divendres, 20 de maig de 2022

PARRÒQUIA DE SANT PERE ARMENGOL

75 ANYS: FRATERNITAT, VIDA, FIDELITAT, MISSIÓ

El passat cap de setmana 14-15 de maig de 2022, vam celebrar el 75 aniversari de la parròquia de St. Pere Ermengol, parròquia del barri obrer del barri del Besòs de Barcelona. Val a dir que  ja va existir una capella en honor al Sant als terrenys del barri de la Mina (St. Adrià del Besòs), a tocar de la ubicació actual, on va ser traslladada i consagrada com a parròquia al Sant, pel Bisbe Modrego, l'any 1946
La celebració va constar de dos actes, un el dissabte a la tarda als locals de la parròquia amb els testimonis de gent de diferents etapes. Va ser un goig escoltar i recordar les vivències de tanta gent al voltant de la comunitat, la seva acollida i el servei que ha donat a la gent del barri durant tants anys. Entre altres hi van participar militants de la GOAC donant testimoni del seu pas per la comunitat, fent referència al seu caminar en el MIJAC i la JOC.  Després vam compartir una bona xocolatada.
El diumenge vam tenir una missa d'acció de gràcies presidida pel Bisbe auxiliar, Mn Xavier Vilanova. L'església estava plena com feia anys que no es veia.
Tot plegat va ser molt emotiu. Ah! i després vam tenir un pica-pica al pati de la parròquia. 
Som uns quants els/les militants de la GOAC que vam passar anys de la nostra joventut a St. Pere Ermengol, portem la comunitat parroquial i tot el que hi vam viure al nostre cor.





dijous, 5 de maig de 2022

Crònica del Primer de Maig i Dia de la GOAC (Germanor Obrera d’Acció Catòlica)


Crònica del Primer de Maig i Dia de la GOAC
(Germanor Obrera d’Acció Catòlica)



Dia 28 de maig: Dia de la seguretat i la salut en el treball
Dia 28 d'abril: Dia de la seguretat i la salut en el treball


 El 29 d’abril, el Secretariat de la Pastoral Obrera de Catalunya ens va convocar a l’església de Sant Ambròs del barri barceloní de la Pau. Tots els moviments que englobem la pastoral hi vam participar en l’acollida de germanor i en l’acte de difusió de les mobilitzacions obreres i veïnals dels nostres barris i pobles, així com en l’Eucaristia celebrada pel rector i per consiliaris de la JOC i de la GOAC.





De la seva banda i com cada any, la Joventut Obrera Cristiana (JOC) el 30 d’abril organitzà el concert en honor del Primer de Maig, el qual enguany ha rebut el nom «Espais de reunió per a joves en acció». Al barri de Sant Martí de Provençals, vam gaudir-ne del programa: una taula rodona per encarar el tema amb les diferents entitats, i tot seguit malgrat la pluja, les actuacions musicals. Per descomptat, la GOAC va tenir la seva parada de llibres i publicacions.





Arribat l’1 de maig, la GOAC va celebrar el seu dia al Col·legi Sagrat Cor (barri Besòs). Després d’un dinar de germanor, hi va haver un acte de sobretaula en el qual quatre testimonis de «goacistes» van exposar la seva experiència de lluita obrera farcida d’Evangeli. El sentit: fer vida el Regne de Justícia i de Pau que, en bona mesura, avui significa conservar, agrair i millorar tot allò que la classe obrera organitzada i activa ha anat conquerint com a drets.

Va haver-hi salutacions per a tothom; en especial, per a les persones de moviments germans de la Pastoral Obrera i per aquelles arribades de més lluny (Àfrica, Mesoamèrica, Paraguai...), com ara l’Evelyn Romero, de les comunitats cristianes de base i de la «Red Ciudadana de Mujeres de Morazán», El Salvador. 

Es va recordar l’exposició "Tejedoras de Memoria en los campamentos de refugiados (del Salvador)"; les ILPs (una per la «regularització ja!» i una altra per la no privatització de la sanitat); els murals fets pel Sector de Dones de la GOAC amb motiu del 12è aniversari del traspàs de la nostra germana Pilar Espuña i Domènech; la manifestació de la tarda a la qual la POB donava suport perquè el dona a una de les entitats convocants (l’Aliança de Marees i Moviments Socials)...  

La presentació va acabar agraint la participació en el Día de la GOAC 2022 i desitjant que bufi l’Esperit i que visqui el Primer de Maig!

