DONDE NO HAY UTOPIA, NO HAY FUTURO. Entrevista con Pedro Casaldàliga

Pedro Casaldáliga ha sido una voz firme en la defensa de que, para el socialismo nuevo, la utopía continúa. Y aclara: la utopía de que hablamos, la compartimos con millones de personas que nos precedieron, dando inclusive su sangre, y con millones que hoy viven y luchan y marchan y cantan. Para él, esta utopía está en construcción, somos obreros de la utopía.

Incluso conviviendo con el “hermano Parkinson”, como él mismo define la enfermedad de Parkinson –una enfermedad neurológica que afecta los movimientos de la persona, causa temblores, lentitud de movimientos, rigidez muscular, desequilibrio además de alteraciones en el habla y en la escritura– cariñosamente respondió a nuestras preguntas.

Y, en esta entrevista con el periódico “Brasil de Fato”, Casaldáliga habla del “absurdo criminal de constituir la sociedad en dos sociedades de hecho: la oligarquía privilegiada, intocable, y todo el inmenso resto de humanidad arrojada al hambre, al sin-sentido, a la violencia enloquecida”.

Defiende que, hoy, sólo la participación activa, pionera, de movimientos sociales puede rectificar el rumbo de una política de privilegio para unos pocos y de exclusión para la desesperada mayoría.

¿Cómo ha visto la devastadora crisis que ya afecta a todos los países y sobre todo a la clase trabajadora?

Con mucha indignación y revuelta; con una sensación de impotencia y a la vez la voluntad radical de denunciar y combatir a los grandes causantes de esa crisis. Olvidamos muy fácil
que la crisis fundamentalmente es provocada por el capitalismo neoliberal. Irrita ver a gobernantes y a toda la oligarquía justificando que las economías nacionales deban servir al capital financiero. Los pobres deben salvar económicamente a los ricos. Los bancos sustituyen a la comida de la familia, al presupuesto para la escuela, a los equipamientos de los hospitales…

Yo estaba comentando ayer [19 de diciembre] con unos compañeros de misión que la avalancha de dimisiones acabará justificando una avalancha de atracos, por desesperación. Está creciendo cada día más el absurdo criminal de constituir la sociedad en dos sociedades de hecho: la oligarquía privilegiada, intocable, y todo el inmenso resto de humanidad arrojada al hambre, al sin-sentido, a la violencia enloquecida. Se cierran las empresas, cuando no consiguen un lucro voraz, y se cierra el futuro de un trabajo digno, de una sociedad verdaderamente humana.

¿Cómo analiza el papel de los movimientos sociales frente a la actual coyuntura?

Hace ya un buen tiempo, sobre todo en el Tercer Mundo (en concreto en nuestro Brasil, en Nuestra América), que científicos sociales y dirigentes populares vienen proclamando que hoy sólo la participación activa, pionera, de movimientos sociales puede rectificar el rumbo de una política de privilegio para unos pocos y de exclusión para la desesperada mayoría. Los partidos y los sindicatos tienen todavía su rol; deben conservarlo o reivindicarlo. Sindicato y partido son mediaciones políticas indispensables; pero el movimiento social organizado, presente en el día a día del pueblo, es siempre más urgente, como una especie de “vanguardia colectiva”.

Frente a este escenario, a su juicio, ¿cuáles son las alternativas para los pobres del mundo hoy?

La alternativa es creer precisamente que “Otro Mundo es Posible” y entregarse individualmente y en comunidad o grupo solidario e ir haciendo real ese “mundo posible”. El capitalismo neoliberal es la raíz de esta crisis y solamente hay un camino para que la justicia y la paz reinen en el mundo: socializar las estructuras contestando de hecho la desigualdad socioeconómica, la absolutización de la propiedad y la propia existencia de un Primer Mundo y un Tercer Mundo, para ir construyendo un solo Mundo, igualitario y plural.

Con frecuencia respondo a periodistas y amistades del Primer Mundo que solamente la construcción de un solo mundo (y no dos o tres o cuatro) podrá salvar la humanidad. Es utopía, una utopía “necesaria como el pan de cada día”. Donde no hay utopía no hay futuro.Brasil de

Fato, 7 de enero de 2009.

Comunicat sobre l’Avantprojecte de Llei Orgànica sobre Drets i llibertats dels Estrangers a Espanya

Les Entitats continuaran essent solidàries amb els més vulnerables encara que la Llei ho prohibeixi

Davant l’aprovació per part del Govern d’un projecte de Reforma de la Llei sobre Drets i llibertats dels Estrangers a Espanya (Llei d’Estrangeria), les entitats cristianes sotasignants volen unir les seves veus i fer públic el seu rebuig a alguns articles d’aquest text.

Un cop més, les propostes legislatives enfoquen el tema de les migracions com un àmbit a regular amb normes restrictives i sancionadores. Obliden novament que els/les immigrants són persones, amb somnis, amb il·lusions i amb famílies que en depenen. Que han estat i poden seguir essent font de riquesa per al nostre país, tan humanament, com cultural i econòmica.

Més concretament, ens preocupen greument aquests aspectes del text:

1. Risc que aflorin actituds de xenofòbia. L’avantprojecte de Llei es debat en el context d’una crisi financera i econòmica de gravíssimes repercussions socials i laborals que està afectant ja de ple els sectors més vulnerables. En aquest context, en les capes més febles de la societat, l’equilibri social és fràgil. I hi ha el risc que aflorin actituds de xenofòbia i racisme. És oportú aquest moment per a retallar encara més els “drets” de la població immigrada? D’assenyalar-la un cop més com a estrangera? Quants anys han de passar per tal que la persona que prové d’un altre país sigui ciutadana de ple dret?

2. Allargament del període màxim d’internament. És precisament sobre la condició d’immigració irregular que l’avantprojecte de Llei pretén donar un nou gir, en la línia de duresa que Espanya ha decidit adoptar a instàncies europees. Recordem que, amb motiu del debat, el juny de 2008, sobre la Directiva Europea de Retorn d’immigrants, les Esglésies i entitats cristianes europees ja van mostrar “la seva profunda preocupació pel creixent ús de la detenció administrativa d'immigrants (fins a 18 mesos d’internament) a l'espera de ser expulsats, en molts països d'Europa”. Ara, a l’Estat Espanyol, l’Avantprojecte de Llei recull aquest augment (al passar de 40 dies a 60) i amplia els supòsits d’internament, limitant així el dret fonamental a la llibertat i vulnerant la Declaració Universal dels Drets Humans (art. 13)

3. Prohibició i penalització de la solidaritat humana. A més, introdueix un element greu -i èticament inadmissible- en castigar l’ajuda humanitària (moralment legítima, cristianament imprescindible) que particulars o entitats prestin a una persona immigrada en situació irregular i sense recursos. Les nostres entitats i moltes d’altres, atenen cada dia a centenars de persones en aquesta situació. També castiga l’empadronament d’un estranger en un domicili no habitual. Constatem que aquesta situació es dona freqüentment en persones sense llar, forçades a tenir una adreça si volen ser considerades ciutadanes a efectes administratius.

4. Restriccions al dret a viure en família. Constatem que l’enduriment que planteja l’avantprojecte de Llei Orgànica d’Estrangeria no es limita només a l’àmbit sancionador, sinó que va més enllà i afecta a facetes tan fonamentals per a les persones com és el dret a reagrupar als propis pares, que a partir d’ara hauran de tenir més de 65 anys. La reagrupació només es podrà fer si el fill porta més de 5 anys de residència regular a Espanya, quan la normativa europea estableix que al fill no se li podrà exigir més de 2 anys de residència regular.

