|
|
|
|
La GOAC expressa el seu condol
Mons. Toni Vadell i Ferrer ens va deixar el dia 12 de febrer, a l’endemà de la cloenda del 75è. aniversari de l’HOAC.
El bisbe Toni ja és a la pau de Déu, als seus braços de misericòrdia.
A través del nostre pastor el bisbe Sergi, hem pregat en comunió durant la seva malaltia i hem après de com la vivia, com una oportunitat espiritual.
Avui preguem per la seva ànima. El funeral d’aquest matí a la catedral de Barcelona ha estat molt emotiu.
Descansa en Pau bisbe Toni. Seguirem el teu exemple d’entusiasme i esperança.
La GOAC, amb motiu de la publicació del llibre «Ahora más que nunca. El compromiso cristiano en el mundo del trabajo», culmina la sèrie de vídeos commemoratius del 75è. aniversari de l’HOAC («Hermandad Obrera de Acción Católica»). Ho fa amb aquesta càpsula que recull l’agraïment a les seves arrels; el viatge pels àmbits d’acció-reflexió-celebració que defineixen el seu compromís obrer i cristià, i els rostres de les persones que en les 15 càpsules anteriors han felicitat l’HOAC.
El CIE de la Zona Franca es va reactivar el 5 d'octubre de 2020 amb l'internament de 80 persones provinents d'Algèria. Després de més d'un any i de successives resolucions judicials durant el 2021, l'accés al CIE i l'acompanyament a les persones internes encara avui pateix obstacles i limitacions que entenem van molt més enllà de les lògiques mesures sanitàries en temps de pandèmia. Sabem que hi ha interns privats de llibertat que són originaris de països amb les fronteres tancades amb Espanya i l’expulsió dels quals és impossible. La política migratòria segueix causant patiment.
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Mohamed, nacional de Gàmbia:
“Vaig presentar l’expedient fa més de sis mesos amb tot el que calia. Fa uns dies em van enviar un requeriment per tornar a presentar la documentació altra vegada. Qui em va oferir el contracte de feina em diu que ja no pot esperar més. Porto més de 4 anys aquí i ara perquè una oficina no resol a temps no em podré regularitzar? Fins quan hauré de treballar a l’economia submergida? Vull ser un ciutadà de ple dret. Ja no puc més.”
Hajar, nacional del Marroc:
“Fa quatre mesos que vaig demanar una residència per raons humanitàries, ja que pateixo una malaltia greu i necessito continuar el tractament mèdic a Barcelona. Des d’aleshores estic esperant alguna notificació o alguna resposta que reconegui els meus drets. Fins ara, és com si el meu cas no existís”.
Akwasi, nacional de Ghana:
“Vaig fer un curs d'auxiliar de cuina i l'empresa on vaig fer les pràctiques em volien fer un contracte d'un any. Quan van saber que trigaria més de 4 mesos per començar a treballar van decidir contractar a una altra persona. Les pràctiques eran la meva oportunitat de que algú veiés com treballava.”
* Els noms han estat canviats per mantenir la confidencialitat.
Si ets una entitat i vols adherir-te ho pots fer aquí
Entitats adherides: Adhesions - Comunicat demores a Estrangeria (2021-11-12)
Contactes de premsa:
Josetxo Ordóñez - advocat (664 23 05 69 - josetxoordonez@migrastudium.org)
Marta Romay - comunicació (699 50 53 65 - comunicacio@migrastudium.org)
Després de nou dies de vaga, les centrals sindicals i la patronal han signat un nou conveni per regular les condicions laborals del sector del metall a Cadis.
Més enllà de la bona notícia d'un acord, ratificat per les assemblees de treballadores i treballadors, tots els membres de la Germanor Obrera d'Acció Catòlica de Barcelona - Sant Feliu (GOAC) volem expressar el nostre reconeixement i la nostra solidaritat amb la lluita que han mantingut els i les treballadores.
Alhora, volem denunciar la violència policial contra les protestes dels col·lectius de treballadores i treballadors i la permanent criminalització que s'expandeix per les xarxes socials i alguns mitjans de comunicació en contra de la necessària mobilització que hem d’organitzar per defensar avui drets laborals conquerits, i sobretot per intentar millorar aquestes condicions en el futur.
El sector del metall a Cadis pateix com a tants altres sectors econòmics i industrials una gran precarietat, basada en la temporalitat i els baixos salaris, tot fent que la vida digna de moltes persones treballadores sigui avui una utopia.
Així doncs, la GOAC de Barcelona-Sant Feliu fa una crida a tota l'Església i en particular a la Pastoral Obrera a reivindicar unes condicions laborals dignes, que facin tancar la bretxa de desigualtats que patim i poder construir una societat decent a fi de viure com veritables germanes i germans.
