La GOAC ha fet un salt qualitatiu quant al seu mitjà digital principal. Al nou lloc web goac.cat es pot trobar l’accés a http://goacbarcelona.blogspot.com, que mantindrà la memòria de tants anys de comunicació goacista.
El lloc té un disseny dinàmic i variat. El seu naixement avui és fruit de la feina duta a terme per la «comissió WordPress» i la Secció de Difusió de la GOAC, junt amb la cooperativa SaóPrat.
Aquest web veu la llum amb l’objectiu de ser una bona eina de difusió; alhora, una bona eina de participació i elaboració comunitària. Tot plegat, des de l’esperit de doble fidelitat, als valors de l’Evangeli i als valors de la solidaritat obrera.
dimecres, 21 de setembre del 2022
Gaudint d’aquesta presentació. Gaudint de l’autoria tan coral i tot això gràcies a la col·laboració de tantes i tantes dones. Continuem el camí.
Avui a la seva església del Pi de Barcelona, hem donat l’últim adéu de cos present a Mn. Gaietà de Casacuberta i Franco
Ja descansa al costat del Pare-Mare i hi vetllarà per tota la família goacista i del conjunt de la Pastoral Obrera de Catalunya
Fins sempre, estimat germà Tano!
Ferran Fuguet i Ros, company dels temps d’en Tano a la POC com a president de la GOAC
Estimat germà Tano, has estat i seràs sempre el nostre consiliari, el de tota l’església obrera catalana. El capellà de tots nosaltres, en la tasca que el Pare-Mare ens ha encomanat de viure comunitàriament i ser llavor de dignitat i d’esperança obrera.
I sempre pendent i seguint la teva agenda, la que treia fum, fent comunitat, equip, pastoral, moviment jove...
Des de la meva experiència personal, no puc acomiadar-te, hi romandràs com a referència en el testimoni i com a proposta en la perspectiva de futur.
Ara, en aquests moments, estem tristos i afligits, al mateix temps que esperançats de poder ser a la teva nova agenda, per a tota l’eternitat. Descansa en Pau, Tano. Nosaltres preguem l’Oració de Jesús Obrer: ... ... ... i que els obrers, les obreres i en Tano, morts en el camp de l’honor, del treball i de la lluita, reposin en pau,
Mare dels pobres, pregueu per nosaltres.
Descansa en pau, germà Tano!
Manoli Prada Vega, goacista de la diòcesi de Sant Feliu
Tano ha estat un gran home.
El meu cor agraeix el seu testimoni. Em transmetia bones vibracions. Mai no el vaig veure trist.
Estimava la GOAC i nosaltres a ell. De fet, era molt estimat a les seves parròquies i a tota la Pastoral Obrera i l’Acció Catòlica.
Mantindrem aquest sentiment per sempre més, així com el nostre agraïment al seu llegat de compromís obrer cristià amarat d’inquietud i d’alegria.
Paraules d’Amor de «Papeles y Derechos para Todos y Todas»
«Ha muerto Mossèn Gaietà, párroco de la Basílica del Pi; quien el 2004 recibió a los inmigrantes sin papeles en lucha por una regularización sin condiciones durante el gobierno de Rodríguez Zapatero.
Un poco de la historia de la lucha Antiracista:
En el 2001 Mossen Vidal i Aunós abrió las puertas de la Basílica del Pi, para refugiar a más de 1.500 migrantes sin papeles, que el gobierno de Aznar, quería expulsar desde el 23/01/2001.
Fueron 15 días de huelga de hambre y cuarenta y siete días de encierro, luchando por papeles y un trabajo digno; lucha que consiguió un triunfo absoluto para una regularización de todos los inmigrantes que residían en el estado español.
El 2005 el movimiento de Papeles para Todos y Todas decide ocupar la catedral barcelonesa, resistiendo durante 10 horas el asedio e intervención policial.
Mossèn Gaietà al igual que su predecesor abrió las puertas de su Basílica y dio a los inmigrantes 72 horas para realizar un encierro simbólico con el objetivo de que el gobierno no exigiera el contrato de trabajo de un año y 40 horas, para acceder al Arraigo social y así tener papeles.
Mossèn Gaietà siempre caminó por los caminos de la solidaridad y el derribo de muros y fronteras.
Hoy ha partido, ha iniciado su viaje final. Nunca lo olvidaremos!!
Que la tierra le sea leve.»
Norma
- - -
2005
«Una buena persona... recuerdo que por la noche con toda la presión política y de la prensa nos dijo Me'n vaig a dormir i que sigui el que Déu vulgui.