5. Limitacions al dret a l’educació. D’altra banda, tot i que en alguns aspectes, aquest avantprojecte millora el contingut de la Llei actual, arran de les diverses sentències del Tribunal Constitucional que van declarar inconstitucional alguns dels seus articles, no incorpora correctament el que ha dit l’Alt Tribunal sobre determinats drets de tots els immigrants, com és el d’educació, que l’Avantprojecte limita a tots els menors de 18 anys i als majors d’aquesta edat que tinguin residència regular a Espanya.

6. Tracte incorrecte als menors d’edat. Aquest avantprojecte també ignora tota la legislació, nacional i internacional, referent als infants, i considera als menors immigrants no acompanyats com a estrangers, molt per sobre de la seva condició de menors, que, segons sentències del Tribunal Constitucional, és la que ha de prevaler. A més, el projecte no estableix les mesures necessàries per tal que els menors estrangers disposin d’una adequada defensa i representació legal per tal de vetllar pels seus interessos en tots els procediments administratius i davant dels tribunals.

En conseqüència, les entitats cristianes que acollim persones procedents de països estrangers rebutgem sense pal·liatius els articles citats d’aquest avantprojecte i manifestem que no acatarem unes normes que contradiguin principis ètics fonamentals o que vulnerin els drets humans reconeguts en el Dret Internacional i en la nostra pròpia Constitució.

Barcelona, 20 de març de 2009

La Plataforma està formada per les següents entitats:

ACO, ASSOCIACIÓN SOCIAL ESTE-OESTE, CARITAS, CINTRA-BENALLAR, CON VI VIM, CRISTIANISME I JUSTÍCIA, CRISTIANS PEL SOCIALISME, DELEGACIÓ DE PASTORAL OBRERA DE BARCELONA, DELEGACIÓ DE PASTORAL SOCIAL DE BARCELONA, EKUMENE, FUNDACIÓ ESCOLA CRISTIANA, FUNDACIÓ MIGRA-STUDIUM, GOAC-HOAC, GRUP DE JURISTES RODA VENTURA, JOC, JUSTÍCIA I PAU, INTERCULTURALITAT I CONVIVÈNCIA, PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL PI, PASTORAL AMB IMMIGRANTS (PAI), RELIGIOSES EN BARRIS, UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA (URC), Bayt-al-thaqafa.

8 de març. Dia de la dona treballadora. manifest 2009.

¿Per què el 8 de març?

Una història

. Finals del segle XIX i principis del XX. En el tèxtil les dones constitueixen la majoria de mà d’obra. Les condicions de treball, molt dures. A finals de la primera dècada del segle XX, a Nova York hi ha grans mobilitzacions que s’estenen a tot el país. El 8 de març de 1909 hi ha una manifestació que és la culminació d’una vaga començada el 1908.

Una proposta. L’agost del 1910 es va celebrar a Copenhagen la 2a. Conferència de Dones Socialistes. Prenen la data de la gran manifestació de Nova York com a referent i proposen que el dia 8 de març sigui el Dia de la Dona Treballadora.

Un fet. Nova York. Després de la primera celebració del 8 de març, el 1911, el 25 del mateix mes, les treballadores d’una empresa tèxtil s’han declarat en vaga i són tancades a la fàbrica. Hi ha un incendi i les portes són tancades: hi moren més d’un centenar de treballadores.
Dones per la dignitat de les dones

Avui dia, les dones continuem patint grans injustícies pel fet de ser dones i, alhora, treballadores, immigrades, soles com a caps de família...

A Catalunya hi ha gairebé mig milió de persones aturades, de les quals 100.000 són immigrades. El nombre d’expedients de regulació d’ocupació al 2008 ha estat de 808. Malgrat que el percentatge d’atur quant al gènere és molt semblant, tota aquesta situació està provocant que moltes de nosaltres (sobretot de més de 44 anys) hàgim de recórrer a l’economia submergida, al treball a temps parcial o a la combinació de diferents feines contràries a la nostra dignitat, per tal de cobrir les necessitats més bàsiques (habitatge, alimentació...)

En plena crisi, només el 35% dels homes desocupats col·laboren en les tasques de la llar. El motiu de fons és que hi ha un model de rerafons prèviament après que no canvia, la qual cosa manté la realitat de la doble jornada de les dones i el fet que siguem nosaltres qui afrontem les majors càrregues, penalitats i conseqüències d’aquesta crisi.

Nosaltres, com a dones obreres i cristianes, en coherència amb les pràctiques de Jesús de Natzaret vers la dona, defensem l’equitat entre els éssers humans i la prioritat de la persona per sobre del capital i del patriarcat:

• S’ha d’acabar la penalització de la maternitat (per aconseguir un contracte laboral o la seva renovació).
• S’han d’acabar els impediments per als reagrupaments familiars de les que som immigrades.
• El treball ha d’ajustar-se a les necessitats de dones i d’homes i a la decisió lliure de constituir un nucli familiar.
• No és possible una política de conciliació vida familiar-vida laboral sense un nou model d’organització social i, per tant, un canvi en els papers socialment assignats a la dona i a l’home.

Avui volem proclamar, com les dones treballadores de fa cent anys, el compromís i la dignitat de la nostra lluita que es fa present en les dones que:

• som el pal de paller en el si de les nostres famílies i que fem malabarismes per arribar a fi de mes; que comprovem que no estem soles; que ens apleguem amb altres dones; que fem respectar els nostres drets.
• estem compromeses en les associacions dels nostres barris: AMPA, Vocalies de Dones de les Associacions Veïnals, parròquies...
• treballem per una societat més justa i solidària des dels moviments de dones i les organitzacions del poble (partits, sindicats, ONG...)
• comunitàriament fem per sortir de l’atur, la marginació, la soledat, els maltractaments...
  malgrat tot, continuem somniant i estimant, i sostenint el món!

I així manifestem amb coratge i testimoniatge, que un altre món ja és possible, que una altra manera de vida per a nosaltres, les dones, també és possible!

MOVIMENTS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA I BALEARS: (ACO, GOAC, JOC, MIJAC), CAPELLANS OBRERS, RELIGIOSES/OS EN BARRIS I DELEGACIONS DE PASTORAL OBRERA DE LES DIÒCESIS DE CATALUNYA

NO VAMOS A PAGAR LA CRISIS. QUE LA PAGUEN LOS RICOS.-Declaración de los Movimientos Sociales en el FSM Belém 2009

