Entre el 22 i el 25 de maig (data de les eleccions al nostre país) 400 milions de ciutadans europeus amb dret a vot, dels 27 països membres de la Unió Europea, estem cridats a les Eleccions al Parlament Europeu per al qual són elegits 751 diputats (segons el Tractat de Lisboa), dels quals els espanyols triarem a 54. Pel que fa al nostre país cal ressaltar que amb aquestes eleccions s'inicia un període d'any i mig en què serem convocats a les urnes tres vegades ( les pròpies eleccions europees de maig de 2014, les eleccions locals i autonòmiques de maig de 2015 i, previsiblement, eleccions generals en l'últim trimestre del 2015).
El Parlament europeu actual gaudeix d'una majoria conservadora constituïda al voltant del Partit Popular Europeu (grup en el qual s'integra el PP i que compta amb 265 diputats, i altres grups entre els quals destaca l'Aliança de Liberals i Demòcrates per Europa, que compta amb altres 84; enfront de la minoria progressista liderada per l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, amb 184 i altres grups com Esquerra Unitària Europea / Esquerra verda (on s'integra IU) amb 35, o Els Verds / Aliança Lliure Europea amb 55. En Espanya en les últimes eleccions al Parlament Europeu del 2009 el PP va obtenir 23 diputats, el PSOE 21, IU 2, UPyD 1 i Europa dels Pobles gener.
Si en la reflexió que fèiem amb motiu de les anteriors eleccions al Parlament Europeu dèiem que se celebraven en plena crisi econòmica mundial, que lluny de ser una més de les crisis a les quals ens té acostumats el sistema, és molt més profunda i posa en qüestió tota una forma de concebre el creixement econòmic, d'organitzar la vida social i de l'orientació ètica de la nostra societat, ara hem d'afegir que el desenvolupament de la crisi ha confirmat el que llavors temíem i que les conseqüències de la mateixa estan afectant greument a la vida de les persones, fins al punt que, pel que fa al nostre país i segons l'Informe FOESSA «Anàlisi i perspectives 2014» s'evidencia un escenari social de pobresa creixent i drets minvants.
Quan es van celebrar les anteriors eleccions havia una certa unanimitat que per evitar crisis semblants en el futur eren precisos canvis, i en aquest sentit s'apuntaven la supressió de paradisos fiscals, la necessitat que així com es regula el salari mínim també es regulés el límit dels salaris màxims, la necessitat de valorar l'estalvi per sobre del consum, a més del control públic de l'economia i les finances o el que és igual la submissió de l'economia a valors ètics per aconseguir així que aquesta estigués al servei de les persones i no al revés. En definitiva, s'apuntava que la crisi ens permetés avançar en el sentit de canviar les estructures econòmiques i financeres del món capitalista i buscar noves regles que permetessin un model diferent. En aquest mateix sentit, d'aprofitar la crisi per donar-nos unes noves regles que evitessin en endavant situacions com la que patim, es manifestava Benet XVI, quan deia que «la crisi ens obliga a revisar el nostre camí, a donar-nos noves regles ia trobar noves formes de compromís, a recolzar-nos en les experiències positives ia rebutjar les negatives. D'aquesta manera, la crisi es converteix en ocasió de discernir i projectar d'una manera nova ».
També hem de fer constar que en aquells moments (maig de 2009), pel que fa al nostre país, sense negar que la situació era preocupant, el que sentíem era que, com correspon a un estat de benestar, mai es permetria que l' crisi la paguessin els sectors més febles de la societat. No obstant això, des de maig de 2010, amb el govern del PSOE, la situació va canviar i van començar a implantar mesures d'ajust dures que arribarien fins a límits insospitats llavors amb l'arribada del Partit Popular al poder a finals de 2011.
PODEU ACCEDIR A LA REFLEXIÓ COMPLETA SI CONTINUEU LLEGINT.
