Mensaje del MMTC para el 8 de Marzo de 2008

La competencia de las mujeres para erradicar la violencia y la pobreza

El neoliberalismo y los politicos han visto en la modificaciòn de los mercados y el intercambio de productos una tabla de salvaciòn para despachar sus productos y para hacer avanzar un poco los derechos humanos. El provecho ha dominado el avance de los derechos humanos. Desgraciadamente, las sociedades que funcionaban de manera autonoma, son ahorra desposeidas, porque tienen que vender cultivos que ya no les alimentan y porque tienen que comprar lo que producian para ellas mismas antès màs.

La cultura de dominaciòn

¿Cuáles son las consecuencias de esta cultura de dominaciòn? Esta cultura ha producido, desde los principios de la humanidad, guerras, nacionalismos ciegos, divisiones Sur – Norte, capitalismo, trabajo indecente, migraciones economicas, destrucciòn del medio ambiente, hambre, mala salud para miles de personas, violencia y explotaciòn hacia las mujeres y niños, exclusiòn de la mitad de la humanidad.... esta cultura de dominaciòn es varòn (en la politica, economia) se ha comportado como parte del reino animal en que reina la ley del mas fuerte, sin justicia. Esta practica y la de excluir a las mujeres han hecho perder la mitad de su potencial de desarollo a la Humanidad.

¿Qué porvenir para el Siglo XXI?

Como se han creado iguales hombres y mujeres, el Movimiento Mundial de Trabajadores Cristianos (MMTC) piensa que el siglo XXI necesita verdaderamente la competencia de las mujeres para salir del callejòn sin salida. ¿Cómo no repetir las estupideces de los pasados siglos? ¿Qué deben hacer los Estados para que las mujeres aumenten sus competencias para poder tomar su papel en la sociedad civil, politica, economica y eclesial? Por cierto, hay que asegurar un marco legal a las mujeres, para que puedan elegir en toda libertad su vida adulta, nacimiento, casamiento, contra la explotaciòn sexual, contra el trafico humano... sea en la vida privada como en la sociedad, en espacios publicos, en el trabajo. Pero, a demas de esto los Estados, los Movimientos miembros deben poner en obra lugares de educaciòn, en que puedan tomar la palabra y tomar responsabilidades las chicas jovenes y las mujeres para experimentar su liderazgo, su toma en cargo de las necesidades de la comunidad y la direcciòn politica. Asi las mujeres podran reunirse con igual dignidad en la poblaciòn activa.

El porvenir de la humanidad : la cultura de cooperaciòn

¿Qué puede reemplazar la cultura de la dominaciòn? La cultura de la cooperación, de la igualdad y el centrar las preocupaciones en las necesidades humanas. La formaciòn profesional es necesaria y urgente en el campo de salud, educaciòn, servicios sociales y creaciòn de empleos... Las mujeres pueden y deben levantar el guante y producir mejores resultados que en estos siglos pasados. Hacemos nuestro el siguiente dicho “ Quien saca adelante a una hija, saca adelante otra generaciòn y asi saca adelante a la sociedad”Todos juntos, mujeres y hombres deben desarollar esta cultura de la cooperaciòn para responder a las necesidades de la Humanidad, para dar condiciones de educaciòn y de trabajo decentes y para erradicar, violencia y pobreza. La miseria echara marcha atras y solos sera un recuerdo. Viendos los males de los siglos pasados, la esperanza pasa por la competencia de las mujeres y por la marcha comùn de las mujeres y los hombres para hacerlos desaparecer.

Comunicat de la GOAC de Barcelona davant les manifestacions de la CEE

ELS/LES MILITANTS DE LA GERMANOR OBRERA D’A.C de BARCELONA.-HOAC, obrers i cristians, homes i dones, volem expressar públicament el que sentim i pensem davant les darreres manifestacions públiques de la corrent més conservadora de la nostra Església, de la mateixa manera que ho han fet tants cristians i organitzacions.

Volem defugir sempre d’idealismes ingenus que no ens ajuden res en la nostra tasca diària, en el treball i la lluita. Molt menys volem caure en pessimismes derrotistes que només posen de manifest ressentiments i una manca total de coneixement de la realitat actual de la nostra societat, catalana i espanyola.

La nostra experiència en el compromís, el nostre ACTUAR, rebutja imposicions teòriques, i morals estrictes i restrictives. Avui els conceptes de persona, maternitat, matrimoni, família, homosexualitat,... estan en revisió permanent. Les condicions de treball i de vida tenen una influència cabdal en aquest procés.

Per tot això ens fa mal que la nostra Jerarquia no tingui aquesta visió i una presència més activa denunciant les injustícies que el sistema neoliberal provoca, sobretot als més febles de la nostra societat. I es dediqui a fer campanya i a manifestar-se donant suport a les opcions polítiques més conservadores i reaccionàries que, sembla ser, li són afins. No els hem vist encapçalar cap manifestació, excepte alguna excepció, ni contra la guerra ni contra les condicions precàries de treball i de vida que vivim els treballadors, contra la sinistralitat laboral, la deslocalització d'empreses a casa nostra...

L’Església que volem i volem viure és la que treballa i lluita per la prioritat de la persona i la seva dignitat, la que creix i és testimoni de comunió, eclesial i social. Oberta al diàleg i amb una actitud crítica i autocrítica, per trobar i facilitar els punts comuns i d’afinitat, i no solament a la defensiva, a la desqualificació i a la condemna. Volem aportar elements de consens, de revisió, de compassió -una compassió que també necessitem.

Això ens diu la nostra sensibilitat i consciència obrera i cristiana. Aquesta reflexió sorgeix de la nostra doble fidelitat al món obrer i a l’església.

Per fidelitat, nosaltres tampoc callarem.

Publicacions de la HOAC

Us recordem que aquí a la dreta a l'apartat de Publicacions teniu enllaços per poder llegir el Tu i el Noticias Obreras. No deixeu de fer una ullada.

Ejercicio de la Politica a la Luz de la Doctrina Social de la Iglesia

Desde la Diócesis de Orihuela-Alicante nos hacen llegar el documento "Ejercicio de la Politica a la Luz de la Doctrina Social de la Iglesia". Se ha elaborado colectivamente desde la Delegación de Acción Social y Caritativa y en la que ha colaborado el Secretariado de Pastoral Obrera.