Para hacer frente a la crisis son necesarias alternativas anticapitalistas, antiracistas, anti-imperialistas, feministas, ecológicas y socialistas
Los movimientos sociales del mundo nos hemos reunido con ocasión de la celebración del 9º FSM en Belém, en la Amazonia donde los pueblos resisten a la usurpación de la naturaleza, sus territorios y su cultura.
Estamos en América Latina donde en las últimas décadas se ha dado el reencuentro entre los movimientos sociales y los movimientos indígenas que desde su cosmovisión cuestionan radicalmente el sistema capitalista; y en los últimos años ha conocido luchas sociales muy radicales que condujeron al derrocamiento de gobiernos neoliberales y el surgimiento de gobiernos que han llevado a cabo reformas positivas como la nacionalización de sectores vitales de la economia y reformas constitucionales democráticas.
En este contexto, los movimientos sociales de America latina han actuado de forma acertada: apoyar las medidas positivas que adoptan estos gobiernos, manteniendo su independencia y su capacidad de crítica en relación a ellos. Esas experiencias nos ayudarán a reforzar la firme resistencia de los pueblos contra la política de los gobiernos, de las grandes empresas y los banqueros que están descargando los efectos de esta crisis sobre las espaldas de las y los oprimidos.
En la actualidad los movimientos sociales a escala planetaria afrontamos un desafió de alcance histórico. La crisis capitalista internacional que impacta a la humanidad se expresa en varios planos : es una crisis alimentaría, financiera, económica, climática, energética, migratoria..., de civilización, que viene a la par de la crisis del orden y las estructuras políticas internacionales.
Estamos ante una crisis global provocada por el capitalismo que no tiene salida dentro de este sistema. Todas las medidas adoptadas para salir de la crisis sólo buscan socializar las pérdidas para asegurar la supervivencia de un sistema basado en la privatización de sectores estratégicos de la economía, de los servicios públicos, de los recursos
naturales y energéticos, la mercantilización de la vida y la explotación del trabajo y de la naturaleza, así como la transferencia de recursos de la periferia al centro y de los trabajadores y trabajadoras a la clase capitalista.
Este sistema se rige por la explotación, la competencia exarcebada, la promoción del interés privado individual en detrimento del colectivo y la acumulación frenética de riqueza por un puñado de acaudalados. Genera guerras sangrientas, alimenta la xenofobia, el racismo y los extremismos religiosos; agudiza la opresión de las mujeres e incrementa la criminalización de los movimientos sociales. En el cuadro de estas crisis, los derechos de los pueblos son sistemáticamente negados.
La salvaje agresión del gobierno israelí contra el pueblo palestino, violando el derecho internacional, constituye un crimen de guerra, un crimen contra la humanidad y un símbolo de esta negación que también sufren otros pueblos del mundo.
Para hacer frente a esta crisis es necesario ir a la raíz de los problemas y avanzar los más rápidamente posible hacia la construcción de una alternativa radical que erradique el sistema capitalista y la dominación patriarcal.
Es necesario construir una sociedad basada en la satisfacción de las necesidades sociales y el respeto de los derechos de la naturaleza, asi como en la participación popular en un contexto de plenas libertades políticas. Es necesario garantizar la vigencia de todos los tratados internacionales sobre los derechos civiles, políticos, sociales y culturales (individuales y colectivos), que son indivisibles.
En este camino tenemos que luchar, impulsando la más amplia movilización popular, por una serie de medidas urgentes como:
- La nacionalización de la banca sin indemnización y bajo control social
- Reducción del tiempo de trabajo sin reducción del salario
- Medidas para garantizar la soberanía alimentaria y enérgetica
- Poner fin a las guerras, retirar las tropas de ocupación y desmantelar las bases militares extranjeras
- Reconocer la soberanía y autonomía de los pueblos, garantizando el derecho a la autodeterminación
- Garantizar el derecho a la tierra, territorio, trabajo, educación y salud para todas y todos
- Democratizar los medios de comunicación y de conocimiento
El proceso de emancipación social que persigue el proyecto ecologista, socialista y feminista del siglo 21 aspira a liberar a la sociedad de la dominación que ejercen los capitalistas sobre los grandes medios de producción, comunicación y servicios, apoyando formas de propiedad de interés social: pequeña propiedad territorial familiar, propiedad pública, propiedad cooperativa, propiedad comunal y colectiva.
Esta alternativa debe ser feminista porque resulta imposible construir una sociedad basada en la justicia social y la igualdad de derechos si la mitad de la humanidad es oprimida y explotada.
Por último, nos comprometemos a enriquecer el proceso de la construcción de la sociedad basada en el "buen vivir" reconociendo el protagonismo y la aportación de los pueblos indígenas.
Los movimientos sociales estamos ante una ocasión histórica para desarrollar iniciativas de emancipación a escala internacional. Sólo la lucha social de masas puede sacar al pueblo de la crisis. Para impulsarla es necesario desarrollar un trabajo de base de concienciación y movilización.
El desafío para los movimientos sociales es lograr la convergencia de las movilizaciones globales a escala planetaria y reforzar nuestra capacidad de acción favoreciendo la convergencia de todos los movimientos que buscan resistir todas las formas de opresión y explotación.
Para ello nos comprometemos a:
* Desarrollar una semana de acción global contra el capitalismo y la guerra del 28 de marzo al 4 de abril 2009:
* Movilización contra el G-20 el 28 de marzo;
* Movilización contra la guerra y la crisis el 30 de marzo;
* Día de solidaridad con el pueblo palestino impulsando el boicot, las desinversiones y sanciones contra Israel, el 30 de marzo;
* Movilización contra la OTAN en su 60 aniversario 4 de abril; etc.
* Fortalecer las movilizaciones que desarrollamos anualmente:
- 8 de marzo: Día internacional de la Mujer
- 17 de abril: Día Internacional por la Soberanía Alimentaria
- 1 de Mayo: Día Internacional de los trabajadores y trabajadoras
- 12 de octubre: Movilización Global de lucha por la Madre Tierra contra la colonización y la mercantilización de la Vida
* Impulsar las agendas de resistencia contra la cumbre del G-8 en Cerdeña, la cumbre climática en Copenhaguer, la cumbre de las Américas en Trinidad y Tobago...
Respondamos a la crisis con soluciones radicales e iniciativas imancipatorias.
Esta vergonzosa impunidad debe terminar. Los movimientos sociales reafirman aquí su activo sostén a la lucha del pueblo palestino así como todas las acciones de los pueblos del mundo contra la opresión..

LA CRISIS, TIEMPO DE ESPERANZAS Y ALTERNATIVAS PARA EL MUNDO OBRERO Y LOS POBRES Encuentro de la Pastoral Obrera de Catalunya i les Illes

El día 14 de febrero se celebró en el Seminario Diocesano de Barcelona la Jornada de Estudio de Pastoral Obrera de Catalunya i les Illes. En este encuentro participaron más de un centenar de personas de los movimientos JOC, ACO, HOAC, comunidades religiosas, sacerdotes en el mundo obrero... Un encuentro anual que constituyó una fuente de aliento y esperanza para todos y todas las participantes.

Se contó con la exposición de Francisco J. Pérez, economista y militante de la HOAC de Zaragoza que, partiendo de la descripción de las características de la crisis que nos azota, presentó a través de un diálogo con el Antiguo y Nuevo Testamento, las exigencias y los retos que, como cristianos, hemos de afrontar ante esta situación.

Después de un trabajo en grupos, se compartieron algunos de estos retos, que ahora anotamos:

• La necesidad de la liberación de la idolatría del consumismo y del tener, como orientación en nuestras vidas.
• Recuperar el sentido profético de la denuncia, haciendo sentir nuestra voz como movimientos de Iglesia en los medios de comunicación y en nuestros ambientes, identificando las injusticias y abusos de los poderosos.
• Promover nuevos estilos de vida y de consumo que hagan posible un mundo sustentable, basados en la austeridad, el respeto a la naturaleza y la solidaridad con los países empobrecidos.
• Potenciar en nuestros grupos y comunidades la formación en la conciencia crítica de las personas, haciendo una lectura creyente de nuestra historia (ser sensibles a las interpelaciones, hacernos conscientes de los problemas sociales y ser contemplativas en el compromiso).
• Participar activamente en las organizaciones populares, asociaciones de vecinos, sindicatos, partidos, movimientos sociales, partiendo siempre de la realidad concreta de las víctimas de la crisis.
• Generar alternativas de vida, de producción y de consumo, que potencien los valores comunitarios y democráticos. Potenciar el cooperativismo como alternativa de democracia económica.
• Reivindicar la participación de los y las trabajadoras en los centros de decisión de las empresas y la planificación democrática del sistema económico.
• La necesidad de trabajar en red para la construcción de una nueva sociedad y una nueva humanidad, donde se primen la satisfacción de la necesidades reales de las personas y los pueblos para construir un mundo donde sea posible proclamar el “Padre Nuestro....”