En el Pi, luego sabríamos por quienes estaban en la Catedral que los mossos habían entrado en la Catedral con todo. En los días en los cuales se celebraba el Forum de las Culturas con todo ese envoltorio de buenas palabras: interculturalidad, mestizaje, diàleg, una insultante pantomima mientras se trataba como perros a los sin papeles.
Que nadie se olvide de gente así, que realmente desde un relativo poder se posicionó en favor de los inmigrantes. Nuestra memoria, la de los de abajo, siempre presente. DEP. »
Jorge
Tano de Casacuberta Franco, aposta inesgotable pel món obrer
Tica Font, companya d’equip del Tano a la GOAC
Va ser consiliari de la JOC i de l’ACO principalment, encara que participava de tots els altres grups d’Acció Catòlica. Diria que pertanyia a la generació de capellans marcats pel Concili Vaticà II i pel franquisme. L’impuls del Concili el va conduir a integrar-se en l’Acció Catòlica compromesa en la transformació democràtica i social del nostre país; va ser seguidor de Cardijn, fundador de la JOC, i va apostar per impulsar tots els moviments compromesos en la transformació social de l’Acció Catòlica.
La influència de Cardjin es plasmava en les seves constants de treball i d’impuls de grups de creients, la revisió de vida i l’estudi d’evangeli. Els seus profunds coneixements d’aquestes dues tècniques vitals el portava a fer aproximacions en tots els grups cristians fossin o no de l’Acció Catòlica. Cercava la unitat dels grups de la Pastoral Obrera, amb els que compartia les lluites i les esperances de construir un món nou.
De la GOAC, volia descobrir-ne com influïa el pla de formació en l’esdevenir de la Revisió de Vida, com el pla de formació ens educava no solament en la militància sinó que ajudava a la Revisió de Vida a no esdevenir intimista o poc mobilitzadora.
Igual que impulsava tota mena de grups de creients en la Revisió de Vida o l’estudi de l’evangeli, ell pertanyia i practicava la seva Revisió de Vida dintre de l’organització de capellans del Pradó, va ser coherent, no solament va ser capellà que acompanya persones laiques, també va ser un membre més d’un grup en el que revisava les seves opcions.
Sempre estava disponible i present a les trobades, assemblees o esdeveniments o a qualsevol moviment de cristians obrers. ¡El Tano sempre hi era!
Finalment, voldria destacar la seva capacitat davant les preguntes o recriminacions de persones no creients, així com el respecte a l’hora d’abordar les qüestions de fe i d’església orgànica; va ajudar moltes persones a aproximar-se a la fe despullant-se de prejudicis.
En definitiva, Tano va ser un home, un capellà del Concili Vaticà II i de l’església compromesa que va fer una gran tasca.
Tano, mestre de la Revisió de Vida Obrera,
als anys 70 refundà la JOC de Catalunya
Xavier Becerra Castells, deixeble del Tano a la JOC
El Tano va ser consiliari del meu grup de RV a la JOC i em va acompanyar durant uns anys claus de la meva vida. Li dec molt. Gràcies a ell vaig esdevenir militant de la JOC i amb ell vaig aprendre a fer Revisió de Vida. El Tano era un home de pensament profund, que ajudava a arribar al nucli en les qüestions primordials. Un capellà compromès amb la justícia social, educador de militants i constructor d'església en el món obrer.
Ara, pensant en ell, em ve la imatge d'un home corpulent i amb barba, amb poc cabell, amb una cartera plena de papers, sempre amunt i avall en el cotxe, amb l'agenda plena, afable i fent preguntes. Un treballador infatigable, un apòstol acompanyant grups i militants per l'evangelització en el món obrer.
La seva mort m'ha entristit com a tots aquells que hem tingut la sort de conèixer-lo i gaudir de la seva amistat. Ens queda pregar per ell, recollir el seu testimoni i agrair tot el que ens ha donat, a mi i a tantes altres persones. Descansi en pau.
La GOAC s'uneix a la consternació de la Delegació de Migracions de la diòcesi de Màlaga pels fets ocorreguts a Melilla, i a les paraules de l'arquebisbe Agrelo:
La Setmana per la Pau-Arcadi Oliveres és un espai de trobada, obert a la participació de tota la ciutadania, que té per objectiu fomentar l’intercanvi de pensaments i de propostes d’acció, d’enfortiment del treball en xarxa, d’invitació a un canvi de paradigma i de concreció d’accions d’incidència sociopolítica, de manera pacífica, transformadora i no-violenta. Ens hi acompanyes?
