Avui, 28 d’abril de 2021, és el Dia Internacional de la Salut i la Seguretat en el Treball. Són moltes les persones treballadores i famílies que es troben en una situació d'inseguretat i de por per la falta de mesures que protegeixin, en els seus llocs de feina, la seva salut i en molts casos les seves vides.
Però, què fàcil està sent trepitjar la dignitat en aquest món globalitzat! Tot està sotmès a un sistema econòmic i social que engreixa i creix amb la fam, la misèria i el patiment de gran part de la població; que, per no tenir les mateixes oportunitats, es veu condemnada a una successiva violació dels seus drets humans.
A nivell mundial, un total de 2.78 milions de treballadors moren cada any, i uns 374 milions de lesions estan relacionades amb el treball. La realitat de tants milers de persones que pateixen d'una malaltia laboral està molt silenciada. Hi ha malalties professionals no sempre reconegudes, com ara aquelles que provenen de la realització d'una feina sense les degudes condicions de salubritat i protecció.
El 2020, a l’Estat espanyol, va haver 708 persones obreres mortes a causa de la seva feina. I a Catalunya, 79 mortes en jornada laboral, més 21 in itinere. És a dir, 100 va ser la xifra total de víctimes mortals en el món del treball.
Són morts violentes, inesperades; se surt de casa per prestar un treball a la societat i ja no es retorna a la llar, a la família. A més de les morts, hi ha accidents laborals molt greus que generen lesions que incapaciten per a tota la vida i en els quals, en la majoria dels casos, les famílies pateixen un canvi radical en les seves vides.
Creiem que tot això es pot evitar. Per tant, demanem, un cop més, el compromís de responsables de la política, de les empreses, dels sindicats, de la Inspecció de Treball, dels comitès de salut laboral..., entitats de tot tipus, cadascú en la mesura que li correspongui, es posin a evitar-ho d'una vegada per totes.
Volem denunciar aquelles polítiques que pretenen sortir d'aquesta crisi amb mesures caduques, tornant a la reforma laboral. Això és no conèixer ni voler assabentar-se de què és la precarietat i l'esforç de tantes famílies per sobreviure. D’això se’n diu “manca d’encarnació", en termes cristians.
Des de la GOAC no volem oblidar les germanes i els germans més empobrits de la classe obrera. Per això diem amb el Papa Francesc: "No permeteu que la indiferència no deixi brollar les llàgrimes". Que la veritable compassió ens mogui a transformar les injustícies que generen tant de patiment
Germanor Obrera d’Acció Catòlica (GOAC)