El encuentro finalizó con la celebración de la Eucaristía, la mesa de la fraternidad, donde compartimos con Jesús de Nazaret los sufrimientos, las esperanzas y las luchas del mundo obrero y los pobres.

Mari Carmen Fernández
Militante de la HOAC de Barcelona

Els camins de la mort: Accidents laborals?

Ja fa dècades que estem tornant al capitalisme nu del segle XVIII (d'Adam Smith), amb el seu gran mite utòpic del Mercat autoregulat, en què l'ètica social és substituïda per una tècnica: imposar mercats. La teoria de l'harmonia del Mercat no afirma que a tothom li va bé en els mercats, ans al contrari vincula el mercat amb un silenciós, quotidià genocidi.

Perquè el Mercat és un sistema de competència en el qual no solament es decideix sobre els productes i la seva producció, sinó igualment sobre els productors i la seva vida. El Mercat és un senyor per damunt de la vida i la mort.

La crítica de Marx a aquest capitalisme de Smith –dintre que ambdós admeten l'existència del Mercat– continua tenint cada dia més actualitat: el Mercat s’aguanta precisament pel seu desequilibri, és a dir, el mercat no pot deixar de produir el martiri de qui produeix ja que sense ell no podria engendrar l'equilibri de l'harmonia.

Aquest martiri no és una altra cosa que la permanent destrucció de la força de treball i de la naturalesa (també la Naturalesa és quelcom decidit per l'oferta i la demanda). Oferta i demanda decideixen també la quantitat de persones que poden sobreviure.

Per descomptat que la teoria econòmica es reformula i a aquest reformisme burgès se sumen de grat les socialdemocràcies, per a sostenir tots junts i gràcies als seus mèrits el fet d’haver transformat la teoria econòmica en ciència. Aquesta “ciència” que diàriament ens manifesta que el Mercat avui (i sempre), visiblement, conté un automatisme autodestructor. Heus ací la causa estructural de l'assassinat dels nostres germans i germanes, que tan desafortunadament diem accident laboral, com si d'alguna cosa casuística es tractés.

Corrien els anys 60 quan, sent jo un nen aprenent, en dues ocasions se'ns va comunicar escaridament a la família que dos dels meus germans havien mort “en la fàbrica” en sengles “accidents desafortunats, casuístics”, com tots. Per a l'entorn dels meus germans (de 20 i 30 anys d’edat) i per a la nostra família, va ser un desastre.

Van haver de passar anys perquè la ràbia, la impotència, els dubtes s'anessin aclarint. Així, al principi dels 80, en el muntatge de la fàbrica de cotxes Opel-General Motors de Saragossa, vam lluitar durament per tres qüestions bàsiques: la sinistralitat laboral, els contractes legals de treball i la representació directa de l'Assemblea de Treballadors i Treballadores en els processos de negociació. En la inauguració oficial de la factoria, ni el rei Juan Carlos ni el difunt arquebisbe de Saragossa Monsenyor Morcillo van fer cap recordatori dels 12 companys assassinats per accidents de treball gens fortuïts. Ja era públic que la GM havia planificat per a la construcció de la fàbrica 15 assassinats, o sigui, que tothom agraït perquè van ser 3 menys dels previstos.
I un dóna un pas més en la seva consciència i en la seva ràbia.

Recentment, al sector de les telecomunicacions al que pertanyo, es van denunciar les presumptes represàlies emeses per l'empresa Seirt (subcontractada per Telefónica) contra un grup de treballadors, després que un delegat sindical reclamés la investigació d'un possible accident laboral de què va ser víctima un dels empleats, i que va morir el proppassat mes de setembre. Després que el representant dels treballadors denunciés els fets a Inspecció de Treball i a través d'un full informatiu a la plantilla, l'empresa va procedir, el 23 de desembre, a acomiadar 4 dels companys del treballador mort, al·legant poc volum de treball.

Segons van explicar alguns treballadors afectats, la direcció de Seirt no ha fet cap pas per reconèixer la mort de l'empleat (a causa d'un sinistre de trànsit al Vendrell) com a accident laboral, tot i que els representants sindicals, van assegurar que “tots els indicis” així ho demostren. “L'empresa rebutja considerar-lo laboral perquè es va produir a la nit, cosa que l'obligaria a reconèixer les hores extres dels seus empleats”, van afirmar.

Segons els treballadors acomiadats, les jornades oscil·len entre “les 12 i les 14 hores”, que es compensen només a través d'un plus de productivitat. “Aquest apartat de la nòmina, però, se sol eliminar des de la direcció de l'empresa si existeix algun conflicte amb l'empleat”. “El treballador no coneix el seu horari laboral, i se li anuncien unes guàrdies amb molt poc temps d'antelació”.
¿Quants casos semblants coneixes, vius i comparteixes?

I per acabar d’adobar-ho i encobrir-ho està la manipulació dels mitjans massius de comunicació:
Per exemple, als 1191 assassinats laborals de 2007 (els percentatges de 2008 seran semblants), bé podrien sumar-se els 3500 in itinere dels nostres germans africans que venien a buscar treball i van quedar per a sempre en l'Estret en aquest mateix any.

O aquests altres perversos titulars que en lletra gran assenyalen “Aquest any (2008) hi ha hagut 17 morts menys que en 2007. El 2008 es cobra la vida de 261 treballadors de la construcció”. I només molt més endavant un descobreix que el nombre de persones treballant en la construcció ha baixat en 463.500. Per tant, la sinistralitat ha anat en augment i no en descens.
O, que si els accidents in itinere són de responsabilitat de l'Estat pel tema de la viabilitat pública. Com si no fos temps de treball, o com si l'Estat no estigués dintre del Mercat!

D'aquestes, tots els dies un munt!

En fi, que lluitar contra la sinistralitat laboral implica anar destruint el mite del Mercat, el mite de la propietat i la possessió com a reguladors de la condició humana incapaç de construir un món i unes relacions més enllà d'aquest pervers sistema capitalista.

És precisament per això, perquè tots els assassinats dels nostres germans i germanes treballadores sabem que responen a causes estructurals (també amb els seus noms i cognoms, és clar), que hem de lluitar per canviar-ho. Amb rebel·lies agermanades aturem aquesta mort constant del món obrer (física, psíquica i existencial) i lluitem per la vida trencant “el contracte” que ens lliga a aquest sistema. Són aquestes causes estructurals les que estan en la base del conflicte social que les persones i moviments cristians hem d’aprofundir per tal de redimensionar el nostre compromís i el nostre testimoniatge comunitaris en el nostre món del treball.