I ens comprometem en els nostres àmbits laborals, de vida i de compromís obrer-cristià a continuar en i amb molts col·lectius de treballadores i treballadors que avui reivindiquem i lluitem (Cotronic, Sidenor, Nissan, Marea Pensionista i tants d'altres) per unes condicions laborals i d’existència dignes.
Germanor Obrera d’Acció Catòlica de Barcelona-Sant Feliu
26 de novembre de 2021
Interrogants d’un interí del món de l’educació:
Quant de temps? A quin municipi? Quines matèries? Com funciona el centre? Quin és el meu alumnat? Quines necessitats té? I l’equip humà? On em tocarà la propera vegada? Em podran reclamar?
La inseguretat, la manca d’estabilitat, la mobilitat, la provisionalitat, la re-contractació, la dependència… La cara de la realitat laboral precària és també present al conjunt del sector públic. Es tracta d’una mancança generalitzada a l’administració pública. Des del 1999 la Unió Europea està exigint als estats posar fre a l’abús de la temporalitat, diverses resolucions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que exigeixen mesures per l’estabilització a les administracions afectades (Ajuntaments, Generalitat i Estat). I una vegada més el rostre de la temporalitat és la dona, que significa aproximadament el 70% d’aquest col·lectiu. En el cas de l’educació uns 18.000 docents estan en situació d’abús de temporalitat per frau de llei, el que representa un 40% de les plantilles.
Durant aquests 22 anys, quasi 1 milió d’interines han anat encadenant contractes sense que ningú els hagi donat l’oportunitat de regularitzar la seva situació, amb la incertesa laboral i personal que això en genera. Les persones interines i laborals no fixes, moltes vegades essencials, porten anys treballant i fent la seva funció de forma rigorosa tot superant els propis controls de l’administració.
És a dir, allò que s’exigeix a l’empresa privada no es compleix en la pública.
A més, posteriorment al 28O, ja estan havent-hi trobades dels sindicats convocants del 28O i de les plataformes. Consideren cabdal recollir les valoracions d'aquella vaga activa i les propostes de continuïtat. Animen a participar en les assemblees telemàtiques i a través de tot tipus de possibilitats.
Tot plegat està sent molt ben rebut per bona part de les bases dels sindicats no convocants d’aquesta mobilització.
Fragment del testimoni d’una altra interina:
De totxs és sabut que aquest mes de novembre és decisiu, ja que el que diuen "Icetazo" rebrà al "Congreso" les esmenes, per després anar el document resultant a les comunitats autònomes… Segons la pressió que es faci, les coses aniran millor o pitjor per a nosaltres, les persones en la situació més precària després del personal de manteniment i sobretot neteja.
1. El sincer reconeixement i agraïment a l’organització i la lluita, a destacar el caràcter de la vaga: una vaga ben activa des de primera hora del matí amb protestes en els punts més importants on es dona la manca de fixesa i hi ha perill de patir acomiadament.
2. La solidaritat amb aquesta lluita i la seva continuïtat.
3. El compromís per col·laborar a fer que, també d’aquí en endavant, el màxim de persones (afectades i en solidaritat) s’hi sumin, així com el màxim de sindicats i col·lectius de defensa del món obrer.
Amb aquesta darrera càpsula queda
conclosa la sèrie dels 15 vídeos de commemoració dels 75
anys de l'HOAC. Apareix a la llum el dia exacte de l’aniversari, el
3 de novembre de 2021. I no podia ser d’una altra manera: està dedicada al
promotor i primer militant de l’HOAC, Guillem
Rovirosa i Albet.
Comptem amb la inestimable aportació de la
religiosa Maria Teresa Sivill Vergés. Ella va conèixer en Rovirosa, Mn. Dalmau, Mn. Tomás Malagón
Almudévar, Mn. Canamasas, així com en Xavier Garcia i Soler (principal biògraf
d’en Guillem). També comptem amb el nostre responsable diocesà en la Comissió
de la Causa de canonització d’en Rovirosa, Ramiro Vega Pérez.
Rebem
la felicitació final per l’Aniversari de l’HOAC del P. Josep
Miquel Bausset i Verdú, monjo de Montserrat, estudiós i admirador de
l’esperit d’en Guillem Rovirosa i Albet.
Diferents
goacistes sempre ens han acostat al testimoni i al
llegat d’aquest gran laic obrer i, per a nosaltres, sant. Emili
Ferrando Puig, Miguel Ángel Hernández Silva, Fina Aguilar Peris, Berchmans
Garrido Pérez, entre d’altres, ens han recordat cites d’en Guillem
Rovirosa i Albet... i nosaltres les compartim aquí en un ambient festiu...
perquè estem de celebració!