José Antonio Pagola

Escrit que de J. A. Pagola arran d'uns textos apareguts que comenten i jutgen el seu llibre "Jesús. Aproximación histórica".

Las Comunidades Cristianas Populares de Andalucía protestan rotundamente contra el Comunicado de los Obispos andaluces sobre las próximas elecciones

Las Comunidades Cristianas Populares de Andalucía hemos leído y releído con incredulidad y con creciente indignación el texto completo de las “Orientaciones Pastorales de los obispos de Andalucía” con motivo de las próximas elecciones generales y autonómicas en Andalucía.
Compartimos la invitación de los obispos “a sentirnos más protagonistas de la sociedad en que vivimos y a emitir el voto en conciencia y con sentido de responsabilidad.” Recogemos también su recomendación de construir una sociedad mejor no sólo con el voto cada cierto tiempo, sino “también con un compromiso constante y cotidiano en la contribución a la vida común”.

Valoramos su llamada a la solidaridad hacia los sectores sociales más desfavorecidos, especialmente hacia la población inmigrante. Pero nos parecen formulaciones tan estereotipadas y tan anodinas que da la impresión de que se hacen solamente para salir del paso.

Igualmente asumimos su afirmación de que “parte esencial del bien común es la libertad religiosa”. Efectivamente, cuando la Iglesia oficial negó durante siglos esa libertad religiosa y cuando en los Estados Pontificios, mientras existieron, se persiguió de forma implacable toda forma de libertad religiosa, resulta un alivio que, por fin, se acepte ese principio de libertad religiosa que la sociedad civil ha conquistado por sí misma a pesar de la cerrada oposición de todo el aparato eclesiástico.

Nos hubiera agradado que los obispos reconocieran públicamente el penoso papel histórico que han tenido los dirigentes eclesiásticos en su cerrada resistencia a reconocer los más elementales derechos cívicos, como el derecho de opinión, de reunión, de asociación y hasta de pensamiento. Por no hablar de su tajante negativa a reconocer la igualdad radical de todos los seres humanos.

Quizá porque han caminado durante tanto tiempo a remolque de la historia mantienen unos esquemas totalitarios que, curiosamente, pretenden trasladar a los actuales poderes públicos. Por eso, tras la lectura del Comunicado, las CCP de Andalucía:

1.- Rechazamos “el tipo de comunidad humana y política” que nos proponen los obispos precisamente porque a determinadas personas y colectivos se les niega su derecho a vivir en plano de igualdad de acuerdo con su orientación sexual o porque se les niega el derecho a decidir sobre su propia muerte de acuerdo con sus convicciones personales.

2.- Apostamos sin reservas por una “Educación de la Ciudadanía”. Entendemos que es obligación de los poderes públicos educar a toda la sociedad y muy especialmente a la juventud en una conciencia moral centrada en el respeto absoluto a los Derechos Humanos. Pensamos que “la construcción de una ciudad armoniosa” de la que hablan los obispos no se consigue desde una moral totalitaria o exclusivista, sino desde la aceptación del pluralismo y desde el respeto a otras opciones éticas que tienen también cabida dentro de los Derechos Humanos.

3.- Afirmamos claramente que no nos sentimos representados por el Comunicado de los obispos. Y que otras muchas personas, incluso practicantes, tienen comportamientos éticos muy madurados, pero muy diferentes de lo que pretenden establecer los obispos como la única moral católica. Creemos en una iglesia comunidad de creyentes en los valores de Jesús con pluralidad de opciones políticas, sociales, morales y culturales con derecho a disentir y expresarse libremente.

4.- Finalmente, exigimos con todo respeto a los obispos que se alineen inequívocamente con los sectores más desfavorecidos de nuestra sociedad. Que desde ahí inquieten las conciencias de todas las personas de buena voluntad. Que tengan el coraje de desmarcarse de posiciones políticas que buscan mantener situaciones de privilegio. Y que no sigan confundiendo vergonzosamente el mensaje de Jesús con alianzas con el poder.

CCP-Andalucía, 24 de enero de 2008

Inauguració del Projecte Fiare a Catalunya

S'obre una oficina a Catalunya al carrer Providència 20 de Barcelona (93 368 99 82), i s'inaugura amb unes jornades els dies 29 i 30 de gener de 2008.

El projecte Fiare que ara comença a Catalunya és un projecte de banca ètica cooperativa que posa l'activitat bancària al servei de la justícia i la transformació social. En un banc ètic, el circuit dels diners ha de servir per:

• Cooperar financerament amb les activitats transformadores de les injustícies de la nostra societat a través de crèdits a disposició de les persones més vulnerables i de les entitats que treballen a favor seu.
• Possibilitar que la ciutadania doni suport a aquestes activitats amb els seus estalvis i que pugui decidir sobre la utilització que l'entitat financera en fa.

D'aquesta manera el projecte actua en dues línies bàsiques:

• Finançar únicament activitats econòmiques amb un impacte social positiu. Això significa donar suport a projectes socials, mediambientals, culturals i humanitaris; posar recursos a l'abast de les persones més pobres, de les excloses socialment i, en general, de
  totes aquelles persones que no tenen accés al finançament dels bancs convencionals, tant del nostre entorn com del sud.
• Oferir a l'estalviador i a l'inversor responsable la possibilitat de donar suport a aquest tipus d'activitats, garantir la transparència en el moviment de diners i canalitzar els seus desitjos de decidir responsablement sobre l'ús que en fa l'entitat financera.

Entre els socis del projecte Fiare hi ha persones físiques i les següents entitats: Acció Solidària Contra l'Atur, Agropecuària l'Olivera, Alternativa 3, Arç Cooperativa, Col·lectiu Ronda, CCOO de Catalunya, Confederació de Cooperatives de Catalunya, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, COOP57, EAS, s.c.c.l, Entorn, s.c.c.l, Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, FETS-Finançament Ètic i Solidari, Fundació Catalana de l'Esplai, Fundació Jaume Bofill, Institut Erich Fromm, Justícia i Pau, Medicus Mundi, Oikocrèdit Catalunya, SETEM, Universitat Internacional de la Pau.