 




- Miguel Romera Lorenzo va compartir el procés al seu barri per la sanitat pública i la seva qualitat, sota un triple objectiu:


1. difondre l’experiència d’aquesta lluita i les claus que hi han ajudat,


2. animar tothom a la mobilització i a la reivindicació i


3. situar les associacions veïnals com a organitzacions possibles per a donar resposta a les necessitats del món obrer, si no opten per fer tan sols festes i no posen pegues a expressar les seves discrepàncies amb les entitats de poder.






- Pili Calle Humanes va adreçar aquestes paraules:

«Soc una de les moltes persones de la GOAC mare d’alumnes i obrera en el món escolar.

Hem viscut i estem vivint les assemblees i les mobilitzacions des de la crida de ser llevat dins la pasta, des de l’Esperit que ens empeny a la justícia i la veritat. Aquí i ara, en aquesta branca laboral tan feminitzada, això vol dir:

--- dignitat per a cada docent 

--- democràcia i participació

--- informació veraç i no esbiaixada de les nostres vagues

--- treball fix per a la gent més precària del sector

--- currículums i lleis que no segreguin ni per llengua ni per classe social

--- que els diners públics no es dediquin a les guerres sinó per a les despeses socials.

--- que no ens divideixin...

Exacte, no vull acabar sense celebrar la unitat sindical i de moviments i plataformes de base; també, tot el suport rebut per estudiants i per l’aFFaC!

Que no ens robin l’alegria! Que no ens robin l’esperança!».



- Miguel Ángel Hernández Silva va explicar que fa sis anys que es va jubilar i que el seu compromís ara es desenvolupa a la Marea Pensionista de l’Hospitalet. Hi és –juntament amb altres pensionistes– per defensar aquest dret social: unes pensions dignes, justes, suficients i de caràcter públic.





- Un grup de goacistes que viuen en comú a Sant Adrià del Besòs la lluita pel dret d’habitatge digne ens van guiar per a realitzar el 4t testimoni, ja que es va expressar a través d'una performance on tothom vam participar-hi: la família a punt de ser desnonada, els i les policies, la comitiva judicial, el Sindicat de Llogateres i veïnes i veïns... D’aquesta manera, vam sentir a la pell el neguit i el coratge en un desnonament, l’alegria de l’organització i de la unitat, la joia de frenar el desnonament, el compromís de continuar-hi (el desnonament únicament va quedar ajornat...), mil sentiments que ens van unir fraternalment encara més.







dimecres, 27 d’abril de 2022


La JOC celebra el 1er de Maig amb el seu històric concert

Enguany el lema és "Espais de reunió per a joves en acció"

Serà el 30 d'abril al carrer Selva de Mar 215, a partir de les 18 h amb una taula rodona i mostra d'entitats per continuar amb el concert. 









dimarts, 26 d’abril de 2022

 El proper diumenge és el Primer de Maig!

I la Pastoral Obrera de Barcelona el volem celebrar!! 
Com?

Sota el lema "Signes d'esperança en la lluita obrera", ens aplegarem el divendres 29 d'abril, a partir de les 18h, a l'Església de Sant Ambròs, al barri de la Pau de Barcelona (c. Concili de Trento 297-299).

L'acte consistirà en un gest públic on visibilitzarem els signes d'esperança que hi ha davant la situació de precarietat que afecta el món obrer. La POB anima tothom a portar cartells d'actes reivindicatius, manifestacions, concentracions... Els compartirem tots!




divendres, 8 d’abril de 2022

GRÀCIES PER LA TEVA EXISTÈNCIA, LEA!

Ahir ens va deixar la Lea Cornellana Canelas, antiga militant de l’HOAC i obrera compromesa.


A l'hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona i durant molts anys, he tingut la sort d'haver treballat amb ella i d'haver compartit tasca sindical a través de la secció sindical de CCOO i el comitè d'empresa, i també vida!


Filla de Mataró i treballadora del tèxtil en els anys 60, es va formar una consciència crítica i una ferma implicació en la construcció d’un món millor i més just.


Des dels 70 fins la seva jubilació va treballar a l’hospital. Pel seu compromís en el món obrer i per la defensa de la sanitat pública sobretot pels més desfavorits, hi va ser un referent molt important per a totes les treballadores.


La seva actitud i el seu testimoni engrescava les altres a estar actives i protagonistes i no romandre callades ni passives. Això ho feia amb humor i frescor; alhora, amb molta determinació. Es va guanyar l’autoritat moral davant de tots els col·lectius, sobretot dins les auxiliars d’infermeria.


