Els i les militants de la GOAC (Germanor Obrera d’Acció Catòlica) de les diòcesis de Barcelona i Sant Feliu, reunits en Assemblea els dies 15 i 16 de juny de 2013 volem expressar públicament:
La realitat que vivim no deixa cap dubte. L’ésser humà no és el centre de l’organització de la nostra vida social. La conseqüència n’és evident: els homes i les dones del món del treball, especialment les persones i les famílies més desfavorides i excloses, en són les víctimes. El no reconeixement dels seus drets individuals i socials i el seu empobriment són un fracàs de la política i una negació pràctica de Déu. La nostra societat es fa injusta i indecent, es deshumanitza. Així ens ho demostren aquestes colpidores dades:
Després de cinc anys de “crisi”, a Catalunya estem al 26% d’atur. En el cas de la joventut, encara és més punyent, 54% d'atur. Com a conseqüència, la taxa d'emancipació no deixa de baixar i cada dia més joves emigren a l'estranger.
L’abaratiment dels salaris ha arribat a un punt impensable, alhora que creix tot aquest atur! Moltes famílies treballadores autòctones i immigrades són empeses cap a la pobresa, segons recents estudis, destaca l’augment progressiu de la taxa de risc a la pobresa des de l’inici de l’impacte de la crisi, l’any 2008. Actualment se situa en un 20%: una de cada cinc persones viu en situació de risc a la pobresa... La gent gran i les dones en general ofereixen uns sacrificis fora del que és humà. Molts jubilats es veuen en l’obligació de mantenir la família àmplia, ja que la seva pensió n’és l’únic ingrés.
Segons dades de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), hi ha hagut 400.000 desnonaments des que va començar la “crisi”.
L’allau de retallades i restriccions de drets, les polítiques d’ajust, són una excusa per a reforçar i ampliar el cada vegada més voraç sistema jeràrquic, sexista, xenòfob i classista que explota la natura i les persones amb l’única finalitat de l’enriquiment d’uns pocs. La feminització de la pobresa n’és una de les conseqüències directes.
Des de l’Evangeli i la Doctrina Social de l'Església, volem anunciar que sí és possible construir una altra vida social i una altra política que afavoreixi que la persona sigui el primer de tot. Això suposa orientar l'activitat política i les nostres vides, personalment i social, al servei de les necessitats dels empobrits.
Per sortir de la situació actual, necessitem que la política estigui orientada per la comunió, és a dir, la fraternitat ha de presidir tota la construcció de la vida social. Això requereix:
Promoure una democràcia plena i participativa.
Construir aquesta vida social mitjançant un nou model de desenvolupament i d'economia basada en la comunió.
Defensar el treball decent com a camí de transformació social.
Comptar amb una Administració socialitzada al servei del bé comú, que garanteixi la prioritat de la persona i de tots els seus drets. Per tant, vertebrar i organitzar la societat civil de manera que la seva participació jugui un paper fonamental en tot moment.
La vida de compromís en el món obrer ens ensenya diàriament com construir aquesta experiència de solidaritat i comunió:
Participar activament en les diferents marees que denuncien les injustícies (corrupció, privatitzacions, retallades, atur forçós, precarització, marginació, repressió... )
Ser al costat de totes les resistències obreres, com ara la vaga de fam de 4 companys de Comroc a Badalona, l’oposició al desnonament de les naus de Poblenou...
Promoure la dignificació de les persones i els col•lectius (implicació en la ILP per una Renda Garantida Ciutadana, acompanyament a dones immigrades, a treballadores de la llar... ).
Exigir el tancament dels Centres d’Internament per a Estrangers (CIE) i una vida digna que no exclogui ningú.
Viure la solidaritat amb tots els pobles del món i comunitats empobrides amb qui cada cop tenim més reivindicacions i lluites en comú, com ara Brasil, Guatemala, Hondures, Perú o els campaments sahrauís de refugi i, molt especialment, aquells països en què està present el Moviment Mundial de Treballadors Cristians (MMTC) de qui en formem part.
Els i les goacistes preguem perquè l’espiritualitat viscuda des de la realitat obrera ens empenyi a un ferm seguiment de Jesucrist i, per tant, a no defallir en el nostre compromís i a posar en el bell mig totes aquestes vivències de construcció d’un món nou i fraternal.
Barcelona, 16 de juny de 2013
