Els i les militants de la GOAC de Barcelona, homes i dones creients i amb el compromís en el Món Obrer, ens hem reunit en Assemblea els dies 5 i 6 de juny de 2010 a Cabrera de Mar. Sentim la ferida de la situació de pobresa que viu i vivim població treballadora. Davant les mesures del govern de l’Estat espanyol per –segons diu- sortir de la crisi econòmica que estem patint, volem subscriure el MANIFEST elaborat per “LA DELEGACIÓN EPISCOPAL DE PASTORAL DEL TRABAJO” i “LA COMISIÓN DIOCESANA DE JUSTICIA Y PAZ DE MADRID”, a Madrid el dia 17 de maig de 2010.
MANIFEST
El passat 12 de maig el president del Govern exposava en el Congrés dels Diputats un conjunt de mesures que comprenen la reducció de les retribucions del personal del sector públic des de juny de 2010, la congelació de les pensions de jubilació l’any 2011 amb excepció de les mínimes i les no contributives, la supressió de la prestació per naixement, la supressió de la retroactivitat de les sol•licituds de prestacions per dependència al dia de sol•licitud, la reducció de l'ajuda oficial al desenvolupament i la reducció de la inversió pública estatal. [...]
Volem pronunciar-nos sobre aquestes mesures. No entrem en el judici de la seva eficàcia per a reduir el dèficit i millorar la marxa de l'economia. Pretenem mirar la història propera com lloc on el Déu de Jesucrist es manifesta.
Sabem que la seva opció pels més pobres és el punt de vista des d'on vol donar Bones Notícies a tots i totes, començant pels qui les reben dolentes de part de la vida.
El paquet de mesures que ha proposat el president Zapatero al Parlament el 12-05-10 manifesta que paguen els plats trencats de la crisi alguns dels sectors més febles. Comportarà una pèrdua neta de benestar gran per als sectors més desafavorits. No és, per tant, un conjunt de mesures equitatives.
Les retallades no afecten per igual al conjunt de la societat i especialment no afecten a qui es va enriquir i va causar la crisi, sinó a qui l'està patint.
Anuncia retallades en la despesa pública, en les prestacions socials als discapacitats i dependents. Això suposa un robatori infame de drets i de diners a milers de discapacitats i dependents que mai podran sortir al carrer a protestar contra aquesta mesura. El paquet recapta de les persones que depenen d'una nòmina (jubilades i empleades). És especialment sagnant congelar les pensions dels jubilats. Trobem a faltar mesures polítiques impositives més justes que lluitin contra l'evasió i el frau fiscal perquè qui ha generat la crisi aporti també el seu esforç. Tampoc suggereix accions per a recaptar més impostos sobre els beneficis extraordinaris que estan obtenint els especuladors i les grans corporacions i entitats financeres.
Retira el xec nadó (que, sent en realitat una mesura molt liberal, el president va presentar en el seu moment com una de les grans conquestes socials del seu govern) sense distingir entre els més pobres i els rics. Finalment, redueix l'ajuda al desenvolupament, de forma que passa la factura de la nostra crisi als més empobrits que viuen més enllà de les nostres fronteres. En aquests dies el nombre de famolencs al nostre planeta és el més alt de la història.
Sabem que al nucli del problema d'aquesta crisi econòmica està la cobdícia, tant en l’àmbit individual com en l’àmbit institucional, i un menyspreu total pel bé comú i el benestar de tothom. Aquesta cobdícia i aquest menyspreu pel bé comú és l'origen d'aquestes mesures que pretenen salvaguardar les riqueses acumulades pels especuladors financers i traspassar la factura dels seus deutes al conjunt de la societat i, especialment, als més empobrits. Temem que després d'aquestes mesures vindrà l'anunciada reforma laboral que portarà més precarietat i pobresa a tots els treballadors i treballadores.
Ens dol l'atur, els desnonaments, les llars amb la llum tallada i sense aigua, la pobresa que sofreixen tantes persones i que ens afecta a tots i totes i especialment als treballadors immigrants, els joves i les dones.
Ens fereix la crisi alimentària mundial.
Per tot això, a la llum de l'Evangeli i de la doctrina social de l'Església, proposem una economia i una societat al servei de la persona, on es respecti la dignitat humana i es prioritzi a qui sofreix, on els cristians i totes les persones de bona voluntat visquem l'austeritat per a compartir i defensem públicament i privadament el bé comú i la destinació universal dels béns. Reclamem una major progressivitat fiscal i una despesa pública més redistributiva.
[...]
Ens comprometem a continuar els esforços d'acollida i acompanyament a tota persona ferida per l'atur i la precarietat. Ens comprometem a canviar la nostra pròpia vida, a canviar el nostre consum i el nostre estalvi en un consum responsable, atent a les necessitats dels empobrits, donant suport les xarxes d'economia alternativa i la banca ètica. No volem desatendre la lluita per la justícia. És urgent la nostra participació en la vida social i política i el desenvolupament de la ciutadania democràtica en les relacions polítiques i econòmiques. Per això, avui més que mai, hem de combatre la ignorància, denunciar els interessos particulars que atempten contra el bé comú, i apostar pels valors de l'Evangeli i la dimensió de fraternitat en les relacions socials.
Delegació Episcopal de Pastoral del Treball i
Comisión Diocesana de Justicia y Paz de Madrid
Madrid, 17 de maig de 2010