Més informació: info@projectefiare.cat http://www.projectefiare.cat/

CÁRITAS RECLAMA DERECHOS Y OPORTUNIDADES PARA LOS MIGRANTES ANTE LA JORNADA MUNDIAL DE LAS MIGRACIONES

Cáritas. 18 de enero de 2008.- Con ocasión de la Jornada Mundial de las Migraciones, que se celebra el 20 de enero, la Confederación Cáritas Española quiere reafirmar la naturaleza universal de los derechos y la igualdad de oportunidades para todos --eje de nuestra campaña institucional para este año 2008--, especialmente para los inmigrantes, cuya situación nos sigue interpelando a toda la comunidad cristiana y al conjunto de la sociedad.

A través de nuestro trabajo diario en los centros y servicios gestionados por las 68 Cáritas Diocesanas y las más de 6.000 Cáritas Parroquiales que integran nuestra Confederación, constatamos un progresivo endurecimiento de las condiciones en las que los migrantes ejercen su derecho a buscar un futuro mejor y de mayor dignidad para ellos y los suyos. Queremos recordar, y así lo reconoce la Doctrina Social de la Iglesia, que el acceso universal a los bienes abarca a toda la familia humana y a todos los pueblos, por encima de cualquier circunstancia local o nacional.

Riesgos para la dignidad de los migrantes

Las actuales políticas estatales, sin embargo, tienden fortalecer los mecanismos de control de fronteras y a extender la sombra de la sospecha a todo aquél que llega de fuera, lo que vulnera la dignidad que, como persona, asiste a quien no cumple con los requisitos administrativos establecidos para su llegada. Dentro de este proceso de restricciones cada vez más estrictas, constatamos cómo las migraciones van perdiendo su dimensión de oportunidad para el desarrollo económico, social y cultural que históricamente han tenido, a medida que se habla cada vez más de los fenómenos que su llegada origina en las sociedades de acogida en lugar de analizar las condiciones de vida de los migrantes en sus países de origen.

Para Cáritas, la condición de irregularidad administrativa no debe suponer nunca menoscabo alguno de la dignidad del migrante, cuyos derechos no pueden ser ignorados ni vulnerados. Nos preocupa, por ese motivo, el déficit cada vez mayor de transparencia, información y garantías básicas tanto en los espacios de acogida (especialmente en los Centros de Internamiento para Extranjeros), como en los procedimientos establecidos para tramitar las diferentes situaciones administrativas y jurídicas de estas personas. En el caso de los menores y de las personas pendientes de reagrupación familiar, queremos recordar que, más allá de la gestión política, nos encontramos con valores y derechos reconocidos universalmente que deben ser objeto de especial atención.

Un fenómeno global

El fenómeno cada vez más global de las migraciones forzadas de millones de personas habla directamente del ser y la acción de Cáritas, volcada en la lucha contra la desigualdad y la pobreza. Los desastres naturales, la dificultad de acceso a los recursos básicos, la precariedad material, los conflictos políticos, la violencia o la falta de oportunidades son algunas de las numerosas causas por las que tantos seres humanos abandonan sus hogares, sus redes familiares y, en muchos casos, sus países.

Nuestro propio modelo de desarrollo es responsable también de este fenómeno, que se ve alimentado por la escandalosa desigualdad de las actuales estructuras económicas, lastrada con una lacerante hipocresía que, por un lado, sostiene la necesidad y utilidad de dar cabida a mano de obra extranjera y, por otro, ignora que detrás de cada par de manos se encuentra un ser humano, sujeto de dignidad y derechos.

Es urgente, por ello, que cada ciudadano y el conjunto de los agentes sociales y políticos tomemos plena conciencia de que, mientras las condiciones de injusticia y desigualdad sigan vigentes, las personas no dejarán de migrar hacia dónde existan mejores oportunidades de vida. Para ello, es necesario que los Estados se comprometan de manera activa y eficaz en la protección de los derechos de los migrantes. Y una buena forma de hacerlo es mediante su adhesión a la Convención Internacional de los Trabajadores Migrantes, y a la puesta en marcha de las medidas necesarias para su efectiva protección.

Salir al encuentro

Para Cáritas hablar de migrantes supone, fundamentalmente, hablar con los migrantes, salir a su encuentro, conocer sus historias vitales, reconocer sus oportunidades de construcción conjunta de una sociedad nueva; significa despejar los estereotipos y los miedos infundados que dominan el discurso público sobre la inmigración; e implica alejar el hecho migratorio de la disputa partidista y electoral, y trasladarlo al debate social. Lo que está en juego es nuevo modelo de convivencia donde existan, de forma real, las mismas oportunidades y los mismos derechos para todos, sea cual sea su origen.

La acción de la red Cáritas Española en el ámbito de las migraciones gira en torno a cuatro grandes campos de actividad: la acogida, la integración, la formación y el acompañamiento, y el codesarrollo. Con este modelo de trabajo, se pretende no sólo favorecer la integración social de los inmigrantes que llegan a nuestro país, sino colaborar con las Cáritas de sus lugares de origen para incidir directamente en las causas sociales y económicas que provocan la emigración.
Durante el último año, la Confederación Cáritas invirtió en los distintos programas de atención a inmigrantes que existen en todo el Estado un total de 9.138.181 euros y atendió a 180.254 destinatarios.

LA GOAC DE BARCELONA ES SOLIDARITZA AMB LES LLUITES DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES DE TELEFÒNICA

Els i els militants de la GOAC-HOAC de Barcelona, moviment de cristians compromesos en el món obrer i en els lluites populars, reunits en assemblea els passats dies 6 i 7 d'octubre a Cabrera de Mar, volem comunicar la nostra solidaritat amb les lluites que vénen realitzant els treballadors i treballadores dels contractes, subcontractes i autònoms de Telefònica.

Ens volem sumar a la seva causa i denunciar la indiferència, la ineptitud i el menyspreu d'aquestes empreses del sector dels telecomunicacions per unes mínimes i legals condicions de treball. Un model empresarial que abusa de la subcontractació i la precarietat; que no inverteix en formació i qualificació laboral; que esquiva totes els legalitats en funció dels màxims beneficis empresarials i en detriment de la vida humana. Situació que encara és pitjor per a les persones nouvingudes, que en quantitat important treballen en aquest sector.

