dimarts, 19 d’octubre de 2021

Goacistes de diferents diòcesis han acudit a Madrid a la convocatòria de la Coordinadora Estatal per a la Defensa el Sistema Públic de Pensions (COESPE)

 Sector de defensa d’allò públic 

de la GOAC de les diòcesis de Barcelona i Sant Feliu


Aquest cap de setmana i de diferents punts de l'Estat, les plataformes de pensionistes han tornat en unió al carrer. Amb la mascareta, s'han ajuntat a Madrid en defensa del sistema públic de pensions i d'un conjunt de reivindicacions. Goacistes del mateix Madrid i d'altres geografies han aportat el seu gra de sorra, el seu ser llevat dins la pasta.



El que a continuació es relata prové, d'una banda, de la vivència directa i quotidiana a favor del manteniment del sistema públic de pensions i, de l'altra, de l'entrevista radiofònica a l'economista i activista de la COESPE Ramon Franquesa i Artés en el programa de la Pastoral Obrera de Catalunya «Llevat dins la pasta».


COESPE sempre ha desemmascarat allò de «el sistema públic de pensions està malalt i no és sostenible», però el veuen en perill per la reforma que prepara el Govern, l'anomenat Pla Escrivà. Afirmen que suposa una privatització encoberta i una retallada de drets. La data escollida per a la convocatòria, a més de ser la mateixa de la del 2019, respon al període de tramitació dels pressupostos i anterior a que s'esgoti el temps de la data límit del 31 de desembre per presentar la segona ronda de la reforma de les pensions.


COESPE reclama:

--- unes pensions justes, suficients i duradores; ara per ara, de 1.084 euros, tal com estableix la Carta Social Europea. Això unit a uns serveis públics de qualitat.


--- una auditoria dels comptes de la Seguretat Social perquè s'han desviat diners de la guardiola de les pensions per a altres despeses.


«Exigim una auditoria dels comptes de la Seguretat Social perquè se n'han perdut, de les cotitzacions de la classe treballadora, més de 500 mil milions d'euros.» Conchita Rivera


--- la igualació de la pensió mínima al salari mínim interprofessional, que s'acabi amb la bretxa de gènere i es millorin les pensions de viduïtat.


«Mentre hi hagi una pensió contributiva de 682 euros i una no contributiva de 402, seguirem als carrers i a les places.» (Ciríaco García Gil)


--- la no penalització als qui volen jubilar-se si tenen més de 40 anys cotitzats. Sobre la taula també posen el blindatge de les pensions a l'IPC real de manera permanent.


«Acabo de demanar la jubilació anticipada i em diuen que --després 50 anys cotitzant!-- [em diuen] que em treuen el 7%. » (Afectat)



Cal recordar que COESPE va néixer com a moviment que va qüestionar que es congelessin les pensions amb les primeres reformes. Era una cosa que contradeia la pròpia Constitució Espanyola, que estableix que les pensions han de ser dignes i han de revaloritzar-se. La reforma que trenca aquesta revaloració és per tant contrària a drets adquirits a nivell constitucional, però és que, a més, tenien nivell contractual.

Pel que fa a l'edat de jubilació, COESPE clama per la recuperació dels 65 anys. I denuncia que, amb la pròrroga en el temps de treball, en realitat no es persegueix tant fer treballar el camioner o la persona que està en la construcció fins que tingui 67 anys, el que es persegueix és que la distància entre el moment en què aquesta persona perd la feina (perquè ja ningú la vol com a manobre o com a transportista) i el moment en què pot accedir a la jubilació sigui tan llarg que al final la seva pensió resulti una misèria.

La Coordinadora insisteix en una altra reclamació imprescindible: acabar amb el greuge de la bretxa de gènere. Són moltes les dones que es troben amb períodes molt curts de cotització o reduïts, i la seva jubilació és molt minsa, especialment a partir que esdevenen vídues. Hi ha un col·lectiu social de dones grans que estan per sota del límit de la pobresa, perquè tenim un sistema que no protegeix l'existència d'una pensió mínima, una pensió equivalent al salari mínim.

