ALGUNS DELS MEUS RECORDS DE LA TERESA
Ramir Pàmpols
Amb la Teresa he compartit un Equip
de la GOAC durant molts anys, potser 10 o més. Això m´ha permés
captar alguns trets de la seua personalitat i algún gest concret de
la seua vida diària. La Teresa no expressava gaire la seua fe
profunda, mès enllà del seu compromìs amb Les AU, d´un estil molt
laical i secular. Crec que respon molt bé a la definició que fa
Bonhoeffer de què és ser cristià en aquest món: “Aquell que
prega i lluita per la Justícia”. Ella va fer les dues coses. El
primer que vull destacar és la seua fidelitat fins a la mort al món
popular, a la gent senzilla i la del seu barri. Per això va escollir
viure a Trinitat Nova, Aigua Blava 33, per estar ben a prop d´aquesta
realitat tan pròpia d´una persona que va voler viure una opció
clara per la classe obrera.
Altre tret important de la seua
personalitat va ésser mostrar sempre una gran independència de
pensament i d´acció. Es va formar per a lluitar a partir d´ella
mateixa, al meu entendre una mica massa sola. Aquest esperit de
lluita la va dur a fer algunes reivindicacions fins i tot a la
Residència del carrer La Fosca quan va ser internada allí. No sols
va reivindicar sinó que es va prestar a servir a les internes que
estaven pitjor de salut i es mostraba afectuosa i atenta en cuidar
els petits detalls de la convivència al costat de malaltes
d´alzheimer, mentre estaven juntes i dinaven a la Sala d´estar.
Se la veía molt somrient quan alguns
militats de la GOAC de Barcelona anàvem a visitar-la, encara que mai
l´avisàvem previament. Així, la sorpresa era més gran: La Fina,
La Paqui amb l'Emili, l´Enric Roig, recentment mort, en Ferran
Fuguet i jo mateix.
Potser això és una anécdota
comparada amb d´altres de més gruix, com tota l´acció que va
emprendre a nivell intern de la HOAC per a conseguir que Catalunya
tingués una autonomia pròpia com Acció Catòlica Obrera i disposés
d´una llibertat molt més gran a l´hora de compondre els Plans de
Formació, l´ús de la llèngua catalana, els objectius
evangelitzadors a dur a terme, etc.
Una important decisió de la seva
vida va ser, com sabeu, aceptar el formar part de la Comissió
Permanent de la HOAC a Madrid durant quatre anys, deixant com tothom
hem fet fins ara, el seu lloc de treball, les relacions, el seu
entorn,… No tinc cap ressó especial sobre aquesta estada a la
capital, però em consta que es va sentir més sola que quan estava a
Barcelona.
Vull afegir també una debilitat que
l'atreia des de sempre: poder disposar d´un cotxe. En aquell temps
va ser un 600 que manegava amb orgull. El més divertit d´aquest
desig, va ser que estant ja a la Residència, amb una paràlisi a la
mà esquerra i en cadira de rodes, somiava en comprar un
“descapotable de color vermell”! No és gens fácil esbrinar fins
on ironitzava o parlava seriosament quan deia això.
Aquesta és la Teresa Huguet que jo
vai acomiadar sense saber-ho en aquell moment, convidant-la a baixar
al bar de la Residència i prendre plegats una beguda: ella una
Coca-cola i jo un café. L´agradava molt aquesta estona en la que,
malgrat tenir la dificultat de comunicar-se més enllà de les
paraules precises, dites suaument i amb un somriure, no perdia detall
del que passava al seu entorn, atenta a la reduïda realitat que
l´envoltava…
Com solem dir per acabar d´expressar
els nostres sentiments, també ara vull dir amb tot l'afecte, Teresa
descansa en pau! Després de lluitar incansablement mentre estaves
plena de salut com quan vas sucumbir a l´ictus que va tenir-te per
terra moltes hores i encara desitjant després recuperar-te per a
seguir lluitant.
Ramiro Pàmpols. Hospitalet de
Llobregat, Bellvitge,20 de març del 2020
