També en castellà
COMUNICAT DE LA HOAC I LA JOC ESTATALS: #1Mayo | Repensem un treball decent que construeixi humanitat.
«Joan, després de 20 anys a la mateixa empresa, es troba a l'atur amb 48 anys i aviat deixarà de percebre la prestació. Eloísa, la seva dona, ha aconseguit anar a netejar per hores, sense contracte, alhora que atén a la seva mare malalta. David, el fill gran, ha deixat la universitat, li han retallat la beca. Anna, la segona filla, està pendent del mòbil per si la truquen per cobrir alguna baixa. I Tamara, la tercera filla, estudia 3r ESO i falta bastant a classe perquè ha de tenir cura de la seva neboda de 2 anys ».
Com Joan, Eloísa, David, Ana ... hi ha al nostre país 4.094.770 persones aturades, i 1.556.600 famílies tenen tots els seus membres a l'atur. A més:
- El 12,6% dels treballadors a Espanya són pobres (el seu salari no els permet sortir de la pobresa).
- 608 treballadors van morir en 2015 víctimes d'accidents laborals, dues morts al dia .
- Si mirem el món, 21 milions de persones són víctimes de treball forçós (segons l'OIT).
- La desigualtat continua creixent. L'1% més ric de la població mundial posseeix més riquesa que l'altre 99%. A Espanya, les 20 persones més riques disposen de tants diners com els 14 milions de persones més pobres.
De nou aquest 1r de maig , Dia Internacional del Treball, l'HOAC i la JOC , moviments d'Acció Catòlica especialitzada en el món obrer i del treball, no romanem indiferents i denunciem aquesta situació inadmissible.
El treball ha passat de ser un bé per a la vida a ser un instrument per a la producció , amb més cruesa en aquests últims anys. El treball s'ha degradat de tal manera que és difícil reconèixer-ho. Molts treballadors i treballadores estan patint una gran precarietat. Molts de ells no poden optar al tipus de treball per al qual s'han format ni participar en la decisió de les seves condicions laborals, l'horari, el sou, la durada del contracte, el tipus de jornada, etc. Aquesta precarització de la feina que estem patint suposa també la degradació de l'empresa i de l'economia, de manera que estem cridats a repensar el sentit i la funció que realment han de tenir perquè serveixin al bé comú.
Davant la situació de insolidaritat estructural que es viu a tot el món pel que fa als treballadors i treballadores, i més si és possible respecte a joves que volen i no poden treballar, la persona ha de ser i estar en el centre de l'activitat econòmica, de la política, de les relacions laborals, de la feina.
Cal repensar el sentit del treball, l'economia i l'empresa, devaluat en la nostra societat. Per a això hem d'exigir als polítics, governants i poders econòmics uns drets que són bàsics i fonamentals i que s'han de promoure sempre, i que sovint no són respectats:
- El dret al treball , a una justa remuneració, a unes condicions dignes amb horaris i condicions que permetin l'adequat desenvolupament de la vida personal, familiar i social.
- El dret a un ambient de treball saludable que no atempti contra la salut física i psíquica, i que permeti el desenvolupament de la pròpia personalitat en el treball.
- El dret a prestacions socials , i al descans .
- El dret de reunió i d'associació , a la negociació col·lectiva ia la vaga, ia la participació en l'organització del treball.
Afirmem que el treball és essencial per a la vida de les persones perquè ajuda a construir la nostra humanitat. A través de ell potenciem, desenvolupem i expandim les nostres capacitats i qualitats, i podem aportar el millor de nosaltres per a la construcció de la societat en què vivim. El treball està «en funció de l'home» i no l'home «en funció de la feina» (Joan Pau II, Laborem exercens 6).
Davant d'això, ens sentim cridats i cridades, i convidem a tota la societat a:
- Trencar l'actual lògica de pensar i organitzar el treball , posant en el centre a la persona i no l'economia i els interessos d'uns pocs.
- Plantejar el sentit i el valor del treball més enllà de l'ocupació : distribuir de manera justa i digna a l'ocupació i reconèixer socialment totes les feines de cures necessàries per a la vida humana.
- Establir uns ingressos mínims suficients per cobrir les necessitats bàsiques de totes les persones i famílies pel fet de ser-ho.
- Articular de manera humanitzadora el treball i el descans .
- Lluitar per condicions dignes d'ocupació : sense la lluita per l'afirmació dels drets de les persones en l'ocupació no és possible humanitzar el treball.
- Denunciar que actualment el capital no té fronteres (especialment amb el TTIP), mentre que les persones sí les tenim, la qual cosa crea un major injustícia social .
- Repensar el model econòmic i productiu, perquè sigui respectuós amb la vida i que permeti la de generacions futures.
Com a creients en Jesús de Natzaret, els que integrem la JOC i la HOAC animem a totes les persones a denunciar les situacions injustes que es pateixen en el món obrer i del treball, i promoure el dret a tenir un treball decent que no negui la dignitat de els treballadors i treballadores, ja que el treball és per a la vida.
Us convidem a celebrar aquest 1r de maig, participant en els actes que es convoquin per denunciar aquesta forma d'entendre el treball, i defensant que aquest sigui un bé de la persona i de la societat al servei de la vida.
