La GOAC s'adhereix al manifest "L’incendi al Gorg, conseqüència del racisme institucional"
En el Dia Internacional dels Drets Humans denunciem com, més que mai, aquests s’han convertit en un privilegi
Ahir vam anar a dormir amb l’angoixa i la ràbia de veure com les flames a una nau industrial podien posar fi a vides de persones que s’han vist excloses de tot plegat.
Ahir vam anar a dormir amb l’angoixa i la ràbia de veure com les flames a una nau industrial podien posar fi a vides de persones que s’han vist excloses de tot plegat.
Però per què arribem a aquest punt?
Aquests horribles esdeveniments són una conseqüència directa d’un sistema capitalista, classista i racista que vulnera els drets econòmics, socials i culturals de les persones migrades. Tot plegat, drets humans que les institucions de tot nivell, municipals, autonòmiques, estatals, han vulnerat i vulneren sistemàticament. Els fets succeïts aquesta nit són la conseqüència d’haver privat a totes aquestes persones de drets fonamentals com: el dret a un habitatge digne, el dret a la seguretat social, el dret al treball, el dret a la salut, etc. Vulneració que condueix a situacions de pobresa o d’exclusió social i naturalment a la pèrdua de la dignitat humana. És obligació i deure de les Administracions respectar, protegir i garantir l’accés a aquests drets.
Assenyalem també com a còmplices necessaris, per acció o omissió, els responsables de les Administracions. En primer lloc, a l’Ajuntament de Badalona i al seu alcalde Xavier García Albiol per promoure els discursos d’odi i la xenofòbia envers una part de la població, desviant el focus d’atenció (quan hi ha vides humanes en joc) cap a l’incivisme i la suposada delinqüència, i per liderar una política racista que nega els drets més bàsics, al padró, a l’atenció social o a un habitatge digne.
A la Generalitat de Catalunya per la manca de polítiques que garanteixin l’accés a un habitatge per a totes les veïnes i pel col·lapse de la Mesa d’emergència.
A l’Estat espanyol per negar-se a regularitzar les persones en situació administrativa irregular, fins i tot enmig d’una pandèmia, excloent i deixant encara més enrere milers de persones.
Aquests horribles esdeveniments són una conseqüència directa d’un sistema capitalista, classista i racista que vulnera els drets econòmics, socials i culturals de les persones migrades. Tot plegat, drets humans que les institucions de tot nivell, municipals, autonòmiques, estatals, han vulnerat i vulneren sistemàticament. Els fets succeïts aquesta nit són la conseqüència d’haver privat a totes aquestes persones de drets fonamentals com: el dret a un habitatge digne, el dret a la seguretat social, el dret al treball, el dret a la salut, etc. Vulneració que condueix a situacions de pobresa o d’exclusió social i naturalment a la pèrdua de la dignitat humana. És obligació i deure de les Administracions respectar, protegir i garantir l’accés a aquests drets.
Assenyalem també com a còmplices necessaris, per acció o omissió, els responsables de les Administracions. En primer lloc, a l’Ajuntament de Badalona i al seu alcalde Xavier García Albiol per promoure els discursos d’odi i la xenofòbia envers una part de la població, desviant el focus d’atenció (quan hi ha vides humanes en joc) cap a l’incivisme i la suposada delinqüència, i per liderar una política racista que nega els drets més bàsics, al padró, a l’atenció social o a un habitatge digne.
A la Generalitat de Catalunya per la manca de polítiques que garanteixin l’accés a un habitatge per a totes les veïnes i pel col·lapse de la Mesa d’emergència.
A l’Estat espanyol per negar-se a regularitzar les persones en situació administrativa irregular, fins i tot enmig d’una pandèmia, excloent i deixant encara més enrere milers de persones.
Denunciem el racisme institucional
Les polítiques estatals i europees migratòries i la Llei d’Estrangeria empenyen a moltes persones a la irregularitat, a la precarietat, a l’exclusió, a l’assetjament policial als espais públics, a l’explotació laboral i al constant perill de la deportació, previ pas pel CIE o sent víctima d’una deportació exprés, sense cap garantia jurídica. La violència de l’aparell deportador, les traves burocràtiques per aconseguir regularitzar la situació i la constant criminalització de la migració ens permeten afirmar que vivim en una societat estructuralment racista.