COESPE entén que el salari mínim s’ha d’apujar fins al que marca la Carta Social Europea, perquè unes bones condicions de treball permeten un bon sistema de pensions i hem d'evitar que es confronti la gent gran amb la gent jove. El jovent té dret a un treball digne, a un treball ple, no precari, no de becari, no de fals autònom, sinó una feina que generi cotització a la seguretat social i drets futurs. I la gent gran –que ha treballat tota la seva vida!– té dret a una vellesa digna fora de la pobresa.

Es diu que no hi ha diners per a les pensions. El que volen és baixar l'únic impost que segueixen havent de pagar les empreses. Arribem a la paradoxa que les empreses més productives, aquelles que cotitzen a l'Ibex, no aporten pràcticament res al patrimoni públic. Hem tingut una reforma fiscal regressiva. De tots aquests impostos n'hi ha un que no han aconseguit evadir, és l'impost sobre el treball, que són les cotitzacions socials. Si tu vols contractar un treballador, has de pagar la seguretat social. El que pretenen és tot baixant les pensions, baixar les cotitzacions socials i augmentar la taxa de benefici, reduint el salari indirecte, un salari que no és el que rebem cada mes sinó aquell que rebem a l’etapa final de la nostra vida.


COESPE sosté que tenim un dels sistemes més estables de tot Europa, i per això planteja que s'auditin els comptes de la seguretat social, de manera que es digui tot el que la seguretat social ha ingressat des que es va fundar el 1963 fins a l'actualitat, i es digui tots els diners que ha gastat la seguretat social per a pagar les pensions. Finalment, que es transparenti el diferencial. Els càlculs que COESPE ha fet és que es tracta d'un superàvit d'entre cinc-cents mil milions i un bilió d'euros, és a dir, quan la seguretat social falla és perquè s'agafen diners de les pensions per pagar altres coses.

Hi ha dos interessos del poder financer i del poder econòmic. Un, reduir les pensions per pagar menys impostos. I un altre, convertir això en un negoci. Les pensions no és un negoci, no és un producte financer, és un dret social, però per als banquers és una enorme massa d'estalvi que disputen a l'Estat, volen ells custodiar-la. Tenen un problema: és sabut que en aquells països on s'ha produït aquesta transferència amb l'argument que l'Estat no sap gestionar i que els bancs saben fer-ho molt bé, el que ha passat és que aquests estalvis s'han perdut.

Se'ns proposa ara amb el Pacte de Toledo que, com això és molt escandalós fer-ho de cop, creen un sistema pel qual, sector a sector, territori a territori, es negociï que una part del que fins ara anava a la seguretat social, vagi a fons privats. A més, intenten implicar-hi els sindicats signants, oferint-los una petita comissió.

Si hem privatitzat l'electricitat, els aeroports. Què ens hi queda? Les pensions. Per tant s'està utilitzant les pensions com a garant per poder obtenir aquests crèdits que van a beneficiar les grans empreses. I això és al que COESPE s'oposa i ho raona:

Les pensions no són un actiu financer. Són un dret. Que per pagar aquest deute s'utilitzin els recursos de la seguretat social és una cosa totalment inacceptable. Això és el que estem denunciant, i això és el que de moment hem aconseguit que no es dugui a terme, però això té un moment en el temps, el 31 de desembre de 2021. Per obtenir aquests crèdits a les empreses, Espanya ha d’haver aprovat la privatització d'aquests recursos.

Es rescata les financeres i grans empreses, se'ls dóna ajuda pública en lloc de rescatar les persones. Per tant, per influir, la gent s'ha de moure. D'aquí el lema "Governi qui governi, les pensions públiques –i tot el que és i hauria de ser públic– es defensen". 

Si volem defensar un dret, sigui la sanitat, l'educació, ens hem de mobilitzar i hem de pressionar els governs. De manera invisible hi ha qui pressiona els governs en els passadissos, finançant campanyes, promovent-los en els mitjans de comunicació o aixafant-los en els mitjans de comunicació i pressionant-hi. Aquí resulta que a la fi, qui governa no és qui nosaltres hem triat en les eleccions, governen aquells que pressionen els que hem triat. Cal exercir els nostres drets però, alhora, cal sortir i recordar-los el compromís que tenen amb la ciutadania.