Compartim les reflexions de l'Ana Mª Rivas Rivas, del Departament d'Antropologia Social de la Universitat Complutense de Madrid, sobre els nous models de producció i organització del treball, quan diu:

“Si durant molt de temps l'objectiu del sistema de producció capitalista sota el paradigma de l'organització fordista va ser fixar i retenir l'obrer a través de la cadena de muntatge i el cronòmetre, per al que se li va incentivar amb majors salaris i contraprestacions socials, actualment es tracta de fixar i retenir l'obrer no tant a través del seu cos i subjecció material a un lloc de treball, sinó de retenir-lo en cos i ànima, les vint-i-quatre hores del dia, buscant la seva absoluta disponibilitat i adaptabilitat a les famoses necessitats del mercat, que no són altres que les necessitats del capital.

L'objectiu de la flexibilitat laboral, tant en la seva versió de flexibilitat interna (mobilitat funcional, geogràfica, ocupacional) com externa (descentralització i externalización de tasques, funcions i serveis a altres empreses), és ajustar i adaptar la producció, els productors i els proveïdors a les fluctuacions del mercat, traslladant sobre els assalariats, contractistes, subcontractistes i altres prestadors de serveis el pes de la incertesa del mercat; per a això, s'elimina tot allò que suposi costos, des de estocs de matèria primera, de productes acabats, de béns d'equip, fins al ‘capital humà', terme amb el qual el treball humà, les persones, es posen al mateix nivell que la resta dels mitjans de producció. Com a exemple paradigmàtic de l'aplicació de les polítiques per empetitir la plantilla es pot citar el cas de Telefònica, que en 15 anys ha eliminat 50.000 treballadors a través de jubilacions, prejubilacions, desvinculacions i externalizació de serveis.”

Com a creients que ens comprometem en l'aprofundiment del valor sagrat de la vida, la seva promoció i defensa, seguirem lluitant per aconseguir que el dret a la vida, la salut i la participació sigui el criteri superior a l'hora d'establir les condicions de treball i la seva organització.

Com a testimoni punyent de la situació que viuen els treballadors i treballadores dels contractes, subcontractes i autònoms de Telefònica, reproduïm a continuació una crònica de la seva lluita:

CRÒNICA D´UNA LLUITA

“Amb el crit unànim JA N'HI HA PROU, ARA CAL PARAR, donava començament la nostra III Assemblea, celebrada el 30 de maig de 2007. Més de 60 persones d'unes 30 empreses, trencant la por i la impotència, donàvem així un salt qualitatiu en la nostra consciència i organització. Tot plegat tenia els seus inicis en un treballat procés iniciat dos anys abans.

Els motius de tot això són les pèssimes condicions de feina. Es treballa a producció o per punts atès que el salari fix és ínfim. Dissabtes i diumenges són jornades habituals de treball. Els contractes són totalment precaris, en qualsevol moment et pots trobar en el carrer per no renovació, perquè molestes a l'empresa, o per no arribar als punts exigits. Les eines de treball, en moltes ocasions, les paguem nosaltres, i les normes de riscs laborals són incomplertes sistemàticament. Les persones immigrades que arriben contractades des del seu país són obligades a treballar 3 mesos sense cobrar, per a abonar les despeses de passatge (quan en realitat els costos son inferiors); unes altres són amuntegades pels empresaris en pisos pastera amb rendes altíssimes que el patró descompta mensualment; l'arbitrarietat i la submissió formen part de la possibilitat d'obtenir una targeta per a entrar a operar a les centrals de Telefònica... L'últim acord entre Telefònica i les empreses ‘col·laboradores’ ha empitjorat encara més aquesta situació.

En la III Assemblea vam dialogar les principals reivindicacions i va quedar perfilat el Comitè de Vaga. Les peticions consensuades, són:

• Contractes fixos, tenint en compte que el treball realitzat és permanent.
• Exigència a les empreses de l’acompliment del principi “a igual treball, igual salari”, augmentant significativament els sous base fins a arribar a nivells similars als que perceben pel mateix treball els treballadors de Telefònica.
• Reduir la jornada vigent, i regular i compensar els treballs de dissabte i diumenge amb un dia lliure. Eliminació de les jornades que superen les 40 h. setmanals o les 1650 anuals.
• Que cotitzin a la S.Social i que paguin totes les hores extres.
• Garantia de subrogació del personal en cas de finalització d'activitat d'una empresa, per a totes les empreses. No limitació ni penalització en cas de canviar d'empresa contractista.
• Acompliment efectiu de la legislació vigent en matèria de salut laboral amb aplicació de la normativa acordada en l'empresa principal Telefònica. Pla de formació tècnica i en salut laboral per mitjà de cursos presencials en hores de treball. Cursos reals de salut laboral i acompliment efectiu de la legislació que regeix a la Telefònica.
• Davant les innovacions permanents en telecomunicacions i telemàtica, garantia de donar tota la formació necessària per a actuar amb qualitat, dintre de la jornada laboral.
• Exigència a l'empresa de reunions per a negociar de bona fe amb la representació dels treballadors i treballadores a fi de solucionar els problemes.
• Cessament de l'actuació de l'empresa en matèria d'acomiadaments i expedients disciplinaris incoats a treballadors amb retirada de targeta.

Després de pressions sense nom per part de la patronal i del boicot d'algunes federacions sindicals, va haver d'ajornar-se la convocatòria de vaga del 29 de juny al 20 de juliol, però això va afavorir un major treball de conscienciació en els centres de treball. Així, tant la manifestació de més de 100 vehicles per Barcelona, la cadena humana a l'edifici principal de Telefònica, com els 4 dies de vaga van ser un èxit rotund d'organització, serenitat davant les amenaces (provocacions de les empreses, guàrdies de seguretat contractats per a l'ocasió, esquirols d'altres províncies portats per les empreses, amenaces dels comandaments, acusacions i amenaces cap a persones concretes com és el cas de Tramsir Maurice de l'empresa Spark Ibèrica...) i convicció.

Dies abans de la vaga, UGT i CC.OO., en clara ofensiva desmobilitzadora, van convocar una ‘taula’ amb la patronal, per a setembre, la qual no ha servit per a res.