No permetrem la victimització i criminalització d’aquestes persones que són permanentment excloses i que ni en els moments d’urgència es tenen en compte les seves necessitats vitals. Es proposen solucions que mai no serien acceptables per a persones blanques però que sembla que siguin l’única opció per a les persones migrants.
És urgent que les Administracions reconeguin primer el racisme com un dels factors principals que impedeixen l’accés als drets més bàsics, i que treballin a desenvolupar polítiques públiques efectives per a totes les persones, independentment del seu origen o la seva situació administrativa.
Les polítiques estatals i europees migratòries i la Llei d’Estrangeria empenyen a moltes persones a la irregularitat, a la precarietat, a l’exclusió, a l’assetjament policial als espais públics, a l’explotació laboral i al constant perill de la deportació, previ pas pel CIE o sent víctima d’una deportació exprés, sense cap garantia jurídica. La violència de l’aparell deportador, les traves burocràtiques per aconseguir regularitzar la situació i la constant criminalització de la migració ens permeten afirmar que vivim en una societat estructuralment racista.
No permetrem la victimització i criminalització d’aquestes persones que són permanentment excloses i que ni en els moments d’urgència es tenen en compte les seves necessitats vitals. Es proposen solucions que mai no serien acceptables per a persones blanques però que sembla que siguin l’única opció per a les persones migrants.
És urgent que les Administracions reconeguin primer el racisme com un dels factors principals que impedeixen l’accés als drets més bàsics, i que treballin a desenvolupar polítiques públiques efectives per a totes les persones, independentment del seu origen o la seva situació administrativa.
Denunciem la precarietat habitacional
No tenir una llar digna i estable és una vulneració de drets. L’Estratègia integral per a l’abordatge i implementació del sensellarisme a Catalunya, que encara està pendent d’aprovació i implementació, parlava el 2017 de més de 53.000 persones en aquesta situació. La problemàtica s’agreuja i no hi ha una perspectiva optimista, perquè no hi ha cap consens de llarga durada ni compromís ferm de les diferents Administracions públiques per combatre aquesta injustícia.
L’accés i el gaudi de l’habitatge han de ser contemplats com a drets essencials de totes les persones, però l’Administració prioritza els interessos de les grans corporacions capitalistes per sobre de la lògica de la protecció social. Segons l’Agència d’Habitatge de Catalunya, les entitats bancàries i fons d’inversió són propietàries de 30.000 habitatges buits. Mentrestant, els desnonaments s’executen diàriament i els mitjans de comunicació posen el focus mediàtic en les ocupacions, criminalitzant-les, en lloc d’abordar la problemàtica amb tota la seva complexitat i assenyalar tots els factors estructurals que la provoquen.
Es criminalitza a persones que veuen vulnerats els seus drets i dignitat. Famílies senceres, que no només pateixen la condició d’inestabilitat, sinó que a més son estigmatitzades i excloses de la societat des dels seus més petits racons: són assenyalades a l’escola, són acusades pels veïns, surten a la televisió com a criminals per intentar viure en condicions mínimes d’habitabilitat.
Es condemna a pares i mares pel fet d’intentar donar als seus fills condicions pel seu desenvolupament, oblidant la responsabilitat de les institucions de donar condicions de vida, salut, educació, treball i dignitat per a tothom, tal com s’expressa en la Declaració Universal de Drets Humans.
Viure amb dignitat no és patir constantment d’una manca de recursos o del risc de ser desallotjades o afectades per un incendi.
El dret al lliure desenvolupament de la persona no es pot dur a terme si s’ha d’anar d’assentament en assentament, esperant el dia del proper desnonament.
Una vida digna no pot ser discriminada: no tolerem el fet que s’assenyali als nens, nenes, pares, veïnes, per les condicions del seu habitatge, especialment quan l’article 25 d’aquesta Declaració de Drets confereix el dret a l’habitatge que veiem vulnerat en aquest i altres molts casos.
