dimarts, 31 de maig de 2022

A RECORDAR DINS DEL MES DE MAIG...

El dia 14 de maig es va celebrar a Madrid el primer seminari «Monseñor Antonio Algora», convocat per la Pastoral del Treball (de la Conferència Episcopal Espanyola) a fi d’escoltar militants creients  d’organitzacions sindicals.

Des de Catalunya, tres d’aquestes persones creients sindicalistes van ajuntar-se amb el conjunt de persones de la resta de diòcesis de l’Estat: en Marc Collado Ramírez (de la JOC i d’Acció Jove de Comissions Obreres), en Fermín I. Rodrigo Lázaro (de la GOAC i de la Plataforma autònoma de treballadores i treballadors «En Construcció») i la Llum Mascaray Olivera (de la GOAC i d’USTEC·STEs – IAC).


Aquesta n’és la crònica apareguda a «Noticias Obreras»:



https://www.noticiasobreras.es/2022/05/escuchar-acompanar-y-caminar-juntos-buscando-la-dignidad-de-las-personas-trabajadoras/


divendres, 20 de maig de 2022

PARRÒQUIA DE SANT PERE ARMENGOL

75 ANYS: FRATERNITAT, VIDA, FIDELITAT, MISSIÓ

El passat cap de setmana 14-15 de maig de 2022, vam celebrar el 75 aniversari de la parròquia de St. Pere Ermengol, parròquia del barri obrer del barri del Besòs de Barcelona. Val a dir que  ja va existir una capella en honor al Sant als terrenys del barri de la Mina (St. Adrià del Besòs), a tocar de la ubicació actual, on va ser traslladada i consagrada com a parròquia al Sant, pel Bisbe Modrego, l'any 1946
La celebració va constar de dos actes, un el dissabte a la tarda als locals de la parròquia amb els testimonis de gent de diferents etapes. Va ser un goig escoltar i recordar les vivències de tanta gent al voltant de la comunitat, la seva acollida i el servei que ha donat a la gent del barri durant tants anys. Entre altres hi van participar militants de la GOAC donant testimoni del seu pas per la comunitat, fent referència al seu caminar en el MIJAC i la JOC.  Després vam compartir una bona xocolatada.
El diumenge vam tenir una missa d'acció de gràcies presidida pel Bisbe auxiliar, Mn Xavier Vilanova. L'església estava plena com feia anys que no es veia.
Tot plegat va ser molt emotiu. Ah! i després vam tenir un pica-pica al pati de la parròquia. 
Som uns quants els/les militants de la GOAC que vam passar anys de la nostra joventut a St. Pere Ermengol, portem la comunitat parroquial i tot el que hi vam viure al nostre cor.





dijous, 5 de maig de 2022

Crònica del Primer de Maig i Dia de la GOAC (Germanor Obrera d’Acció Catòlica)


Crònica del Primer de Maig i Dia de la GOAC
(Germanor Obrera d’Acció Catòlica)



Dia 28 de maig: Dia de la seguretat i la salut en el treball
Dia 28 d'abril: Dia de la seguretat i la salut en el treball


 El 29 d’abril, el Secretariat de la Pastoral Obrera de Catalunya ens va convocar a l’església de Sant Ambròs del barri barceloní de la Pau. Tots els moviments que englobem la pastoral hi vam participar en l’acollida de germanor i en l’acte de difusió de les mobilitzacions obreres i veïnals dels nostres barris i pobles, així com en l’Eucaristia celebrada pel rector i per consiliaris de la JOC i de la GOAC.





De la seva banda i com cada any, la Joventut Obrera Cristiana (JOC) el 30 d’abril organitzà el concert en honor del Primer de Maig, el qual enguany ha rebut el nom «Espais de reunió per a joves en acció». Al barri de Sant Martí de Provençals, vam gaudir-ne del programa: una taula rodona per encarar el tema amb les diferents entitats, i tot seguit malgrat la pluja, les actuacions musicals. Per descomptat, la GOAC va tenir la seva parada de llibres i publicacions.





