Fa temps que s’està produint a Catalunya l’anunci del tancament d’empreses, de trasllats a d’altres llocs de l‘Estat o del món, i de reducció de plantilles, que indiquen l’entrada en una època de crisi social que en aquest moment afecta greument a milers de famílies directament i a moltes altres, de manera indirecta (Braun, Durex, Mercedes, Fibracolor, Frape-behr, Cemoi, ...).
Des de diferents àmbits del món obrer venim fent una reflexió sobre els efectes nocius que produeix el capitalisme salvatge que es va imposant, que cada cop més busca el benefici econòmic per davant de la vida i de la dignitat de les persones.
La conseqüència de l’estratègia dels poders econòmics, i de les polítiques socials i econòmiques aplicades pels diferents governs, està produint un creixent procés d’empobriment d’amplis sectors socials a Catalunya i arreu de l’Estat Espanyol. El procés creixent de deslocalitzacions d’empreses a d’altres països, on la classe obrera està molt més precaritzada i amb menys drets laborals és un dels signes més visibles d’aquesta estratègia.
Les deslocalitzacions són estimulades per l’afany d’incrementar els beneficis i la reducció de costos, i en molts casos també, per operacions d’especulació immobiliària dels terrenys on actualment estan instal·lades les empreses, sense que les Administracions posin normes clares per tal de frenar aquestes operacions especulatives.
En l’intent d’escapolir-se de les responsabilitats que els corresponen, les direccions de les empreses estan afinant un "modus operandi" molt precís a l’hora d’anunciar la seva decisió ja presa, i afeblir la força dels treballadors en les negociacions del conflicte:
• Llencen el rumor entre els i les treballadores perquè es facin especulacions de tota mena i comenci la por.
• Fan l’anunci generalment en divendres per aconseguir que la estratègia del rumor i la por creixi fins i tot en l’àmbit familiar.
• En les processos de negociació casualment hi ha un punt comú: que es produeix un moment d’enfrontament en èpoques de Nadal o de vacances d’estiu.
I tot això amb el mutisme dels mitjans de comunicació que, amb la disposició que habitualment tenen per les notícies de caire tremendista i individual, quan es tracta de fets relacionats amb el tancament d’empreses no apareixen per enlloc! I cal preguntar-se si això no respon a directrius de les mateixes empreses d’informació.
És igualment molt significativa la inhibició de la Inspecció de Treball en les negociacions, fent de la presència testimonial quasi la seva única actuació; potser és el paper que li atorga la llei, però és aquesta la responsabilitat dels Governs vers els ciutadans?
Com a treballadors cristians volem refrendar el valor i la dignitat de la persona i el treball humà per sobre de qualsevol altre raó:
"El treball és sempre una causa eficient primària, mentre que el capital... és només un instrument o la causa instrumental" (Laborem exercens, n.12, Papa Joan Pau II, 1981).
"Les persones constitueixen el patrimoni més valuós de l’empresa. A les grans decisions estratègiques i financeres, d’adquisició o de venta, de reajustament o tancament d’instal·lacions, en la política de fusions, els criteris no poden ser exclusivament de naturalesa financera o comercial. (Compendi de la Doctrina Social de l’Església).
I davant la problemàtica de la concentració del capital i les seves transaccions internacionals:
"...el consentiment de les parts, si es troben en una situació massa desigual, no és suficient per a garantir la justícia del contracte... una economia de canvis ja no es pot basar únicament en la llei de la lliure competència... la llibertat dels canvis només és equitativa si se sotmet a les exigències de la justícia social" (Populorum Progressio, n.59, Papa Pau VI, 1967).
Els moviments obrers cristians, delegacions diocesanes de pastoral obrera, parròquies i d’altres col·lectius de treballadors i treballadores cristians volem manifestar:
• Que els drets de les persones sempre estan i estaran per sobre del capital i del lliure mercat.
• Que els governs tenen la primeríssima responsabilitat de la defensa de les persones, contra tota arbitrarietat i instrumentalització laboral.
• Que les administracions pú-bliques han d’exercir el control sobre la responsabilitat social de les empreses al nostre país.
• Que els mitjans de comunicació tenen la responsabilitat social envers els i les ciutadans en donar a conèixer la realitat diària de l’àmbit laboral.
• Que els i les representants dels treballadors i les organitzacions sindicals del nostre país han de treballar per la unió de consciència i acció davant l’agressió que suposa quedar-se sense feina.
• Que tota la població treballadora ha de prendre consciència de la situació unir-se activament al suport de tots els afectats.
• Que l’Església hem de fer una clara denúncia profètica contra tot allò que atempta contra els drets fonamentals dels treballadors, especialment dels més desvalguts del món obrer.