D’aquesta manera i com a resum, diferents assistents i participants valoren i descriuen Memòria agraïda:
«Va ser l’acte més emotiu de tots els duts a terme durant aquest curs 2021-2022.
El vam batejar amb el nom de Memòria agraïda, perquè va estar dedicat a les persones antigues militants de la GOAC, a les quals vam rebre amb la taula parada: estovalles senegaleses gentilesa de la família del goacista Martin Gomis (de Mollerussa) i coca portada per un dels equips, l'equip Montserratí.
Goacistes de tots els temps i d’arreu del Principat, ens vam abraçar i vam compartir la missa conventualal temple ple de fidels, la rebuda del pare abat, les salutacions de la Comissió Permanent de l’HOAC i de la nostra Comissió Diocesana.
Tot això, a la Sala de la Façana, junt amb els testimonis impactants, entranyables, interpel·lants i enriquidors de persones d’una duradora, insubornable, qualitat humana obrera-cristiana.
Va haver-hi un denominador comú: la formació de la GOAC unida a la vivència comunitària, tant dins del moviment com als ambients obrers, els va fer despertar a una fe lligada a la vida, al compromís i a una espiritualitat transformadora.
Agraïm al Pare Abat, Manel Gasch i Hurios, la felicitació que ens va adreçar i la referència a dos importants vincles amb la nostra especialització de ser part de la Pastoral Obrera:
1. la cura i millora dels drets laborals per part de la seva mare, Angelina Hurios Calcerrada, i del seu pare, Josep Maria Gasch Riudor (fundadors del Col·lectiu Ronda), cosa que va viure des de petit, i
2. l’esment a la figura del primer militant de l’HOAC, en Guillem Rovirosa i Albet, qui va pregar, treballar i conviure a Montserrat en diferents èpoques.
A més, vam visionar un audiovisual que honora i convida a fer comunióamb les Santes i el Santsgoacistes que descansen en la Pau de Déu i que tan bon llegat ens han regalat.
L'acte públic va tenir lloc a l’exterior, a la plaça de Sant Jordi. Hi vam repartir el «¡TÚ!» i altres materials i vam recordar el que som i el sentit de celebrar a Montserrat l’aniversari. Vam manifestar el compromís de seguir endavant amb el nostre quefer apostòlic comunitari de defensa d’allò públic, d’implicació per frenar la pèrdua de drets socials i laborals, de denunciar l’atac privatitzador. Aquesta és la crida que sentim des de la nostra vida obrera, des de l’existència de la gent treballadora que ens envolta; en fi, , des de l’escolta de l’Evangeli, de la Bona Nova de Jesús Obrer, i de la DSE (Doctrina Social de l’Església).
Al refectori de Nostra Senyora, el dinar de germanor i la sobretaula van ser clara expressió de la Triple Comunió que en Rovirosa ens va transmetre i ens va contagiar: Comunió de Vida, de Béns i d'Acció.
La GOAC (Germanor Obrera d’Acció Catòlica) serà a Montserrat aquest diumenge dia 12 de juny. Ha organitzat la trobada «Memòria agraïda», dedicada a les persones goacistes de tots els temps.
L’aplec ve definit per l’abraçada fraternal, l’agraïment i l’espai. S’hi lliurarà un reconeixement a les persones que han format part d’aquest moviment d’Acció Catòlica que pertany a la Pastoral Obrera. La GOAC ha estat a les seves arrels de partença cap a un camí de compromís obrer cristià. Aquest llegat s’hi desitja agrair.
La GOAC ha volgut que l'encontre sigui a Montserrat, tantes vegades aixopluc per al primer militant, el vilanoví Guillem Rovirosa i Albet (1897 – 1964). El Monestir serà sempre un referent al qual Rovirosa tornarà una vegada i una altra per fer recés, recuperar-se, escriure, conviure i fer formació social des de l’espiritualitat obrera per als monjos. Alternarà treballs tècnics d'electricitat amb la pregària, la reflexió, el diàleg amb els monjos, la col·laboració per al Butlletí de l’HOAC i una àmplia correspondència amb militants, familiars i persones amigues. Temps d'aprofundiment espiritual i d'avenç en el seu pensament tal com queda palès en les seves obres “Cooperatisme integral”, “Dimas”, “Judes”, “La virtut d'escoltar”, “Fenerisme”, “Terciaris”…
La GOAC expressa el seu agraïment també a l’amabilitat de l’actual abat, el P. Manel Gasch i Hurios, d’oferir-los la seva acollida i fer-los la rebuda.
A totes les diòcesis de l‘Estat, l’HOAC (Hermandad Obrera de Acción Católica) s’ha entregat amb entusiasme en la celebració del 75è aniversari.