La Carta encíclica Caritas in veritate ens parla d'un treball que sigui expressió de la dignitat essencial de tothom; un treball lliurement elegit que associa efectivament els treballadors, homes i dones, al desenvolupament de la seva comunitat; un treball que, d'aquesta manera bàsica, els treballadors siguin respectats evitant tota discriminació; un treball que permeti satisfer les necessitats de les famílies i escolaritzar els fills sense que es vegin obligats a treballar; un treball que consenti els treballadors organitzar-se lliurement i fer sentir la seva veu; un treball que deixi espai per a retrobar-se adequadament amb les pròpies arrels en l'àmbit personal, familiar i espiritual; un treball que asseguri una condició digna als treballadors que arriben a la jubilació.














dilluns, 18 d’octubre de 2021

Acompanyament i convivència amb tota la Pastoral Obrera

Hem arribat a la penúltima càpsula! Sí, la catorzena dedicada al 75è. Aniversari de l’HOAC!

Per a nosaltres, la Germanor Obrera d’Acció Catòlica, és primordial la vivència i la convivència amb totes les persones i col·lectius de la Pastoral Obrera. Venim d’un tronc comú i cada dia té més sentit evangelitzador la nostra tasca comuna perquè les persones i les famílies obreres puguem viure amb la dignitat de ser filles de Déu.

Cadascun dels membres de l’Assemblea Diocesana de la GOAC hem tingut relació amb els diferents moviments i col·lectius d’aquesta Pastoral, o bé perquè ens han acompanyat en la infància, en l’adolescència o en la joventut, o bé perquè hem estat nosaltres qui hem acompanyat. I sempre, en comunió, vivim moments molt especials.

Tot això és el que volem homenatjar en aquest 14è. vídeo. De la mà de diferents goacistes, ens endinsem en el món de l’acompanyament i la convivència a la Pastoral Obrera. Un bon tast n’assaborim amb la Mariajosé Humanes Calderón i el seu compromís d’anys al MIJAC; amb el Jordi Domingo Fernández i el seu record agraït a l’acompanyament de l’ACO i de la GOAC, ell que avui és fidel consiliari de la JOC; amb el Ramiro Pàmpols Colomines, incondicional Capellà Obrer, i amb la Francina Sans Masalias, infatigable Religiosa Obrera.

I rebem una felicitació coral pels nostres 75 anys. És la veu germana, tendra i engrescadora del Secretariat de la JOC de Catalunya i les Illes.


divendres, 15 d’octubre de 2021

L'arquebisbe Joan Josep Omella ha rebut avui la Comissió Diocesana de la GOAC de Barcelona-Sant Feliu

Amb motiu del 75è. aniversari de la fundació de l’HOAC, responsables de la Comissió Diocesana de la GOAC de Barcelona-Sant Feliu han mantingut una trobada amb l'arquebisbe de Barcelona i cardenal Joan Josep Omella i Omella


Els membres de la GOAC li han presentat els diversos actes que s’estan duent a terme per a la celebració d’aquest 75è. aniversari del naixement de l’HOAC. A més, li han exposat la planificació aprovada per l’Assemblea Diocesana d’aquest moviment especialitzat. La planificació correspon als propers dos cursos (2021-2022 i 2022-2023), que conclouran amb una altra celebració: la XIV Assemblea General de tota l’HOAC.

De la seva banda, Joan Josep Omella ha felicitat aquest moviment de la Pastoral Obrera pels seus 75 anys i ha remarcat la importància de la tasca que realitza en el món obrer i en l'Església en uns moments en què, tal com diu el papa Francesc, estem davant d'un canvi d'època on "s'està modificant l'antropologia de les persones". L'arquebisbe els ha convidat a participar del procés de sinodalitat, aquell que vol ser un camí de comunió en el qual les persones laiques de l'Església han de tenir un paper cabdal.

Fem camí!