MANIFIESTO POR UN DERECHO DE FISCALIZACIÓN DE LOS CENTROS DE INTERNAMIENTO DE LOS EXTRANJEROS

En los últimos años, la política europea para la gestión de las migraciones se ha desarrollado en torno a ejes cuya lógica fundamental es el control y la represión de los flujos migratorios. El encierro de migrantes es un factor esencial en esta política de gestión de flujos.
Desde Migreurop, plataforma de entidades de ámbito europeo y africano[1], se denuncia la multiplicación de los lugares de encierro para personas extranjeras. Con la aprobación de la Directiva de Retorno, esta generalización del encierro como método de gestión de las migraciones se ha institucionalizado, las políticas se vuelven más restrictivas y se da un paso más en el debilitamiento y la “restricción” de las garantías democráticas y de los Derechos Humanos.
En nuestro país, el hecho de ser internada en un CIE se deriva de que la persona extranjera ha cometido una infracción administrativa al no tener en orden su documentación y no poder residir de forma legal en España. Por este motivo, las personas que se hallen en esta situación pueden llegar a encontrarse detenidas hasta un máximo de cuarenta días. En estos momentos en España existen nueve CIE´s legalmente constituidos.
Varias entidades llevan años denunciando la situación en la que se encuentran estos centros, la dudosa legalidad de los mismos y los incidentes e irregularidades que en ellos han ido produciéndose con el paso de los años: internamiento de extranjeros en lugares diferentes a los propios CIEs, mantenimiento del carácter penitenciario de los CIEs[2], deficiencias estructurales de equipamiento de los centros, al igual que de personal especializado, malos tratos y abusos,…
A todo ello, hay que añadir que a las organizaciones sociales en estos momentos se les niega el acceso a estos centros, pese a tener recogido este derecho en la Orden Ministerial de 1999 en la que se recoge la regulación de los Centros de Internamiento de Extranjeros en el territorio español.
Desde Migreurop, se lanza una campaña para pedir el derecho de acceso de las organizaciones a estos centros y por el que pedimos al estado español:
- que se garantice legalmente y sin restricciones el derecho de acceso de la sociedad civil y de las ONG a los lugares de encierro de las personas extranjeras;
- que se garantice el ejercicio de un control regular sobre la situación de las personas migrantes en estos lugares de encierro por parte de las organizaciones independientes de las autoridades nacionales;
- que se informe a la sociedad civil sobre la situación en estos lugares de encierro, existiendo total transparencia de la información.

LAS ENTIDADES FIRMANTES:
Nos sumamos a la campaña de Migreurop, exigiendo el derecho a la fiscalización de los Centros de Internamiento por parte de la sociedad civil. Lo que se concreta en un cumplimiento abierto de la normativa vigente, garantizando el acceso a estos centros de las organizaciones sociales.
Exigimos el respeto a los derechos de las personas internadas y que los centros tengan la dotación material y personal adecuada para que estos derechos puedan ser ejercidos con dignidad.
Manifestamos nuestra radical oposición a la prevista ampliación del plazo de detención en los Centros de Internamiento de 40 a 60 días como se contempla en el Proyecto de reforma de la Ley de Extranjería;
Finalmente, entendemos estas demandas en el camino de la supresión de los Centros de Internamiento, al entender que una mera irregularidad administrativa no puede dar lugar a que una persona sea sometida al régimen de privación de libertad.

Para firmar el manifiesto, por favor comuníquese con: fiscalizaciondeloscies@gmail.com
[1] Par más informaciones, consulte: www.migreurop.org
[2] Conculcando con ello la sentencia del Tribunal Constitucional 115/1987 de julio.

http://www.palestina.cat/

CÁRITAS RECLAMA UN PLAN DE ACCIÓN PARA PALIAR LOS EFECTOS DE LA CRISIS EN LAS PERSONAS MÁS POBRES

Bon Nadal

... l'àngel els digué: No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.
Lc 2, 8-14

Informació de les ERO (Expedient de Regulació d’Ocupació)

