8 de MARÇ
manifestació a les 7 del vespre
a la plaça Univesitat de Barcelona
manifestació a les 7 del vespre
a la plaça Univesitat de Barcelona
COMUNICAT DAVANT EL DIA DE LA DONA TREBALLADORA
8 març de 2012: Dia que volem centrar la mirada en les dones.
En l'any que recordem el 50 aniversari del Concili Vaticà II portem a la memòria un text que es va dirigir a les dones: «Arriba l'hora, ha arribat l'hora que la vocació de la dona es compleix en plenitud, l'hora que la dona adquireix en el món una influència, un pes, un poder mai arribat fins a ara. Per això, en aquest moment que la humanitat coneix un canvi tan profund, les dones plenes de l'esperit de l'Evangeli poden ajudar tant que la humanitat no decaigui» .
8 març de 2012: Dia que volem centrar la mirada en les dones.
En l'any que recordem el 50 aniversari del Concili Vaticà II portem a la memòria un text que es va dirigir a les dones: «Arriba l'hora, ha arribat l'hora que la vocació de la dona es compleix en plenitud, l'hora que la dona adquireix en el món una influència, un pes, un poder mai arribat fins a ara. Per això, en aquest moment que la humanitat coneix un canvi tan profund, les dones plenes de l'esperit de l'Evangeli poden ajudar tant que la humanitat no decaigui» .
Avui, no obstant això, podem denunciar que aquesta profunda mutació del paper de la dona en la societat no s'ha completat. I, és més, està en perill.
Als costos de la crisi econòmica que porta ja uns anys instal·lada a tota Europa, i que està sacsejant de manera agressiva a les classes treballadores del nostre país, cal sumar el conjunt de polítiques d'ajustos i retallades que, com els propis governs afirmen, sense cap pudor, estan al servei dels mercats. Queda per tant abandonat tot principi de dignitat cap a les persones, especialment de les més desfavorides i vulnerables. I aquests costos estan recaient de manera sagnant sobre les dones.
L'any 2011 es va tancar amb una taxa d'atur femení del 23,32% (EPA). Però les dades són esgarrifoses entre els grups d'edat més joves: la xifra d'atur arriba a el 70% en les dones entre 16 i 19 anys, i és del 42% en les dones entre 20 i 24 anys. Així, Espanya és el país d'Europa amb més atur femení. La falta d'oportunitats laborals, que s'agreuja en aquesta situació de crisi, afecta més a les dones. Això està suposant un creixent augment de la precarietat i l'atur entre les mateixes.
Resulta incomprensible, amb aquest panorama, que la solució proposada sigui una recepta de retallades socials i rebaixes salarials que afecten a les capes socials més baixes. Prova i conseqüència d'això, al mateix temps, és la bretxa cada vegada més gran que existeix entre diferents sectors de la ciutadania. La desigualtat entre classes riques i classes pobres està arribant a les seves cotes més altes amb la crisi econòmica. I aquest efecte desigual, en ocasions emmascarat, també afecta al diferent impacte que la crisi, les mesures i reformes aplicades, estan provocant entre els homes i les dones.
La congelació del salari mínim, tot i ser un dels més baixos d'Europa (només per sobre d'Eslovàquia o Portugal) perjudica considerablement més a les dones, perquè un 15,5% d'elles guanyen menys del salari mínim, enfront de “només” el 5,6% dels homes, segons l'Enquesta d'Estructura Salarial (2010). A més, la congelació del salari mínim és especialment perjudicial per alguns col·lectius com les empleades de servei domèstic (90% són dones), el salari de les quals es fixa prenent a aquell directament com referència. També és negativa la congelació de plantilles en el sector públic. Són els àmbits més feminitzats, sanitat i educació, els quals estan patint retallades més àmplies. I què dir de la menor provisió de béns públics d'atenció i cura (escoles bressol, serveis de dependència, etc.) que implicaran més hores de treball domèstic femení i un retrocés en la igualtat i la corresponsabilitat. A més, la recent reforma laboral aprovada afectarà de manera més pronunciada a les dones.
La JOC i la HOAC fem, per tot això, una crida a la reflexió, l'acció i el compromís per assolir la igualtat entre dones i homes en la nostra societat. I també, recordant el Concili Vaticà II en el seu 50 aniversari, una cridada per avançar cap a la igualtat en el si de la nostra Església, a fi que l'aportació femenina enriqueixi decididament a la comunitat eclesial.
JOVENTUT OBRERA CRISTIANA (www.joc.es) GERMANOR OBRERA D'ACCIÓ CATÒLICA (www.hoac.es)
Als costos de la crisi econòmica que porta ja uns anys instal·lada a tota Europa, i que està sacsejant de manera agressiva a les classes treballadores del nostre país, cal sumar el conjunt de polítiques d'ajustos i retallades que, com els propis governs afirmen, sense cap pudor, estan al servei dels mercats. Queda per tant abandonat tot principi de dignitat cap a les persones, especialment de les més desfavorides i vulnerables. I aquests costos estan recaient de manera sagnant sobre les dones.
L'any 2011 es va tancar amb una taxa d'atur femení del 23,32% (EPA). Però les dades són esgarrifoses entre els grups d'edat més joves: la xifra d'atur arriba a el 70% en les dones entre 16 i 19 anys, i és del 42% en les dones entre 20 i 24 anys. Així, Espanya és el país d'Europa amb més atur femení. La falta d'oportunitats laborals, que s'agreuja en aquesta situació de crisi, afecta més a les dones. Això està suposant un creixent augment de la precarietat i l'atur entre les mateixes.
Resulta incomprensible, amb aquest panorama, que la solució proposada sigui una recepta de retallades socials i rebaixes salarials que afecten a les capes socials més baixes. Prova i conseqüència d'això, al mateix temps, és la bretxa cada vegada més gran que existeix entre diferents sectors de la ciutadania. La desigualtat entre classes riques i classes pobres està arribant a les seves cotes més altes amb la crisi econòmica. I aquest efecte desigual, en ocasions emmascarat, també afecta al diferent impacte que la crisi, les mesures i reformes aplicades, estan provocant entre els homes i les dones.
La congelació del salari mínim, tot i ser un dels més baixos d'Europa (només per sobre d'Eslovàquia o Portugal) perjudica considerablement més a les dones, perquè un 15,5% d'elles guanyen menys del salari mínim, enfront de “només” el 5,6% dels homes, segons l'Enquesta d'Estructura Salarial (2010). A més, la congelació del salari mínim és especialment perjudicial per alguns col·lectius com les empleades de servei domèstic (90% són dones), el salari de les quals es fixa prenent a aquell directament com referència. També és negativa la congelació de plantilles en el sector públic. Són els àmbits més feminitzats, sanitat i educació, els quals estan patint retallades més àmplies. I què dir de la menor provisió de béns públics d'atenció i cura (escoles bressol, serveis de dependència, etc.) que implicaran més hores de treball domèstic femení i un retrocés en la igualtat i la corresponsabilitat. A més, la recent reforma laboral aprovada afectarà de manera més pronunciada a les dones.
La JOC i la HOAC fem, per tot això, una crida a la reflexió, l'acció i el compromís per assolir la igualtat entre dones i homes en la nostra societat. I també, recordant el Concili Vaticà II en el seu 50 aniversari, una cridada per avançar cap a la igualtat en el si de la nostra Església, a fi que l'aportació femenina enriqueixi decididament a la comunitat eclesial.
JOVENTUT OBRERA CRISTIANA (www.joc.es) GERMANOR OBRERA D'ACCIÓ CATÒLICA (www.hoac.es)