Amb totes aquestes dades i els intents de negociar que algunes patronals manifestaven, el 25 de juliol l'Assemblea va decidir:

1. Enviar una carta a les ‘empreses de contracta’ instant-los a negociar aspectes bàsics de les reivindicacions, com ara salaris, jornada, contractació i salut laboral. Instar a la Generalitat que convoqui de nou a la mediació, ara que ja hem demostrat que som un col·lectiu capaç de convocar i executar amb èxit una vaga.
2. Suspendre la vaga fins al 15 de setembre, data que es reunirà la taula de negociació UGT-CCOO amb la patronal. L'objectiu serà pressionar a aquesta taula perquè la negociació sigui efectiva i no una mera pantomima dels seus components.
3. Convocar assemblea general de treballadors de contractes, subcontractes i autònoms, per al dimecres 5 de setembre i decidir si la vaga, a proposta de diversos companys, varia de format.
4. Acudir a les reunions plantejades per empreses com Cobra o Abentel, mantenint principis bàsics com: no divisió de la negociació en empreses soltes; unitat del personal de contractes, subcontractes i autònoms, rebuig de qualsevol clàusula que impedeixi seguir amb la mobilització conjunta, etc.
5. Mantenir durant el mes d'agost un servei d'atenció sobre represàlies empresarials: acomiadaments, discriminacions o qualsevol altra barbaritat empresarial en els telèfons de contacte, i obrir una caixa de resistència.
6. Reunió tècnica del comitè de vaga el 8 d'agost oberta a qui vulgui acudir-hi.

Fruit de tot el treball realitzat, la primera Assemblea de setembre començava amb aquesta grata informació:

‘Hem de coordinar-nos amb diverses províncies que ens han manifestat la seva disposició a mobilitzar-se i ens proposen fer-ho conjuntament. Aquestes províncies són Almeria, A Coruña, Valladolid, Madrid, Màlaga, Toledo, València, Alacant i tal vegada altres més. Això representa un salt importantíssim en la vaga. Hem obert camí i ara el nostre exemple -i el de Liteyca a A Coruña on han mantingut 16 dies de vaga indefinida- es segueix en altres parts de l'Estat. Ara tindrem més força per a aconseguir el nostre objectiu: que les nostres condicions salarials i de jornada millorin per a arribar al nivell del Conveni de Telefònica.”
Altre acord d'aquesta Assemblea va ser redoblar l'esforç informatiu i de discussió democràtica cara a la vaga del 27 i 28 de setembre.

Per fi, el 23 de setembre es materialitza en l'Empresa Abentel un acord amb el Comitè de Vaga i la signatura de tots els treballadors i treballadores que, encara que insuficient (fonamentalment l'acord és econòmic i sense tocar el sou base), fa modificar l'estratègia de lluita.

Així va valorar l'Assemblea del 26 de setembre la seva estratègia futura:

Hem de subratllar que tots aquests avenços, tant el signat per Abentel com l'ofert per Cotronic des de l'inici de la vaga, són fruit de la mobilització i de l'amenaça de vaga que hem realitzat des de l'assemblea de Contractes i Subcontractes. El fet que hi hagi empreses que no apliquen l'acord (conveni) de manteniment integral (al qual la Telefònica obliga a les empreses perquè incrementin la seva productivitat) també prové de l'ambient de descontentament i de mobilització que hi ha en aquest sector. La intenció de la patronal de dividir i aplacar la mobilització dels treballadors els ha obligat a fer concessions. Per tant, la conclusió només pot ser una: LA MOBILITZACIÓ ÉS ÚTIL i serveix per a conquerir drets. Cal consolidar allò avançat EMPLAÇANT les empreses a que plasmin per escrit i davant l'Administració el que estan donant de sotamà. Així mateix, hem d'exigir a les Contractes que estenguin a les seves Subcontractes les millores que concedeixen.

Creiem que hem de mantenir i incrementar el grau d'organització, tant entre empreses com entre zones de l’Estat. Hem de recuperar també les reivindicacions inicials per a tots i mobilitzar-nos coordinadament i simultània, pensant ja en la pròxima mobilització, que bé podria ser al final de l'últim trimestre de l'any, és a dir, per a la CAMPANYA DE NADAL-2007. Si actuem bé, podem pujar altre esglaó en les nostres condicions laborals.

Hem demostrat capacitat de lluita, d'organització i determinació per a portar-les a terme. Si augmentem el nivell d'aquestes qualitats, podem arribar molt lluny”.

Cabrera de Mar, 7 d´octubre de 2007

LLUITEM CONTRA EL RACISME

La brutal agressió cap a una menor equatoriana en un vagó de tren el passat 7 d’octubre, posa de manifest la cara més violenta del racisme. El racisme es basa en el menyspreu cap a la persona diferent en els seus trets físics o culturals, legitima el poder d’uns sobre els altres, i ensorra tots els principis i valors democràtics.
Són molts els espais que ocupa el racisme i la xenofòbia en la nostra societat i moltes les seves manifestacions, actituds, comentaris. Aquestes són els primers passos per donar via lliure al racisme més violent, però recordem que qualsevol acció racista és violència, perquè el racisme de per si ho és.

Aquesta agressió racista ens ha de servir per recordar la necessitat de ser bel·ligerant democràticament per eradicar qualsevol pràctica que discrimini, exclogui i segregui a les persones pel seu color de pell, cultura, ètnia o religió. Moltes són les situacions que passen desapercebudes, quan no es normalitzen, en el dia a dia: comentaris xenòfobs, discriminacions en l’accés a l’habitatge, als llocs d’oci són alguns exemples. Actituds i accions que tothom ha percebut en l’àmbit laboral, al carrer, a l’escola ,a l’escala de veïns o al camp de futbol. Deixar-les passar obre la bretxa de la impunitat. Només reconeixent l’existència del racisme podrem fer-li front, qualsevol actitud o conducta racista dóna peu a actituds i accions més violentes i més agressives.

Aquesta agressió racista ens ha de servir per recordar que tots i totes som ciutadans i ciutadanes i que una societat democràtica es valora pel tractament que ofereix els nouvinguts i nouvingudes i per incorporar com a valor col·lectiu l’antiracisme.

Per això la ciutadania, volem avui aquí manifestar:

• La nostra solidaritat amb la víctima i la seva família. Així com la indignació i rebuig d’aquesta agressió i de qualsevol agressió racista.
• Exigim que aquesta actuació no quedi en la impunitat i per tant demanem contundència a la justícia.
• Fem una crida perquè la lluita contra el racisme sigui permanent i no només quan hi hagi una brutal acció violenta que ens causa indignació. Demanem a la societat que denunciï qualsevol discriminació de la que es sigui víctima o testimoni i als poders públics i polítics el seu compromís per fer les front.