Per això denunciem que el crim no és viure en un lloc que cau, és no tenir un altre lloc per anar-hi.
Des de fa anys el Moviment Popular de l’Habitatge lluita al carrer amb campanyes com l’Obra Social i promou lleis per solucionar l’emergència habitacional que patim (Llei 24/2015, DL 17/2019, DL 1/2020…), però no s’estan complint, abocant a milers de persones al sensellarisme després de patir desnonaments. És urgent situar el dret a l’habitatge com a punt de partida i desenvolupar mecanismes perquè ningú perdi casa seva. I no només això, actualment no hi ha prou places en pisos d’emergència ni albergs per acollir les persones que no tenen alternativa habitacional. I els dispositius d’urgència, oberts per exemple per la pandèmia de la COVID-19, evidencien que sovint s’actua amb respostes temporals i a curt termini. Cal una estratègia conjunta per afrontar el sensellarisme més enllà dels temps de crisi i els recursos d’emergència.
Per evitar situacions com la d’ahir, l’habitatge ha de deixar de ser una mercaderia.
No tenir una llar digna i estable és una vulneració de drets. L’Estratègia integral per a l’abordatge i implementació del sensellarisme a Catalunya, que encara està pendent d’aprovació i implementació, parlava el 2017 de més de 53.000 persones en aquesta situació. La problemàtica s’agreuja i no hi ha una perspectiva optimista, perquè no hi ha cap consens de llarga durada ni compromís ferm de les diferents Administracions públiques per combatre aquesta injustícia.
L’accés i el gaudi de l’habitatge han de ser contemplats com a drets essencials de totes les persones, però l’Administració prioritza els interessos de les grans corporacions capitalistes per sobre de la lògica de la protecció social. Segons l’Agència d’Habitatge de Catalunya, les entitats bancàries i fons d’inversió són propietàries de 30.000 habitatges buits. Mentrestant, els desnonaments s’executen diàriament i els mitjans de comunicació posen el focus mediàtic en les ocupacions, criminalitzant-les, en lloc d’abordar la problemàtica amb tota la seva complexitat i assenyalar tots els factors estructurals que la provoquen.
Es criminalitza a persones que veuen vulnerats els seus drets i dignitat. Famílies senceres, que no només pateixen la condició d’inestabilitat, sinó que a més son estigmatitzades i excloses de la societat des dels seus més petits racons: són assenyalades a l’escola, són acusades pels veïns, surten a la televisió com a criminals per intentar viure en condicions mínimes d’habitabilitat.
Es condemna a pares i mares pel fet d’intentar donar als seus fills condicions pel seu desenvolupament, oblidant la responsabilitat de les institucions de donar condicions de vida, salut, educació, treball i dignitat per a tothom, tal com s’expressa en la Declaració Universal de Drets Humans.
Viure amb dignitat no és patir constantment d’una manca de recursos o del risc de ser desallotjades o afectades per un incendi.
El dret al lliure desenvolupament de la persona no es pot dur a terme si s’ha d’anar d’assentament en assentament, esperant el dia del proper desnonament.
Una vida digna no pot ser discriminada: no tolerem el fet que s’assenyali als nens, nenes, pares, veïnes, per les condicions del seu habitatge, especialment quan l’article 25 d’aquesta Declaració de Drets confereix el dret a l’habitatge que veiem vulnerat en aquest i altres molts casos.
Per això denunciem que el crim no és viure en un lloc que cau, és no tenir un altre lloc per anar-hi.
Des de fa anys el Moviment Popular de l’Habitatge lluita al carrer amb campanyes com l’Obra Social i promou lleis per solucionar l’emergència habitacional que patim (Llei 24/2015, DL 17/2019, DL 1/2020…), però no s’estan complint, abocant a milers de persones al sensellarisme després de patir desnonaments. És urgent situar el dret a l’habitatge com a punt de partida i desenvolupar mecanismes perquè ningú perdi casa seva. I no només això, actualment no hi ha prou places en pisos d’emergència ni albergs per acollir les persones que no tenen alternativa habitacional. I els dispositius d’urgència, oberts per exemple per la pandèmia de la COVID-19, evidencien que sovint s’actua amb respostes temporals i a curt termini. Cal una estratègia conjunta per afrontar el sensellarisme més enllà dels temps de crisi i els recursos d’emergència.
