L’Assemblea de la GOAC de Barcelona, reunida amb motiu de la celebració del Nadal, ens unim al goig de la Sra. Aminetou Haidar, la seva família , el seu poble i totes les persones que han actuat perquè pogués tornar a la seva terra. Coneixent de prop la greu situació que ha patit i pateix la Presidenta del Col·lectiu de Defensores dels Drets Humans en el Sàhara Occidental, la Sra. Aminetou Haidar, volem manifestar:
- Que estem d’acord i recolzem la lluita d’Aminetou, l’anomenada “Gandhi sahrauí”.
- Que ens sembla un greu atemptat a la dignitat de les persones i dels pobles, en ple segle XXI, la seva injustificada expulsió de la seva terra, el Sàhara Occidental.
- Que rebutgem del tot el fet que una vegada més valguin més els tractats comercials que la vida d’una persona o de tot un poble.
- Que recolzem la lluita pacífica del poble sahrauí, immers en un desert de desesperació d’ençà que el govern espanyol els va abandonar.
- Que d’ençà que el cap de l’estat espanyol, en el moment final de la dictadura franquista, ara fa 34 anys, va abandonar al poble sahrauí a mans dels invasors marroquins, no hi ha hagut cap govern en democràcia que hagi defensat el dret d’aquest poble a l’autodeterminació i l’autogovern, és a dir, a la Independència.
- Que la celebració del 61 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, dia dedicat a la No Discriminació, el passat dia 10 de desembre, no és sinó una mostra més de la hipocresia dels governs i organismes oficials que, instal·lats en el poder, han pres per costum viure i legislar segons els seus interessos i oblidar les seves obligacions, tal com ho ha demostrat la vulneració dels drets fonamentals de l’Aminetou per part de les autoritats marroquines i espanyoles.
- Que la discriminació i el genocidi són dues de les “eines” que s’estan utilitzant sovint per part de la comunitat internacional cada vegada que es deixa d’escoltar a les persones i als pobles que reclamen els seus drets, la seva identitat i, en definitiva, la seva dignitat.
- Que la població sahrauí ha estat obligada a separar-se en dues meitats, no viu en llibertat cap de les dues. Famílies separades per un mur, el mur de la vergonya, i milers de mines antipersones (la majoria de les quals han estat fabricades al territori espanyol) que mantenen als uns al mig del desert inhòspit, en camps de refugiats, i als altres en un territori ocupat per l’invasor marroquí, perseguits, detinguts,desapareguts, massacrats,…. Això si, comparteixen la manca dels Drets Humans Universals i mantenen una gran esperança respecte a la recuperació de la seva terra, algun dia.
- Que reconeixem a l’Aminetou com a germana de lluita i que reclamem, junt amb ella, el seu dret a viure amb pau i llibertat la independència del seu país, el Sàhara Occidental.
Germandat Obrera d’Acció Catòlica Barcelona a 19 de desembre de 2009