Lluitar contra el racisme és responsabilitat de tots i totes. Avui, i demà lluitem contra el racisme.

Barcelona 23 d’octubre 2007

Entitats impulsores: SOS Racisme Catalunya, Associació d’Equatorians de Catalunya, Federación de Asociaciones de Ecuatorianos.

Declaració dels bisbes francesos sobre el projecte de llei sobre la immigració

En ces jours où les parlementaires sont appelés à se prononcer une fois encore au sujet d’un projet de loi sur l’immigration, nous éprouvons l’urgence de faire entendre notre voix.

« L’Eglise se sent le devoir d’être proche, comme le bon samaritain, du clandestin et du réfugié, icône contemporaine du voyageur dépouillé, roué de coups et abandonné sur le bord de la route. (1) » Cette parole de Jean-Paul II n’a rien perdu de son actualité. Elle justifie à elle seule, par sa référence à l’Evangile, que les chrétiens refusent par principe de choisir entre bons et mauvais migrants, entre clandestins et réguliers, entre citoyens pourvus de papiers et d’autres sans papier.

Quels qu’ils soient, ils sont nos frères et soeurs en humanité.

Il ne s’agit pas de contester la responsabilité propre des pouvoirs publics dans la régulation des flux migratoires, pourvu qu’elle s’exerce en conformité avec le droit européen et international. Nous apprécions d’être reçus et écoutés parmi d’autres par les autorités dans le dialogue démocratique. Lorsqu’à Pâques 2006, le Ministère de l’Intérieur a accepté d’entendre notre point de vue sur le co- développement, comme volet essentiel du problème migratoire, nous ne nous doutions pas que le nouveau ministère créé après les élections comporterait cette mention, à côté de l’immigration, de l’intégration et de l’identité nationale.

Mais c’est bien cet horizon-là qui ne s’éclaircit pas, celui d’une perspective réelle de partenariat méditerranéen, tel que le Président de la République l’a annoncé au soir de son élection. Tant que cette vision solidaire ne sera pas clairement perçue et mise en oeuvre, les mesures toujours plus restrictives prises à l’encontre des migrants apparaîtront comme des concessions à une opinion dominée par la peur plutôt que par les chances de la mondialisation.

Le 14 janvier dernier, évoquant « les difficultés de chaque famille de migrants, les privations, les humiliations, les restrictions et la fragilité de millions et de millions de migrants, de déplacés internes et de réfugiés » (2), le pape Benoît XVI déclarait : « L’Eglise encourage la ratification des instruments internationaux légaux visant à défendre les droits des migrants, des réfugiés et de leurs familles. » (3) Nous nous réjouissons que des élus d’appartenances politiques variées, à l’Assemblée nationale comme au Sénat, se soient opposés à l’imposition de tests génétiques pour vérifier les liens de parenté. Il y aurait là le risque d’une grave dérive sur le sens de l’homme et la dignité de la famille. Nous nous inquiétons cependant des conditions toujours plus restrictives mises au regroupement familial qui est un droit toujours à respecter (4).

Il est par ailleurs souhaitable que les immigrés puissent, en France, être initiés convenablement à notre langue et notre culture. Il y va à la fois de leur projet de réussite familiale et de l’harmonie sociale. Nous saluons les inflexions apportées sur ce point au projet initial qui, en imposant des règles trop strictes avant le départ, risquaient de produire l’inégalité selon les conditions des pays d’origine. Enfin, nous tenons à souligner l’exigence de maintenir un délai de recours suffisant pour le droit d’asile, composante inaliénable de l’héritage républicain.

† Mgr Olivier de BerrangerEvêque de Saint-DenisPrésident de la Commission épiscopale pour la mission universelle de l’Eglise

† Mgr Claude SchockertEvêque de Belfort-MontbéliardMembre de la Commission épiscopale pour la mission universelle de l’Eglise, enresponsabilité pour la pastorale des migrants

Le 1er Octobre 2007

(1) : Message pour la Journée mondiale du migrant et du réfugié,15 janvier 1997 (2) : Message pour la Journée mondiale du migrant et du réfugié14 janvier 2007 (3) : Idem (4) : Compendium de la Doctrine sociale de l’Eglise n°298

Vetlles de pregària Comitè Óscar Romero

Tan sols catorze dies abans del seu assassinat, Monsenyor Óscar Romero apuntava amb una gran lucidesa: “ Nuestra Iglesia tiene que comprometerse sin miedo en las situaciones concretas, históricas, políticas, desde ahora, con tal de ser siempre Iglesia y Evangelio de nuestro Señor Jesucristo. La fe en Dios compromete al hombre con la historia”. (Homilía, 10 de marzo de 1980).

També aquest compromís constant amb la humanitat és el que ha portat Pere Casaldàliga a defensar i proclamar les causes dels drets de les persones i dels pobles, especialment dels marginats. Causes específiques com: la terra, l’aigua, l’ecologia; les nacions indígenes; el poble negre; la solidaritat; la veritable integració continental; l’eradicació de qualsevol marginació, de qualsevol colonialisme, de qualsevol imperialisme; el diàleg interreligiós i intercultural; la superació de l’existència d’un primer món (ric, egocèntric, assedegat de tenir) i d’un tercer món (o quart món) que sobreviu miserablement.

“ Nosaltres, com a Església hem d’abraçar aquestes causes a la llum de la fe cristiana, seguint les petjades de Jesús de Natzaret i del seu Evangeli: l’Evangeli dels pobres, l’Evangeli de l’alliberament”. (Pere Casaldàliga 2006)

Actualment, les causes de Pere Casaldàliga, lligades a les de Monsenyor Romero, són ben vigents; cal fer possible un món més humà, veritablement intercultural i ecumènic, amb justícia social, on es practiqui un consum responsable i on els drets humans en siguin estendard, en definitiva, on l’altre estigui més a prop nostre.