L'animadora de la fe, Maria Fornos Prat, l'arquebisbe de Barcelona i cardenal, Joan Josep Omella i Omella, l'animador del compromís, Miguel Romera Lorenzo, i el president diocesà, Grego Belmonte Ferrer






dimarts, 12 d’octubre de 2021

EUCARISTIA PEL 75è. ANIVERSARI DE L’HOAC

 A la Basílica de Santa Maria de la Mar de Barcelona, aquest diumenge s'ha celebrat l'Eucaristia pel 75è. aniversari de l'HOAC, presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona i president del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya, Mons. Sergi Gordo Rodríguez.


Simpatitzants i militants de la GOAC van rebre l'acollida de la comunitat de la també coneguda com a catedral de la Mar, construïda gràcies a la fe, la determinació i el gran esforç de gent molt humil del barri de la Ribera de Barcelona, mariners, pescadors, carregadors del port, fusters, vidriers i altres obrers, al segle XIV.


El rector de Santa Maria de la Mar, Salvador Pié Ninot, i el consiliari de la GOAC de Barcelona, Ramiro Pampols Colomines, han concelebrat la cerimònia, a la qual també han assistit els infants juntament amb adultes de la parròquia i membres de l'Acció Catòlica General.


Va ser un acte molt participatiu, van prendre la paraula en el moment de la pregària universal els diferents col·lectius de la Pastoral Obrera Obrera de Barcelona. Així, a través de la veu d'una jocista i animadora del MIJAC, s'han elevat les aspiracions de la JOC sobre la joventut desocupada i precària; de l'ACO sobre les persones migrades, en veu del seu president; dels Capellans Obrers sobre els accidents laborals, en veu del consiliari; de les Religioses en Barris Obrers sobre la centralitat del que és profundament humà, en veu d'una religiosa activista de la PAH, i del Sector de Dones de la GOAC i dels Equips de Dolor també de la GOAC, a més de les de Pastoral Obrera de la diòcesi, compartides, aquestes últimes, per Liria Román López, la nova directora de la POB.


En un ambient fratern i inclusiu, el rector i el bisbe han tingut paraules entranyables i emotives cap a l’HOAC i el seu impulsor, Guillem Rovirosa i Albet, en procés de beatificació, el que sens dubte ha contribuït a donar a conèixer la tasca d'aquest moviment especialitzat d'Acció Catòlica que en aquest any celebra els seus 75 anys d'existència.


La col·lecta de l'assemblea celebrant s'ha dedicat a un projecte de barri del Besòs, en concret al menjador solidari cofundat per la Merche Rodríguez Maurin, qui va intervenir per explicar la tasca que porten a terme. També s'ha regalat a les persones assistents, com a record de l'acte, un marcador de llibre amb l'Oració a Jesús Obrer.


A la foto final de família es troben, al costat de la GOAC barcelonina i de Sant Feliu, aquesta responsable del menjador solidari, sacerdots de la Pastoral Obrera, així com religioses Javerianas, Salesianes i Germanetes de l'Assumpció, a més de conegudes teòlogues com Neus Forcano i Aparicio i Teresa Forcades i Vila.


Un dia de joia, d’animació de la fe i d’animació, alhora, del compromís obrer-cristià!

211010 homilia papa Francesc.pdf






dilluns, 11 d’octubre de 2021

Mor l’històric goacista i sindicalista Lluís Donoso Hernández

El 9 d'octubre de 2021, el nostre germà ens va deixar. Ja es troba en la pau dels acollidors braços de Déu. 

El comiat s’ha fet aquest matí, a la parròquia de Sant Pau de Manlleu. 


Les dones i els homes de la GOAC preguem per la seva ànima i ens solidaritzem amb la Mercè, esposa d’en Lluís, i amb les filles, la Marga i la Maria Jesús, i amb totes les persones que han fet caminada de vida amb aquesta gran persona.




«Gràcies, germà Donoso. Per a nosaltres, ets un sant.


Donoso es va mantenir durant anys en contacte amb la GOAC de la nostra Diòcesi. Assistia a les trobades de Pastoral Obrera. I ens vèiem a les manifestacions obreres.»


Ramiro Vega Pèrez



«Recordo el seu amor a la GOAC, a Vic-Manlleu.»


Berchmans Garrido Pérez


«Una persona riallera, animadora, afectuosa i compromesa.»