Arribat l’1 de maig, la GOAC va celebrar el seu dia al Col·legi Sagrat Cor (barri Besòs). Després d’un dinar de germanor, hi va haver un acte de sobretaula en el qual quatre testimonis de «goacistes» van exposar la seva experiència de lluita obrera farcida d’Evangeli. El sentit: fer vida el Regne de Justícia i de Pau que, en bona mesura, avui significa conservar, agrair i millorar tot allò que la classe obrera organitzada i activa ha anat conquerint com a drets.

Va haver-hi salutacions per a tothom; en especial, per a les persones de moviments germans de la Pastoral Obrera i per aquelles arribades de més lluny (Àfrica, Mesoamèrica, Paraguai...), com ara l’Evelyn Romero, de les comunitats cristianes de base i de la «Red Ciudadana de Mujeres de Morazán», El Salvador. 

Es va recordar l’exposició "Tejedoras de Memoria en los campamentos de refugiados (del Salvador)"; les ILPs (una per la «regularització ja!» i una altra per la no privatització de la sanitat); els murals fets pel Sector de Dones de la GOAC amb motiu del 12è aniversari del traspàs de la nostra germana Pilar Espuña i Domènech; la manifestació de la tarda a la qual la POB donava suport perquè el dona a una de les entitats convocants (l’Aliança de Marees i Moviments Socials)...  

La presentació va acabar agraint la participació en el Día de la GOAC 2022 i desitjant que bufi l’Esperit i que visqui el Primer de Maig!

 




- Miguel Romera Lorenzo va compartir el procés al seu barri per la sanitat pública i la seva qualitat, sota un triple objectiu:


1. difondre l’experiència d’aquesta lluita i les claus que hi han ajudat,


2. animar tothom a la mobilització i a la reivindicació i


3. situar les associacions veïnals com a organitzacions possibles per a donar resposta a les necessitats del món obrer, si no opten per fer tan sols festes i no posen pegues a expressar les seves discrepàncies amb les entitats de poder.






- Pili Calle Humanes va adreçar aquestes paraules:

«Soc una de les moltes persones de la GOAC mare d’alumnes i obrera en el món escolar.

Hem viscut i estem vivint les assemblees i les mobilitzacions des de la crida de ser llevat dins la pasta, des de l’Esperit que ens empeny a la justícia i la veritat. Aquí i ara, en aquesta branca laboral tan feminitzada, això vol dir:

--- dignitat per a cada docent 

--- democràcia i participació

--- informació veraç i no esbiaixada de les nostres vagues

--- treball fix per a la gent més precària del sector

--- currículums i lleis que no segreguin ni per llengua ni per classe social

--- que els diners públics no es dediquin a les guerres sinó per a les despeses socials.

--- que no ens divideixin...

Exacte, no vull acabar sense celebrar la unitat sindical i de moviments i plataformes de base; també, tot el suport rebut per estudiants i per l’aFFaC!

Que no ens robin l’alegria! Que no ens robin l’esperança!».



- Miguel Ángel Hernández Silva va explicar que fa sis anys que es va jubilar i que el seu compromís ara es desenvolupa a la Marea Pensionista de l’Hospitalet. Hi és –juntament amb altres pensionistes– per defensar aquest dret social: unes pensions dignes, justes, suficients i de caràcter públic.





- Un grup de goacistes que viuen en comú a Sant Adrià del Besòs la lluita pel dret d’habitatge digne ens van guiar per a realitzar el 4t testimoni, ja que es va expressar a través d'una performance on tothom vam participar-hi: la família a punt de ser desnonada, els i les policies, la comitiva judicial, el Sindicat de Llogateres i veïnes i veïns... D’aquesta manera, vam sentir a la pell el neguit i el coratge en un desnonament, l’alegria de l’organització i de la unitat, la joia de frenar el desnonament, el compromís de continuar-hi (el desnonament únicament va quedar ajornat...), mil sentiments que ens van unir fraternalment encara més.