Sintermetal, que ha cerrado el periodo de consultas sin acuerdo y a la espera de lo dictamine la autoridad laboral de un ERE temporal de 66 dias que afecta a 280 trabajadores, y con un futuro de posible cierre de la empresa en el plazo de un año si juzgamos por los últimos movimientos del accionariado de la compañía.
Nissan: 1680 treballadors afectats
Pirelli: 280 treballadors afectats
Acciona: 322 treballadors afectats
ONO: Fins 1298 persones
Gonvarri: 187 treballadors afectats
Hutchinson: ERO temporal de 490 treballadors
Ficosa: ERO temporal de 868 treballadors
Sanofi-Aventis: 180 (23 a Catalunya) treballadors afectats
T-Systems: 550 a tot Espanya (270 a Catalunya)
Frigo-Unilever: ERO tancat (Retirat, després de l’anunci de compra per part de Farggi. Estan en negociació)
Visteon: 230 treballadors afectats (tota la plantilla)
Freudenberg: 141 treballadors afectats (tota la plantilla)
Tyco: 209 treballadors afectats, acord signat Informació de l'acord
Estampacions Sabadell: 226 treballadors afectats per un ERO temporal
Esteban Ikeda: 108 rescissions i temporal de 19 dies per a la resta de plantilla
SEAT: Afectarà a 4.000 treballadors
Simon: Afecta a 80 treballadors
Filatures Balsareny: 45 treballadors afectats (tota la plantilla)
Eurofil: 70 treballadors afectats, tota la plantilla
Texel: 30 treballadors (tota la plantilla). Acord signat.
Ceràmiques del Foix: 72 treballadors afectats
Anglès Textil: 97 treballadors afectats
Utymat: Afecta a 48 treballadors
Aconda Paper: Afecta a 240 treballadors (tota la plantilla)
Torraspapel: 213 treballadors afectats Informació de l'ERO
EDS: Anunciats 9.300 acomiadaments a Europa. A Catalunya té 1.500 treballadors.
Plastal: 43 treballadors afectats per l'ERO 231 més, afectats per un ERO temporal
Comforsa: 70 treballadors afectats per un ERO temporal
Mahle: Afectats 250 treballadors per un ERO permanent i 462 de forma temporal Informació de l'ERO
Magneti Marelli: Afectada tota la plantilla (800 treballadors) per un ERE temporal.
Hilaturas Moca: Afectats 30 treballadors (tota la plantilla)
Filatures Puigdemont: 58 treballadors afectats (tota la plantilla)
Tèxtil Sanpere: Afectats 20 treballadors.
Delphi: 800 treballadors afectats per un ERO temporal Informació de l'ERO
Mobles Mesegué: 30 treballadors afectats per un ERO temporal de 3 mesos
Cie Automotive: 300 treballadors (tota la plantilla) afectats per un ERO temporal.
Eiffage Energia: 152 treballadors afectats a tots els centres de Catalunya.
Ceràmiques Sugrañes: 85 treballadors afectats
Ace Cuberteros: 36 treballadors afectats (tota la plantilla)
Derivados del cemento Norden del grupo Prainsa, para su centro de Sallent (Barcelona), alcanzado un preacuerdo para indemnizar a los empleados afectados por la medida, que excluye a los trabajadores a partir de 52 años. Tiene también tres plantas en Francia y otras tres en Chile, ha adquirido el Grupo Alvisa, dedicado al sector del prefabricado para obra civil en España, y posee compañías para el montaje, las grúas, la construcción y las cubiertas.
Envasats Càrnics de Campllong. ERO temporal de 6 mesos (ACN) Campllong (Gironès).- L'empresa Envasats Càrnics Girona S.L., situada al polígon Industrial Les Ferreries de Campllong,
Smurfit Kappa: ERO de 19
Construcciones JC Crespo: ERO de 10 treballadors (tota la plantilla)
Kris Bijoux: ERO temporal de 5 treballadors
Welding Iron Mets: ERO de tota la plantilla (15 treballadors)
Grupo MYR 2005: ERO d'11 treballadors
Inyección de Componentes plásticos: ERO de 41 treballadors
Cunícula Les Olles: ERO de 6 treballadors
Ricard Mengual: ERO temporal de 2 treballadors
Armat i Ferralat: ERO de 6 treballadors
Muebles Mesegue: ERO temporal de 25-30 treballadors
Estejo: ERO temporal de 5 treballadors
Amover: ERO temporal de 20 treballadors
Xirinols: ERO de 8 treballadors (tota la plantilla)
Ryad-Fort: ERO de 6 treballadors (tota la plantilla)
Copemo corporación Cárnica: ERO de 57 treballadors
Ceràmica Belianes: ERO de 17 treballadors
Talleres Cabre: ERO de 14 treballadors
MERCK FARMA Y QUIMICA, S.L: ERE de 89 treballadors del centre de Mollet, octubre 25 més de Mollet.
Emtisa (Estampacions Metàl·liques i Transformats Industrials),
El proveïdor de components per a l’automòbil, Emtisa, propietat de Nissan, ha arribat a un acord amb el comitè de empresa per aplicar un expedient de regulació d’ocupació (ERO) temporal que afectarà els prop de 300 treballadors de la planta de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat).
Emtisa preveu parar la producció els mateixos dies que ho faci la factoria de Nissan a la Zona Franca, ja que l’activitat principal de la companyia se centra en la fabricació dels bastidors dels tot terrenys Pathfinder i Navara de la firma nipona. Aquest expedient temporal afectarà la totalitat de la plantilla d’Emtisa, que ara és d’uns 300 treballadors.
Emtisa fundada el 1947, va ser adquirida per Nissan fa un parell d’anys amb l’objectiu d’incorporar a la seva estructura un dels seus proveïdors clau: el fabricant de les estructures metàl·liques dels seus tot terrenys.
Flexo
El proveedor Industrial Flexo, perteneciente al grupo multinacional Avon Automotive y dedicado a la fabricación de tubos de caucho para el sector del automóvil, ha presentado un Expediente de Regulación de Empleo (ERE) temporal en su planta de Sant Just Desvern (Barcelona) que afectará a poco más de un centenar de trabajadores durante 25 días en el primer trimestre de 2009.
Según confirmaron fuentes sindicales, la decisión de la empresa, que afectará a dos terceras partes de la plantilla, no tiene un impacto "tan importante" como en otras proveedoras porque Flexo está orientada especialmente al sector de camiones y cuenta con muchos clientes "fuera de España".
"Esta medida servirá para solucionar el problema coyuntural de caída de la demanda", aseguraron las mismas fuentes, que confiaron en alcanzar un acuerdo en la reunión que próximamente mantendrán el comité y la dirección. Además, Industrial Flexo ha abierto un plan de bajas "totalmente voluntario" para que puedan acogerse "unas seis o siete personas".
La empresa Envasats Càrnics Girona S.L., situada al polígon Industrial Les Ferreries de Campllong, ha presentat un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) temporal de sis mesos per manca de liquiditat. L’empresa, fundada l’any 2001, dóna servei a la cooperativa de ramaders productors de Vedella de Girona. Abans de presentar l’expedient, que afecta nou treballadors, l’empresa ja havia passat per dificultats arran de la crisi econòmica. De fet, els 26 membres de la plantilla tot just aquesta setmana han cobrat la nòmina del mes d’octubre. Entre els clients més destacats de la càrnia hi ha la cadena de supermercats Caprabo. L’empresa es dedica principalment a envasar carn procedent de la cooperativa, tot i que també fan processos d’especejament. Compta amb 26 persones en plantilla i es troba situada al carrer camí de Riudellots del polígon industrial Les Ferreries de Campllong. Precisament, ara fa dos anys, la direcció va fer una forta inversió per adequar i ampliar la nau, i ara la crisi econòmica ha passat factura a les seves finances.
Presentat al Departament de Treball un ERO temporal de sis mesos que afecta nou treballadors de la plantilla. Els treballadors afectats per l’ERO i la direcció de l’empresa estan negociant l’expedient. Entre d’altres, sobre la taula hi ha la discussió sobre els terminis en què els afectats hauran d’anar a l’atur. L’acord entre la direcció de l’empresa i els sindicats ha estat possible ja que la companyia s’ha compromès a complementar la prestació de desocupació dels treballadors afectats per l’ERO fins al cent per cent del sou, incloses les pagues extres i vacances, segons que ha explicat a Efe el responsable de la Federació del Metall d’UGT al Baix Llobregat, Juan Antonio García.
Hisitex
Afecta 44 treballadors Òdena (Anoia).- Els treballadors afectats per l'ERO d'Hisitex, la planta que el grup tèxtil Antex té a Òdena, rebran 35 dies i mig d'indemnització per any treballat amb un topall de pagament de 21,3 mesos. Així ho ha ratificat aquesta tarda l'assemblea de treballadors que s'ha celebrat a la mateixa factoria.
Finalment, l'ERO afectarà 44 treballadors i no 50, com estava previst inicialment, i tres dels quals correspondran a prejubilacions. L'acord s'ha assolit per àmplia majoria perquè dels 109 treballadors que han participat a la reunió, només quatre s'hi ha manifestat en contra i tres s'han abstingut. El comitè d'empresa preveu que els primers acomiadaments es facin efectius d'aquí uns quinze dies.
Segons Òscar Molina, membre del comitè d'empresa, el nom dels treballadors acomiadats no es farà públic fins el proper dilluns, perquè si algun treballador que no es trobi a la llista està interessat a acollir-se a l'ERO mitjançant una baixa voluntària, ho pugui fer. Aquesta mesura busca reduir el número de membres de la plantilla que hauran de marxar de manera forçada.
Els empleats que no han quedat afectats per l'ERO veuran modificat el seu horari. En concret, treballaran una setmana de matí, una de tarda i una tercera de nit.
L'ERO, que es va entrar al Departament de Treball el passat 22 d'octubre, és un reflex de la crisi de l'automoció i la davallada de vendes de cotxes, que ha passat factura al grup tèxtil. Antex, dedicat a la fabricació de fil de polièster per a automoció, i un dels grups que va saber resistir millor l'embat de la crisi al tèxtil, es va veure obligat a prescindir de part de la seva plantilla per garantir la viabilitat del grup.
L'expedient afecta les diferents plantes que el grup té arreu de Catalunya. la plantilla està formada per uns 130 treballadors, el grup en prescindirà de 41 i tres més es prejubilaran. A Anglès (Selva) hi ha la seu administrativa i a les diferents plantes hi treballen 300 persones, l'ERO afectarà 19 empleats i 35 més es prejubilaran, han sol·licitat la baixa voluntària o es descol·locaran. I finalment, a Lliçà de Vall (Vallès Oriental), amb una plantilla d'una vuitantena de persones, la retallada afectarà tres treballadors. Abans de presentar l'ERO, el grup Antex havia intentat fer front a la crisi retallant contractes temporals i prescindint del personal que no estava en situació indefinida.

Comunicat de la Pastoral Obrera de Catalunya sobre la crisi econòmica

Davant la crisi: Esperança, Solidaritat i Acció comunitària

En els darrers anys hem viscut més d’una dècada de bonança econòmica; els beneficis d’aquesta, però, no han revertit igual per a tothom. Com a Església, des dels diferents llocs de presència i compromís social en el món del treball, la Pastoral Obrera ha anat denunciant les dificultats que ja es vivien i que s’anaven imposant en el món obrer.