PROGRAMA

Dissabte 27 d’octubre
Comunitat de Santa Coloma
Parròquia Santa Maria. C/ Milà i Fontanals
Metro L1 (Santa Coloma)

Dijous 20 de desembre
Comitè Óscar Romero
Passeig Fabra i Puig, 260 (segon pis)
Metro L5 (Virrei Amat) - Autobusos 47, 50, 51, 11 i 12

Dissabte 23 de febrer

Comunitat de Sant Adrià
Parròquia Sant Adrià (Plaça de l’Església)
Metro L4/L2 (Joan XXIII)

Dissabte 29 de març - aniversari del martiri de Mons. Romero
A concretar el lloc

Dissabte 31 de maig
Comitè Óscar Romero
Passeig Fabra i Puig, 260 (segon pis)
Metro L5 (Virrei Amat) - Autobusos 47, 50, 51, 11 i 32

Totes les vetlles son a les 20 h (les vuit del vespre).

Convoca:
Comitè Óscar Romero de Barcelona
Amb el suport de:
* Comunitats i grups de Santa Coloma de Gramanet
* HOAC i Comunitat de Sant Adrià
* Araguaia
Amb el suport de cadascuna de les comunitats on es fan les vetlles i d’altres cristians que anem fent camí enmig dels ambients populars.

La despesa militar de l’estat espanyol per a l’any 2008

Com cada any, ha estat presentat al Congrès de Diputats el projecte de pressupostos de l'Estat espanyol per a l'any 2008. Com cada any, l'Estat proposa augmentar la despesa militar i dedicar més recursos a adquirir armament.
Pere Ortega, 2 d'octubre de 2008

La despesa militar de l’estat espanyol per a l’any 2008

Han estat presentats al Congrés de Diputats el projecte de Pressupostos de l'Estat espanyol per al pròxim any 2008. D’aquest pressupost, cada any fem una anàlisi de la despesa militar real, de la qual presentem els principals indicadors:

Principals Indicadors despesa militar 2008

Despesa militar per dia	51,85 milions d’euros
Despesa per habitant/any	422 euros
Inversions militars totalsRepresenten el 16,71% del total d’inversions de l’Estat	4.080 milions d’euros
Increment de les inversions respecte a l’any 2007	27,7%
R+D militar total	1.664,24 milions d’euros
Despesa militar respecte del PIB 2008	1,69%
Increment de despesa militar respecte a l’any 2007	5,38%
R+D militar respecte a la R+D civil	21,67%
Despesa militar respecte al pressupost total	5,42%

Les Inversions Militars

Les Inversions Militars representen el 16,71% del total de les Inversions de l’Estat Central incloses totes les inversions de les Comunitats Autònomes. Arribem a aquesta conclusió després de sumar les inversions del Ministeri de Defensa i els seus Organismes Autònoms, més la R+D del Ministeri d'Indústria destinada a proveir ajudes a les indústries militars per desenvolupar nous enginys militars, aleshores el total d'inversions militars resultant és de 4.080 milions d’euros, una xifra que considerem desorbitada si es té en compte la necessitat de modernitzar les deficients infrastructures del país.

Si s'observa la Taula 1, es pot apreciar com, l’any 2008 la inversió militar respecte a l’any 2007 augmenta un 27,7%. Un increment que es destinarà, en la seva major part a l’adquisició de nous armaments.

Taula 1. Inversions Militars/Estat Central+Comunitats Autònomes(en milions d’euros corrents)

Any	Inversions Defensa1	R+D militar Ministeri Indústria	Inversió Militar total	Inversió Estat i CC.AA.	% Inversió Militar/Estat
2007	1.970,42	1.225,06	3.195,48	21.849,50	14,62
2008	2.771,51	1.308,57	4.080,08	24.404,60	16,71

1 Les inversions inclouen el R+D del Ministeri de Defensa

La R+D militar també s’incrementa respecte a l’any anterior un 4,91% i si percentualment respecte al total de l’Estat dedicat a R+D disminueix, aixó es degut a l’increment de la R+D civil. Però malgrat això encara és un 21,67% del total de la R+D civil.

R+D Militar 2007-2008 (en milions d’euros corrents)

ANYS	2007	2008
Ministeri de Defensa (Investigació i Estudis Forces Armades)	361,04	355,67
Ministeri de Indústria	1.225,06	1.308,57
TOTAL	1.586,10	1.664,24

La despesa militar de l’any 2008

L'anàlisi que realitzem cada any de la despesa militar s'ajusta als criteris que proposa la Aliança Atlàntica i assumits per Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) d'incloure aquelles partides militars que es troben repartides per altres ministeris, però que són inequívocament militars. Aquest mateix organisme assenyala que les classes passives militars, els militars que han passat a la reserva o són pensionistes; la R+D militar; i els cossos paramilitars, com ara la nostra Guàrdia Civil, pel seu caràcter militar, avui a càrrec del Ministeri de l'Interior i que s’han de comptabilitzar com a despesa militar.

Nosaltres, a més, afegim la part proporcional dels interessos de l'endeutament de l'Estat respecte a Defensa. Això es justifica precisament per la importància de les inversions militars, doncs si l’Estat s’endeuta per poder realitzar-les, resulta just que la part proporcional dels interessos del deute s’apliquin a la despesa militar.

La Despesa Militar inicial espanyola (anys 2007-2008)(en milions d’euros corrents)

Conceptes	Any 2007	Any 2008
Ministeri de Defensa	8.052,76	8.492,61
Organismes Autònoms del Ministeri de Defensa	1.282,19	1.334,63
Centre Nacional d’Intel·ligència	241,57	264,71
Total Defensa	9.576,52	10.091,95
Classes passives militars	3.102,21	3.184,35
ISFAS (Altres Ministeris)	563,62	565,60
Guardia Civil (Ministeri d’Interior)	2.657,51	2.909,88
R+D militar (Ministeri d’Indústria)	1.225,06	1.308,57
OTAN i UEO (Ministeri d’Afers Exteriors)	7,79	7,80
Total Defensa criteri OTAN	17.132.71	18.068,15
Interessos del Deute Públic	844,52	858,68
TOTAL GASTO MILITAR	17.977,23	18.926,83

1 El pressupost de la Guardia Civil i la Policia Nacional s’han unificat, la quantitat ressenyada respon al increment previst per al 2008.

Mentre moltes de les necessitats socials del país no estan resoltes i les demandes d’augmentar la despesa dirigida a posar-hi remei no són ateses, l’Estat espanyol continua dedicant una part important del seu pressupost a una despesa de dubtosa eficiència i de nul benefici social.

