Comunicat

Assemblea Diocesana de la GOAC de Barcelona, Sant Feliu i Tarragona
2 i 3 d’octubre de 2010


Els i les militants de la GOAC de Barcelona, Sant Feliu i Tarragona hem participat de forma activa en la vaga general convocada pels sindicats el 29 de setembre. Moment de mobilització important per donar resposta a unes mesures econòmiques, socials i de reforma del mercat de treball que afecten les condicions de vida actuals i futures de la classe obrera.

La nostra Assemblea Diocesana ha realitzat algunes reflexions sobre el marc social i polític en el qual s’ha desenvolupat la convocatòria de vaga:

-La crisi econòmica que agreuja les condicions de vida de les persones de les nostres ciutats, pobles i barris és una crisi que des de fa molt temps afecta i condemna a l’empobriment i l’exclusió als nostres germans i germanes de tot el món.

-La mobilització actual té dificultats perquè estem en una crisi de sistema, econòmic i productiu. Però també vivim una crisi de valors col•lectius, solidaris, una fragmentació entre el col•lectiu treballador fix, temporal, parcial, autònom, aturat, que provoca la manca de consciència de grup i intenta deixar-nos en la indefensió davant l’ofensiva directa contra els drets socials i laborals.

-Davant la vaga, els poders econòmics i polítics han escampat una forta campanya de desprestigi cap a la lluita sindical i han estès la idea que la convocatòria de vaga era innecessària. Aquesta campanya troba terreny adobat entre la consciència de la gent treballadora, que ha assimilat ser part del model econòmic competitiu i responsabilitza la persona aturada d’un fracàs individual, no d’un fracàs del sistema capitalista i neoliberal.

-Cal fer pública també la denúncia de les pràctiques de coacció de moltes empreses cap als treballadors i treballadores que volien fer vaga i defensar els seus drets.

Per aquests motius, les dones i els homes de la GOAC de Barcelona, Sant Feliu i Tarragona, en reunió d’Assemblea Diocesana dels dies 2 i 3 d’octubre de 2010, volem expressar el nostre compromís amb la lluita i la mobilització que després del 29 de setembre cal continuar mantenint.

*Per denunciar que els governs estan entregats a les polítiques neoliberals que marquen els organismes internacionals i que, de forma continuada, han condemnat a la pobresa a pobles sencers arreu del món.
*Per refermar la necessitat d’organització i mobilització de la classe treballadora, a fi de millorar els drets i les condiciones laborals de tothom; reforçar i fer créixer la consciència de classe, els valors col•lectius i la solidaritat, per lluitar contra un sistema injust que provoca exclusió i empobriment.
*Per evidenciar que la sortida de la crisi no és per la via de més consum i més producció de béns. Cal trobar-la en un sistema on tots els germans i germanes del món puguin gaudir de condicions bàsiques per desenvolupar una vida plena, digna i feliç.

Els i les militants de la GOAC de Barcelona, Sant Feliu i Tarragona continuarem el nostre compromís en les entitats i associacions, i des dels nostres ambients i famílies, amb l’objectiu de construir dia a dia un món nou.

______________________________


I l’endemà treballem …
“El meu Pare continua treballant, i jo també treballo.” (Jn 5, 17)

* Som a l’atur, aviat ens quedarem sense subsidi. I la feina no arriba …
Treballem perquè els nostre veïnat conegui la situació i es sensibilitzi.

* El pis on vivim, ara no el podem mantenir. Ens en faran fora.
Treballem al nostre barri i en preparem la defensa.

* Els nostres infants estan inquiets, l’escola no pot respondre a les seves necessitats.
Treballem per l’educació pública no retallada, per les nostres criatures, colze a colze amb el professorat i les AMPA.

* Som joves, sense perspectives. No ens podem emancipar ni veure un futur digne.
Treballem amb altres joves, tot promocionant alternatives de vida. Formes noviolentes, positives i enriquidores a la fi.

* Som homes i dones grans, amb una vida en precari, amb una pensió indigna. Sense família.
Treballem amb la gent gran, dedicant-los temps i sobretot companyia, afecte i atenció.

* Si els nostres sindicats claudiquen, negocien la precarietat de tots i totes ...
Treballem, afiliem-nos, promocionem noves plataformes obreres, retornem al sentit de base i solidari en el compromís sindical.

TREBALLEM, TREBALLEM, TREBALLEM … i preguem alhora perquè tot això sigui possible, per fer realitat el Regne.