Després de jubilar-se fins al final dels seus dies, la Lea ha estat molt activa en la vida mataronina: un referent en el feminisme, en el moviment veïnal i en la vida socio-política. La seva presència era fixa en associacions com ara «Teixit de Dones», «Dones reporteres de Mataró», en el grup de suport al «Colectivo de Mujeres de Matagalpa» (del moviment feminista d’aquesta ciutat de Nicaragua)...


Més enllà de les lluites, era una fidel participant de les cites festives i culturals de la ciutat.


La Lea ens ha llegat una manera de fer, una manera d’estar i hem après molt d’ella. Tot això ho agraïm d’allò més i sempre estarà amb nosaltres.


Justo Moreno Garcia (simpatitzant de la GOAC)


No és gens fàcil parlar de la Lea, sobretot després de tants anys que no ens hem pogut trobar junts. El que és innegable continua sent el record que ella m’ha deixat, malgrat aquest llarg parèntesi vital.

En un primer moment el que més em suggereix la seua vida és l'honestedat a la vegada empàtica i racional amb que tractava tot allò que l’afectava personalment.


Deia senzillament quina era la seva opinió més enllà de com podés ser entesa. Per a mi ha estat sempre una mena de llibertat d’esperit que tenia la qualitat de no "fer mal", d’haver de rebre-la com una alenada de franquesa i sinceritat, sense que mai li faltés un somriure a la vegada murri i franc.


Sento no haver pogut continuar una amistat tan peculiar i alhora tan enriquidora. Arribats a les dates del temps que ara gaudim, l’intercanvi de pensaments i sentit crític -com dic molt acusat i sincer en ella- hagués estat d’una qualitat difícil d’oblidar. Segurament he "perdut" un temps que hagués estat preciós.


M’agradarà recuperar els records d’altres persones amigues d’ella que faran, com jo, per recuperar el millor de la seva memòria, per fruir, encara que sigui imaginativament, aquelles sensacions tan especials que tant ella, com la seva mare, deixaven en els seus interlocutors.


La Lea ben bé es mereix aquest homenatge, al final d’una vida que segurament ha estat més discreta però no menys intensa, que quan vam viure junts els avatars del franquisme, amb moltes altres amigues i amics, entre elles la seua gran amiga Victòria.


Em queda, definitivament, la imatge d’un rostre traspuant agudesa, llibertat, ironia i una bondat natural que mai la va abandonar.


Ramir Pampols Colomines (consiliari de la GOAC)


Gràcies a una trobada recent, joiosa i fortuïta amb una mestra jubilada i, com jo, membre d’USTEC, vaig poder establir contacte amb la Lea. Li vaig escriure, la vaig convidar a l’aniversari de l’HOAC. «Sí, la Maria em va parlar del projecte del llibre de la GOAC-HOAC», em va respondre. També va avançar: «L’HOAC són els meus orígens i no hi renuncio, actualment n’estic molt lluny». I aquell mateix dia 29 de gener d’enguany, vam connectar-nos telefònicament durant més d’una hora. Va ser trist saber que estava malalta. Cap més cosa va ser trista. Quina existència tan generosa! Quina admiració per les seves companyes! En especial, per la Victòria Lázaro Alquézar.


En un moment de la conversa, va recordar que «un jove», l’Emili Ferrando Puig, havia entrevistat a Mataró la Victòria. En efecte, a la pàgina 451 del llibre «Cristians i rebels. Història de l’HOAC a Catalunya durant el franquisme (1946-1975)», hi apareixen totes dues, la Victòria i la Lea. 


I en altres moments d’aquella entranyable trucada, no van deixar d’aparèixer noms i noms de persones amigues comunes (Ramir i Justo, entre d’altres, i sobretot dones del món sindical i feminista). 


El 1r de febrer li vaig enviar l’afectuosa salutació del Ramir: «Lea, ahir el vaig veure a la manifestació davant d'Hisenda amb la Marea Pensionista.» I ella: «Hola Llum, m'alegro que lluiteu amb la Marea Pensionista amb el Ramir, dona-li molts records de la meva part.»


Més endavant li vaig explicar que l'acte dels 75 anys de l'HOAC havia sortir d'allò més bé... i que «Vosaltres, les goacistes de Mataró hi éreu, hi éreu ben presents.» 

Les últimes paraules que tinc d’ella en resposta a l’esperit d’aquesta presència són aquest missatge escrit: «Estic contenta que els goacistes de Mataró hi comptem!!»


