Comunicat de la Germanor Obrera d’Acció Catòlica
Aquest dissabte 27 de febrer de 2021, vigília del segon diumenge de
Quaresma, la GOAC de Barcelona i Sant Feliu s’ha congregat en
Assemblea Diocesana
L’any passat, el nostre germà Àngel Alcázar Aznar, el nostre company i mossèn Enric Roig Sansegundo va morir en
la pau de Crist, així com la nostra companya i germana, la Teresa Huguet Alòs. I
molt recentment, l’Enriqueta Fajula Sacrest.
L’assemblea es va obrir amb la pregària per l’Enriqueta, un reconeixement al llegat d’aquesta goacista i religiosa xaveriana, una acció de gràcies al PareMare per haver-nos-la regalada. Membres del seu equip i l’animadora de la fe diocesana van conduir la lectura de Romans 8, 9-11 i el viatge pel recull de la seva petjada:
Activa en llegir, estar al dia i aportar la seva reflexió i el fruit de la seva acció a l’equip i a les assemblees de la GOAC.
Amb una espiritualitat profunda i, alhora, molt tocant de peus a terra. Amb un saber estar discret i tranquil.
Ha estat capaç de superar mil limitacions i malalties amb un ànim extraordinari. Present en totes les mobilitzacions, amb la seva cadira plegable per poder descansar quan ja no podia més!
En un temps gran activista al barri, després llargs anys de compromís amb els malalts mentals i les seves famílies. Per a ella la cura dels més vulnerables era també un gest de lluita i transformació.
No has arribat als 90, però la teva empremta de dignitat de dona obrera i d’Amor ha arribat a 90 mil cors d’aquí i d’altres llocs del món.
Donem gràcies a Déu per haver-te posat en el nostre camí, per haver pogut aprendre de la teva fortalesa i entrega constant. Has estat lluitadora i cordial fins l’últim alè. Ho has donat TOT fins al final. Quina sort haver estat al teu costat. Quin regal!!!
«Quan envellim no deixem de lluitar, envellim quan deixem de lluitar». Tu no vas deixar de lluitar mai i el teu esperit sempre serà jove entre nosaltres perquè ens ho vas ensenyar.
Has donat i rebut AMOR. Ara ja podem dir que tens ben merescut el descans als braços del Déu Pare-Mare.
Amb totes les santes anònimes que han lloat Déu amb la seva vida, intercedeix per nosaltres. Dona’ns força per continuar lluitant per la construcció d’aquesta utopia humana i divina que anomenem Regne de les persones marginades, discriminades i explotades del món.
“Estic tranquil·la. Petons... amb ELL VIVIM, ENS MOVEM I SOM, MORIM I RESSUSCITAREM...“, ens deies. Ajuda’ns a estar en pau i tenir esperança com tu
A continuació, vam revisar el treball d'aquests darrers sis anys
L’esperit de revisió i d’autocrítica és el que ens ajuda a avançar en els nostres compromisos
Vam donar el tret de sortida a la celebració del 75è. aniversari del naixement de l’HOAC (les nostres sigles en castellà). I ens vam comprometre a viure amb coherència la fraternitat i la justícia social ara, aquí i arreu. En efecte, una de les adhesions aprovades a l’assemblea va ser amb la campanya de 123 entitats del poble sahrauí que denuncien l’espoli dels seus béns naturals i la repressió que l’hi acompanya.
L’assemblea coincidia amb el 57è. aniversari de la mort d’en Guillem Rovirosa i Albet i el 37è. aniversari de la mort d’en Tomás Malagón Almodóvar.
Així doncs i com cada 27 de febrer, també vam agrair a Déu Pare-Mare el seu amor amb nosaltres, els treballadors i treballadores, per enviar-nos com a apòstol del seu Fill –el Diví Obrer de Natzaret, a Rovirosa, l’"entusiasta" apòstol dels seus germans obrers, i a Tomás Malagón, sacerdot de l'Església al servei de tothom, que va portar en el més profund del seu cor un gran amor a l'HOAC.
La vida d'en Rovirosa ha estat per a l'Església un veritable "miracle", que 57 anys després de la seva mort ens segueix enlluernant, fins a poder afirmar, sense por d'equivocar-nos, que en Rovirosa Déu ha visitat el món obrer.
Científic de prestigi, va renunciar a tot, es va posar la seva granota blava de feina, es va fer un de tants i va compartir la seva vida amb els treballadors per descobrir-los i mostrar-los la insuperable dignitat de ser obrer, tan insuperable que va ser la condició que va triar per viure el Fill de Déu fet home, el Diví Obrer de Natzaret com ell li deia.
Rovirosa va adquirir després de la seva conversió, una convicció indestructible: en Crist hi ha la salvació del món obrer. Però un Crist «tal com és, sense pretendre perfeccionar-lo», sense «voler modificar Jesús perquè la cosa surti millor». I al costat d’aquesta convicció, una altra de la qual mai es va tornar enrere: va estimar i va confiar veritablement en els obrers i les obreres, en els qui veia present Jesús Obrer.
Rovirosa va ser la veu de l'Església i dels empobrits del món obrer. Déu mai abandona el seu poble. Per mitjà d'en Rovirosa l'evangeli de Jesús va ressonar amb veu obrera, i el món obrer va escoltar, en el seu mateix llenguatge, l'etern evangeli de Jesús, que tantes vegades se li havia segrestat.
A Malagón, un dels grans sacerdots del segle passat, consiliari i "alma mater" de l'HOAC al costat d’en Rovirosa, se li ha dit entre altres coses: "mestre i pedagog", "apassionat de la promoció i formació del laïcat", "persona de diàleg i de la síntesi", "amant servidor dels pobres", "precursor de la teologia política i de la teologia de l'alliberament", "una de les persones que més ha fet per apropar l'Església al món obrer i el món obrer a l'Església"...
Avui, està sent trepitjada la dignitat de ser persona obrera. El nostre panorama és de desocupació, precarietat, manca de consideració a les cures, contractes escombraries, subcontractes, horaris interminables, ruptura dels temps de treball i descans... Tot supeditat al mercat. L'important és que el mercat funcioni, tot i que les persones pobres del món morin de fam; encara que generi misèria i exclusió; encara que el nostre jovent no trobi feina ni pugui formar una família; encara que no puguem ser pares, mares, fills ni avis perquè el mercat ho impedeix... L'important és el mercat, no la persona.
El nostre prec és que les celebracions d'aquest any, el 75è. del naixement de l’HOAC, per intercessió de Rovirosa, ens concedeixin el do d'experimentar el pas de Déu per la nostra vida, que ens impulsi, amb goig agraït, a viure amb la seva mateixa coherència l'Evangeli de l'amor i la justícia. Aquest és, alhora, el nostre compromís.
Per tant, des del nostre ser Església amb la missió d'evangelització en el món obrer i, a la vegada, des de la nostra presència en diversos moviments i plataformes socials, sindicals i polítiques, les i els militants de la GOAC d’avui ens comprometem a continuar la nostra implicació en la defensa integral de la classe obrera i els drets i llibertats que tant mereixem i agraïm a les persones lluitadores actuals i, especialment, a aquelles que ens han precedit.
