Les organitzacions sindicals han convocat una vaga general el proper 29 de març per a demanar al Govern d'Espanya la retirada de la recentment aprovada reforma laboral que ha estat adoptada sense acord amb els sindicats, i contra les retallades en drets socials.
La Germanor Obrera d'Acció Catòlica (HOAC) i la Joventut Obrera Cristiana (JOC) volem, des del nostre ésser Església i la nostra missió evangelitzadora en el món obrer i del treball, oferir una reflexió davant aquest fet. Creiem que, àdhuc sent legítim el Govern i la representació parlamentària ctual sorgida de les urnes i, per tant, les decisions que en aquest parlament s'acordin, la societat civil pot manifestar i orientar, des de la seva opinió i acció pacífica, les mesures que el poder legislatiu i executiu portin a terme. Especialment quan moltes d'elles no han estat fruit de la negociació i el consens entre els diferents agents socials, en un moment en el qual la realitat socioeconòmica i les xifres d'atur demanden polítiques i reformes estructurals.
En aquest sentit, la AHOAC i la JOC vam fer pública el passat 16 de febrer la nostra valoració de la reforma laboral. Ens sembla injusta i rebutjable, perquè constituïx un dur cop al dret laboral i als drets de les persones i famílies treballadores. Les retallades en drets laborals i socials que s'estan imposant són injustes i completament injustificades. Aquestes decisions afecten al conjunt de la societat però, de manera més lesiva, als sectors més febles i empobrits del món del treball.
Considerem que aquesta reforma, com d’altres anteriors, parteix d'un mal plantejament: pretén sotmetre els drets dels treballadors i treballadores a les exigències de l'economia, quan el just i 'humà és el contrari, ordenar el funcionament de l'economia des dels drets de les persones treballadores (*cf. Juan Pablo II, “Laborem Exercens”, 17; Concili Vaticà II, “Gaudium et spes”, 67). n altres paraules, com ens recorda el catecisme de l'Església (2425): “La regulació de l'economia únicament per la llei de mercat trenca la justícia social, perquè «existeixen nombroses necessitats humanes que no poden ser satisfetes pel mercat» (CA 34). Cal promoure una regulació raonable del ercat i de les iniciatives econòmiques, segons una justa jerarquia de valors i amb vista al bé comú.”
Com sempre que es produeix una convocatòria de vaga, vam recordar que “La doctrina social reconeix la legitimitat de la vaga «quan constitueix un recurs inevitable, si no necessari per a obtenir un benefici proporcionat », després d'haver constatat la ineficàcia de totes les altres modalitats per a superar els conflictes. La vaga, una de les conquestes més costoses del moviment sindical, es pot definir com el rebuig col·lectiu i concertat, per part dels treballadors i les treballadores, a seguir desenvolupant les seves activitats, amb la finalitat d'obtenir, per mitjà de la pressió així realitzada sobre els patrons, sobre l'Estat i sobre l'opinió pública, millores en les seves condicions de treball i en la seva situació social. També la vaga, tot i que aparegui « com una espècie de ultimàtum », ha de ser sempre un mètode pacífic de reivindicació i de lluita pels propis drets; resulta « moralment inacceptable quan va acompanyada de violències o també quan es porta a terme en funció d'objectius no directament vinculats amb les condicions del treball o contraris al bé comú »” (*Compendio de la Doctrina Social de l'Església, 304). Entenem que la convocatòria de la vaga general està justificada en defensa dels drets de les persones i famílies treballadores, i és expressió de les legítimes funcions socials que corresponen als sindicats.
Més enllà de la diversitat d'opinions que pugui existir sobre la convocatòria d'aquesta vaga general, ens preocupa la manera que alguns sectors socials i polítics pretenen deslegitimar l'acció dels sindicats. En aquest sentit volem manifestar el següent:
1º.- L'objectiu que plantegen els sindicats amb la convocatòria de la Vaga General és legítim, i, a més, està expressament reconegut per la Constitució Espanyola com un dret fonamental de la ciutadania (art. 28).
2º.- Aquest objectiu és també just: sempre és just reclamar diàleg social, negociació i recerca d'acords per a qualsevol decisió política, molt més si afecta a drets fonamentals de les persones, com la reforma laboral.
3º.- El recurs a la vaga, que s’ha d'exercir amb prudència, responsabilitat i de forma pacífica, forma part de la normalitat d'un sistema democràtic. Això suposa, per part dels sindicats i dels treballadors desenvolupar comportaments pacífics, així com per part dels empresaris, no coaccionant aquests als seus treballadors per participar en la vaga ni prenent represàlies, en cap moment, contra ells. Cal, també, una actitud no violenta dels mitjans de comunicació social atenint-se a criteris d'objectivitat, justícia i veritat; la manipulació informativa és una agressió violenta que hem de rebutjar.
4º.- Considerem que els sindicats necessiten millorar el seu funcionament i acció, especialment en l'organització i defensa dels sectors més empobrits i vulnerables. Però també reconeixem que ocupen de fet un paper fonamental en la defensa de la dignitat de les persones, amb el que realitzen una funció social essencial (tal com reconeix l'art. 7 de la Constitució Espanyola). Com part de l'Església en el món obrer i del treball volem recordar, a més, que la Doctrina Social de l'Església considera als sindicats un bé social: “són un element indispensable de la vida social (…) són un exponent de la lluita per la justícia social, pels justs drets dels homes del treball (…) un factor constructiu d'ordre social i de solidaritat” (“Laborem exercens”, 20). Per això, “les organitzacions indicals tenen el deure d’influir en el poder públic, amb vista a sensibilitzar-lo degudament sobre els problemes laborals i a comprometre'l a afavorir la realització dels drets dels treballadors” (Compendio e la Doctrina Social de l'Església, 307). Des d'aquesta perspectiva, Benedicto XVI ha insistit recentment que en l'actual situació, quan s'estan posant en perill drets onamentals de les persones i la solidaritat social, els sindicats són més necessaris que mai (cf. “Caritas in veritate”, 25).
Madrid, 23 de març de 2012