Per evitar situacions com la d’ahir, l’habitatge ha de deixar de ser una mercaderia.
Denunciem la pobresa energètica
Segons algunes informacions, el foc podria tenir el seu origen en una espelma que hauria caigut dins la nau. Les entitats que treballem per l’erradicació de la pobresa energètica portem anys denunciant la inseguretat que pateixen les persones que, per la seva situació de precarietat, es veuen forçades a ocupar per accedir a un habitatge o, en aquest cas, a un sostre.
L’accés als subministraments ha de ser universal i sense excepcions. Exigim que les Administracions garanteixin els drets bàsics de totes les veïnes i estableixin protocols perquè els col·lectius més vulnerabilitzats puguin accedir als seus subministraments de forma regular, sigui quina sigui la seva situació dins de l’immoble. Alhora cal que la Generalitat estableixi al més aviat possible al seu cos de Bombers el llargament reclamat protocol de detecció de casos de pobresa energètica. Mentre no es duguin a terme accions contundents en aquest sentit, seguirem veient morts als nostres barris i pobles. Unes morts, per tant, que tenen responsables directes.
Segons algunes informacions, el foc podria tenir el seu origen en una espelma que hauria caigut dins la nau. Les entitats que treballem per l’erradicació de la pobresa energètica portem anys denunciant la inseguretat que pateixen les persones que, per la seva situació de precarietat, es veuen forçades a ocupar per accedir a un habitatge o, en aquest cas, a un sostre.
L’accés als subministraments ha de ser universal i sense excepcions. Exigim que les Administracions garanteixin els drets bàsics de totes les veïnes i estableixin protocols perquè els col·lectius més vulnerabilitzats puguin accedir als seus subministraments de forma regular, sigui quina sigui la seva situació dins de l’immoble. Alhora cal que la Generalitat estableixi al més aviat possible al seu cos de Bombers el llargament reclamat protocol de detecció de casos de pobresa energètica. Mentre no es duguin a terme accions contundents en aquest sentit, seguirem veient morts als nostres barris i pobles. Unes morts, per tant, que tenen responsables directes.
Drets humans com a privilegi
Avui, Dia internacional dels Drets Humans, contemplem un cop més com aquests han deixat de ser universals per convertir-se en un privilegi. En un premi que s’atorga a discreció segons el seguiment d’unes suposades normes socials o si s’encaixa dins d’unes determinades classificacions econòmiques, socials i culturals.
Denunciem el racisme institucional, la precarietat habitacional, l’exclusió social i la criminalització de les persones migrades. Amb la tristesa i la indignació davant la tragèdia que s’ha viscut aquesta nit a Badalona, que demà pot ser en qualsevol altre municipi de Catalunya, de l’Estat o del món; però amb la solidaritat i el suport mutu en primer pla per a les persones que eren a la nau incendiada i per tal que mai més ningú hagi de patir situacions com aquesta.
Les organitzacions signants, exigim als poders públics:
- Regularització de totes les persones en situació administrativa irregular.
- Garantir l’accés als drets bàsics: padró, habitatge, sanitat, educació, serveis socials, etc.
- Garantir la tutela i el suport al jovent migrant fins a la seva autonomia.
- Prendre mesures per fer realitat els compromisos adquirits per part de les institucions municipals i autonòmiques pel tancament dels CIE, la fi de les identificacions il·legals per perfil racial i de les deportacions forçoses.
- Pla de Xoc d’Habitatge liderat per la Generalitat, coordinat amb els municipis i el Govern de l’Estat i amb la participació de les entitats socials, per posar la llista de la Mesa d’Emergències d’habitatge a zero i reallotjar totes les persones que viuen en espais temporals o precaris.
- Assegurar el dret de totes les persones a l’accés i gaudi d’un habitatge digne i desenvolupar eines efectives per combatre les diferents formes de discriminacions racistes, directes i indirectes.