Fermín I. Rodrigo Lázaro



«El vaig conèixer quan jo tenia uns 18/19 anys. I una cosa que em va marcar és quan en Lluís ens va explicar que ell i la família, quan viatjaven, sempre resaven a l'inici del camí.»


Lurdes Sánchez Sánchez


«Recordo perfectament d’haver-lo conegut quan jo era a la JOC. Ens havia fet alguna xerrada, ens havia participat el seu testimoni... Va esdevenir un referent obrer i cristià. El que em va significar sempre el Donoso: algú on emmirallar-me per a la vida adulta.


Un lluitador de mena.


M’agradava molt retrobar-lo en actes de caràcter eclesial i de caràcter social, a les manifestacions...»


Xavier Becerra i Castells


«Tinc molts bons records del Lluís Donoso de quan vaig estar a la Comissió Diocesana. Entre d’altres, de reconeixement que jo vaig sentir d'ell»



Maria Antònia Casas Viñas



«En Lluís ha sigut una gran persona.


Era l’època que funcionàvem com a GOAC de Catalunya. Van fer un bon equip, formant part de la ‘Comisión General de la HOAC’ i agafàvem el tren per anar a Madrid, el Ferran Fuguet i Ros i jo [la Fina Aguilar Peris] de Barcelona, Jaume Rubió i Rubió de Lleida i Lluís d’Osona.


La Teresa Huguet era a la Comissió Permanent de l’HOAC. Després també l’he trobat alguna vegada a la mani del Primer de Maig.


Molta alegria en veure'ns i molta alegria també del temps dedicat i compartit al Moviment.»


Fina Aguilar Peris



«Tots dos érem goacistes i ens vèiem a CCOO. Ell era Secretari General d’Osona i jo [Ferran Fuguet i Ros] delegat sindical. Compartíem manifestacions, activitats a la central del sindicat i congressos... Destacava la seva profunda consciència obrera, la seva capacitat de relacionar-se en positiu amb tothom, de ser proper i amb una empenta tremenda malgrat l’edat.


Sorprenia una persona sindicalista compromesa amb la immigració i també amb l’Església. Ell, en Xavi Becerra Castells, l’Ester Boixadera Baulenas i altres espontàniament ens aplegàvem, i això  no es portava als sindicats. Ens unia el fonament de compromís obrer i cristià.»


Ferran Fuguet i Ros



«Lluís Donoso Hernández metal·lúrgic anarquista i militant obrer cristià (Peñarroya-Pueblo Nuevo, Còrdova, 1937) De ben jove es trasllada a Manlleu. D'arrels cristianes i també anarquistes, la seva acció militant obrera la desenvolupà en la dècada dels 60 en el seu àmbit de treball i dins del sindicat Vertical. Va ser elegit delegat sindical de la seva empresa i més tard vicepresident i president de la Unió de Tècnics i Treballadors del Metall. L'any 1967 entrà a ZYX, l'editorial obrera creada el 1964 per militants de l'HOAC, i posteriorment a la mateixa l'HOAC de la qual fou president Diocesà i responsable nacional de Catalunya.


Amb la consolidació de CCOO, ja en l’etapa democràtica, ell i els seus companys anarquistes es passaren en bloc a CCOO, tot conservant el seu tarannà i la seva pràctica assembleària. L'any 1987 va ser elegit secretari de comissions obreres de la comarca d'Osona i en 1992 formà part de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. Fou igualment nomenat responsable del CITE (Centre d'Informació per a treballadors estrangers) a Osona.»



Emili Ferrando Puig en el seu llibre:

Cristians i rebels. Història de l’HOAC a

Catalunya durant el franquisme (1946-1975)




Avui l’Emili ens deia:



En Lluís ha estat molt ferm tota la vida, compromès amb el sindicat com a delegat i com a secretari general comarcal, sempre, sempre des de la seva fe. Fins al final ens hem comunicat i sempre ens ajudàvem. Darrerament, no es trobava gaire bé. Ho sento molt. Moltes persones de la nostra època s’estan morint.


De la comunitat de Badalona, de 14 membres, ara en quedem 2. És una pena, alhora que és immens el record i el llegat que ens regalen. Donoso ens ha deixat el seu exemple de sindicalista compromès i persona que atenia les persones immigrandes, les acollia i les defensava.