MOVIMENTS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA I BALEARS: ACO, GOAC, JOC, MIJAC, CAPELLANS OBRERS, RELIGIOSES EN BARRIS I DELEGACIONS DE PASTORAL OBRERA DE LES DIÒCESIS DE CATALUNYA.
Des de diferents àmbits del món obrer venim fent una reflexió sobre els efectes nocius que produeix el capitalisme salvatge que es va imposant, que cada cop més busca el benefici econòmic per davant de la vida i de la dignitat de les persones.
La conseqüència de l’estratègia dels poders econòmics, i de les polítiques socials i econòmiques aplicades pels diferents governs, està produint un creixent procés d’empobriment d’amplis sectors socials a Catalunya i arreu de l’Estat Espanyol. El procés creixent de deslocalitzacions d’empreses a d’altres països, on la classe obrera està molt més precaritzada i amb menys drets laborals és un dels signes més visibles d’aquesta estratègia.
Les deslocalitzacions són estimulades per l’afany d’incrementar els beneficis i la reducció de costos, i en molts casos també, per operacions d’especulació immobiliària dels terrenys on actualment estan instal·lades les empreses, sense que les Administracions posin normes clares per tal de frenar aquestes operacions especulatives.
En l’intent d’escapolir-se de les responsabilitats que els corresponen, les direccions de les empreses estan afinant un "modus operandi" molt precís a l’hora d’anunciar la seva decisió ja presa, i afeblir la força dels treballadors en les negociacions del conflicte:
• Llencen el rumor entre els i les treballadores perquè es facin especulacions de tota mena i comenci la por.
• Fan l’anunci generalment en divendres per aconseguir que la estratègia del rumor i la por creixi fins i tot en l’àmbit familiar.
• En les processos de negociació casualment hi ha un punt comú: que es produeix un moment d’enfrontament en èpoques de Nadal o de vacances d’estiu.
I tot això amb el mutisme dels mitjans de comunicació que, amb la disposició que habitualment tenen per les notícies de caire tremendista i individual, quan es tracta de fets relacionats amb el tancament d’empreses no apareixen per enlloc! I cal preguntar-se si això no respon a directrius de les mateixes empreses d’informació.
És igualment molt significativa la inhibició de la Inspecció de Treball en les negociacions, fent de la presència testimonial quasi la seva única actuació; potser és el paper que li atorga la llei, però és aquesta la responsabilitat dels Governs vers els ciutadans?
Com a treballadors cristians volem refrendar el valor i la dignitat de la persona i el treball humà per sobre de qualsevol altre raó:
"El treball és sempre una causa eficient primària, mentre que el capital... és només un instrument o la causa instrumental" (Laborem exercens, n.12, Papa Joan Pau II, 1981).
"Les persones constitueixen el patrimoni més valuós de l’empresa. A les grans decisions estratègiques i financeres, d’adquisició o de venta, de reajustament o tancament d’instal·lacions, en la política de fusions, els criteris no poden ser exclusivament de naturalesa financera o comercial. (Compendi de la Doctrina Social de l’Església).
I davant la problemàtica de la concentració del capital i les seves transaccions internacionals:
"...el consentiment de les parts, si es troben en una situació massa desigual, no és suficient per a garantir la justícia del contracte... una economia de canvis ja no es pot basar únicament en la llei de la lliure competència... la llibertat dels canvis només és equitativa si se sotmet a les exigències de la justícia social" (Populorum Progressio, n.59, Papa Pau VI, 1967).
Els moviments obrers cristians, delegacions diocesanes de pastoral obrera, parròquies i d’altres col·lectius de treballadors i treballadores cristians volem manifestar:• Que els drets de les persones sempre estan i estaran per sobre del capital i del lliure mercat.
• Que els governs tenen la primeríssima responsabilitat de la defensa de les persones, contra tota arbitrarietat i instrumentalització laboral.
• Que les administracions pú-bliques han d’exercir el control sobre la responsabilitat social de les empreses al nostre país.
• Que els mitjans de comunicació tenen la responsabilitat social envers els i les ciutadans en donar a conèixer la realitat diària de l’àmbit laboral.
• Que els i les representants dels treballadors i les organitzacions sindicals del nostre país han de treballar per la unió de consciència i acció davant l’agressió que suposa quedar-se sense feina.
• Que tota la població treballadora ha de prendre consciència de la situació unir-se activament al suport de tots els afectats.
• Que l’Església hem de fer una clara denúncia profètica contra tot allò que atempta contra els drets fonamentals dels treballadors, especialment dels més desvalguts del món obrer.
MOVIMENTS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA I BALEARS: ACO, GOAC, JOC, MIJAC, CAPELLANS OBRERS, RELIGIOSES EN BARRIS I DELEGACIONS DE PASTORAL OBRERA DE LES DIÒCESIS DE CATALUNYA.
