dimecres, 23 de febrer de 2022

Ramiro Vega Pérez

 Avui ha mort Ramiro Vega Pérez,

qui tant va estimar la HOAC i el seu entusiasta promotor

Demà i demà passat, al tanatori de Sant Boi, la família goacista acompanyarem la seva dona –i també militant– Manoli, els seus fills Ramiro i Miguel, la seva filla Anna i les nétes i néts. Els cobrirem de proximitat, afecte, ànims i esperança.

A la cerimònia, que serà al mateix tanatori divendres a les 15.15 hores, ressonarà el prec perquè les obreres i els obrers, com Ramiro, morts al camp de l'honor del treball i de la lluita descansin a Paz...

... A la Pau de la falda de Déu Pare-Mare Misericordiós. I que Maria, mare dels pobres, intercedeixi pel seu servei i la disponibilitat a l'Església i al món obrer, a la causa del Regne.

Sí, donarem gràcies per la seva vida i testimoni d'amic bondadós i lliurat, que seguia el camí de Jesús. I pel seu gran exemple de fortalesa davant de la malaltia.

I, tot alçant la mirada al cel, direm: "Ramiro, sempre seràs amb nosaltres!"

Escriure sobre Ramiro en aquests moments que vivim entre la sorpresa i el desconcert, és una tasca amable i dura alhora. La imatge que, de cop i volta, se'ns ve a la ment i al cor al nostre equip, és que Ramiro ha estat un home fidel.


Hem viscut la seva fidelitat en multitud de detalls, des de la seva preparació meticulosa, sempre per escrit, de les reunions fins a la defensa a ultrança del que suposava la GOAC per a la seva vida de creient i militant.


Tenim la convicció que la seva vida no s'hagués entès sense la seva fidel militància a la GOAC i això suposava en trobades amb altres persones i entitats de Pastoral Obrera de Barcelona.


Comptàvem sempre amb ell quan es tractava d'anar a una reunió a Madrid i, si s'escau, a qualsevol punt d'Espanya. Molt més una vegada jubilat i disposant de temps per fer-ho.

La veritat és que no discutia les idees i propostes dels Documents de la HOAC -per ell sempre precisos i no tan llargs com ens queixàvem algun de nosaltres-. Simplement, els treballava amb detall i donava el punt de vista.

Jo m'ho imaginava treballant, qualsevol dia, no gaire lluny d'aquests anys, a la Comissió Permanent, disposat, com a tantes companyes i companys, a donar el millor de si mateix al nostre Moviment.


Només no se li donava gaire bé escriure. Se li escapava de vegades alguna falta que algun de nosaltres ens afanyàvem a corregir. I ell amb el seu somriure pacífic i lluminós, acceptava la petita rebolcada ortogràfica.

El seu lloc al nostre equip serà molt difícil de cobrir... Més aviat ho considerarem invisiblement present a les nostres pregàries inicials que sempre acompanyava amb la seva pietosa devoció de bon castellà de la Castella profunda, a la qual seguia recordant i estimant en els seus comentaris del començament de la reunió. Després afegia les reflexions ben ponderades. Resulta de debò, difícil, acomiadar-se de Ramiro. Gairebé ens sembla que no pugui ser!



(Ramiro Pampols Colomines, consiliari)

Ramiro se'ns n'ha anat. Amb llàgrimes als ulls escric aquestes línies, recordant al cor la seva amistat i l'afecte que sé que em tenia. Són 34 anys de vida al mateix equip de GOAC a Sant Boi.

Van ser molts anys d'intimitat de germans. Aprofitàvem els trajectes del metro, en anar i venir de les reunions a Barcelona, per entusiasmar-nos amb la GOAC i animar-nos a seguir Jesús de Natzaret i les seves causes, com li agradava dir.

Sempre m'enviava els seus escrits perquè els donés la meva opinió i la meva crítica. Com també m'enviava, abans, les aportacions que feia a les reunions. Recordo les reunions d'equip on debatíem la concreció del projecte Evangelitzador. Tema que el preocupava molt i cada "goacista" és testimoni que ens ho recordava constantment a les nostres Assemblees.

Quan es va jubilar d'infermer a l'hospital, va haver de canviar el seu compromís, volia ser fidel a Jesús en la nova situació. I aquest compromís el va concretar a la PAH de Sant Boi. Les ulleres se m'entelen i prefereixo que siguin les seves paraules les que ressonin en nosaltres.