Viure les conseqüències...
El que veiem ara és que milers de famílies pateixen les conseqüències de la crisi econòmica. Una de les més greus és l’augment de l’atur, sobretot en alguns sectors claus de l’economia, com ara la construcció i la indústria lligada a l’automòbil. Cada cop sentim més noticies de grans empreses que tanquen o se’n van fora del país (allà on els treballadors estan en pitjors condicions laborals i econòmiques). També cal tenir en compte totes les petites empreses, depenents de les grans, que han de tancar incrementant el nombre de famílies perjudicades. L’exclusió social és, i pot continuar sent, una realitat a què es vegin abocades moltes famílies obreres, en no poder fer front als deutes adquirits (hipoteques, consum, etc.) i per la insuficient dotació en despesa social de les administracions.
A més, cal subratllar la galopant precarització del mercat de treball: sous baixos, precarietat laboral i treball de baixa qualificació.

... d’una crisi anunciada
Per tant, la crisi que ens presenten no és d’ara ni tampoc ho són les causes que l’han provocat. Portem molts anys de descontrol, voracitat i injustícia econòmica i social. Així ho va denunciar el moviment anti-globalització econòmica, a la Cimera de Seattle, sota el lema: “Un altre món és possible”. Els poderosos llavors van rebutjar aquella consigna profètica.
Els entesos diuen que les crisis econòmiques són cícliques i són inherents al sistema capitalista; que no es poden evitar. El que no diuen és que són el resultat d’una mala gestió o estratègia en política econòmica dels capitalistes, i dels governs que els donen suport. Els treballadors i treballadores en som i en serem sempre els damnificats.

Un consum insostenible, una economia basada en l’especulació
En el nostre àmbit econòmic i social –l’Estat Espanyol– la crisi ha estat provocada per un creixement desmesurat de l’economia, a partir d’una cultura dominant que ho justifica tot en funció d’aconseguir beneficis (encara que siguin abusius) i la promoció del consumisme (que ha resultat insostenible). Aquest consumisme es justifica perquè s’associa el benestar amb la possessió.
Una altra característica ha estat una escandalosa especulació en la construcció i en la inversió de capital.

Hi ha diners per rescatar entitats financeres. No n’hi ha per acabar amb la fam?
La crisi està agreujant la problemàtica econòmica mundial i està posant en evidència la flagrant manca d’ètica del sistema. Una de les primeres mesures que els governs han adoptat ha estat el rescat d’algunes entitats financeres. Segons Justícia i Pau, els governs dels països desenvolupats han injectat a bancs (de comportament especulatiu i ètica dubtosa) uns fons 300 vegades superiors al fons d’emergència, per a fer front a la fam al món, que anualment donen a la FAO.

L’esperança dels cristians
En aquesta realitat dura, com a treballadors creients i seguidors de Jesús, ens volem situar en clau d’esperança.
Jesús en una situació crítica, on hi havia moltes persones amb necessitats vitals (Lc 9,10-17), veu com els seus amics volen desentendre’s de la gent. Li van dir: “acomiada la gent, i que vagin als pobles i a les cases del voltant per trobar allotjament i menjar”. Però Jesús els convidà a implicar-se i els va respondre: “doneu-los de menjar vosaltres mateixos”. Van haver d’arriscar el poc que tenien, cinc pans i dos peixos, posant-los en comú, i es va produir el miracle de la solidaritat: va arribar per a tothom i encara en va sobrar. Entenem que aquest “doneu-los de menjar vosaltres” inclou pensar unes regles d’economia humanes i humanitzadores.
Per això nosaltres, homes i dones treballadors/es cristians/es, Església en el món obrer, no podem deixar en silenci les nostres consciències davant d’aquesta greu situació. Volem qüestionar la validesa d’aquest sistema econòmic que necessita pobres, exclosos i marginats per a poder subsistir i volem reclamar una millor distribució dels beneficis acumulats, immobilitzats i volatilitzats en aquesta època de bonança. Cal treballar i lluitar per humanitzar l’economia.

Crítics i compromesos per fer realitat l’esperança
En aquest sentit, i amb aquest esperit, davant la crisi volem posar l’accent en l’ESPERANÇA, la SOLIDARITAT i l’ACCIÓ COMUNITÀRIA. I per això ens comprometem i convidem a:
– Promocionar:
– el bé comú davant els interessos particulars
– una altra manera de mirar-se l’economia: al servei de totes les persones
– un consum responsable i el comerç just
– un altre estil de vida més auster i solidari
– Acompanyar a les víctimes, perquè puguin defensar els seus drets i no empitjorin les seves condicions de vida.
– Ajudar a prendre consciència del problema amb xerrades, fulls parroquials, manifestos, etc.
– Enfortir els sindicats i les organitzacions ciutadanes per a la defensa i promoció d’una vida digna per a tothom, tenint cura preferent dels treballadors/es que més pateixen la precarietat i les injustícies socials (joves, immigrants i dones).
– Participar en campanyes i accions al carrer per a reivindicar l’increment d’ingressos per als més febles.
– Realitzar gestos simbòlics que aportin un alè d’esperança.

Barcelona, novembre del 2008

MOVIMENTS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA I BALEARS (ACO, GOAC, JOC, MIJAC), CAPELLANS OBRERS, RELIGIOSES EN BARRIS I DELEGACIONS DE PASTORAL OBRERA DE LES DIÒCESIS DE CATALUNYA.

Sinistralitat laboral

El dissabte 1 de novembre va morir el Juanjo, el pare de la Naiara, una nena de la classe de l'Íria, després d'un accident evitable a la construcció. Tenia 38 anys i esperen una altra filla el mes vinent.

Els companys de Málaga acaben de fer un comunicat sobre la sinistralitat laboral que recull el nostre dolor, la nostra lluita i la nostra esperança perquè algun dia aquestes coses deixin de passar, el podeu llegir clicant aquí.

Crisi d'humanitat. Leonardo Boff.

La crisis económico-financiera, previsible e inevitable, remite a una crisis más profunda. Se trata de una crisis de humanidad. Faltaron rasgos de humanidad mínimos en el proyecto neoliberal y en la economía de mercado sin los cuales ninguna institución a mediano y largo plazo se mantiene en pie: la confianza y la verdad. La economía presupone la confianza de que los impulsos electrónicos que mueven los papeles y los contratos tengan lastre y no sean mera materia virtual, por lo tanto ficticia. Presupone además la verdad de que los procedimientos se hagan según reglas observadas por todos.
Ocurre que en el neoliberalismo y en los mercados, especialmente a partir de la era Thatcher y Reagan, predominó la financiarización de los capitales. El capital financiero-especulativo es del orden de 167 billones de dólares, mientras que el capital real empleado en los procesos productivos gira en torno a los 48 billones de dólares anuales. Aquél deliraba especulando en las bolsas, dinero haciendo dinero, sin control, apenas regido por la voracidad del mercado. Por su naturaleza, la especulación comporta siempre alto riesgo y viene sometida a desvíos sistémicos: a la ganancia de ganar más y más por todos los medios posibles.
Los gigantes de Wall Street eran tan poderosos que impedían cualquier control, siguiendo solamente sus propias regulaciones. Contaban con informaciones anticipadas (Insider Information), las manipulaban, divulgaban rumores en los mercados, nos inducían a falsas apuestas y de ahí sacaban grandes lucros. Basta leer el libro del megaespeculador George Soros, La crisis del capitalismo, para constatarlo, pues cuenta en detalle estas maniobras que destruyen la confianza y la verdad. Ambas eran sacrificadas sistemáticamente en función del beneficio de los especuladores. Tal sistema tenía que derrumbarse un día, por ser falso y perverso, lo que de hecho ocurrió.
La estrategia inicial estadounidense era injertar mucho dinero en los «ganadores» para que la lógica continuase funcionando sin pagar nada por sus errores. Hubiera sido prolongar la agonía. Los europeos, recordando los vestigios que han quedado del humanismo de las Luces, han tenido más sabiduría. Denunciaron la falsedad, pusieron en el campo al Estado como instancia salvadora y reguladora, y en general como actor económico directo en la construcción, en la infraestructura y en los campos sensibles de la economía. Ahora no se trata de reflotar el neoliberalismo sino de inaugurar otra arquitectura económica sobre bases no ficticias. Esto quiere decir que la economía debe ser un capítulo de la política (la tesis clásica de Marx), no al servicio de la especulación sino de la producción y de la adecuada acumulación. Y la política deberá regirse por criterios éticos de transparencia, de equidad, de justa medida, de control democrático y dando especial cuidado a las condiciones ecológicas que permiten la continuidad del proyecto planetario humano.
¿Por qué la crisis actual es una crisis de humanidad? Porque subyace en ella un concepto empobrecido de ser humano que sólo considera una parte de él, su parte de ego. El ser humano está habitado por dos fuerzas cósmicas: una de autoafirmación, sin la cual desaparece. En ella predomina el ego y la competición. La segunda es de integración en un todo mayor, sin el cual también desaparece. En ella prevalece el nosotros y la cooperación. La vida sólo se desarrolla saludablemente en la medida en que se equilibra el ego con el nosotros, la competición con la cooperación. Dando rienda suelta a la competición del ego, anulando la cooperación, nacen las distorsiones que presenciamos y que han llevado a la crisis actual. Por el contrario, dando espacio sólo al nosotros sin el ego se generó el socialismo despersonalizante, y la ruina que provocó. Errores de esta gravedad, en las condiciones actuales de interdependencia de todos con todos, nos pueden liquidar. Como nunca antes tenemos que orientarnos por un concepto adecuado e integrador del ser humano, por un lado individual-personal, con derechos, y por otro social-comunitario, con límites y deberes. De no ser así, nos empantanaremos siempre en crisis, que serán menos económico-financieras y más crisis de humanidad.

