La GOAC se solidaritza amb la lluita per la «Fixesa ja! I no de qualsevol manera»

 Quin és el problema que té la gent interina i la gent laboral no fixa? Què vol dir la reivindicació de Fixesa ja!?

Interrogants d’un interí del món de l’educació:

Quant de temps? A quin municipi? Quines matèries? Com funciona el centre? Quin és el meu alumnat? Quines necessitats té? I l’equip humà? On em tocarà la propera vegada? Em podran reclamar?

La inseguretat, la manca d’estabilitat, la mobilitat, la provisionalitat, la re-contractació, la dependència… La cara de la realitat laboral precària és també present al conjunt del sector públic. Es tracta d’una mancança generalitzada a l’administració pública. Des del 1999 la Unió Europea està exigint als estats posar fre a l’abús de la temporalitat, diverses resolucions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que exigeixen mesures per l’estabilització a les administracions afectades (Ajuntaments, Generalitat i Estat). I una vegada més el rostre de la temporalitat és la dona, que significa aproximadament el 70% d’aquest col·lectiu. En el cas de l’educació uns 18.000 docents estan en situació d’abús de temporalitat per frau de llei, el que representa un 40% de les plantilles.

Durant aquests 22 anys, quasi 1 milió d’interines han anat encadenant contractes sense que ningú els hagi donat l’oportunitat de regularitzar la seva situació, amb la incertesa laboral i personal que això en genera. Les persones interines i laborals no fixes, moltes vegades essencials, porten anys treballant i fent la seva funció de forma rigorosa tot superant els propis controls de l’administració.

És a dir, allò que s’exigeix a l’empresa privada no es compleix en la pública.

Com ha estat el procés de lluita fins arribar a la vaga activa del 28O? És a dir com s’ha organitzat la gent? Com ha estat que se n’ha aplegada tanta i tan indignada a fer vaga i a manifestar-se?

Hi ha hagut un treball de “picar pedra” amb antelació i paciència, per part dels sindicats alternatius i per part de les plataformes. També, amb creativitat. La difusió del problema i de la injustícia que l’acompanya ha estat constant, a través de diferents mitjans i, pel que fa al contingut, de les dues maneres: 1. amb informació rigorosa i generalitzada i 2. amb un munt de testimonis concrets amarats d’indignació i d’humanització. Cal destacar que no tot s’ha deixat en mans de les xarxes socials. S’han visitat els centres de treball per informar, escoltar i compartir de forma presencial.

A més, posteriorment al 28O, ja estan havent-hi trobades dels sindicats convocants del 28O i de les plataformes. Consideren cabdal recollir les valoracions d'aquella vaga activa i les propostes de continuïtat. Animen a participar en les assemblees telemàtiques i a través de tot tipus de possibilitats.

Tot plegat està sent molt ben rebut per bona part de les bases dels sindicats no convocants d’aquesta mobilització.

 

Fragment del testimoni d’una altra interina:

De totxs és sabut que aquest mes de novembre és decisiu, ja que el que diuen "Icetazo" rebrà al "Congreso" les esmenes, per després anar el document resultant a les comunitats autònomes… Segons la pressió que es faci, les coses aniran millor o pitjor per a nosaltres, les persones en la situació més precària després del personal de manteniment i sobretot neteja.

Què pensa manifestar la GOAC (Germanor Obrera d’Acció Catòlica), que és part de la Pastoral Obrera i conviu amb les persones i les organitzacions del món obrer, davant d’aquesta problemàtica?

1. El sincer reconeixement i agraïment a l’organització i la lluita, a destacar el caràcter de la vaga: una vaga ben activa des de primera hora del matí amb protestes en els punts més importants on es dona la manca de fixesa i hi ha perill de patir acomiadament.

2. La solidaritat amb aquesta lluita i la seva continuïtat.

3. El compromís per col·laborar a fer que, també d’aquí en endavant, el màxim de persones (afectades i en solidaritat) s’hi sumin, així com el màxim de sindicats i col·lectius de defensa del món obrer.