VEURE LA REALITAT AMB ESPERANÇA
El 1º de Maig és per als nostres moviments temps de reflexió i
discerniment, de renovació del compromís i de celebració de la nostra fe en
l’esdevenidor del món obrer i del treball.
Com part de l'Església, hem de descobrir des de l'Evangeli els signes
dels temps. Un discerniment que a nosaltres, moviments d'Acció Catòlica en el
món obrer i del treball, ens fa preguntar-nos com s'anuncia i manifesta la
salvació de Déu en la realitat social que avui viu el món del treball i què és
el que està truncant el seu projecte de fraternitat i justícia universal. Hi ha
avui dia bones notícies per a les persones empobrides.
El nostre discerniment ens ha d'ajudar a descobrir el que en l'actual
context històric, en les condicions de vida i treball de tantes famílies, allò
que frena i oculta la presència el Regne de Déu, per a transformar la realitat
i col·laborar a construir humanitat. És la vida humana, el més important per a
Déu, el que està en joc.
La pobresa, agreujada per la crisi actual i per la mercantilització i precarització del
treball, és un signe de la negació de Déu perquè nega a la persona humana. Les
causes de la crisi econòmica que patim i les diferents polítiques que, des de
fa anys es venen engegant, segueixen aprofundint en una desigualtat estructural
que sofreix el món obrer i del treball, especialment les persones més febles:
aturades, joves, dones, immigrants...
Les reformes laborals, la reforma de les pensions, les polítiques
d'austeritat pressupostària i de reducció en despeses socials, la recerca de la
competitivitat a través d'una devaluació interna de les condicions de vida i
treball de la ciutadania, a més de no comptar amb el suport de tota la
comunitat política i econòmica, dintre i fora de les nostres fronteres,
segueixen desenvolupant un model social profundament immoral. Així es nega el
principi bàsic d'humanitat que Joan Pau II reclamava: “les necessitats dels
pobres han de tenir preferència sobre els drets dels rics; els drets dels
treballadors, sobre l’augment dels beneficis”. (Toronto, 14 de
setembre de 2004)
La nostra experiència de trobada amb Jesucrist Ressuscitat ens fa
mirar també la realitat amb esperança. En ella trobem molts signes que anuncien
el Regne de Déu i la seva justícia. La vida de molts homes i dones del treball,
dels joves, les seves ànsies de justícia i de dignitat, les seves experiències
de lluita i solidaritat, d'organització i de cooperació, el reclam d’un altre
món possible, de parròquies i comunitats cristianes arrelades en barris obrers,
de molts militants obrers cristians, són testimoniatge de resurrecció.
Aquest 1r de Maig és també per a nosaltres un temps d'acció evangelitzadora i de
compromís transformador. Per això, moltes i molts de nosaltres, estarem
presents en els actes i/o manifestacions que en aquest dia reclamen drets
socials i laborals, perquè entenem que són un deure justícia.
L'experiència de l'amor de Déu en nosaltres volem convertir-la en amor
als nostres germans, companys i companyes del món obrer i del treball al que
pertanyem. Un amor del que no podem separar la lluita per la justícia.
És temps, per tant, de la caritat política que s'ha de plasmar:
- En formes de vida, personal i comunitària, que proposin i facin
visibles estils de vida alternatius, austers, sostenibles i solidaris.
- En compromís en les organitzacions del món obrer, perquè aquestes
col·loquin en el centre de les seves reivindicacions i projectes als sectors
més empobrits.
- En denúncia de les polítiques que generen desigualtat i trenquen la
vida humana i el desenvolupament del treball com principi de vida.
- En gestos que prioritzin la preocupació pel món del treball en les
planificacions de les nostres Esglésies diocesanes.
- En la difusió i fidelitat dels principis i orientacions que la Doctrina Social de
l'Església proposa. Així ajudarem a la societat a trobar respostes ètiques a
l'actual crisi que vivim.
Aquesta acció i compromís són fonamentals per a oferir a Jesucrist com
Bona Notícia en el món obrer i del treball, com proposta de vida personal i social.
Finalment, aquest 1r de Maig
és, també per als nostres moviments, un temps de celebració de la nostra fe en
l'esdevenidor de les nostres vides de treballadors. En totes les diòcesis
espanyoles es portaran a terme Eucaristies, vigílies d'oració, trobades… on
celebrarem que Crist segueix acompanyant les nostres vides i les nostres
lluites, segueix acompanyant al món obrer i del treball que segueix sofrint.
