dilluns, 11 d’octubre de 2021

Mor l’històric goacista i sindicalista Lluís Donoso Hernández

El 9 d'octubre de 2021, el nostre germà ens va deixar. Ja es troba en la pau dels acollidors braços de Déu. 

El comiat s’ha fet aquest matí, a la parròquia de Sant Pau de Manlleu. 


Les dones i els homes de la GOAC preguem per la seva ànima i ens solidaritzem amb la Mercè, esposa d’en Lluís, i amb les filles, la Marga i la Maria Jesús, i amb totes les persones que han fet caminada de vida amb aquesta gran persona.




«Gràcies, germà Donoso. Per a nosaltres, ets un sant.


Donoso es va mantenir durant anys en contacte amb la GOAC de la nostra Diòcesi. Assistia a les trobades de Pastoral Obrera. I ens vèiem a les manifestacions obreres.»


Ramiro Vega Pèrez



«Recordo el seu amor a la GOAC, a Vic-Manlleu.»


Berchmans Garrido Pérez


«Una persona riallera, animadora, afectuosa i compromesa.»


Fermín I. Rodrigo Lázaro



«El vaig conèixer quan jo tenia uns 18/19 anys. I una cosa que em va marcar és quan en Lluís ens va explicar que ell i la família, quan viatjaven, sempre resaven a l'inici del camí.»


Lurdes Sánchez Sánchez


«Recordo perfectament d’haver-lo conegut quan jo era a la JOC. Ens havia fet alguna xerrada, ens havia participat el seu testimoni... Va esdevenir un referent obrer i cristià. El que em va significar sempre el Donoso: algú on emmirallar-me per a la vida adulta.


Un lluitador de mena.


M’agradava molt retrobar-lo en actes de caràcter eclesial i de caràcter social, a les manifestacions...»


Xavier Becerra i Castells


«Tinc molts bons records del Lluís Donoso de quan vaig estar a la Comissió Diocesana. Entre d’altres, de reconeixement que jo vaig sentir d'ell»



Maria Antònia Casas Viñas



«En Lluís ha sigut una gran persona.


Era l’època que funcionàvem com a GOAC de Catalunya. Van fer un bon equip, formant part de la ‘Comisión General de la HOAC’ i agafàvem el tren per anar a Madrid, el Ferran Fuguet i Ros i jo [la Fina Aguilar Peris] de Barcelona, Jaume Rubió i Rubió de Lleida i Lluís d’Osona.


La Teresa Huguet era a la Comissió Permanent de l’HOAC. Després també l’he trobat alguna vegada a la mani del Primer de Maig.


Molta alegria en veure'ns i molta alegria també del temps dedicat i compartit al Moviment.»


Fina Aguilar Peris



«Tots dos érem goacistes i ens vèiem a CCOO. Ell era Secretari General d’Osona i jo [Ferran Fuguet i Ros] delegat sindical. Compartíem manifestacions, activitats a la central del sindicat i congressos... Destacava la seva profunda consciència obrera, la seva capacitat de relacionar-se en positiu amb tothom, de ser proper i amb una empenta tremenda malgrat l’edat.


Sorprenia una persona sindicalista compromesa amb la immigració i també amb l’Església. Ell, en Xavi Becerra Castells, l’Ester Boixadera Baulenas i altres espontàniament ens aplegàvem, i això  no es portava als sindicats. Ens unia el fonament de compromís obrer i cristià.»


Ferran Fuguet i Ros



«Lluís Donoso Hernández metal·lúrgic anarquista i militant obrer cristià (Peñarroya-Pueblo Nuevo, Còrdova, 1937) De ben jove es trasllada a Manlleu. D'arrels cristianes i també anarquistes, la seva acció militant obrera la desenvolupà en la dècada dels 60 en el seu àmbit de treball i dins del sindicat Vertical. Va ser elegit delegat sindical de la seva empresa i més tard vicepresident i president de la Unió de Tècnics i Treballadors del Metall. L'any 1967 entrà a ZYX, l'editorial obrera creada el 1964 per militants de l'HOAC, i posteriorment a la mateixa l'HOAC de la qual fou president Diocesà i responsable nacional de Catalunya.


Amb la consolidació de CCOO, ja en l’etapa democràtica, ell i els seus companys anarquistes es passaren en bloc a CCOO, tot conservant el seu tarannà i la seva pràctica assembleària. L'any 1987 va ser elegit secretari de comissions obreres de la comarca d'Osona i en 1992 formà part de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. Fou igualment nomenat responsable del CITE (Centre d'Informació per a treballadors estrangers) a Osona.»



Emili Ferrando Puig en el seu llibre:

Cristians i rebels. Història de l’HOAC a

Catalunya durant el franquisme (1946-1975)




Avui l’Emili ens deia:



En Lluís ha estat molt ferm tota la vida, compromès amb el sindicat com a delegat i com a secretari general comarcal, sempre, sempre des de la seva fe. Fins al final ens hem comunicat i sempre ens ajudàvem. Darrerament, no es trobava gaire bé. Ho sento molt. Moltes persones de la nostra època s’estan morint.


De la comunitat de Badalona, de 14 membres, ara en quedem 2. És una pena, alhora que és immens el record i el llegat que ens regalen. Donoso ens ha deixat el seu exemple de sindicalista compromès i persona que atenia les persones immigrandes, les acollia i les defensava.


A Manlleu i Vic, un dels resistents. L’últim dia que ens vam veure va ser a Vic, en la presentació del meu llibre sobre mitjans de comunicació de l’HOAC. [«Prensa obrera católica en el franquismo. Los medios de comunicación de la HOAC»].


Recordo el dia que vaig anar a Alcalà de Xivert en bici a visitar-lo. Tots dos teníem molta connexió amb Castelló...


I dels records més grans, els Primers de Maig!