A Catalunya, la GAC no ha quedat enrere, tal com reflecteixen:
- els articles de premsa i els programes de ràdio i de televisió;
- l’eucaristia celebrada el 10 d’octubre de 2021 a Santa Maria del Mar de Barcelona, presidida per Mons. Sergi Gordo Rodríguez;
- l’acte realitzat a Barcelona a Cristianisme i Justícia el dia 11 de febrer d’enguany;
- el tarannà de celebració dels 75 anys en la vida militant de compromisos personals, d’equip, de diòcesi o generals; a destacar, el Dia de la GOAC- Primer de Maig.
Ara la GOAC és a punt de portar a cap el darrer acte, aquell dedicat a les persones que han precedit les actuals militants de la GOAC. D’aquí el nom de «Memòria agraïda».
Tenen previst ajuntar-se vora les 9:50 h a l’esplanada deMontserrat en el punt on col·locaran una pancarta vertical amb el logotip de la GOAC.
Serà el moment de l’acollida, de les primeres abraçades, de rebre un tros de coca del Montserratí i el tiquet per a la missa.
A les 10. 40 h tot el grup serà al temple per assistir a lamissa conventual.
En aquest marc, la responsable diocesana d’Animació de la Fe, Maria Fornos Prat, donarà lectura de la presentació del moviment GOAC:
«Som membres de la Germanor Obrera d'Acció Catòlica (GOAC). Aquest moviment d’Església està format per dones i homes que hem decidit viure la nostra fe i el seguiment de Jesucrist dins les condicions de vida i treball del món obrer en els sectors més empobrits i precaritzats, tot realitzant un compromís transformador en el nostre lloc de treball, en els ambients, en les organitzacions obreres, moviments socials...
La GOAC va néixer l’any 1946, de la mà d’en Guillem Rovirosa i Albet. Durant aquest curs estem celebrant el nostre 75è aniversari i, avui, a Montserrat volem recordar i reconèixer els diferents moments en què ell va ser acollit pel monestir, on va viure i va impartir formació social i obrera als monjos, compartint amb ells els moments tan necessaris de pregària.»
A les 12.15 passaran a la Sala de la Façana. Allíl’abat P. Manel Gasch i Hurios els adreçarà unes paraules i hi haurà les salutacions de la Comissió Permanent de l’HOACi de la Comissió Diocesana de la GOAC,i en especial serà el moment:
--- per fer un minut de silenci mentre visionen les imatges de les persones que ja descansen en la Pau de Déu, i
--- perquè les antigues i els antics militants prenguin la paraula.
--- A les 13.45, a l’esplanada, duran a terme un acte públic a fi de difondre el sentit del 75è aniversari de la GOAC; el motiu pel qual es realitza a Montserrat, i la determinació de mantenir i continuar el compromís i missió de la GOAC.
--- A les 14.15, al menjador de l’edifici de Nostra Senyora, serà el dinar de germanor i lasobretaula.
--- Finalment, repartiran el recordatori d’aquest esdeveniment «Memòria agraïda» i, amb les darreres pregàries i abraçades, a les 17 hores, sortiran cap a les seves llars –afirmen– «amb l’ànima carregada per, tot i les nostres insuficiències, ser sempre seguidors i seguidores de Jesús en el món obrer».
La GOAC de Barcelona-St. Feliu ha participat en la fase diocesana del Sínode inaugurat pel papa Francesc el passat mes d'octubre
«Esperança» va ser la paraula que la GOAC va expressar per a definir el que havia representat la reflexió al voltant del Sínode dins del nostre moviment apostòlic d’Acció Catòlica especialitzat en el món obrer
Les aportacions dels diferents equips han quedat força ben reflectides a la síntesi de les aportacions de tota la diòcesi.
Bàsicament aquesta síntesi es resumeix en cinc punts:
- Donar més participació i reconeixement dels laics i laiques, tot obrint la possibilitat al celibat opcional dels ordenats.
- Avançar en l’accés de la dona al ministeri presbiteral.
- Obrir l'Església a tothom amb l'acceptació de les diferències i diversitat dels i les creients, més acord amb el missatge de Jesús.
- No amagar escàndols de corrupció ni d’abusos.
- Ser una Església més arrelada al món actual, tot incloent-hi el llenguatge que utilitza; més democràtica; que escolta i actua, propera a la gent de les perifèries...
A la trobada final, el proppassat diumenge 29 de maig, en la celebració presidida pel bisbe Omella, aquest va subratllar la necessitat de "remar junts" i no perdre ni els somnis ni l'esperança.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