A Manlleu i Vic, un dels resistents. L’últim dia que ens vam veure va ser a Vic, en la presentació del meu llibre sobre mitjans de comunicació de l’HOAC. [«Prensa obrera católica en el franquismo. Los medios de comunicación de la HOAC»].


Recordo el dia que vaig anar a Alcalà de Xivert en bici a visitar-lo. Tots dos teníem molta connexió amb Castelló...


I dels records més grans, els Primers de Maig!







dijous, 7 d’octubre de 2021

10 D'OCTUBRE: EUCARISTIA DEL 75è. ANIVERSARI DE L'HOAC

La Comissió Diocesana i tota l’Assemblea de la GOAC de Barcelona - Sant Feliu convidem a l'Eucaristia de commemoració dels 75 anys de l’HOAC en l’àmbit estatal.

Donem gràcies a Déu pare/mare pel recorregut fet, per la gent que ens ha precedit, pels qui hi són i pels qui ja no, pel futur i les noves generacions.

L'Eucaristia serà celebrada pel Sr. Bisbe Sergi Gordo Rodríguez, a la Basílica de Santa Maria del Mar, el proper diumenge dia 10 d'octubre a les 12 del migdia.

Ens acompanyaran els diferents moviments i col·lectius de la Pastoral Obrera de Catalunya, la comunitat parroquial de Santa Maria del Mar i moltes persones que estan manifestant el seu amor per la GOAC.

Com a gest, farem la col·lecta pel Menjador Social del Besòs, que tan bona feina fa per posar un plat a taula cada dia a les llars més pobres del barri.

Tothom és benvingut a la celebració!

2021-10-10 Eucaristia celebració hra HOAC.pdf

DOSSIER.pdf






dilluns, 4 d’octubre de 2021

L’HOAC per la cura de l’obra creadora de Déu, de la casa comuna


Presentem 
el 13è. vídeo de la secció de commemoració del 75è aniversari de l'HOAC. Està dedicat a la cura l’obra creadora de Déu, de la casa comuna.

En aquesta tretzena càpsula, anea les arrels aml’Amadeu López Milian i en Manel Simó TarragóL’Elena Díez Rica i l’Araceli Caballero García enguien pels camins més urgents i necessaris avui per a la justícia climàtica. Per últim, la Yayo Herrero López, fidel ecologista integral, ens encoratja a continuar i ens felicita pels nostres 75 anys.


diumenge, 3 d’octubre de 2021

Jornada Mundial pel treball decent

 Benvolguts, benvolgudes,


Ja tenim a prop la Jornada Mundial pel Treball Decent.

Com cada curs, la Plataforma Església pel treball decent ha organitzat uns actes als que us animem a participar activament.

5 d'octubre, 17h Debat-col.loqui "L'atur, cosa de tots", organitzat per ASCA (entitat de la plataforma Església pel Treball Decent)

7 d'octubre, 18:30h al pla de la catedral!!! Gest públic "Ara més que mai, treball decent" organitzat per la plataforma Església pel Treball Decent 

Us adjuntem el cartell per a que feu difusió!!

Animeu-vos a participar. Us hi esperem!!!!


divendres, 1 d’octubre de 2021

Adhesió a COESPE (16O a Madrid)

La GOAC s'adhereix a la concentració que la COESPE (Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions) realitzarà el proper 16 d'octubre a Madrid

Com a moviment apostòlic que forma part de la Pastoral Obrera de Catalunya, els homes i les dones de la GOAC veiem del tot necessària la defensa de les reivindicacions que COESPE planteja.

Nosaltres sentim el compromís per la consecució d’aquestes reivindicacions, tant quotidianament amb les companyes i companys de la Marea Pensionista-COESPE, com en aquesta important mobilització.

Per tant, unim a l’adhesió la nostra presència constant i la nostra presència concreta el dia 16 d’octubre a Madrid.


Gairebé 2.400.000 vídues i vidus necessiten millorar la seva pensió de viduïtat per mantenir una forma de vida mínimament digna. És el seu dret!