- Garantir l’accés universal als subministraments bàsics per a tota la ciutadania implementant protocols que permetin la instal·lació de comptadors socials d’aigua, llum i gas en situacions d’ocupació en precari.
- Establir un protocol de detecció de casos de pobresa energètica en el cos de Bombers de la Generalitat coordinat entre el Departament d’Interior i el d’Afers Socials i Família, tal com porten reclamant les organitzacions socials des de fa anys.
Avui, Dia internacional dels Drets Humans, contemplem un cop més com aquests han deixat de ser universals per convertir-se en un privilegi. En un premi que s’atorga a discreció segons el seguiment d’unes suposades normes socials o si s’encaixa dins d’unes determinades classificacions econòmiques, socials i culturals.
Denunciem el racisme institucional, la precarietat habitacional, l’exclusió social i la criminalització de les persones migrades. Amb la tristesa i la indignació davant la tragèdia que s’ha viscut aquesta nit a Badalona, que demà pot ser en qualsevol altre municipi de Catalunya, de l’Estat o del món; però amb la solidaritat i el suport mutu en primer pla per a les persones que eren a la nau incendiada i per tal que mai més ningú hagi de patir situacions com aquesta.
Les organitzacions signants, exigim als poders públics:
- Regularització de totes les persones en situació administrativa irregular.
- Garantir l’accés als drets bàsics: padró, habitatge, sanitat, educació, serveis socials, etc.
- Garantir la tutela i el suport al jovent migrant fins a la seva autonomia.
- Prendre mesures per fer realitat els compromisos adquirits per part de les institucions municipals i autonòmiques pel tancament dels CIE, la fi de les identificacions il·legals per perfil racial i de les deportacions forçoses.
- Pla de Xoc d’Habitatge liderat per la Generalitat, coordinat amb els municipis i el Govern de l’Estat i amb la participació de les entitats socials, per posar la llista de la Mesa d’Emergències d’habitatge a zero i reallotjar totes les persones que viuen en espais temporals o precaris.
- Assegurar el dret de totes les persones a l’accés i gaudi d’un habitatge digne i desenvolupar eines efectives per combatre les diferents formes de discriminacions racistes, directes i indirectes.
- Garantir l’accés universal als subministraments bàsics per a tota la ciutadania implementant protocols que permetin la instal·lació de comptadors socials d’aigua, llum i gas en situacions d’ocupació en precari.
- Establir un protocol de detecció de casos de pobresa energètica en el cos de Bombers de la Generalitat coordinat entre el Departament d’Interior i el d’Afers Socials i Família, tal com porten reclamant les organitzacions socials des de fa anys.
Adhereix-te a aquest manifest:
https://bit.ly/AdhesionsComunicatGorg
Entitats i col·lectius signants:
– PAHs catalanes
– Tanquem els CIE
– Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes
– Coordinadora Obrim Fronteres
– Emergencia Frontera Sur Barcelona
– UGT/Bombers de Catalunya.
– SOS Racisme Catalunya
– Aliança contra la Pobresa Energètica (APE)
– Sindicat llogateres
– Irídia
– Enginyeria Sense Fronteres
– Terrassa Sense Murs
– Aigua és Vida
– Amics del Moviment Quart Món
– Ecologistes en Acció
– Espacio del Inmigrante
– Suport Casa Àfrica
– Arrels Fundació
– Observatorio Marielle Franco
– Coop 57
Refèrencia: Pobresaenergetica.es
https://bit.ly/AdhesionsComunicatGorg
Entitats i col·lectius signants:
– PAHs catalanes
– Tanquem els CIE
– Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes
– Coordinadora Obrim Fronteres
– Emergencia Frontera Sur Barcelona
– UGT/Bombers de Catalunya.
– SOS Racisme Catalunya
– Aliança contra la Pobresa Energètica (APE)
– Sindicat llogateres
– Irídia
– Enginyeria Sense Fronteres
– Terrassa Sense Murs
– Aigua és Vida
– Amics del Moviment Quart Món
– Ecologistes en Acció
– Espacio del Inmigrante
– Suport Casa Àfrica
– Arrels Fundació
– Observatorio Marielle Franco
– Coop 57