Aquest escrit va ser la seva aportació al curs d'estiu del 2016 de la HOAC a Salamanca i que guardo com un tresor. Que ara que es troba amb el Pare ens doni un cop de mà.


(Miguel Ángel Hernández Silva, equip de Sant Boi)



La mort del nostre germà Ramiro m'omple de tristor i d’enyorança per la seva absència. Però també de joia pel sentit profund del seu nou viatge, prolongació natural de la seva vida.

I sobretot sento una gran alegria pel testimoni que ens ha deixat i que el farà sempre viu entre nosaltres.

Hi ha hagut un parell de coses, entre moltes altres, que sempre m'han impressionat d’en Ramiro:

La seva fe era forta i inclaudicant. El seus dubtes que exposava amb tota naturalitat, les seves belles i profundes pregàries, sempre ben preparades, orades a la llum de la Paraula feta vida.

Ramiro era, i és, un militant de la GOAC, un militant de poble, entregat totalment al món obrer, al moviment obrer. Aquesta fe feta vida i compromís el portava a ser mesurat davant les crítiques al moviment obrer i als moviments socials.

El seu Amor baixava sempre al més abandonat, al més petit. Sempre acollidor.
La Vida, si és autèntica, sempre és present.

Gràcies, Ramiro!

Una abraçada en Cristo Obrer

(Fermín Rodrigo Lázaro)




Siguin aquestes paraules, una petita pregària d'acció de gràcies per la porció de vida que hem pogut compartir amb el nostre germà Ramiro Vega Pérez.

El que és quotidià i constant de la seva presència a la nostra vida de la GOAC, se'ns farà difícil assimilar que no estigui present, físicament, a les nostres assemblees i trobades, però des de la fe compartida, hi ha moltes coses que hi restaran.

La seva paraula suau i pausada no la podrem sentir, però sí que ens quedarà el seu interès perquè prevalgui, sobre qualsevol qüestió, per concreta i material que sigui, una mirada espiritual que acreixi tot compromís com una experiència de comunió.

Romandrà el seu sentit eclesial que es concretava en aquesta fidelitat a la Pastoral Obrera de Catalunya i de la seva diòcesi i la seva disponibilitat a participar en totes les trobades i coordinacions que fossin necessàries. I allà aprofitar per establir vincles i repartir afectes dels que he pogut ser testimoni.

Quedarà el seu interès constant per compassar el seu compromís a les noves situacions vitals que anava vivint, alhora que el seu desig de concretar-ho a la cara de tantes persones que pateixen l'empobriment a causa de la injustícia. I de les que ens ha donat testimonis tant amb la seva vida, com amb la seva paraula.

També vull recordar el seu interès perquè sigui coneguda i apreciada la persona de Guillem Rovirosa com a promotor i primer militant de l'HOAC. I amb motiu de la celebració del seu 50è aniversari, cap al 2014, a Madrid, vaig poder comprovar-ho, a més de compartir i gaudir, juntament amb Manoli i Carmina, d'un viatge entranyable.

No puc oblidar el seu amor a la família. L'entranyable, i mutu, amor a Manoli, expressió, i exemple, per a Carmina i per a mi, de vida familiar militant, que s'acompanya tota la vida amb les seves alegries, però també amb els seus sabors. I que es prolonga, en aquesta cura cap a fills i nets.

I malgrat la malaltia i el dolor, durant aquests darrers mesos, sempre ha fet per estar proper i hem pogut comptar amb la força de la seva oració que segur ens ha ajudat a suplir les nostres mancances aquests mesos.

Ens queda la pena, però Déu, Pare i Mare, que tant ens estima i cuida, ens deixa la presència humil d'“un sant de la porta del costat”, com diu el papa Francesc, perquè pugui encoratjar-nos en el nostre caminar a la recerca del Regne de Déu i la seva Justícia. Amén.



(Berchmans Garrido Pérez)



Hem rebut el vostre missatge comunicant el traspàs d’en Ramiro. De part del bisbe Agustí, us transmeto el seu condol (també el meu) el tindrem ben present demà en l’Eucaristia a la Casa de l’Església. Ben units en la pregària al Senyor de la Vida, donant gràcies pel seu testimoni i entrega. 

Una molt forta abraçada. Transmeteu, si et plau, el Condol del bisbe a la família. Estem a la vostra disposició pel que necessiteu.


(Mons. Agustí Cortés Soriano i Mn. Joan Pere Pulido)