es compleix en la pública.

Com ha estat el procés de lluita fins arribar a la vaga activa del 28O? És a dir com s’ha organitzat la gent? Com ha estat que se n’ha aplegada tanta i tan indignada a fer vaga i a manifestar-se?

Hi ha hagut un treball de “picar pedra” amb antelació i paciència, per part dels sindicats alternatius i per part de les plataformes. També, amb creativitat. La difusió del problema i de la injustícia que l’acompanya ha estat constant, a través de diferents mitjans i, pel que fa al contingut, de les dues maneres: 1. amb informació rigorosa i generalitzada i 2. amb un munt de testimonis concrets amarats d’indignació i d’humanització. Cal destacar que no tot s’ha deixat en mans de les xarxes socials. S’han visitat els centres de treball per informar, escoltar i compartir de forma presencial.

A més, posteriorment al 28O, ja estan havent-hi trobades dels sindicats convocants del 28O i de les plataformes. Consideren cabdal recollir les valoracions d'aquella vaga activa i les propostes de continuïtat. Animen a participar en les assemblees telemàtiques i a través de tot tipus de possibilitats.

Tot plegat està sent molt ben rebut per bona part de les bases dels sindicats no convocants d’aquesta mobilització.

 

Fragment del testimoni d’una altra interina:

De totxs és sabut que aquest mes de novembre és decisiu, ja que el que diuen "Icetazo" rebrà al "Congreso" les esmenes, per després anar el document resultant a les comunitats autònomes… Segons la pressió que es faci, les coses aniran millor o pitjor per a nosaltres, les persones en la situació més precària després del personal de manteniment i sobretot neteja.

Què pensa manifestar la GOAC (Germanor Obrera d’Acció Catòlica), que és part de la Pastoral Obrera i conviu amb les persones i les organitzacions del món obrer, davant d’aquesta problemàtica?

1. El sincer reconeixement i agraïment a l’organització i la lluita, a destacar el caràcter de la vaga: una vaga ben activa des de primera hora del matí amb protestes en els punts més importants on es dona la manca de fixesa i hi ha perill de patir acomiadament.

2. La solidaritat amb aquesta lluita i la seva continuïtat.

3. El compromís per col·laborar a fer que, també d’aquí en endavant, el màxim de persones (afectades i en solidaritat) s’hi sumin, així com el màxim de sindicats i col·lectius de defensa del món obrer.

Guillem Rovirosa i Albet, promotor i primer militant de l’HOAC

Amb aquesta darrera càpsula queda conclosa la sèrie dels 15 vídeos de commemoració dels 75 anys de l'HOAC. Apareix a la llum el dia exacte de l’aniversari, el 3 de novembre de 2021. I no podia ser d’una altra manera: està dedicada al promotor i primer militant de l’HOAC, Guillem Rovirosa i Albet.

Comptem amb la inestimable aportació de la religiosa Maria Teresa Sivill Vergés. Ella va conèixer en Rovirosa, Mn. Dalmau, Mn. Tomás Malagón Almudévar, Mn. Canamasas, així com en Xavier Garcia i Soler (principal biògraf d’en Guillem). També comptem amb el nostre responsable diocesà en la Comissió de la Causa de canonització d’en Rovirosa, Ramiro Vega Pérez.

Rebem la felicitació final per l’Aniversari de l’HOAC del P. Josep Miquel Bausset i Verdú, monjo de Montserrat, estudiós i admirador de l’esperit d’en Guillem Rovirosa i Albet.

Diferents goacistes sempre ens han acostat al testimoni i al llegat d’aquest gran laic obrer i, per a nosaltres, sant. Emili Ferrando Puig, Miguel Ángel Hernández Silva, Fina Aguilar Peris, Berchmans Garrido Pérez, entre d’altres, ens han recordat cites d’en Guillem Rovirosa i Albet... i nosaltres les compartim aquí en un ambient festiu... perquè estem de celebració!