Comunicat
La pobresa s'estén per tots els països de la terra, tot i que afecta de forma molt més àmplia i aguda als pobles del Tercer Món. Necessitem recordar aquesta realitat inhumana a qui formem part del club de privilegiats que disposem d'unes millors condicions de vida.
L'empobriment ve creixent al ritme de l'actual crisi econòmica. Com diu Ban Ki moon, Secretari G. de l'ONU: «En un moment que proliferen les crisis mundials, els més pobres i més vulnerables reclamen especialment la nostra atenció. Sabem que en tota recessió els primers i pitjor perjudicats són els pobres”.
A la situació indescriptible en la seva inhumanitat de la pobresa en el Tercer Món s’afegeix la situació, també tràgica, de la precarietat laboral i vital, l'exclusió i la marginació de qui al nostre món desenvolupat perd el treball, manquen els ingressos bàsics, no pot pagar la hipoteca o el lloguer del seu habitatge, etc. Hi ha un “quart món”, sovint invisible, d'empobriment i deshumanització entre nosaltres.
L'actual crisi econòmica és abordada per les entitats econòmiques internacionals i els governs des de la salvaguarda prioritària del creixement econòmic, no des de la centralitat de la satisfacció de les necessitats fonamentals de les persones i les famílies. Asseguren el manteniment o el creixement econòmic i retallen despeses socials i drets laborals.
El Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa d'aquest any 2010 accentua la necessitat de promoure un treball decent, una ocupació digna. Però, a Espanya, la Reforma Laboral prioritza els interessos empresarials i no afavoreix la creació d'ocupació.
Vivim, doncs, una situació profundament inhumana i injusta, que clama a Déu i a la consciència ètica de la humanitat. Mantenim un ordre mundial assassí, tenint en compte que passen fam més de mil milions de persones, de les quals cent mil moren cada dia.
Deia Benedicto XVI al seu Missatge per a la Jornada Mundial de la Pau de 2009: “… les tergiversacions dels sistemes injustos abans o després passen factura a tots. Per tant, únicament la ignorància pot construir una casa daurada, però envoltada del desert o la degradació. La globalització posa de manifest una necessitat: la d'estar orientada cap a un objectiu de profunda solidaritat, que tendeixi al bé de tots i cadascun. En aquest sentit, cal veure-la com una ocasió propícia per a realitzar quelcom important per la lluita contra la pobresa i per a posar a disposició de la justícia i la pau recursos fins a ara impensables” (núm. 14).
Com persones humanes i cristianes som interpel•lades, doncs, a una pràctica efectiva de la justícia i la solidaritat. Hauríem d’exigir, almenys, el compliment dels Objectius del Mil•lenni. Resulta cínic que els països rics incompleixin impunement acords signats per ells mateixos i que afecten a la possibilitat de vida digna dels pobres.
Els cristians i cristianes estem cridats a practicar la caritat política, comprometent-nos no solament a pal•liar les conseqüències de la pobresa, sinó a eradicar les causes de la mateixa i donar llum a una humanitat nova assentada sobre la llibertat, la justícia i la pau.
Comissió Permanent HERMANDAD OBRERA DE ACCIÓN CATÓLICA (HOAC)