Llum Mascaray Olivera (militant de la GOAC)






diumenge, 27 de març de 2022

GRÀCIES SEMPRE!

El divendres passat dia 25 de març, es va inaugurar a Barcelona la Tribuna Joan Carrera organitzada pel Punt Avui i el Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans. Bàsicament consistia en un dinar en què el cardenal i arquebisbe de Rabat Cristóbal Lopez Romero feia una intervenció basada en la seva experiència de diàleg interreligiós i les relacions entre el cristianisme i l’islam.


En aquesta trobada vam coincidir amics i amigues, salesians, periodistes, representants de moviments cristians i diferents entitats lligades a l’Església i sobretot de l’Església inquieta per ser fidel a l’evangeli, com era l’esperit de Joan Carrera. Cal fer esment de grups com ara Cristianisme i Justícia, Justícia i Pau, Unió de religiosos, Santa Anna Hospital de campanya, Fundació Pere Tarrés...


La Carmina i el Cheluis vam estar presents en aquest dinar sobretot pel lligam i el record vers Cristóbal durant la seva estada als anys 1970 als barris de La Verneda, La Perona, Besòs... on ens va ajudar, juntament amb la seva comunitat salesiana i les altres comunitats cristianes de la zona, a descobrir una altra Església més propera als barris, al jovent, als més pobres... creant espais de participació per avançar en la construcció del Regne de Deu. Mai no oblidarem les pasqües joves, els grups de reflexió, els tallers de teologia, les inquietuds polítiques pròpies del final del franquisme, les celebracions i pregaries...


Des de la GOAC va semblar molt oportú fer-li entrega del llibre dels 75 anys de l’HOAC «Ahora más que nunca. El compromiso cristiano en el mundo del trabajo», ja que creiem estar en la mateixa línia de compromís i de lluita per donar resposta als diferents reptes que la realitat laboral i social enspresenta.


I com no podia ser d’una altra manera vam trobar un Cristóbal igual de proper, compromès per la construcció del Regne, vital, profund i divertit. És per això que ens ha semblat important compartir amb tothom el discurs que va fer en aquest dinar.


Unes paraules plenes d’actualitat i d’evangeli:

https://www.catalunyareligio.cat/ca/cardenal-rabat-ucraina-europa-acollida-refugiats-cristobal-lopez

[la GOAC expressa el seu agraïment a Catalunya Religió]



[El cardenal Cristóbal López Romero fa la seva intervenció del minut 18.32 fins al minut 52, i el col·loqui comença al minut 54.20]





dilluns, 7 de març de 2022

Ahir la GOAC va participar en la concentració convocada per la Plataforma Alcem la Veu

Fem a mans el comunicat de la Plataforma:

https://www.alcemlaveu.org/post/a-l-esgl%C3%A9sia-amb-veu-i-vot-avui-6-de-mar%C3%A7-tornem-a-al%C3%A7ar-la-veu


D’altra banda, donem difusió en català a la crònica realitzada ahir per Europa Press

Gairebé 200 persones exigeixen en Barcelona "igualtat" per a la dona a l'Església

Gairebé 200 persones -majoritàriament dones- s'han concentrat aquest diumenge a la plaça de la Catedral de Barcelona convocades per la coordinadora Alcem la Veu, per exigir "la dignitat i la igualtat de les dones a l'Església", com proclamava la principal pancarta desplegada.


Les altres pancartes incloïen el lema de la mobilització, 'A l'Església amb veu i vot', i les persones que han anat llegint el manifest han demanat “una Església alliberada d'estereotips” que deconstrueixi tant les estructures eclesials injustes com les relacions de subordinació, textualment.


Les han representat en una estructura piramidal composta de peces amb etiquetes com ara "sexisme", "sectarisme", "imposició", "domini", "opulència" o "desconfiança", que posteriorment han repartit per les escales de la catedral per simbolitzar l’Església horitzontal i igualitària que reivindiquen, i han col·locat cartells com a "transparència", "vot" o "sororitat".

Han criticat que "el patriarcat ofega i mata a tot arreu i l'Església no està exempta d'aquesta pandèmia", i han animat a acudir a les mobilitzacions previstes per al 8 de Març.


També han exigit "justícia i reparació" per a les víctimes d'abusos a l'Església, en referència als nens i joves, però també a les dones adultes, la realitat de les quals consideren més invisible.


Els concentrats han corejat càntics en català com 'Amb vot, amb veu, així ens vol Déu', 'No més homes prenent les decisions', 'Netejar i posar flors que ho facin els senyors' i 'Visca l'Església feminista'.


