Les dones continuem en una àmplia majoria ocupant les
categories més precàries tant pel que fa al treball com a
la situació de desocupació. Els nostres ingressos, subsidis
i pensions són menors i sovint inexistents, tot i que
freqüentment som les mantenidores de la llar, econòmicament
i afectiva, en especial a les famílies monoparentals. I davant
la situació actual de crisi, la discriminació i la injustícia ens
fa més vulnerables; la precarietat i la pobresa a tot el món té
rostre de dona.
Amb la incorporació de la dona al mercat laboral, atès que els
homes majoritàriament no “s’han incorporat” al repartiment
de les tasques de cura de les persones, s’ha creat un buit a la
feina domèstica i d’atenció, que el sistema no ha cobert. Ans
al contrari, s’ha desplaçat el problema a altres països on les
dones immigrants han deixat desateses les seves famílies per
atendre les nostres.
Les dones seguim patint violència, assetjament i maltracte
psicològic i sexual a la llar i al lloc de treball. Tot i que el
discurs de lluita contra la violència vers les dones es manté,
els recursos per a serveis d’atenció es limiten, mentre amb
la crisi augmenten el comportaments violents i minven les
possibilitats econòmiques de les dones per sortir-se’n.
Vivim en un model que canvia poc i lentament, un model on
prima el domini sobre l’altri (natura i persones, especialment
les dones) i produir per consumir per sobre del valor de ser
persones corresponsables de la nostra comunitat humana.
No són raons econòmiques les de la nostra marginació,
ans al contrari, és precisament aquesta marginació la que
l’economia i la societat no es pot permetre.
Nosaltres, dones obreres i cristianes, acollint el missatge de
Jesús de Nazaret que ens proposa que cercant l’Amor i la
Justícia, tot home i tota dona pot viure amb dignitat vers
la seva plenitud, demanem a tots els governs, empreses,
institucions, escoles, col·lectius i llars que:
• Es reconegui que la tasca de cura de les persones,
especialment les més febles, és i ha de ser la primera
activitat humana i d’ella s’han de desprendre la producció,
l’economia i l’organització social.
• Es promoguin i recolzin polítiques i accions afavoridores
de la igualtat d’oportunitats, de participació i
corresponsabilitat en tots els àmbits: laboral, polític,
social i familiar per caminar cap a un model respectuós i
equitatiu (que no igualitari), vàlid per a dones i homes.
• L’Església sigui un model per tota la societat, tot posant
fi a la discriminació injusta de les dones per mostrar que
som filles de Déu, que és Mare-Pare, i que per construir
un món de Justícia, Amor i Pau, cal l’aportació i el treball
esforçat, joiós i reconegut de tot home i tota dona.
Les dones dels Moviments Cristians i Obrers de Catalunya
i Balears ens solidaritzem amb totes les dones que pateixen
injustícia i ens comprometem a construir-la a tots els àmbits
on ens trobem.
MOVIMENTS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA
I BALEARS: (ACO, GOAC, JOC, MIJAC), CAPELLANS
OBRERS, RELIGIOSES/OS EN BARRIS I DELEGACIONS DE
PASTORAL OBRERA DE LES DIÒCESIS DE CATALUNYA