Comunicat de la GOAC després de l’Assemblea diocesana d’inici del curs 2008-2009

Els i les militants de la GOAC (Germanor Obrera d’Acció Catòlica) de Barcelona, reunits en Assemblea diocesana els dies 11 i 12 d’octubre, volem difondre la reflexió del nostre president general, en Francisco Güeto, al voltant de l’actual "crisi econòmica" i animar tota l’Església a seguir els passos de Jesucrist, tot prenent una posició profundament evangèlica en favor de les persones que són víctimes d’aquest sistema capitalista:

QUE FA L'ESGLÉSIA DAVANT LA CRISI?

En el tema de la crisi econòmica, recessió o com vulguem dir-li, passa com amb el conte del llop, que fins que no li veiem les orelles no li prestem la més mínima atenció. Quan apareixen les dificultats és quan vénen les lamentacions. Durant més d'una dècada de bonança econòmica, diferents estaments i organitzacions, els sindicats, el Departament de Pastoral Obrera de la CEAS i la HOAC, hem cridat l'atenció sobre les grans dificultats que vivia el món obrer: atur, pobresa, marginació i exclusió social; flexibilitat, precarietat i males condicions de treball; dificultats de les famílies obreres i problemes per a l'educació; les dificultats que sofreixen les dones del món obrer i les condicions de vida i de treball dels immigrants.

L'esplendor dels grans beneficis i de l'especulació, els diners, la felicitat del consum i del "campi qui pugui", de la cultura dominant, impedien veure el bosc de la situació sofrent de moltes persones que viuen un autèntic calvari: aturats de llarga durada, persones que treballen en condicions precàries, famílies monoparentals, salaris de misèria que impedeixen als joves un projecte de futur, famílies trencades pels accidents laborals, etc.

En canvi, es donaven les felicitacions als grans beneficis, dels quals els únics beneficiaris han estat i continuen sent els especuladors, els bancs i molts empresaris, mentre anaven minvant les prestacions socials i empitjorant les condicions de treball. La nostra denúncia constant ha estat endebades.

Ha arribat la crisi que necessita el mateix sistema capitalista de producció i consum per a la seva subsistència i, lògicament, ningú no en té la culpa; ni els especuladors, ni els bancs, que continuen presumint de grans beneficis, ni els empresaris, ni els governs que han afavorit l'economia neoliberal sobre l'economia del bé comú. Les conseqüències recauen sobre els de sempre, els més empobrits. Perquè l'especulador el protegeixen les lleis, que li permeten blanquejar els seus diners. El banquer sempre guanya.

I també gran part dels empresaris, que consideren que el que han guanyat amb la suor i el sacrifici dels obrers i obreres és només seu i dels accionistes que han invertit els diners que els sobren. Per tant el treballador al carrer, segons les lleis elaborades en temps de vaques grasses per desproveir cada vegada més les persones treballadores. I en la lògica capitalista, ara toca de nou als més pobres aguantar el ruixat: acomiadaments, les angoixes de quedar-se literalment al carrer per no poder pagar la hipoteca, frustració de molts joves en no poder formalitzar una família, famílies amb grans mancances, immigrants que després d'esprémer-los els llencem (molts d'ells sense papers), en l'economia submergida,sense dret a subsidi d’atur.

Des dels principis de la Doctrina Social de l'Església (DSE), cap dels membres d’aquesta no pot quedar impassible davant d'aquesta situació, que va en contra dels plans de Déu respecte a l'home i la dona. La persona i la seva dignitat són més importants que els beneficis, la competitivitat, la rendibilitat... El treball és un dret de tota persona, els salaris i les condicions de treball han de permetre una vida i unes condicions dignes per al desenvolupament de la vida del treballador i de la seva família. La vida de la persona és sagrada, per la qual cosa s'ha d’atacar de soca-rel la sinistralitat laboral

Els homes i dones membres de l'Església, en aquests moments de sofriment de moltes persones, hem de jutjar a la llum de l'Evangeli i des de la DSE aquestes situacions, provocades a consciència per un sistema injust que necessita que hi hagi pobres i marginats per subsistir. Hem de solidaritzar-nos, encarnar-nos en ells, per a, junt amb ells, denunciar i proposar solucions de justícia.

Des de l'HOAC, en la preparació de la seva XII Assemblea General, així ho volem reflexionar i comprometre'ns-hi. Sabem de seglars militants, d'alguns sacerdots i bisbes (Màlaga, Sigüenza-Guadalajara...) que ho estan fent. Els bisbes, la Pastoral Obrera i els moviments apostòlics al món obrer, els laics i laiques, tota l'Església està cridada per l'Esperit de Jesús a evangelitzar els pobres d'avui dia. Això significa estar més atents a la realitat sofrent i oprimida per la desigualtat injusta, l'exclusió laboral, econòmica i social de tants germans i germanes nostres, dir una paraula de denúncia i orientació evangèlica, i implicar-nos en accions de solidaritat i ajuda.
Des de la nostra Assemblea, considerem que les mobilitzacions del proppassat dia 7 d’octubre són una d’aquestes accions: és el clar rebuig a la modificació de la Directiva Europea que ordena el temps del treball (Directiva de les 65 h), per la qual les i els treballadors tindran encara més indefensió a l’hora de cercar unes condicions dignes de treball.

Assemblea GOAC de Barcelona

Els membres de l’Assemblea diocesana de Barcelona de la GOAC (Germanor Obrera d’Acció Catòlica) expressem el nostre condol per la mort del bisbe Carrera, qui ha estat i és un dels referents que l’Església catalana té per mantenir-se en una línia oberta al Concili Vaticà II.