Han destacat també que hi ha concentracions convocades per a aquest mateix diumenge en 17 ciutats més, com ara Madrid, Santiago de Compostel·la, Saragossa i Santander.


La monja Victòria Molins, present a la manifestació, ha declarat a Europa Press que "les dones només tenen visibilitat perquè de vegades són les úniques que són a les esglésies" però no tenen la veu i el vot que necessiten per complir amb el vessant de servei inherent a l'Església, ha dit.




dijous, 3 de març de 2022

Vuit de Març - Dia internacional de la Dona


 VUIT DE MARÇ,

Dia Internacional de la Dona,

fem nostre el missatge del Moviment Mundial de Treballadores Cristianes:

Fiquem-nos de ple a la vida, com diu el papa Francesc, lluitant contra les

desigualtats històriques i universals que col·loquen la dona a les realitats més

precàries.

A imatge de Déu el creà, home i dona els creà. (Gn 1:27)



#8M2022 | La HOAC y la JOC, en el día de la mujer trabajadora 




8 de MARÇ


MISSATGE PEL DIA DE LA DONA 

"EL REPTE DE CONTINUAR CUIDANT ELS FILS DE LA VIDA"


El "Dia Internacional de la Dona", que té el seu origen en un fet tràgic del 8 de març de 1908, el tornem a rebre aquest 2022 enmig d'una pandèmia sanitària que ha generat estralls en les economies i societats del món i que, alhora, ens ha visibilitzat les desigualtats estructurals en el desenvolupament de tots els àmbits de les nostres vides.

En aquest particular temps de crisi, les dones han estat en primera línia dintre i fora de la llar. En l'àmbit privat, més del triple de les hores de treball de cures no remunerat ja requeien sobre les seves espatlles, la pandèmia les va augmentar; i en l'àmbit social el seu rol ha estat fonamental per atendre els menjadors populars, les olles comunes, l'autoorganització veïnal, la promoció de la salut en els barris, malgrat que els recursos personals i la capacitat institucional han estat limitats i els drets reconeguts també s'han vist amenaçats.


A pesar d'aquesta labor de les dones, es van desarticular els sistemes socials, els de protecció i les crides d'auxili, les denúncies per violència i l'abús sexual es van incrementar. Les dones van quedar a mercè de la violència domèstica i en condicions de més vulnerabilitat, tot produint-se un repunt de feminicidis com a l'expressió més cruenta contra elles.


En aquesta mateixa línia, en termes d'ocupació, és innegable que arreu del món han estat les dones les més afectades pels acomiadaments i la reducció de salaris abans i durant la pandèmia, tot aguditzant els desequilibris i les conseqüències negatives. De fet, Amèrica va tenir la més gran caiguda regional en l'ocupació de dones degut a la pandèmia. Segons dades de l'OIT s'espera que durant aquest any 2022 l'ocupació dels homes recuperi els nivells de l'any 2019 (68,5% dels homes en edat de treballar amb ocupació), mentre que l'ocupació de les dones en edat de treballar solament es recuperi el 43,2 %. Així les coses, la situació de les dones a la regió continua sent gens fàcil. Per això, urgeix redreçar els camins, rectificar aquestes desigualtats històriques, trencar amb el silenci i construir un món més humà. És important lluitar contra altres pandèmies que segueixen matant les dones, a fi que deixin de viure en l'espai més precari.


Enmig d'aquestes diferències que es fan cada cop més profundes i que intenten esbocinar la vida, la pregunta que pot marcar la pauta solidària i sororal és On és el teu germà? (Gn 4,9), o dit d’una altra forma: On és la teva germana? Perquè si la veu de la sang del germà (germana) clama a Déu des de la terra, s’hi haurà de fer l'intent de, tenint orelles, sentir el crit que s'expressa davant de la violència contra les dones, les nenes, els nens que moren per les injustícies.


Així, des del Moviment Mundial de Treballadors Cristians estem cridades i cridats a fer-nos presents en la història tots els dies. Com diu el papa Francesc, tenim l’empremta de "no balconejar la vida, ficar-nos-hi, com va fer Jesús". Donar testimoni de la Bona Notícia és també construir esperança i fer retrocedir la violència i la injustícia. Per tot plegat, la commemoració d'aquests 8 de Març, Dia Internacional de la Dona, la fem atansant-nos a les nostres germanes amb l'amor i la vocació de seguir cuidant els fils de vida, encara que això impliqui deixar anar comoditats i costums.


 Missatge escrit per l’MTC – Perú