Centre d’Estudis per la Pau J.M. DelàsJustícia i Pau1 d’octubre de 2008

LA INMIGRACIÓN. Revista Utopía Nº 63

¿Realmente es la inmigración un problema? La inmigración lo que hace es traer a la puerta de nuestras casas el gran problema del mundo. El gran problema de la miseria, el gran problema de la desigualdad. Nos lo pone ante nuestros ojos, nos hace verlo, tocarlo, sentirlo.

Y no es que nosotros ignoremos ese problema. Pero, cómodamente arrellanados en el sofá del salón frente a la pantalla del televisor, podemos verlo como un problema distante, algo que ocurre allá lejos, en la polvorienta sabana africana, entre tribus y etnias incivilizadas, atizado por caciques corruptos.

Algo que ciertamente lamentamos, pero que no es culpa nuestra, ni podemos arreglarlo. Incluso permite que nuestra conciencia sonría al apadrinar un niño o hacernos socios de una ONG.
Pero ahora la tele nos dice que un cayuco ha llegado, y otro y otro y otro. Como una columna de hormigas que atraviesan el camino. Muchas perecen bajo los pies de los caminantes, pero la columna sigue. Miles y miles de hormigas avanzan entre los cuerpos aplastados, pasan a través de un mar alimentado por los cadáveres de los que quedaron en el camino. Siguen y siguen y llegan a la otra orilla. Y siguen llegando. ¿Es que no van a parar nunca? ¿Es que ese hormiguero es inagotable?
¿Es que no sabemos el tamaño del hormiguero humano que se debate entre la miseria, el sida y la desesperación? ¿Es que no queremos acordarnos de cuántos millones de seres humanos están detrás de ese cayuco que ha llegado hoy a Canarias? A Canarias. Al mismo sitio adonde llegan todos los días cientos de aviones en busca del paraíso del sol, el descanso y el placer. Ahí están llegando los hambrientos. Ahora ya no basta con pasar la página del periódico o cambiar de canal para olvidarnos de ellos. Están aquí, el gran problema del mundo está aquí.
Un estremecimiento recorre nuestra sociedad: ¿Qué va a pasar? ¿Vienen amenazando nuestro bienestar? ¿Vienen a quitarnos el trabajo? ¿Vienen a delinquir, a quitarnos el dinero? ¿Vienen a quitarnos los puestos escolares y las viviendas de protección oficial? Lo que los inmigrantes vienen a quitarnos son las máscaras. Esa inmensa multitud que llama a nuestras puertas y choca contra nuestros muros vienen a romper la gran mentira del sistema capitalista que habla de derechos humanos, cuando en el mundo de hoy lo único que cuenta son los derechos del capital. A derribar el mito del desarrollo, cuando media humanidad se hunde cada vez más en arenas movedizas. A romper la mentira extendida como toldo protector bajo el cual transcurre nuestra vida cómoda. A poner al descubierto nuestros arraigados egoísmos personales y de grupo.
Por supuesto que el sistema no se resigna a estar sin máscara, pero ¿cuál puede ponerse? Malo es que en el sistema capitalista el trabajo no sea más que una mercancía, pero entonces ¿por qué esa mercancía no puede pasar las fronteras como pasan las mercancías de los países ricos? ¿Qué razones pueden dar para justificar su descarado desprecio de los derechos humanos? Ciertamente en el campo de las justificaciones racionales lo tiene muy difícil y entonces recurre al campo de lo irracional, de las emociones más bajas y egoístas, al miedo, a los viejos demonios de un nacionalismo mezquino, incluso a la manipulación de una religiosidad fanática.
Ahí estamos. ¿Nos vamos a refugiar en la unidad de cuidados paliativos, atendiendo a los inmigrantes que ya han llegado, pero dejando que la muerte avance? ¿Vamos a seguir viviendo cómodamente con nuestros egoísmos cubiertos con las máscaras?

NO EN NUESTRO NOMBRE... IMPIDAMOS LA DEPORTACION

A finales de agosto, un grupo de 38 inmigrantes que llevaban atrapados en Ceuta desde hace uno y hasta dos años, escapó del CETI en el que vivía desde su llegada a la ciudad, por miedo a la deportación.
Su historia había llegado hasta el barrio de Lavapiés (Madrid) a partir del testimonio de algunos bangladeshis que habían conseguido escaparse hace meses, pero tras el viaje de un grupo de vecinos del barrio hasta Ceuta, pudo oírse con mucha más fuerza.
A día de hoy, el grupo permanece en los montes ceutíes, pero su situación se hace cada vez más difícil. El Delegado de Gobierno de la ciudad ya ha declarado que "tarde o temprano serán deportados".
Vecinos de Lavapiés de distintos orígenes se llevan juntando en las últimas semanas y lanzan ahora una campaña de recogida de firmas dirigida al Ministerio de Interior, para decir: "no en nuestro nombre".
Descarga el documento adjunto en http://www.transfronterizo.net/spip.php?article34 y súmate a esta campaña de recogida de firmas. Di tu también "NO EN MI NOMBRE": CONTRA EL TERROR QUE GENERAN LAS DEPORTACIONES, POR EL DERECHO A ELEGIR EL LUGAR DE VIDA Y TRABAJO, POR EL REPARTO GLOBAL DE LA RIQUEZA.
Recientemente el Defensor del Pueblo ha manifestado la necesidad de pedir autorizaciones temporales de trabajo para los inmigrante irregulares pues lo que resulta insostenible es la situación de “limbo” que se vive en los CETIS y que conduce a los inmigrantes a formas de protesta desesperadas ante este tiempo vacío y desesperante que supone la expectativa de la deportación http://www.elpueblodeceuta.es/200709171101.html.

POR RAZONES HUMANITARIAS, IMPIDAMOS LA DEPORTACIÓN,

Envía las hojas de firmas escaneadas a: ferrocarrildeapoyo@gmail.com

ACUDE A LA CONCENTRACION:
Domingo 23 de Septiembre a las 12 en la Puerta del Sol (Madrid )

Firman:
Vecinos y vecinas de Lavapies, Asociación de Bangladeshis en Madrid, Red Ferrocarril Clandestino, asociación ELIN, Área de JUSTICIA y SOLIDARIDAD de CONFER, colectivo REPAR,